Macedònia continua sense govern

Aquest dissabte, 11 de març, va fer exactament tres mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni, que teòricament havia de significar el final de la greu crisi política que viu aquest país des de fa anys. El mateix dia es van fer les eleccions a Romania. Ja fa molt de temps que, a Romania, es va nomenar un nou govern, que ha començat a actuar  i que, fins i tot, ha provocat intenses i persistents protestes populars. Macedònia, en canvi, continua igual.

Res no fa pensar que la situació pugui canviar a curt termini. El VMRO-DPMNE, el partit actualment en el govern sembla disposat a no cedir el poder de cap de les maneres, malgrat que a  l’oposició li surtin els números -almenys pel que fa  nombre d’escons-, i no ha dubtat a brandar l’espantall del perill albanès i de la desintegració del país.

Aquest dilluns mateix, el president del país, Gjorge Ivanov, s’ha refermat en la seva postura de no proposar al socialdemòcrata Zoran Zaev la formació de nou govern. Va anunciar aquesta decisió ara fa dues setmanes, l’1 de març, i des de llavors la pressió des de diferents àmbits ha estat constant, tant a l’interior del país com des de fora. Les crides des de la Unió Europea, ministres d’afers estrangers d’Holanda, de la Gran Bretanya, de l’ambaixador dels EUA, de l’OSCE… a  respectar els resultats electorals han estat infructuoses. No només això, sinò que han servit com a argument, per part de Gruevski -el principal dirigent del VMRO-DPMNE-, per tal de reivindicar la sobirania del país.

Ivanov, proper al VMRO-DPMNE, considera que la situació és exactament la mateixa. Segons ell, la proposta de  govern de Zaev posa en perill la unitat i la cohesió del país. L’acceptació, per part de Zaev, de la plataforma redactada pels partits albanesos -anomenada ara Plataforma de Tirana per part del partit governamental, amb la clara intenció de fer veure que és una plataforma redactada fora de Macedònia i contrària als interessos del país- el deslegitima a l’hora de postular-se com a cap del nou govern

Fa més dues setmanes que es van succeint les manifestacions en més d’una vintena de poblacions amb aquest mateix argument. Les manifestacions, que apleguen diàriament milers de persones, són convocades per l’entitat Units per Macedònia, que  en teoria no està vinculada al VMRO-DPMNE, encara que aquest partit els dona ple suport.

Aquestpartit, per la seva banda, insisteix que la millor solució és la repetició de les eleccions, i fer-les coincidir amb les properes eleccions locals, que s’han de fer d’aquí a poc. Argumenten que en les eleccions de l’11 de desembre, la població no va votar sobre la plataforma albanesa, i que cal que es torni a pronunciar, sabent que l’alternativa socialdemòcrata passa per acceptar una bona part dels punts que proposa aquesta plataforma. No volen de cap de les maneres convertir, diuen, Macedònia en un estat binacional.

Tot i això, els socialdemòcrates no cedeixen en la seva voluntat de formar govern. Divendres passat, Zaev va fer una roda de premsa on informava d’alguns detalls dels acords amb els partits albanesos, i va insistir que aquests acords en cap cas violenten la constitució macedònia.  Sota el lema “Pla per la Vida” va afirmar que l’objectiu fonamental de la seva proposta és millorar la vida dels ciutadans. En aquest sentit va considerar prioritari avançar en les negociacions per acostar Macedònia a la Unió Europea i a l’OTAN. Pel que fa a la llei de llengües, va comentar que alguna esmena de la llei vigent permetria estendre l’ús de l’albanès més enllà dels límits actuals. En definitiva, va assegurar que la unitat del país està garantida.

 

Feia dies que s’esperava el pronunciament oficial del principal partit albanès, la Unió Democràtica per la Integració (BDI), que fins ara ha format govern en coalició amb el conservador VMRO-DPMNE, sobre la seva possible participació en un govern de coalició amb els socialdemòcrates de l’SDSM.  Publicat el 4 de març, a les 15.27h

, a les 15.27De fet, s’havien fet dues reunions de la cúpula del partit on la decisió final de si s’entrava o no en el govern quedava ajornada, sobretot per les fortes contradiccions internes. Es valoraven dues possibles alternatives. D’una banda, facilitar que els socialdemòcrates formessin govern, però mantenir-se a l’oposició, o bé entrar en el govern.

Aquesta decisió, aquests darrers dies, ha quedat eclipsada pel cop d’efecte protagonitzat pel cap de l’estat, Gjorge Ivanov, de no oferir als socialdemòcrates l’opció de formar govern -malgrat que demostressin que podien formar-lo- i, alhora, per les importants manifestacions al carrer contra un govern que faci seva la plataforma acordada pels partits albanesos.

Aquest matí, Bujar Osmani, el portaveu del partit ha anunciat que el partit va prendre la decisió, en una reunió que va tenir lloc ahir al vespre, de participar en un govern al costat de l’SDSM.  Segosn Osmani, és important acatar el que ha decidit la majoria de l’electorat, que, segons ell, va en la línia d’un canvi en  el govern en favor dels socialdemòcrates en col·laboració amb els partits albanesos.

Ja fa dies, que els socialdemòcrates argumenten que poden garantir el suport de 67 diputats (del total de 120). Amb la decisió del BDI, queda confirmada aquesta afirmació i els dona arguments per reclamar una vegada més que Ivanov es faci enrere en la seva polèmica actuació.

 

Macedònia tindrà nou govern? El president, Ivanov, veta la formació d’un govern socialdemòcrata, entrada publicada l’1 de març, a les 22.57h

La decisió del president macedoni es pot considerar un autèntic cop d’estat: bloqueja un possible pacte entre socialdemòcrates i partits albanesos 

 

Fa dos dies, el líder socialdemòcrata, Zoran Zaev, va anunciar que tenia les signatures necessàries per tal que el president de Macedònia, Gjorge Ivanov, li pogués encarregar la formació de govern. La incògnita que quedava era, senzillament, si el principal partit albanès, el BDI –amb dos escons-, optaria finalment per entrar al govern o si, pel contrari, es mantindria a l’oposició i deixaria el govern en minoria.

Amb aquest anunci, els esdeveniments s’han precipitat. Ja feia dies que, tant Gruevski com altres membres destacats del partit governamental -el VMRO-DPMNE- qüestionaven la legitimitat d’aquest nou govern socialdemòcrata basant-se en dos fets: no havien guanyat les eleccions –argument discutible- i que els socialdemòcrates havien pactat amb els partits albanesos qüestions que posaven en perill la integritat territorial del país. A més si hi ha d’afegir que des de fa més d’un any, Gruevski denuncia la ingerència «estrangera» al país, acusant la fundació nord-americana Soros d’estar al darrere de les mobilitzacions contrra el seu govern.

No només Gruevski havia “alertat” sobre els perills dels acords amb els partits albanesos i la possible extensió de l’oficialitat d’aquesta llengua al conjunt de l’estat, sinó que també ho havien fet alts estaments de l’església ortodoxa macedònia i altres grups nacionalistes que actuaven, aparentment, al marge dels dictats del partit de Gruevski.

Fa dos dies ja es van concentrar nombrosos manifestants, seguint el model romanès o albanès d’aquestes últimes setmanes, per denunciar el pacte que afecta els interessos nacionals del poble macedoni. Eren milers de persones,  segons el mitjans de comunicació afins al poder hi eren presents deu mil persones. La concentració no va ser convocada per VMRO-DPMNE, sinó per una altra organtizació, que en teoria no hi està vinculada, anomenada Per una Macedònia Unida.  El manifest el va llegir el cantant d’òpera Igor Durlovski, i afirmava, entre d’altres coses, que no acceptarien la plataforma dels partits albanesos que va contra els interessos del poble macedoni ni el biligüisme.

Ahir mateix, un nombre similar de manifestants es va tornar a concentrar. El fet més preocupant és que ahir van haver-hi alguns incidents violents, i que van ser atacats alguns periodistes, que són acusats de manipular la informació i de servir interessos estrangers. A més, així com el dia anterior la mobilització es va centrar a la capital, Skopje, ahir les concentracions es van estendre per diverses ciutats del país, com Prilep, Bitola o Kumanovo.

Tant els socialdemòcrates com els partits albanesos han denunciat la instrumentalització d’aquestes mobilitzacions per part del partit del govern. Afirmen que Greuvski no fa més que amagar-se darrere de proclames nacionalistes per tal de no perdre el poder. De fet, des del BDI s’afirma que Gruevski estava disposat a acceptar, simplement per mantenir el poder, moltes de les demandes que ara critica.

Aquest dilluns, a mitja tarda, Ivanov ha anunciat  que no atorgaria la  potestat de formar govern a cap persona o partit que tingui un programa que tingui com a objectiu destruir la sobirania, la integritat i la independència de la República de Macedònia. Segons Ivanov, ningú té dret a comerciar amb els valors fundacionals del país. També ha insistit que la plataforma negociadora dels partits albanesos ha estat elaborada a Albània, cosa que qüestiona la sobirania del país.

Cal destacar que Ivanov no ha condemnat encara les agressions que han patit diversos periodistes. També s’ha qüestionat, des de l’oposició, com va arribar al poder, fruit d’unes eleccions fraudulentes.

Com és lògic, la reacció de Zaev ha estat immediata. En una roda de premsa ha titllat aquesta decisió d’autèntic cop d’estat. Ha denunciat que Ivanov no fa més que protegir els interessos de Gruevski i que aquesta decisió no fa més que portar el país a un carreró sense sortida d’imprevisibles conseqüències. Per aquest motiu, exigeix que es faci enrere en aquesta decisió.

La reacció de les institucions europees, almenys formalment, també ha estat rápida. Johannes Hahn, en un tuit, ha asseverat que tothom ha d’accpetar els resultats electoral, també el president del país, en una clara al·lusió a la decisió d’Ivanov. La comissió d’afers estrangers del parlament europeu va demanar ahir mateix que la transició de poder a Macedònia fos transparent i tranquil·la.

Gruevski també ha criticat darrerament l’actitud dels representats de la Unió Europea, als quals acusa de donar suport a Zaev. Ahir mateix Gruevski va declarar que un govern socialdemòcrata, tindria l’autoritat fora de les fronteres macedònies.

Tot plegat deixa Macedònia en un atzucac i en una situació d’absoluta incertesa. Avui mateix, els partidaris del govern i els moviments nacionalistes s’han tornat a concentrar. I és molt probable que a partir de demà ho facin els opositors. La crisi a Macedònia no s’ha resolt amb les eleccions, sinó que s’ha aprofundit, i la lluita de Gruevski i els seus acòlits per mantenir el poder, al preu que sigui, és aferrissada.

 

Macedònia tindrà nou govern? entrada publicada el 26 de febrer, a les 15.44h

Ara fa més de dos mesos que van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament macedoni. El resultat d’aquell dia, 11 de desembre, va deixar un panorama polític obert, que obria la porta a fer fora Nikola Gruevski del poder.

L’intent fallit de Gruevski de formar govern

El president macedoni, Gjorge Ivanov, va encomanar al líder de la coalició amb un nombre més elevat d’escons -la Coalició per una Macedònia Millor- l’encarrec d’intentar formar un nou govern. Nikola Gruevski va intentar reeditar la coalició que havia mantingut els darrers anys amb la Unió Democràtica per la Integració (BDI), el partit albanès amb més diputats. No tenia cap altra opció. Els altres tres partits albanesos amb representació parlamentària havien repetit diverses vegades que, en cap cas, pactarien amb Gruevski ni amb el seu partit. Els innombrables casos de corrupció, les escoltes telefòniques i gravacions a què van ser sotmesos gairebé trenta mil ciutadans d’aquest petit país i la campanya electoral de Gruevski i el VMRO-DPMNE, que havia tingut un to molt nacionalista i antialbanès, feia impossible una altra possibilitat.

Si se sumaven els diputats del BDI i els de la coalició de Gruevski sortien els números: 51 diputats del VMRO-DPMNE i 10 del BDI permetien arribar a una majoria, escassa però suficient, de 61 escons, en un parlament de 120.

Ara bé, per tots els motius abans esmentats, el partit d’Ali Ahmeti ho tenia molt difícil per justificar un pacte amb Gruevski. La davallada electoral que va patir aquest partit va ser molt notòria. Ara té només deu diputats, quan en el seu millor moment n’havia arribat a tenir dinou. És evident que l’electorat albanès també els va castigar, i moltes veus internes eren contràries a repetir el pacte.

A més, esperonats per Tirana, els partits albanesos van acordar una plataforma conjunta, que havia de ser l’element clau a l’hora d’optar per donar suport a un nou govern. En aquesta plataforma hi havia diversos punts, però particularment en destaquen dos: l’extensió de l’oficialitat de la llengua albanesa a tot Macedònia i una aposta clarament “europeista”. Si a això afegim que personalitats importants del partit eren partidàries d’un pacte amb els socialdemòcrates de l’SDSM, no és difícil d’entendre que Gruevski no pogués formar govern amb el BDI.

L’oportunitat dels socialdemòcrates

Ivanov va proposar, llavors, als socialdemòcrates de Zoran Zaev que intentessin formar govern. Els socialdemòcrates tenen 49 diputats, cosa que fa imprescindible, per arribar a una majoria, el concurs del BDI d’Ahmeti. El socialdemòcrtaes des de bon començament es van mostrar favorables a arribar a un acord amb els partits albanesos, tot i que formalment no es van manifestar mai d’un a manera clara sobre la plataforma conjunta. És evident que durant la campanya havien fet l’ullet a l’electorat albanès, amb la presència en diversos actes dels seus símbols nacionals i, també, amb la presentació d’alguns candidats albanesos –finalment en van ser escollits dos- . Tot plegat podia facilitar molt les coses.

Tot i això, la divisió interna a BDI és important. Durant aquesta setmana, els òrgans directius del partit havien de decidir finalment quin seria el sentit del seu vot i si entraria en un govern de coalició. Dimecres, després d’una llarga reunió no es va arribar a cap conclusió definitiva, que es va ajornar a una altra reunió, divendres. Després de la reunió de divendres sembla clar que el BDI facilitarà que els socialdemòcrates puguin formar govern –això és el que es desprèn de les declaracions que en va fer el portaveu del partit, Bujar Osmani-, però la decisió final de si hi entrar o no es prendrà en una altra reunió, dilluns vinent.

Un dels principals esculls en les negociacions ha estat, precisament, sobre la llengua, el rang de l’albanès a Macedònia, i alguns altres aspectes de caràcter simbòlic. S’ha anunciat que hi ha un acord sobre el tema, però no n’han transcendit els detalls. S’ha filtrat que no afectarà ni la bandera ni l’himne, però que sí que es podria fer visible la presència de l’labanès en en les monedes i en els bitllets. Caldrà esperar a veure el document definitu sobre el tema.

Pel que fa als altres partits albanesos, tant Besa com Aliança per als Albanesos, han manifestat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els socialdemòcrates, però posen en valor els punts acordats de la plataforma conjunta, que consideren primordials a l’hora d’arribar a un pacte. Tot i això, l’SDSM ha reiterat diverses vegades que en cap cas promourà una normativa que impliqui un canvi constitucional.

La reacció de VMRO-DPMNE

Des del VMRO-DPMNE s’ha estat particularment bel•ligerant contra qualsevol decisió que pugui estendre l’oficialitat de l’albanès a tot el país. Ha insistit reiteradament que això implica un canvi constituicinal, que la suma dels diputats albanesos i de l’SDSM no pot superar. A més, ha refermat que no acceptarà cap decisió que afecti els interessos nacionals macedonis ni cap intent de federaltizació. També afirmen que una decisió així seria discriminatòria per a la resta de grups nacionals del país, que quedarien, segons ells, en una situació clarmaent subordinada.

De fet, divendres mateix hi hagué concentracions de partidaris del VMRO-DPMNE davant les seus del partit. Si finalment es confirma aquest nou govern, el partit podira impulsar concentracions al carrer, tal com han apuntat alguns dels seus líders.

També el president, Ivanov, ha remarcat que no acceptarà cap mesura que afecti la integritat del país ni l’ordenament constitucional.

Fins i tot les més altes jerarquies de l’església ortodoxa macedònia han fet públiques declaracions que tampoc no acceptarien el trossejament de la sobriania del país ni la pèrdua de la seva identitat. No cal dir que els partits albanesos han criticat aquestes afrimacions. Des de Besa, el segon partit albanès en nombre de vots i diputats, ha retret el rol polític que assumeix l’església, amb aquestes declaracions.

D’altra banda, el partit de Gruevski apel•la a uns acords de 2008, segons els quals havien de formar govern els partits més votats, d’una banda un partit macedoni i de l’altra un d’albanès. A més, insisteixen molt en el fet que ells són clarament la força guanyadora en les darreres eleccions, cosa que segons elle deslegitima qualsevol altra combinació de govern, que no passi per ells.

Nou govern

De tota manera, si s’analitzen amb calma els resultats –això sense tenir en compte les nombroses acusacions de frau, documentades perfectament per l’organisme independent MOST-, es pot comprovar que, efectivament, la Coalició per una Macedònia Millor va ser l’apció guanyadora, però també és veritat que va quedar ben lluny d’acostar-se a la majoria de sufragis, ja que es va quedar tan sols amb poc més el 38% dels vots, mentre que els socialdemòcrates van aconseguir el 36,66%. La diferència percentual és mínima i invalida del tot l’argument dels partidaris de Gruevski. Podeu consultar els resultats, en nombres absoluts i percentatges en el següent enllaç.

És molt probable que, finalment, l’opció que s’imposi sigui la d’un govern en minoria dels socialdemòcrates, encapçalat per zoran Zaev –tal com han confirmat els òrgans directius del partit aquest mateix divendres-. Demà podrem saber, esperem, la decisió definitiva de BDI i en aproximadament dues setmanes la composició del nou govern.

Finalment, cal remarcar el paper que ha jugat europa en tot aquest tema. des de fa setmanes està pressionant per tal que es formi un govern que garanteixi l’estabilitat i superar la profunda crisi que ha viscut Macedònia aquests darrers mesos, per no dir anys. La seva aposta inicial era la d’un govern de gran coalició, però no se’n va sortir. Ara volen, simplement, un govern i és molt possible que la d’un govern socialdemòcrata en minoria els pugui satisfer, abans que els partits albanesos formin part del govern i puguin provocar una reacció contundent dels seguidors de Gruevski, que, d’altra banda, es produirà igualment.

 

Advertisements

2 thoughts on “Macedònia continua sense govern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s