Eleccions presidencials a Sèrbia

Avui, 2 d’abril, els ciutadans serbis han estat cridats a les urnes per tal de triar qui serà el seu president els propers cinc anys. D’aquesta manera es posa punt i final als cinc anys de presidència de Tomislav Nikolic. Tot sembla indicar que el guanyador d’aquestes eleccions serà Alexànder Vucic, actual cap de govern.

Tots dos, Nikolic i Vucic, són membres del Partit Progressista Serbi (SNS), la força política que domina de manera indiscutible Sèrbia. Aquest partit, que va ser fundat l’any 2008 com una escissió del Partit Radical Serbi (SRS) de Vojislav Seselj, i el govern que lidera és a hores d’ara el més sòlid -en el sentit d’estabilitat política- de tots els Balcans. De fet, per a molts, que Vucic optés a la presìdència, un càrrec amb menys “poder” que el de cap de govern que ara ostenta, va ser una sorpresa. Tot semblava indicar que Nikolic optaria a la reelecció i que seria una altra vegada el candidat del partit. Ara bé, quan Vucic va fer l’anunci de la seva candidatura, Nikolic no es va retirar, cosa que va provocar certes tensions internes en el partit, que es van resoldre amb el suport giarebé unànime a la candidatura de Vucic. Nikolic va temptejar d’impulsar la seva candidatura al marge del partit, però va desistir ràpidament davant l’evidència d’un possible fracàs més que evident. D’aquesta manera s’ha culminat el relleu en les regnes del Partit Progressista, en què Vucic n’ha “mort el pare fundador”, Nikolic.

Totes les enquestes apunten una victòria indiscutible de Vucic. La gran incògnita és saber si superarà el 50% de vots en la primera volta, cosa que les enquestes semblen confirmar. En el cas hipotètic que no hi arribés, caldria una segona volta d’aquí a quinze dies. Totes les enquestes publicades des de l’inici de la campanya fins ara li atorguen entre el 53% i el 56% dels sufragis.

L’altra dada, molt rellevant, és la inexistència de cap rival que li pugui fer ombra. Cap dels sondejos no ha atorgat a cap dels candidats opositors més enllà del quinze per cent del vots, cosa que deixa molt clar que tenen poques opcions.

D’entrada, els dos candidats més forts eren Vuk Jeremic i Sasa Jankovic, entre el 10 i el 13% a les enquestes. Tots dos candidats es caracteritzen per tenir un tarannà liberal, i per haver estat considerats com els candidats d’Occident.

Jeremic té, malgrat la seva relativa joventut, una llarga trajectòria política, els punts culminants de la qual són el ministeri d’afers estrangers entre 2008 i 2012, en l’època de la presidència de Boris Tadic, i la presdiència de l’Assemblea de les Nacions Unides entre 2012 i 2013. El seu prestigi internacional, però, semnbla que no es veu correspost a l’interior de Sèrbia.

Per la seva banda, Sasa Jankovic va ser vist com la gran esperança blanca de l’oposició. Jankovic ha ostentat del càrrec de “defensor del poble” serbi entre 2007 i 2017. Aquests darrers anys s’ha erigit en la figura pública que més ha denunciat el govern de Vucic, pel seu autoritarisme, la persecució de la premsa, la corrupció i pels fet de Savamala, un tèrbol projecte urbanístic al centre de la capital. Això va fer que el novembre passat un centenar d’intel·lectuals i polítics, i diverses organtizacions publiquessin, un manifest on defensaven la seva candidatura per a la presidència del país. Entre els signants cal destacar el Partit Demòcrata, el Partit Liberal Demòcrata, diverses organitzacions representants de les minories, com els roms, croats, monteengrins…, Lokalni Front -una organització activa de Krajevo, una ciutat del centre de Sèrbia- o Ne davimo Beograd, l’organtizació que aglutina els opositors als projectes urbanístics a la capital.

Per a l’oposició és molt important forçar una segona volta, que permetria aglutinar tot el seu vot, de manera que quedaria palès que realment existeix una oposició a Vucic i al seu partit. De fet, alguna enquesta pronosticava que en cas que hi hagués una segona volta, tant Jeremic com Jankovic tindrien opcions de guanyar Vucic a la capital, Belgrad, cosa que evidentment té una forta càrrega simbòlica. També és important destacar que qui passés a una segona volta es veuria reforçat políticament d’una manera molt important.

Des de fa molt temps s’està denunciant que a Sèrbia no hi ha una premsa lliure i crítica, que els periodistes són perseguits, que hi ha una censura efectiva i que determinats mitjans, amb molt de poder, no fan més que de crossa de Vucic. Durant aquesta campanya mateix, diversos organismes -com CEM i BIRODI- han denunciat l’absoluta parcialitat d’alguns mitjans, molt influents. Han demostrat, amb dades a la mà, que TV Pink, B92, RTS1, Happy TV, entre d’altres, han dedciat prop del 60% del seu temps, o del seu espai, a la figura de Vucic, cosa que fa difícil que l’electorat es pugui aproximar als altres candidats. A més, la informació que n’han donat és clarament esbiaixada, ja que presenta Vucic com un gran estadista. La seva última reunió amb Putin, per exemple, o uns dies abans amb Angela Merkel, transmeten a la població que té el suport d’aquests dos líders -cosa que, d’altra banda, potser no és del tot falsa-.

L’oposició també ha denunciat la poca presència d’observadors internacionals, particularment de l’OSCE. Tenint en compte que l’OSCE va fer diversos advertiments al govern per diverses irregularitats, més que comprovades, en les darreres eleccions, sobta que només hi enviï vuit observadors. Si, a més, hi ha alguns indicis que es poden repetir les irreglaritats, com ho demostra el cas, fet públic aquesta setmana que una dona morta l’any 1993 va rebre la targeta de votació.

A part d’aquests dos candidats, també ha assolit un gran protagonisme en la campanya la candidatura de Luka Maksimovic, conegut amb el sobrenom de Ljubis Preletacevic, Beli. És un candidat independent que ha aconseguit fer forat, fins al punt que en molts casos apareix comn a possible segon candidat més votat. Es vol presentar com el candidat de la gent normal, i no com un candidat de partit. Se l’ha vist com una amenaça, fins al punt, que la Comissió Electoral Central va trigar molt a acceptar les 10.000 signatures necessàries per presentar la candidatura. La seva activitat dedicada a la sàtira política ha fet que se’l presentés com un còmic i que se’l volgués ridiculitzar.

Finalment, l’altra candidat que pot obtenir un nombre vots relativament important és Vojislav Seselj, l’etern candidat de l’extrema dreta més nacionalista. Segons les enquestes, les seves opcions poden oscil·lar entre el 8 i el 12%. Evidentment el seu discurs propugna l’allunyament total de la Unió europea, l’aproximació a la Rússia de Putin i una actitud bel·ligerant pel que fa a les qüestions de Kosova i de la República Serpska, a Bòsnia. La resta de candidats, segons els sondejos, obtindran percentatges de vots encara inferiors.

Tenen dret a vot 6.724.949 persones. Taambé s’obren 90 col·legis electorals a Kosova i 53 en altres països. La setmana passada, Vucic havia de visitar Leposavici, al nord de Kosova, però finalment va desisitir de la seva idea. El govern de Kosova va posar unes condicions que Vucic va considerar inacceptables. L’oposició ha alertat, precisament, de les condicions de vot a Kosova i pensen que és un dels llocs on hi ha més risc de tupinada.

L’aparent allunyament, que molts discuteixen, de Vucic dels plantejaments més radicalment ultranacionalistes, la seva política d’aproximació a la Unió Europea, una actitud relativament possibilista pel que fa a Kosova i unes més que cordials relacions amb Rússia l’han situat en la centralitat política. I sembla que tot això és ben vist per les autoritats europees, però són moltes les ombres que planen sobre el seu govern, en tots els sentits.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s