Resultats i reflexions sobre les eleccions búlgares

Aquest diumenge passat van tenir lloc les quaranta-quatrenes eleccions búlgares, com els agrada dir,  per triar una nova Assemblea. A hores d’ara encara no s’ha donat el resultat definitiu, en nombre d’escons, però sí els percentatges de vot un cop escrutat pràcticament el cent per cent.

La primera dada a tenir en compte és el de la participació electoral. Baixa, molt baixa, tot just per sobre del cinquanta per cent, el 52,19%.  Aquestes dades responen a un patró molt comú a tota l’àrea, on els índexs de participació electoral  acostumen a ser molt baixos. Un altre exemple molt recent d’això és el de les últimes eleccions romaneses, de l’11 de novembre. Evidentment hi ha algunes excepcions com el de les darreres eleccions macedònies, però aquestes s’han disputat en un context molt concret i després de mesos i mesos d’autèntica crispació política, que fa que aquesta dada sigui molt poc extrapolable.

Una altra consideració a tenir en compte és que el nou parlament veurà reduït de manera significativa el nombre de forces polítiques presents, ja que es passa de vuit grups a tan sols cinc. Aquesta simplificació aparent, però, pot comportar unes molt més grans dificultats a l’hora de formar govern, tal com comentarem ara.

Finalment, i no menys interessant, es pot fer una altra constatació. L’article que vam escriure després de les eleccions de 2014 duia com a subtítol “Un altre parlament sense cap diputat d’esquerres”. No és un comentari buit. A Bulgària, com en bona part del conjunt de països de l’Europa central i oriental que va viure sota l’òrbita soviètica, l’esquerra real –difícil de definir, veritat- no hi és present, en pràcticament cap dels sentits. És evident que hi ha forces que s’autoanomenen socialistes o, fins i tot, comunistes –en pocs casos, com a Moldàvia, la Federació Russa o a les repúbliques “populars” de Lugansk i Donetsk- però això no vol dir de cap de les maneres que aquestes formacions siguin d’esquerres, almenys en el sentit que interpretem des d’aquí. Acostumen a ser forces, com passa tambe en el cas búlgar amb el partit socialista, que arrepleguen vots de persones nostàlgiquess d’un passat més segur, amb menys incerteses, però amb una ideologia profundament tradicional i reaccionària: família, pàtria, moltes vegades religió i tot, homofòbia sense complexos…

El vencedor d’aquests comicis ha estat, sens dubte, Boiko Boríssov i el seu partit conservador GERB (Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària). El nom de la formació ja és prou indicatiu de quines són le seves prioritats. Ha estat l’única opció que ha superat el milió de vots, concretament ha obtingut 1.140.000 vots cosa que representa el 32,65% dels sufragis,  i probablement 96 diputats.  Si fa no fa els mateixos vots que el 2014, però dotze escons més, pel fet que hi ha menys forces presents al parlament.

Les enquestes auguraven un frec a frec entre aquesta opció i les socialistes. L’útima enquesta publicada abans de les eleccions atorgava un lleuger avantatge a GERB, però el resultat ha estat més clar del que no s’esperava, gairebé el 5% de percentatge. La mala notícia per a Boríssov, autèntic protagonista de la política búlgara des del 2009,és que necessitarà el concurs d’altres forces per arribar a un a majoria estable, tal com va passar en la darrera legislatura, i el fet que el nombre de forces s’hagi reduït a tan sols cinc dificulta enormement aquesta  tasca. Cal recordar que aquest parlament té un total de 240 diputats, cosa que fa que el llindar de la majoria absoluta se situï en els 121 escons.

No cal dir que la victòria de Boríssov ha alegrat enormement les cancelleries occidentals, autènticament obsessionades amb la influència de Rússia a l’Europa oriental. Només cal veure quines eren les portades d’alguns importants diaris dels EUA –com el New York Times- de la Gran Bretanya o d’alemanya per captar la satisfacció que sentien, sobretot  per la derrota de la candidatura socialista.

El socialistes, liderats per Kornelia Ninova des del 2016, han aconseguit uns molt bons resultats,  amb el 27,2%  dels vots que li permetran tenir, segurament, 79 diputats. Cal destacar que l’any 2104 van obtenir tan sols el 15%. Tot i aquest important avanç, no es pot negar que els resultats han quedat per sota de les expectatives, sobretot tenint en compte la victòria clara i contundent de Rumen Radev en les darreres eleccions presidencials, que feia preveure que es tornés a repetir un èxit similar. Aquesta millora dels resultats ha fet que el BSP hagi guanyat en sis regions, cosa que no va passar ara fa tres anys. De tota manera, si ens fixem en les zones on ha tret més vots –zones pobres i rurals del nord-oest- podem constatar que les zones industrials no són, precisament, el punt més fort dels socialistes, cosa a primer cop d’ull sorprenent per a nosaltres. Les zones urbanes, i sobretot Sofia i Plovdiv, són, indiscutbilement feus de la dreta. És un fet més que demostra la contradicció que esmentàvem abans: el vot socialista no és un vot urbà, ni jove, ni progressista, ni modern -amb tots els matisos que hem d’introduir a aquests termes, que lògicament són molt discutibles i moltes vegades tenen un rerefons clarament classista-.

Ara, el president del país, Radev, haurà de proposar l’encàrrec de formar govern a la formació més votada. Després, en cas que no se’n surti, ho pot fer a la segona força, i si tampoc no se’n surt ho pot oferir a qui cregui oportú.

Caldrà veure quines fórmules hi ha per formar govern. D’entrada, Boríssov ha afirmat reiteradament, durant la campanya i abans, que no formarà  govern ni amb el socialistes ni amb amb el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), la formació proturca. A partir d’aquí el ventall es redueix considerablement, reduït a l’extrema dreta nacionalista i a Volia.

En l’anterior legislatura, Boríssov va governar amb el suport del Bloc Reformista, que llavors havia aconseguit un percentatge de vots important. Aquesta coalició d’un nombrós grup de partits es pot dir que pràcticament ha saltat pels aires després de la seva col·laboració en l’anterior govern. El Bloc Reformista com a tal ha aconseguit tan sols el 3,06% dels sufragis, que no li permeten d’entrar al nou parlament –cal un mínim del quatre per cent-. Això fa que el principal aliat de GERB en l’anterior legislatura hagi d’afrontar un període de profunda reflexió, si no comporta la desmembració de la coalició.

Ens podem fixar, amés, que altres formacions sorgides de l’anterior RB també han obtingut percentatges de vots significatius, com és el cas de Nova República (2,2%), o també Sí Bulgària (2,99%), tot i que aquesta formació posava especial èmfasi en la lluita contra la corrupció. Si ens fixem, doncs, el total de vots assolits per aquestes candidatures, inclòs el RB, veiem que ronden el 8-9% de vots, que haurien permès tenir una força significativa, i influent en el nou parlament, similar al la que tenia el 2014.

Finalment, Boríssov també va tenir, llavors, el suport d’una altra força política ara també extraparlamentària, dels dissidents socialistes de Georgi Parvanov. Tampoc no han pogut entrar al parlament aquesta vegada.

D’altra banda, és destacable el paper que tindrà l’extrema dreta. Aquesta vegada s’havia presentat sota una única marca: Patriotes Units. Han obtingut el 9,06%  dels vots, que li dona dret a tenir 27 diputats. Aquest nombre de diputats queda lleugerament per sota dels trenta que tenien per separat en l’anterior legislatura. De fet, UP és una coalició de tres gran partits que en  l’antic parlament s’ahvien presentat en dues candidatures diferents: Ataka i Front Patriòtic.

Ataka és l’extrema dreta tradicional. El seu principal dirigent, Volen Siderov, ha optat per una campanya discreta. Molt probablement ha estat una condició de les altres dues formacions polítiques. Ha fet poques declaracions i ha tingut poc protagonisme, probablement en l’intent de no donar una imatge molt escorada cap a la ultradreta. D’altra banda, com a coalició han explotat  molt les proclames contra la ingerència turca en el procés electoral, i fins i tot van organitzar patrulles per tal de vigilar la frontera, per evitar l’arribada de persones provinents de Turquia per tal que poguessin votar. Ara bé, es pot dir que els resultats no han estat particularment bons, tal com han reconegut Valeri Simeonov i Krasimir Karakatxanov, antics líders del Front Patriòtic.

El Front Patriòtic, a més, havia  donat suport extern al govern de Boríssov, mentre que Ataka havia estat radicalment contrària a fer-ho. Caldrà veure com funciona UP i si aquestes contradiccions no fan saltar aquest experiment. De moment, els seus líders no s’han pronunciat sobre la possibilitat de donar suport a Borissov en aquest nou període polític, però segur  que els explorarà.

Pel que fa a les forces proturques, tal com vaticinaven les enquestes, ha sortit victoriós, com sempre, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), tot i que electoralment ha patit un cert daltabaix –passa del 15% dels vots al 8,99%-, cosa que el debilita en nel nou parlament, on quedarà amb 26 escons.  La competència de DOST, i el suport explícit d’Ankara li ha restat claríssimament, vots. DOST ha obtingut el 2,7%,  cosa que no li permet ser present en el nou parlament. Ara caldrà veure si DOST es consolida com a opció de futur, o bé si haurà estat una aposta fugaç, que pot desaparèixer ràpidament en el mapa polític búlgar. No sabem què hi té a dir Erdogan en aquest tema.

Finalment, l’última opció que entra al parlament es Volia, una formació dretana de fort caràcter personalista, liderada per Veselin Mareshki, que ja va obtenir uns vots resultats a les darreres eleccions presidencials. Ha passat de ben poc el límit del 4%, cosa que probablement li donarà dret a tenir només onze diputats. Mareshki ja  s’ha ofert com a company de coalició, i també es mostra disposat a formar part del govern, amb ministeris inclosos. L’experiència passada que demostra que el suport extern no dona bons resultats li deu haver fet pensar que li cal aquest aquest protagonisme. Molt probablement, Boríssov recorrerà al seu suport, l’únic viable i senzill a curt termini, però caldrà veure també la solidesa d’aquest nou projecte polític. La història parlamentària búlgara recent està plena de projectes polítics que giren entorn d’una persona que esclaten al poc temps.

 

 

Advertisements

2 thoughts on “Resultats i reflexions sobre les eleccions búlgares

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s