“No al bilingüisme”. Manifestacions a Macedònia contra la possibilitat que l’albanès es converteixi en la segona llengua oficial

Des de dilluns passat, s’han anat succeint diàriament les manifestacions contra la possible formació d’un nou govern que pugui assumir les reivindicacions acordades pels quatre principals partits albanesos. Una de les set condicions plantejades en la plataforma conjunta, signada per les quatre formacions, és que l’albanès es converteixi en llengua oficial en tot el territori de Macedònia.

Ahir mateix, segons els mitjans afins al govern, cent mil persones es van manifestar en disset ciutats del país contra el bilingüisme, la ingerència estrangera i la pèrdua de la sobirania nacional.  Les dades no les he pogut contrastar amb altres mitjans més crítics, ja que aquests mitjans han decidit no informar d’aquestes concentracions des de dimarts passat, quan alguns periodistes van ser agredits per manifestants

Com és lògic, la més gran va tenir lloc a la capital, Skopje, però també n’hi va haver a Bitola, Veles, Kavadarci, Ohrid, Prilep, Kumanovo o Strumica.

A partir del moment que els socialdemòcrates -SDSM, el principal partit opositor- van anunciar que estaven en disposició de formar aquest nou govern, moltes veus van alertar del perill de l’acceptació de les propostes d’aquesta plataforma.

Tot i que els lemes i consignes de les manifestacions han estat diversos, el que més ressona, sense cap mena de dubte és el de “No al bilingüisme”. En tots els manifestos que s’han llegit cada dia es rebutja de pla la possiblitat d’acceptar una revisió de la legislació que permeti que l’albanès es converteixi en llengua oficial de tot l’estat.

Els convocants de les manifestacions s’apleguen sota el paraigua d’una entitat que porta per nom “Units per Macedònia”. Per tant, en teoria, les manifestacions no han estat impulsades pel govern actual, ni tan sols pel partit governmaental, el VMRO-DPMNE -que va ser el més votat en les darreres eleccions del mes de desembre, però que ha estat incapaç d’articular una majoria que li permeti formar govern-. De tota manera, tant per al socialdemòcrates com per als partits albanesos, no hi ha cap mena de dubte que les mans del govern són darrere les mobilitzacions, i que pretenen amb això boicotejar un canvi.

Els impulsors d’Units per Macedònia, per la seva banda, afirmen que s’adrecen a tots els macedonis, independentment del partit que hagin votat, i asseveren que entre els seus membres també hi ha votants socialdemòcrates. Insisteixein que en les darreres eleccions es va votar només un parlament i que en cap cas es va donar autorització per fer canvis cosntitucionals que afectessin elements essencials com la llengua, l’himne, la bandera o l’estructura territorial.

Són molt crítics amb la plataforma elaborada pels partits albanesos, que consideren que ha estat redactada des de Tirana i que té com a objectiu final federalitzar el país i, en definitiva, desballestar-lo. També són molt crítics amb l’actitud de les autoritats europees, que consideren que només fan el joc als partits albanesos.

Una altra afirmació que fan és que una decisió d’aquest tipus seria clarament discriminatòria per a les altres minories del país -turca, rom, sèrbia, bosníaca i valaca (o aromanesa). que veurien relegada la seva llengua a una condició inferior a la de l’albanès.

De fet, la qüestió ètnica, i també la lingüística, té una gran transcendència en la vida política macedònia. Cal tenir en compte que, aproximadament, una quarta part de la població del país és albanesa, cosa que fa que l’agenda albanesa sigui de les més imortants. Els albanesos viuen concentrats sobretot a la part més occidental del país, fronterera amb Albània i a la part més septentrional, colindant amb Kosova, però a la capital mateix, Skopje, el percentatge d’albanesos també ronda el 20% d’habitants.

Cal recordar que l’any 2001 Macedònia va viure una breu guerra, de dos mesos, i que els acords de pau que es van signar van posar les bases de la Macedònia actual.

La xifra del vint per cent és una xifra clau, ja que és en aquest llindar on s’estableix la frontera perquè una llengua tingui valor oficial en una municipalitat, com és el cas d’Skopje, segons la legislació actual.

La reivindicació albanesa és que la seva llengua passi a ser oficial a tot el país. De moment no han transcendit a l’opinió pública l’acord sobre matèria lingüística a què han arribat socialdemòcrates i albanesos. Des del partit socialdemòcrata s’ha insistit reiteradament que no impliquen cap canvi constitucional, cosa que neguen els manifestants d’Units per Macedònia i també el president del país, Gjorge Ivanov, que dimarts passat va anunciar que no atorgaria als socialdemòcrates la potestat de formar govern, tot i tenir el suport necessari per poder-lo formar, un autèntic cop d’estat.

Un altre fet a tenir en compte és que les últimes dades demogràfiques que es poden utilitzar d’una manera fefaent són les del cens de 2002. Evidentment, s’hauria hagut de fer un nou cens, però la seva realització s’ha anat ajornant. Des del partit governamental s’argumenta que els partits albanesos no volen que es faci perquè es veuria que el pes demogràfic de la seva comunitat és inferior al que diuen que té.

Segons les dades del cens de 2002, el nombre d’habitants de Macedònia era de 2.022.547 habitants, dels quals 1.298.871 eren macedonis (64,2%), 509.083 albanesos (25,2), 77.959 turcs (3,9%), 53.879 roms (2,7%), 35.939 serbis (1,8%), 17.018 bosníacs (0,8%), 9.695 aromanesos (0,5%). La resta pertanyen a grups menors i en percentatges molt baixos.

Ara bé, si s’analitzen, per exemple, les dades de naixements del 2015, apareix una dada que preocupa particularment certs grups macedonis. Aquell anys van néixer 23.075 infants, dels quals, 12.308 eren macedonis (53,35%), 7.604 albanesos (32,91%), 1.098 turcs (4,32%), 1.271 roms (6,72%), 17 aromanesos (0.07%), 120 serbis (0,52%) i 248 bosníacs (1,07%). Amb aquestes dades pretenen demostrar que Macedònia pot viure el que qualifiquen com a fenomen de kosovització, segons el qual a mig termini els albanesos podrien esdevenir el  principal grup del país.

Si voleu seguir l’evolució dels esdeveniments de Macedònia, podeu consultar l’entrada següent:

Macedònia tindrà nou govern? El principal partit albanès es mostra disposat a entrar en el govern, amb els socialdemòcrates

També us recomano que llegiu les reflexions de Mirela Riveni, que va fer poc abans de les eleccions de l’11 de desembre, on abordava precisament aquest tema:

Reflexions d’una albanesa de Macedònia abans de les eleccions

Anuncis

One thought on ““No al bilingüisme”. Manifestacions a Macedònia contra la possibilitat que l’albanès es converteixi en la segona llengua oficial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s