Albània, onze dies de protestes contra el govern

Ara fa onze dies que Albània viu immersa en una profunda confrontació política. L’intens malestar ciutadà contra el govern i el caos polític, econòmic i social han estat aprofitats pel principal partit opositor, el Partit Democràtic, per intentar posar el govern contra les cordes, aconseguir-ne la dimissió i forçar la creació d’un govern tècnic que hauria de preparar les properes eleccions, que han de tenir lloc el proper 18 de juny. Almenys aquestes en són les pretensions.

La primera manifestació a Tirana, a la qual van acudir milers de persones, es va fer el dissabte 17 de febrer. Les consignes rere les quals es mobilitzaven eren la crítica contra la corrupció, la prepotència governamental i la manca de diàleg amb l’oposició, la denúncia dels vincles entre el govern i el crim organitzat i de la imatge del país, associada al conreu massiu de droga, amb la condescendència i beneplàcit del govern.

El Partit Democràtic, que és el real inspirador de tots aquests actes, per tal d’incrementar la pressió sobre el govern, va anunciar dos dies després un boicot parlamentari, almenys fins que s’assoleixin les seves demandes, i va convocar la població a romandre indefinidament davant l’oficina del cap de govern, en una gran tenda, batejada com a Tenda de la Llibertat, a l’avinguda principal de la capital albanesa.

Des de llavors, la Tenda de la Llibertat ha estat escenari de diferents actes oberts a la població. De fet, la campanya electoral comença tot just d’aquí a dos mesos, però el Partit Democràtic ha convertit aquestes accions en l’inici d’aquesta campanaya. S’ha demanat que diferents col·lectius hi siguin presents, a la Tenda de la Llibertat, i que facin públiques les seves demandes.

Els darrers a fer-ho han estat grups de pensionistes, que han denunciat la situació de misèria a què es veuen condemnats. Lulzim Basha, líder del Partit Democràtic, i autèntic inspirador de les mobilitzacions, ha estat present en tots els actes. En el cas concret dels pensionistes, els ha promès un augment del 40% de les pensions. La seva proposta contrasta amb l’anunci del govern d’augmentar-les tan sols el 3%, a partir d’aques proper mes de març.

També hi han assisit veïns de la ciutat de Himara, on viu part de la comunitat grega del país. Les propietats de molts d’aquests veïns estan en perill per un pla de renovació urbanística que, casualment, afecta moltes famílies hel·lèniques, cosa que ha arribat a provocar les protestes formals del govern grec. Basha també s’ha compromès a estudiar aquest cas.

Per aquesta tenda també hi han passat estudiants, que s’han queixat de la privatització de la universitat; traballadors del sector energètic, que han mostrat el seu malestar per les pèssimes condicions de treball i els baixos salaris; empresaris, que han lamentat l’elevada pressió fiscal… Com es pot veure, els col·lectius són molt diversos i, moltes vegades, amb interessos contradictoris. Es fa difícil pensar que totes aquests reivindicacions puguin confluir en un plataforma única, més enllà de la crítica al govern.

Des del governamental Partit socialista, en canvi, s’insisteix en dos punts. D’una banda, que el moviment ha perdut força i demostra que no és una alternativa prou sòlida i, de l’altra, que els demòcrates s’han instal·lat en el populisme i que no són capaços d’articular propostes serioses. Un exemple d’això, segons ells, és l’increment espectacular de les pensions que han promès.

El partit Socialista, en el govern, forma coalició amb un partit menor, el Moviment Socialista per la Integració. Aquest partit ha estat l’objectiu principal dels demòcrates, ja que si aconsegueixen que es desvinculin de Rama, el PS perdrà la majoria. Volen que abandonin la coalició i donin suport a les seves demandes.

El parlament albanès està format per una cambra de 140 diputats. D’aquests, 63 són diputats del PS. Els 20 escons del Moviment Socialista per la Integració (LSI), d’Ilir Meta, fan que els socialistes tinguin una còmoda majoria. El Partit Democràtic (PD), el tradicional partit conservador albanès i principal partit de l’oposició, per la seva banda, en té 44. La resta de diputats pertanyen a sis formacions amb poca representació. Així, doncs, l’única possibilitat que té l’oposició, almenys per la via parlamentària, és aconseguir que el partit de Meta s’afegeixi a les demandes del Partit Democràtic.

L’LSI es va escindir del PS l’any 2004, i entre 2009 i 2013 va formar govern amb els demòcrates, però després de la desfeta electoral d’aquest partit, va pactar amb els socialistes, fent valer així la seva vocació de partit frontissa. Ara no fa un any, Ilir Meta mateix no veia malament la formació d’un govern de caràcter tècnic tal com ara demana l’oposició, però a hores d’ara no ha donat cap pista que pugui inclinar-se finalment per aquesta opció. D’altra banda, la situació de Meta és delicada, ja que també ha estat esquitxat per escàndols de corrupció. En el seu cas es van fer públiques unes gravacions on conversava amb un exministre d’Economia, Dritan Pifti, a qui oferia suculentes concessions.

Basha es referma en la voluntat de mantenir les mobilitzacions fins que s’aconsegueixi la formació d’aquest nou govern de caràcter tècnic. Tenint en compte que falta poc per a l’inici de la campanya electoral, és més que probable que això no s’aconsegueixi, i que totes aquestes accions s’acabin convertint simplement en el preludi de la campanya electoral.

Anuncis

3 thoughts on “Albània, onze dies de protestes contra el govern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s