Eleccions a Bulgària: l’extrema dreta presenta una candidatura conjunta, que aspira a obtenir uns bons resultats

Aquest 26 de març tindran lloc eleccions a Bulgària per triar un nou parlament. En teoria han de permetre que es resolgui la crisi política generada després de la victòria del candidat auspiciat pel Partit Socialista (BSP), Rumen Radev, a les eleccions presidencials del 6 de novembre passat.

Tal com va passar en aquestes eleccions presidencials, el principal duel es lliurarà entre el partit fins fa poc governant, el conservador GERB de Boiko Boríssov, i els socialistes. Més enllà, però, de saber quina d’aquestes dues opcions obtindrà més vots i més escons, hi ha altres resultats que s’esperen amb interès, i també amb inquietud.

D’una banda, hi ha molt d’interès a veure quin seran els resultats de les dues principals formacions proturques: la tradicional representant d’aquest espai, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS)o bé l’emergent DOST, apadrinat per Istambul.

L’altre gran focus d’atenció se centra en el paper que pot tenir la candidatura de l’extrema dreta nacionalista, que aquesta vegada es presenta unida en una única llista, amb el nom de Patriotes Units. Fins ara, en el parlament búlgar hi havia dues grans formacions que reivindiquen el nacionalisme, en el pitjor sentit del terme, com a principal reclam ideològic. Ara bé, en les últimes eleccions presidencials, aquestes dues formacions (Front Patriòtic i Ataka) van optar per presentar una candidatura conjunta. Llavors, la persona escollida per encapçalar aquesta candidatura va ser Krasimir Karakatxanov.

Després de l’èxit obtinugt: 573.016 vots –que representa el 14,9% dels vots emesos- i el tercer lloc, just després dels dos grans partits, no era difícil preveure que aquesta fórmula es pogués repetir en unes hipotètiques eleccions parlamentàries. L’oportunitat de dur a la pràctica aquesta opció no ha trigat gaire. Fa poques setmanes es va fer públic que una candidatura conjunta concorreria a les eleccions parlamentàries amb el nom de Patriotes Units.

Aquesta coalició està formada per tres grans partits:

Ataka, que és el gran partit tradicional de l’extrema dreta búlgara, creat entorn de la figura del polèmic i histriònic periodista Volen Siderov, l’any 2005. Es caracteritza per un discurs nacionalista molt agressiu, amb una fòbia més que evident envers la població rom i turca i totalment contràri a l’acollida d’immigrants i refugiats. S’ha pronunciat moltes vegades contra el perill de la islamització del país, i ha donat suport a patrulles que es dediquen a “caçar” immigrants.

És un partit que s’ha mostrat reiteradament contrari a la Unió europea i sempre ha reivindicat com a element essencial de la seva política l’acostament a la Rússia de Putin. En aquest sentit, ha organitzat diverses concentracions i manifestacions contra les sancions a Rússia, que Bulgària aplica i també s’ha aoposat a moltes de les directrius imposades des de Brussel·les.

Els millors resultats els va obtenir poc després de la seva fundació, quan Siderov va aconseguir el 21,9% dels vots en les eleccions presdiencials del 2006, però a partir del 2011 va perdre bastant de protagonisme. A les últimes eleccions presidencials, part dels seus militants van donar support a Radev en la segona volta, precisament per la seva postura més partidària d’acostar-se a Rússia, tot i que en cap cas Radev va proposar d’allunyar-se de la Unió Europea.

A les últimes eleccions, de l’any 2014, va obtenir poc més de 148.000 vots –el 4,52%-, que li van donar dret a onze escons, lluny dels vint-i-tres que havia tingut en la legislatura anterior. A les eleccions europees no van obtenir cap representant.

De les tres formacions en qüestió és la que té un discurs més obertament feixista, mentre que les altres dues tenen un to més ultraconservador i tradicionalista

Front per la Salvació Nacional de Bulgària (NFSB), que és un partit molt més nou, ja que es va crear l’any 2011. De fet, aquesta formació està formada per un conglomerat de partits menors i grupuscles molt heterogeni, alguns dels quals qualificaríem senzillament d’extrema dreta, mentre que d’altres tindrien un discurs més moderat. Formalment és un partit més temperat que Ataka, i tampoc recorre a la parafernàlia parafeixista de Siderov. Alguns dels seus fundadors provenen de la dretana Unió de Forces Democràtiques, i el seu cap més visible és Valeri Simeonov.

Tot i ques és una foramció euroescèptica, és menys “eslavista” que Ataka i no ha posat mai tant d’èmfasi en l’acostament a Rússia. De fet, alguns dels eus membres gairebé es poden considerar europeistes. Tot i aisò el nexe que uneix els diferents partits i moviments que formen part d’aquest conglomerat és el nacionalisme.

A les darreres eleccions es van coaligar amb un altre partit nacionalista, el Moviment Nacional Búlgar, sota les sigles de Front Patriòtic. El resultat que va obtenir aquesta nova força va ser molt bo, ja que va obtenir 239.000 vots, és a dir el 72,29% dels sufragis, que li va donar dret a tenir 19 diputats, un molt bon resultat tenint en compte que era la primera vegada que s’hi presentaven.

El Moviment Nacional Búlgar (IMRO), que es reclama com a hereu de la històrica Organització Revolucionària Interna de Macedònia. Aquest és l’altre gran partit que formava part de la coalició Front Patriòtic. És liderat per Krasimir Karakatxanov, que va ser el candidat conjunt de tota l’extrema dreta a les últimes eleccions presidencials. El fet que fos el líder de la formació menor va afavorir que Karakatxanov fos triat com a candidat de consens.

El seu discurs és profundament nacionalista, també, i es reivindica com a panbúlgar. En aquest sentit, posa especial èmfasi en el projecte de reintegrar Macedònia a Bulgària, i construir així la Gran Bulgària. També es mostra totalment contrari a les reivndicacions de les minories (turca i rom) i es presenta com a garant de la defensa de la fe ortodoxa.

A part d’aquests tres gran partits, també donen suport a la candidatura altres forces molt menors, com la Unió de Forces Patiròtiques “Defensa” o personalitats independents.

Cal destacar, també, que alguns membres del Front Patriòtic han rebutjat aquesta gran coalició i han abandonat la formació, com és el cas Dimitar Bairaktarov o Slavi Binev, argumentant que no poden compartir llista amb un partit tan escorat cap a la ultradreta. També hi ha veus que han vaticinat que mantenir la unitat d’acció dins el parlament serà una tasca difícil que pot comportar moltes tensions entre tots tres grups.

Les últimes enquestes publicades atorguen a aquesta coalició gairebé el 10% dels vots, que li proporcionarien entre 24 i 29 escons. Això voldria dir que seria la quarta força política, després dels dos grans partits i del DPS, el partit proturc. Tot i això, no superarien els trenta escons que tenen actualment el Front Patriòtic i Ataka.

 

Advertisements

2 thoughts on “Eleccions a Bulgària: l’extrema dreta presenta una candidatura conjunta, que aspira a obtenir uns bons resultats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s