Sèrbia contra el frau i la corrupció. Protiv Diktature, Contra la Dictadura; milers de persones es manifesten diàriament contra el govern

Vuit després de les eleccions presidencials sèrbies. les protestes als carrers s’intensifiquen. Milers i milers de persones es concentren a Belgrad i a les principals ciutats del país per demanar la dimissió del govern i unes eleccions lliures i justes.

Milers de persones es van aplegar, un dia més -i ja en porten vuit-, a Belgrad, Novi Sad i Nis per protestar contra unes eleccions que consideren injustes. A més, argumenten que hi ha proves més que evidents que hi ha hagut un frau massiu. Les demandes inicials, dels primers dies,  que anaven en la línia de demanar la dimissió dels membres de la Comissió Electoral Central, de la presidenta de l’Assemblea Nacional (maja Gojkovic) i de les direccions dels mitjans d’informació públics (RTS i RTV) s’han transofrmat en demandes de dimissió del govern i de convocatòria d’unes eleccions lliures. Són, per tant, unes reivindicacions amb un contingut polític molt més intens.

D’aquesta manera, Sèrbia, quan ben poca gent s’ho esperava, s’ha convertit en un escenari més de les protestes ciutadanes contra els governs corruptes i manipuladors. Les protestes als carrers després de les eleccions montenegrines a finals de l’any passat, les constants mobilitzacions de la població macedònia que van tenir lloc l’any passat contra el govern corrupte de Nikola Gruevski, la indignació popular pel frau en les eleccions moldaves també de l’any passat, les massives protestes a Romania contra les modificacions legals que “legalitzaven” pràctiques de corrupció, l’acampada permanent a Albània, que també demana la dimissió del govern… feien veure Sèrbia com un illa d’estabilitat. Aquesta estabilitat, però, només era un miratge. El malestar latent no ha fet més que aflorar.

Les consignes en aquestes concentracions són diverses i variades, però posen èmfasi en la corrupció i en el frau electoral: “Lladres!”, “Fora corruptes!”, “Eleccions lliures i justes”, “Llibertat de premsa”, “Dimissió del govern”, “Dimissió de l’elit política”, “Vucic traïdor”, “Contra la Dictadura”… Hi ha la clara voluntat de denunciar la deriva autoritària de Vucic i d’alertar dels perills d’una dictadura.

Una de les peculiaritats d’aquestes mobilitzacions és que no hi ha cap organització clarament organitzada al darrere, i s’han convocat mitjançant les xarxes socials, cosa que ha fet que hi hagi d’orientacions polítiques molt diverses. És indiscutible que l’element predominant en les manifestacions és el de la gent jove, particularment els estudiants. També hi són presents algunes demandes de to marcadament laboral.

Tot i que les tres ciutats esmentades anteriorment (Novi Sad -a la Voivodina-, Nis -al sud del país- i Belgrad, la capital) han capitalitzat les obilitzacions, s’han estès ràpidament per tot el país: Leskovac, Kragujevac, Kraljevo, Subotica també han estat escenaris de les protestes. Es calcula que diumenge passat el nombre total de manifestants a tot el país era d’unes vuitanta mil persones, el més nombrós des de l’inici de les mobilitzacions, el 3 d’abil.

Pràcticament la totalitat dels candidats que es van presentar a les eleccions presdiencials han acabat donant suport a les concentracions. Els primers a fer-ho van ser Jankovic -el segon candidat més votat a les eleccions del 2 d’abril-, Radulovic, Canak, Beli… i més endavant s’hi han afegit la gran majoria, entre els quals també l’ultra Seselj.

Hi ha algunes evidències de frau més que demostrades. S’ha filtrat un vídeo on es veu clarament com s’introdueixen més d’un centenar de butlletes de vot en una urna. L’altre dia, l’equip del candidat Sasa Jankovic va aportar dades que demostraven que el frau a Belgrad pot haver representat milers de vots. També semblen bastant evidents els casos de frau a Novi pazar, al Sanjak… Jankovic reclama que sigui legalment investigat tot el procés.

El partit opositor “Ja n’hi ha prou” ha anunciat que emprendrà accions legals contra el govern, per totes les il·legalitats comeses durant aquest procés.

No cal dir que Vucic en tot moment ha defensat la netedat del procés electoral i ha negat les acusacions de frau. En la mateixa línia s’ha expressat el seu partit, el Partit Progressista -que malgrat el seu nom és una opció dretana i liberal-, i el Partit Socialista -que malgrat el nom no es pot considerar socialista-, que també li dona suport.

Més avall podeu llegir l’article escrit el 6 d’abril sobre aquest tema:

 

Aquest diumenge, 2 d’abril, no gaire després de les vuit del vespre -un cop tancats els col·legis electorals-, Aleksandar Vucic va anunciar una victòria esclatant en les eleccions presidencials. Segons les dades que va presentar ell mateix, havia aconseguit cap al 57% dels sufragis, gairebé quaranta punts per sobre del segon candidat més votat, Sasa Jankvoc, l’exdefensor del poble serbi. Publicat el 6 d’abril, a les 13.01h

La resta de candidats van optar per esperar que es fessin públics els resultats oficials abans de fer declaracions oficials, i van coincidir a criticar la pressa amb què Vucic els havia anuciat, que van denunciar com a molt sospitosa.

L’endemà mateix, dilluns, milers de persones es van concentrar en els carrers de Belgrad, Novi Sad (a la Voivodina) i Nis (la principal ciutat del sud del país). Des de llavors, cada dia s’han anat aplegant milers de persones per condmenar nombroses irregularitats en el procés electoral i el clima en què havien tingut lloc aquests comicis presidencials.

Ahir mateix, segons algunes fonts, com Insajder, unes quinze mil persones es van concentrar a Belgrad, davant la seu de l’Skupstina, l’Assemblea sèrbia. Segons fonts opositores, unes cinc mil persones ho feren a Nis, unes quatre mil a Novi Sad, un miler a Kragujevac i diversos milers s’aplegaren en concentracions menors en d’altres ciutats, com Kraljevo, Leskovac, Bor, Subotica, Novi Pazar…

Els manifestants, molt majoritàriament joves, denuncien nombroses irregularitats. D’entrada, consideren que el cens estava clarament inflat -de fet ja hi havia hagut algunes denúncies abans de fer les eleccions-. Afirmen que hi havia gairebé set milions de persones cridades a votar, quan consideren que la població sèrbia en edat de vot supera de poc els sis milions. D’altra banda, algunes persones aporten dades més concretes, com ho fa Dusan Teodorovic -de l’equip electoral de Sasa Jankovic-, que afirma que han rebut més d’un centenar de denúncies d’irregularitats a la capital, a Belgrad.

Dosko Obradovic, el candidat del dretà i nacionalista Dveri, també ha criticat l’obscuritat del recompte de vots de Kosova -uns 105.000 electors potencials-, lloc on no van ser comptabilitzats i es van traslladar a Sèrbia, cosa que provoca moltes suspicàcies. També ha assegurat que membres de la seva formació van ser testimonis de la introducció de vots fraudulents a les urnes i del suborn d’alguns electors, a Novi Pazar. A la Voivodina també han estat molt nombroses les denúncies de vots falsos, a Kikinda, Zrenmjanin, Subotica… Un altre candidat, Radulovic de “Ja n’hi ha prou” també ha aportat dades de més irregularitats.

Si a axiò hi afegim l’ambient previ a les eleccions, on els mitjans de comunicació més importants van atorgar una informació esbiaixada i particularment intensa en favor de Vucic, amb denúncies de censura incloses, molts dels manifestants afirmen que sèrbia pot viure -o ja viu- un ambient predictatorial. De fet, per les xarxes socials, un dels lemes que més corre és Protiv diktature (Contra la dictadura).

Fins ara, no és gens clar qui hi ha darrere d’aquestes mobilitzacions. Alguns grups els han donat suport obertament, com Oposizionar o Lokalni Front, però sembla que generalment han estat moviments força espontanis convocats a través de les xarxes socials. En les concentracions es poden sentir o llegir de vegades proclames fins i tot contradictòries, cosa que dmeostraria que no hi ha una única organització al darrere.

Com hem dit abans, els joves tenen un gran protagonisme en aquestes concentracions. A Novi Sad, per exemple, els estudiants universitaris han pres la iniciativa i fan reivindicacions concretes, com la dimissió de Maia Gojkovic, presidenta de l’Assemblea sèrbia, dels membres de la Comissió Electoral Central i dels dirigents dels mitjans d’informació públics, Ràdio Teelvisió Sèrbia (RTS) i Ràdio Televisió de la Voivodina (RTV).

Pel que fa als candidats presidencials, s’han apressat a donar-los candidats com Jankovic, Ljubisa Preletevic, Radulovic i Obradovic. Vucic, per la seva banda, afirma que respecta el dret a manifestació perquè Sèrbia és, precisament, un país lliure, sempre que no es produeixin fets violents.

De moment, les manifestacions no van a menys i s’obre un flanc no previst en la política sèrbia, que caldrà veure com evoluciona.

Anuncis

One thought on “Sèrbia contra el frau i la corrupció. Protiv Diktature, Contra la Dictadura; milers de persones es manifesten diàriament contra el govern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s