Resistim. Romania contra la corrupció

Tot i les gèlides temperatures que afecten tot el país, milers de persones es continuen manifestant cada dia per la dimissió del govern.

Ahir, dilluns, va ser el catorzè dia consecutiu que els ciutadans de Bucarest, i també d’altres ciutats, van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig a l’actual govern. Les demandes dels manifestants continuen sent molt clares: dimissió del govern i judici per als casos de corrupció. Les protestes se centren, sobretot, en tres persones: Sorin Grindean, cap del govern, Liviu Dragnea, autèntic líder del governant Partit Socialdemòcrata, i Calin Popescu-Tariceanu, líder dels liberals d’ALDE, l’altre partit que forma part de la coalició governamental.

La concentració d’ahir al vespre, a la Plaça de la Victòria com és habitual, va aplegar entorn d’un miler de persones, sota una temperatura que oscil·lava  entre els quatre i els set graus negatius. També se’n van fer de similars a Cluj i a Constanta, amb assistències menors. Aquestes concentracions van ser molt menys concorregudes que la de diumenge passat, on entre trenta mil i setanta mil persones -segons les fonts- van omplir aquesta plaça de Bucarest, on van formar una gegant i espectacular bandera tricolor. També van ser importants les de Cluj, Iasi i Timisoara, que també van aconseguir reunir milers de persones cadascuna.

D’altra banda, per novè dia consecutiu, partidaris del govern es van concentrar al Palau Cotroceni. Ahir, el seu nombre –segons les fonts- es movia entre el centenar i les tres-centes persones. En aquest cas, demanen la dimissió del president, Klaus Iohannis.

El diumenge, 5 de febrer, el govern va anunciar, després d’una reunió extraordinària, una ordenança d’urgència que revocava les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.

Tot i això, aquell mateix dia, sis-centes mil persones es van concentrar a tot Romania per demanar la dimissió del govern, i va esdevenir el dia en què van ser més multitudinàries. A partir de llavors, però, van perdre certa empenta, tot i que cap dia no hi ha deixat d’haver concentrats. El lema adoptat per les persones que han decidit mantenir la mobilització és Resistim, amb la clara idea de transmetre que no marxaran fins que aconsegueixin els seus objectius.

Tot i que el govern va superar clarament la moció de censura que van presentar dos dels tres partits de l’oposició, el Partit Nacional Liberal i la Unió per la Salvació de Romania, ha hagut de pagar un preu polític, com va ser la dimissió del ministre Justícia, Florian Iordache, que ha estat substituït per Ana Birchall, que ha volgut transmetre una imatge més conciliadora i voluntat negociadora.

D’altra banda, l’altre partit opositor, el Partit del Moviment del Poble (PMP), liderat per l’expresident Traian Basescu, ha adoptat una actitud més equidistant. D’una banda, ha donat suport als manifestants en la seva demanda de dimissió del govern, que considera totalment justificada per la seva actuació,  però d’altra banda, veu legitimat el Partit Socialdemòcrata per formar un nou govern, amb un altre lideratge i cares noves, atès el resultat electoral que van aconseguir en els comicis que van tenir lloc el dia 11 de desembre.

El govern, per la seva part, es manté ferm en la seva actitud de no cedir, i ha manifestat reiteradament que molts manifestants han acudit a les concentracions manipulats. L’útim a verbalitzar-ho públicament ha estat el senador socialdemòcrata Adrian Tutuianu, emparant-se en un informe del SRI, Servei Romanès d’Intel·ligència. També s’ha fet circular la tesi de la ingerència estrangera, en aquest cas de la Fundació Soros.

La Fundació Soros ha estat acusada per altres governs d’estar al darrere de mobilitzacions populars en contra seu. Ucraïna i Macedònia en són dos exemples. El govern macedoni de Nikola Gruevski ha acusat diverses vegades Soros d’estar al darrere de les manifestacions que han sacsejat aquest país balcànic aquests darrers mesos. Aquesta fundació va ser fundada pel magnat George Soros, nascut a Hongria, i té com a objectiu impular els principis del liberalisme econòmic i polític, i va tenir una important influència en moviments anticomunistes des dels anys vuitanta. Podeu llegir un article de Claudia Ciobanu sobre aquest tema, publicat a Al-Jazeera:     

 

 

Manifestacions a Romania: ara, per la dimissió del govern, publicat el 7 de febrer, a les 9.00h

La decisió del govern romanès de retirar, diumenge, les polèmiques ordenances que van provocar les grans manifestacions de la setmana passada  no ha servit per buidar els carrers. De fet, en el moment que es va fer públic l’acord de govern ja hi havia concentrats uns milers de persones a la plaça de la Victòria, lloc habitual de trobada de les grans concentracions opositores.

Durant tot diumenge s’hi van anar aplegant persones i persones, tal com havia passat els dies anteriors. Ara, l’objectiu era clarament la demanda de la dimissió del govern. Segons diverses fonts consultades, el nombre d’assistents a l’acte de diumenge va ser el més nombrós de tots els actes fets fins llavors: unes sis-centes mil persones, tres-centes mil a Bucarest i la resta en diferents ciutats del país, on destaquen Sibiu i Timisoara, amb 40.000 persones cadascuna.

L’objectiu dels manifestants sembla que es mantenir el ritme diari de manifestacions fins que caigui el govern i es convoquin eleccions. Tot i això, a la manifestació d’ahir el nombre d’assistents era sensiblement menor, unes vint mil persones a Bucarest. Caldrà veure si la petició de dimissió del govern té prou suport com per mantenir la tensió, tal com ha passat tots aquests dies amb les ordenances aprovades d’urgència, o si el gruix de la població es mostra satisfeta amb la decisió.

Des de dissabte mateix també s’han anat succeint les manifestacions, davant del palau Cotroceni, dels favorables al govern. En aquest cas acusen els opositors de traïdors i Iohannis de corrupte. El primer dia van ser tan sols un miler, però diumenge i dilluns el nombre ha estat més elevat, tot i que molt menor que els de les manifestacions opositores.

Diumenge mateix, el cap de govern, Sorin Grindeanu, va fer una compareixença pública per donar explicacions. Grindeanu va afirmar  que el seu govern no dimitirà, i que una decisió d’aquest tipus no ha de ser presa per la pressió del carrer. Va comentar que hi ha uns mecanismes establerts per tal de canviar de govern, com és el de la moció de censura. Precisament, la setmana passada dos partits opositors, el Partit Nacional Liberal (PNL) i el populista Unió per la Salvació de Romania (USR) van presentar una proposta de moció de censura, que serà debatuda aquesta mateixa setmana.

És evident que aquesta moció de censura no té cap possibilitat de tirar  endavant. Les últimes eleccions generals van tenir lloc tot just l’11 de desembre, encara no fa dos mesos, i van atorgar una clara, molt clara victòria al PSD, Partit Socialdemòcrata, tot i que també s’ha de dir que amb un índex de participació electoral, molt baix, encara no el 40%. Socialdemòcrates i ALDE -els liberals que els donen suport- tenen 154 i 20 escons respectivament. Si tenim en compte que la Cambra de Diputats està formada per un total de 329 diputats és evident que tenen clara majoria. D’altra banda, els partits que presenten la moció tenen 60 i 30 escons respectivament.

Des dels socialdemòcrates s’argumenta que ara queda ben clar quin era l’objectiu de ls mobilitzacions. Segons ells, des de bon principi era fer-los fora del poder i arrabassar-los la victòria que havien aconseguit a les urnes, recorrent, fins i tot a la manipulació de les informacions.

Liviu Dragnea ha apel·lat, avui mateix, a reduir les tensions i a aturar les mobilitzacions, en un sentit i l’altre.

Aquest dimarts mateix, el president, Klaus Iohannis, parlarà en el Parlament, a  petició pròpia. D’aquesta manera, es podrà veure  quina és l’actitud del president, que pot marcar en bona part l’evolució dels esdeveniments. Una altra decisió que s’està esperant és la relativa al ministre de Justícia, Florian Iordache. S’ha especulat amb una possible dimissió o cessament -ho ha dit el cap de govern Sorin Grindanu-. La deciisó no es farà pública fins que s’hagi aprovat o desestimat la moció de censura.

 

 

Les mobilitzacions populars fan que el govern romanès retiri el polèmic decret que despenalitzava la corrupció, publicat el 5 de febrer,a  les 16.16h

El govern romanès ha aprovat, en una reunió extraordinària que ha tingut lloc aquest migdia, una ordenança d’urgència que revoca les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.  

Tal com anunciàvem ahir a primera hora de la tarda, les escletxes que s’havien anat obrint en el si del PSD -i també en diversos actors socials- van acabar provocant aquesta decisió. El fet que Liviu Dragnea, l’autoritat real del PSD, insistís que demanaria a Sorin Grindeanu que fos revocada aquesta ordenança feia preveure que finalment seria retirada.

Així va ser.  A primera hora del vespre, quan Bucarest tornava a ser escenari d’una altra gran manifestació -que aplegava unes cent quaranta mil persones-, Madalina Dobrovolschi, portaveu del govern, va anunciar la decisió que s’ha materialitzat aquest migida. L’esclat de joia va ser immens, tant a Bucarest com en totes les altres ciutats on hi havia concentracions. Segons les xifres aportades per diversos mitjans, entorn de 240.000 persones s’estaven manifestant arreu del país. Particularment nombrosa era la de Timisoara, amb una assistència de quaranta mil persones.  En aquesta ciutat es va presentar Iniciativa Timisoara, un moviment cívic nascut en el caliu de les protestes que, al marge dels partits polítics, pretén controlar precisament els polítics en tot el que té a veure amb la corrupció i el compliment de les lleis.

Tot i el drecret d’avui, encara queden manifestants, unes cinc mil persones, a la plaça de la Victòria de Bucarest. Demanen, els concentrats, que el decret sigui publicat immediatament en el butlletí Oficial i també demanen la dimissió del govern.

Grindeanu, el cap de govern, també ha manifestat que instarà el ministre de Justícia, Florian Iordache, perquè faci gestions perquè es pugui debatre entre tots els grups polítics el contingut d’aquestes dues ordenances ara suprimides, amb l’objectiu d’arribar a un acord.

Ahir també va haver-hi alguna concentració de suport al govern, com a Cotroceni, per exemple, on un miler de persones, bàsicament jubilats, van acusar el president Iohannis de traïdor.

 

 

Cinc dies consecutius de protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 4 de febrer, a les 16.25h

Les protestes massives  contra la proposta de modificar, per tràmit d’urgència, el codi penal i d’amnistiar polítics corruptes mantenen tota la intensitat després de cinc dies consecutius de mobilitzacions als carrers de tot Romania. La decisió d’aprovar les ordenances que ho permetien, dimarts mateix, va fer que aquell mateix vespre hi hagués una primera manifestació espontània al centre de la capital romanesa. L’endemà mateix, 150.000 persones van respondre a la crida a la mobilització a la capital, i molts milers més en d’altres ciutats.

Ahir al vespre, a la plaça de la Victòria de Bucarest es van aplegar entre 90.000 i 120.000 persones –varia la xifra segons els fonts consultades-, però abans, durant tot el dia, hi va haver persones concentrades. De tota manera, Bucarest, no és l’única ciutat on s’estan duent a terme aquestes concentracions, que ara ja s’han estès per tot el país. Sumant les xifres de totes les manifestacions, el total de persones que ahir van sortir al carrer fàcilment arriben a les tres-centes mil persones. Es calcula que a Cluj i a Timisoara van sortir al carrer, a cadascuna de les dues ciutats, unes trenta mil persones, quinze mil a Constanta i a Brasov. Altres cituats on hi hagué concentracions importants són Iasi, Craiova, Suceava, Arad, Alba Iulia, Baia Mare, Resita, Focsani…

Aquest matexi matí, en el mateix lloc, hi ha hagut una concentració de caire familiar, a la qual han assistit unes deu mil persones, i a partir de les quatre de la tarda, hi ha convocada una altra concentració que pretén ser massiva una altra vegada.

Aquesta gran mobilització popular sembla que està aconseguint que el partit governant es pugui replantejar d’aturar el projecte. Després de quatre dies de protestes, Liviu Dragnea, que és el principal blanc de la ira popular, (que només havia parlat en públic una vegada) ha comentat aquesta possibilitat. Ha argumentat, segons n’informa Romania Libera, que amb això s’aconseguirà evitar enfrontaments entre partidaris i detractors d’aquests canvis. També ha insistit que els militants i simpatitzants socialdemòcrates volen sortir al carrer a donar suport al projecte. De fet, ja han anunciat una manifestació per la setmana vinent. Si la situació actual de tensió es manté, diu, els enfrontaments seran inevitables.

Dragnea, que no forma part del govern tot i que és qui el controla, ha comentat que s’adreçarà al cap de govern, Sorin Grindeanu, per tal de fer-li aquesta proposta i que espera que sigui acceptada. D’aquesta manera s’evitaran possibles enfrontaments als carrers.  Dragnea, a més, ha culpablilitzat Iohannis, el president de Romania, d’atiar l’enfrontament i de tenir una actitud absolutament irresponsable.

Calin Popescu- Tariceanu, d’ALDE –els liberals que formen govern amb el PSD- s’ha mostrat partidari, també, d’aturar l’aplicació del projecte i iniciar converses entre tots els sectors socials per arribar a un acord.

També ha dit la seva, el partit de la minoria hongaresa, la UDMR, que té un acord amb PSD i ALDE, tot i que és fora del govern. Ha adoptat una actitud equidistant. Ha criticat, sobretot, el tràmit d’urgència adoptat i el límit dels 200.000 leus, i aposta per asseure totes les parts en una taula per tal d’arribar a un acord. En una línia semblant s’ha manifestat el patriarcat de l’església ortodoxa. Considera que aquest tema fractura profundament la societat romanesa, que cal mantenir la lluita contra la corrupció i que cal dialgoar per arribar a un acord.

De tota manera, el govern es manté ferm en la seva actitud. Dijous mateix es va reatificar en la seva decisió. Per tant, formalment, no hi ha cap novetat. Caldrà veure com evolucionen els esdeveniments en les properes hores.

Aquest diumenge hi ha convocada una manifestació a Sofia, a Bulgària, en solidaritat amb Romania. Els convocants consideren que és imprescindible mantenir la lluita contra la corrupció i que no es poden fer passos enrere. És inevitable pensar que aquesta convocatòria es fa també en clau interna. El mes vinent hi ha eleccions a Bulgària, i podria haver-hi la possibilitat que hi hagués un canvi de govern, que podri tenir la temptació de seguir els passos empresos per l’actual govern romanès.

A la segünet página de facebook podreu veure diversos vídeos de les manifestacions d’aquests dies i informació actiualitzada:  https://www.facebook.com/brrlog/?fref=ts

 

Protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 2 de febrer a les 9.00h

Quan el tot just acabat d’estrenar govern socialdemòcrata, en coalició amb els liberals d’ALDE, va anunciar una modificació del Codi Penal i una proposta d’amnistia, que pot beneficiar milers de persones, va provocar una immediata gran onada d’indignació. De seguida es van organitzar manifestacions de protesta, emparant-se en l’argument que aquests canvis tenen com a objectiu “indultar” bona part de quadres socialdemòcrates, i molt particularment el seu principal líder, i aspirant frustrat a encapçalar el govern, Liviu Dragnea. Aquest argument és indiscutiblement cert.

Fa quinze dies ja es van aplegar unes vint mil persones a la capital, Bucarest. A la concentració hi va assistir, quinze minuts simbòlics pel càrrec institucional, el president del país, Klaus Iohannis. D’aquesta manera volia deixar ben clar el seu suport als manifestants. A part de la capital, també s’han anat fent diverses concentracions en altres ciutats importants del país, com Timisoara, Brasov, Arad, Oradea, Cluj, Baia Mare, Suceava…

Aquest cap de setmana passat, el nombre de manifestants a la capital ja era de cent mil persones, cosa que demostra que la indignació no ha parat de créixer a mesura que se’n van coneixent més detalls. Ara, les manifestacions ja són diàries. Dimarts, quinze mil persones es van tornar a manifestar, i des d’ahir al matí es van començar concentrar una altra vegada a la plaça de la Victòria. Segons fonts policials, al vespre hi havia congregades cent mil persones. A última hora de la nit es van produir alguns incidents violents, que van provocar almenys cinc ferits i una vintena de detencions.

El desencadenant d’aquestes protestes són dos decrets. D’una banda, un que preveu una amnistia per a algunes categories de reclusos, mentre que l’altre modifica certs aspectes del Codi Penal. Per exemple, un dels documents proporciona complet perdó per als presos amb penes de presó de fins a cinc anys, a excepció de les persones condemnades per crims violents i corrupció, sempre que siguin superiors a un perjudici de 44.000€ (200.000 leus). Això, d’una manera pràctica, vol dir que Dragnea, acusat precisament per corrupció quedarà net, ja que els guanys il•lícits que se li atribueixen són “només” de 24.000€.

D’altra banda, les persones més grans de 60 anys, dones embarassades, mares amb nens menors de cinc anys i persones amb malalties incurables en fase terminal s’haurien de beneficiar, també, de l’indult parcial. D’acord amb el ministre de Justícia Florin Iordache, entre 2.500 i 3.000 presos poden beneficiar-se d’aquesta mesura. Això, segons Iordache, permetrà que l’elevat nombre de presidiaris que hi ha a Romania disminueixi, ja que actualment està molt per sobre de la capacitat de les presons romaneses.

Iohannis, des del primer moment, es va mostrar totalment contrari a aquesta proposta del ministre de Justícia, Florian Iordache, i va manifestar la intenció de demanar la convocatòria d’un referèndum sobre el tema. Ha utilitzat repetidament termes com inadmissible, inacceptable i escàndol.

El president no ha estat l’únic que s’ha mostrat escandalitzat. També ho ha fet la presidenta del Tribunal Superior, Mariana Ghenna, o la cap del Secretariat Anticorrupció, Laura Codruta Covesi. El Partit Nacional Liberal, que és el més important d el’oposició, per la seva banda, ha anunciat que presentarà una moció de censura, tot i que a efectes pràctics és impossible que prosperi, per la composició de l’actual parlament, on socialdemòcrates i ALDE tenen una sòlida majoria. També s’ha afegit a la proposta la USR (Unió per la Salvació de Romania).

L’equip governamental, des del principi, va optar per minimitzar les protestes, i va arribar a afirmar que molts dels assistents havien estat pagats per anar a les primeres manifestacions. Liviu Dragnea, ara president de la cambra de diputats, va arribar a utilizar el terme de mineríada, en clara referència als fets que van tenir lloc a Bucarest ara fa vint-i-cinc anys. Alguns representants d’ALDE (com Catalin Beciu), el soci menor del govern, han arribat a ser encara més contundents en les crítiques a l’oposició.

Tant la Unió Europea com els EUA també han fet palès el seu malestar. La Comissió Europea ha insistit que cal lluitar contra la corrupció i no ignorar-la. L’ambaixador dels EUA, Hans Klemm, ha demanat ja una reunió formal amb el cap de govern, Sorin Grindeanu.

Avui s’ha fet pública una carta adreçada al govern, signada per França, Alemanya, els EUA, Canadà, Bèlgica i Holanda que demana explícitament que no es vagi enrere en la lluita contra la corrupció.

Ara caldrà veure si la població podrà mantenir la pressió contra el govern i fer-lo rectificar, o bé fer-lo caure. I, sobretot, si és possible de construir alternatives polítiques viables que puguin posar punt i final a aquesta associació de poder, màfies i corrupció. Ahir, durant les protestes, la demanda era molt clara: dimissió del govern.

Anuncis

El president de Kosova proposa crear una Comissió de la Veritat i per la Reconciliació

El president de Kosova, Hashim Thaci, ha fet avui mateix la proposta de crear una Comissió de la Veritat i per la Reconciliació, que hauria de fer unes tasques similars a les que han fet altres comissions d’aquest tipus en països que han patit conflictes importants, com per exemple Sud-Àfrica.

Thaci ha remarcat que una comissió d’aquest tipus seria pionera als Balcans i que pot aportar solucions de cara a un futur en pau. Segons ha comentat, el seu objectiu no és substituir els tribunals que han de continuar fent la seva tasca ni tampoc obviar les negociacions amb Sèrbia.

Ha fet saber que des de fa mesos ha tingut contactes amb representants de les diverses comunitats que viuen al país, serbis, bosníacs, roms, aixkalis… per tal que donin suport a la idea i que hi facin aportacions.

De moment, tenint en compte que la proposta ha estat feta pública aquest mateix migdia, les diverses formacions polítiques de Kosova encara no n’han donat la seva opinió.

D’altra banda, corren rumors que el proper mes de maig, o a molt estirar el juny, podrien haver-hi eleccions anticipades a Kosova. Sembla que aquesta idea és valorada per nombrosos membres del Partit Democràtic de Kosova (PDK), que en aquests moments és al govern en coalició amb la Lliga Democràtica de Kosova. Tot i això, no s’ha fet cap document ni cap declaració oficial en aquesta línia.

Bajram Gecaj, un dels col·laboradors més estrets d’Isa Mustapha, cap de govern i membre de la Lliga Democràtica de Kosova, ha anunciat que durant el que resta de mes, el parlament aprovarà la creació definitiva de la polèmica Associació de Municipis Serbis i també l’acord fronterer amb Montenegro.Ha insistit que tirar endavant l’Associació de Municipis Serbis és una obligació del govern, però que es farà respectant la legalitat de Kosova, i les recomanacions del Tribunal Constitucional. Aquesta aprovació ha de coincidir amb el retorn dels diputats de la Llista Sèrbia al parlament, anunicada fa pocs dies, al qual no han assistit des de fa mesos. Alguns analistes sostenen que aquesta aprovació és la contrapartida a l’enderrocament del mur de la zona nord de Mitrovica.

Els partits de l’oposició, per la seva banda, que s’han mostrat reiterades vegades contraris a totes dues decisions han anunciat que faran actes de protesta, entre els quals podria haver-hi el llançament de gas al parlament, tal com va passar diverses vegades uns mesos enrere, quan aquests temes hi eren debatuts.

Finalment, aquest 10 de febrer es van complir els deu anys de la mort de dos joves, Mon Balaj i Arben Xheladini, militants de Vetevendosje (Atuodeterminació) a mans de les forces de la UNMIK en una manifestació contra el govern de llavors. Deu anys després encara no s’han aclarit del tot els fets ni s’han depurat responsabilitats. Per aquest motiu, des de Vetevendosje, sobretot, però també des del conjunt de partits opositors s’ha instat el govern que prengui les mesures necessàries per tal que s’aclareixin els fets. També han organitzat actes en memòria dels joves i han convocat actes de protesta per la passivitat del govern. Amnistia Internacional ha emès un informe en els mateixos termes. El podeu consultar en el següent enllaç:

BALAJ-XHELADINI– A DECADE OF WAITING FOR JUSTICE

https://www.amnesty.org/en/documents/eur70/5654/2017/en/

Els Estats Units de la Gran Àustria. Una proposta federal del romanès Aurel Popovici per a l’Imperi Austrohongarès

De vegades és temptador de fer política-història ficció. Què hauria passat si en comptes d’haver-se pres una decisió en una determinada cruïlla històrica s’hagués optat per una altra via totalment diferent. En el cas del continent europeu un dels temes que ha provocat més especulacions d’aquest tipus és precisament el de l’Imperi Austrohongarès. Ara no se’n parla gaire, però en els anys posteriors a la dissolució de Iugoslàvia més d’un comentarista havia deixat anar la idea que l’Imperi austrohongarès potser no havia estat tan mal invent.

De fet, una tesi molt estesa és que l’Imperi Austrohongarès era una construcció política summament artifcial que no va poder superar la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial. Segons això, l’Imperi duia el germen de l’autodestrucció, provocat sobretot per la seva extraordinària diversitat ètnica i nacional.

Hi ha autors que defensen, però, una tesi contrària, segons la qual l’Imperi es va dissoldre per la voluntat expressa de les potències guanyadores del conflicte, que veien en aquesta dissolució una gran oportunitat per accedir a mercats i controlar uns nous ests més febles, i alhora impedir el somni de la Mitteleuropa alemanya. Un dels autors que ha defensat amb més arguments aquesta tesi és el prestigiós historiador d’origen hongarès, François Fejtö. Segons ells, l’Imperi no va esclatar per les tensions nacionals, sinó precisament per la pressió de les potències aliades. Defensa aquesta tesi en un text, que ja té uns quants anys, molt ben documentat i d’imprescindible lectura, Requiem pour un empire défunt.

És veritat que l’opció preferida per bona part de les elits de les diverses nacions no anava precisament en la línia de la dissolució de l’Imperi. A Croàcia i a Eslovènia, per exemple, la idea més estesa era l’opció coneguda com a trialisme, que pretenia estendre el model de monarquia dual a un tercer component, on Croàcia i Eslovènia formarien un tercer estat sud-eslau. Aquesta tesi la defensaven encara poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial. La Declaració de maig de 1917, apostava clarament en aquesta línia i no en la de de la idssolució de l’Imperi. El mateix es pot dir dels polonesos, que també defensaven, majoritàriament, una tesi d’aquest tipus i també ho feien molts txecs de Bohèmia i Moràvia, tot i que en aquest cas hi havia més diversitat de plantejaments.

Les propostes federalistes

També cal dir que també es van elaborar diverses propostes de tipus federals durant les últimes dècades del segle XIX i principis del segle XX.

Probablement, els socialdemòcrates van ser els principals defensors d’aquestes tesis, fins gairebé fins al final de la monarquia. Entre, ells, destaquen, sobretot, les figures de Karl Renner i Otto Bauer, i la tesi de l’autonomia personal com a fórmula per garantir els drets de les nacionalitats minoritàries enfront de les majoritàries.

El fet que a pràcticament cap dels països de l’Imperi no hi hagués terrritoris homogenis des del punt de vista ètnic semblava donar una solides bases a a aquesta proposta, que va ser combatuda també per altres socialdemòcrates. Lenin mateix, s’hi va mostrar totalment contrari.

Al marge dels socialdemòcrates, de les propostes de caire federal que es van arribar a presentar, molt probablement la més elaborada era la que va presentar Aurel Popovici.

Popovici era un romanès de Transsilvània, que va formar part del que era conegut com a Cercle de Belvedere, els col•loradors més propers a Francesc Ferran, l’arxiduc assassinat a Sarajevo el juliol de 1914. Entre aquests col•laboradors hi havia, també, persones com l’eslovac Milan Hodza, el txec Kramarj o les croats Rauck i Ivo Frank.

Normalment no s’ha prestat gaire atenció a les relacions entre Francesc Ferran i Francesc Josep, l’emperador. Mai no van ser gens bones i, molt probablement, que la proposta vingués d’un dels seus col•laboradors més estrets no va ajudar gens que pogués ser tinguda en compte.

Popovici era de nacionalitat romanesa, nascut a Lugoj l’any 1863. Lugoj és al Banat, territori multiètnic per excel•lència. Va estudiar dret i medicina, primer a Brasov -a Transsilvània- i després a Viena. De ben jove es va començar a dedicar a la política, i ho feu de mans del Partit Nacional Romanès, el gran partit de la minoria romanesa de Transsilvània. Popovici va ser un dels signats del Memoràndum de Transsilvània, de l’any 1992, on un grup d’intel•lectuals feien una sèrie demandes a l’emperador, per tal de garantir la igualtat d drets de la població romanesa, ja que consideraven lesionats els seus interessos per les autoritats hongareses, que eren les que controlaven aquella part de l’Imperi. Es mostraven particularment queixosos pel que fa a la política de magiarització cada vegada mé sintensa. Una constant del seu pensament polític és la seva oposició a les elits hongareses, cosa que queda clarament palesa en el projecte federal que dissenya més endavant.L’any 1906 va fer pública la seva proposta, de construcció dels Estats Units de la Gran Áustria.

Els Estats Units de la Gran Àustria

Va inspirar-se, sobretot, en el model d’estat federal dels Estats Units, peròi també va tenir en compte altres casos, com Brasil, Mèxic, Suïssa i Alemanya.

Pel que fa a l’organització interna, defensava un sistema de tipus monàrquic, encapçalat per la figura de l’emperador, que no era qüestionat. El govern federal havia d’estar format per membres dels diferents estats nacionals.

Proposava un sistema bicameral, amb una cambra de diputats i un senat. La cambra de diputats havia d’estar formada per representants dels diferents pobles de la Federació triats per sufragi universal, directe i secret. Pel que fa al Senat, bevia encara de la tradició clàssica i oligàrquica, on els membres havien de pertànyer a la casa reial, a la noblesa, i una part dels quals havien de ser triats per l’emperador.

Preveia que el govern central havia d‘estar format per quaranta-dos membres delegats dels governs dels diversos estats-nacionals, de manera proporcional al seu pes demogràfic.

Pel que fa als estats, cadascun tenia la seva pròpia constitució, que no podia tenir disposicions contràries a la constitució imperial. També tenien un govern propi, parlament i poder judicial. El cap de govern de cadascun d’aquests estats-nació era designat pel governador, i la composició del govern havia de ser aprovada per l’emperador. D’altra banda, l’imperi es considerava el garant de l’autonomia dels diferents territoris que conformaven la federació.

Tot i que la seva proposta anava en la línia que en cada estat hi hagués una nació clarament majoritària, era evident, que en en tots els estats hi hauria diverses minories nacionals. Segons la proposta de Popovici, els diversos estats tenien l‘obligació de garantir els drets i lliberats de cadascun els pobles i l’accés a l’ensenyament en la pròpia llengua.

De tota manera, pel que fa a la la llengua oficial de la Federació la seva aposta era que fos, exclusivament, l’alemany, que havia de ser la llengua de comunicació entre els diversos estats i la llengua de les relacions internacionals de l’estat. L’oficialitat de l’alemany implicava que totes les lleis, decrets i disposicions fossin publicats en aquesta llengua.

Al marge d’això, cada estat podia triar quina era la seva llengua nacional, i en el parlament imperial, tots els diputats havien de tenien dret a fer servir el seu idioma.

La Federació, que havia de tenir Viena com a capital, estaria formada per quinze estats:
– Àustria alemanya (actual Àustria, sud Tirol i zones del sud de la República txeca), on l’ètnia majoritària havia de ser l’alemanya.
– Bohèmia alemanya (nord-oest i nord de l’actual República txeca), on els alemanys també serien majoritaris.
– Moràvia alemanya, de majoria alemanya
– Bohèmia (centre i est de la República txeca), de majoria txeca
– Eslovàquia (major part de l’actual Eslovàquia), de majoria eslovaca
– Galítizia Occidental (sud de l’actual Polònia), de majoria polonesa
– Galítizia Oriental (sud-est de l’actual Polònia i oest d’Ucraïna), de majoria ucraïnesa
– Hongria (actual Hongria, sud d’Eslovàquia i nord de la Voivodina), de majoria hongaresa
– Szeklerland (zones de Transsilvània), de majoria szekler, hongaresa
– Transsilvània (actual Transsilvània romanesa), de majoria romanesa
– Trentino (nord-est de l’actual Itàlia), de majoria italiana
– Trieste (nord-est de l’actual Itàlia i zones d’Eslovènia i Croàcia), de majoria italiana i eslovena -Popovici no té en compte els friülans-.
– Croàcia, (Croàcia, l’Srem i zones que actualment pertanyen a Montenegro), de majoria croata i sèrbia
– Voivodina, de majoria sèrbia i croata

També proposava algunes zones d’autonomia limitada, com la que es corresponia amb algunes zones majoritàriament de parla alemanya, a l’est de Transsilvània.

Pel que fa a Bòsnia i Hercegovina, que era gestionada per l’Imperi, proposava de mantenir-la exactament en la mateixa situació que estava. Bòsnia va ser incorporada del tot a l’Iimperi poc després de la publicació del seu llibre, el 1908.

Popovici va morir a Ginebra l’any 1917, en plena Primera Guerra Mundial, cosa que va fer que no fos testimoni de la dissolució de  l’Imperi austrohongarès.

Mapa deles Estats Units de la Gran Àustria, elaborat per Andrei Nacu. Prové de Wikimedia Commons

Greater austria ethnic

Un congressista dels EUA qüestiona l’existència de Macedònia

Diversos mitjans de comunicació albanesos, serbis i, sobretot, macedonis s’han fet ressò d’unes declaracions d’un congressista dels EUA, Dana Rohrabacher, en una televisió albanesa.

El fet que afirmés que Macedònia no és un estat viable no ha deixat a ningú indiferent. Va argumentar que era impossible que albanesos i macedonis, tal com s’havia demostrat, convisquessin en el mateix estat. Per aquest motiu, segons ell, la millor solució seria que els territoris poblats majoritàriament per albanesos de Macedònia formessin part de Kosova, i que la resta del territori s’unifiqués amb Bulgària, o amb qui consideressin convenient la resta de ciutadans de Macedònia. Va valorar que Macedònia és un projecte fallit i que no hi ha cap motiu per nopoder “redissenyar” les fronteres.

Va rebutjar la idea que el fet que “ara fa trenta anys” es considerés que Macedònia, després de la desintegració de Iugoslàvia, havia de ser un estat impliqui que s’hagi de amantenir aquesta idea tant sí com no.

Des d’Skpoje, lògicament, s’han rebutjat aquestes afirmacions i s’ha lamentat que l’únic que fan és alimentar certes retòriques nacionalistes. A més, el Ministeri d’Afers estrangers d’aquest país han demanat al Departament d’Estat dels EUA que aclareixi quina és la seva visió, i que desmenteixi les afirmacions de Rohrabacher.

Aquestes declaracions a Tv Vizion Plus han arribat poc després que aquest mateix congresista proposés al president serbi, Tomislav Nikolic, un intercanvi de territoris: que la zona nord de Kosova s’integrés a Sèrbia, però a canvi que la zona sud-oriental de Sèrbia, entorn de la vall de Presevo es transferís a Kosova.

Rohrabacher és congressista del Partit Republicà, per Califòrnia, i és membre del sector més conservador del partit. Durant la guerra de Kosova es va mostrar partidari de bombardejar Sèrbia i d’armar l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova (UÇK).

Aquesta idea de l’intercanvi de territoris ha estat manifestada públicament per diversos representants polítics nord-americans i britànics. L’últim exemple d’això han estat les declaracions, en la mateixa línia, d’Ivor Roberts, que va ser ambaixador britànic a Iugoslàvia entre 1994 i 1997.

La minoria macedònia d’Albània

És de tothom conegut que la qüestió albanesa juga, i ha jugat, un paper essencial en la política macedònia i en la construcció de la identitat d’aquest estat balcànic. És molt menys conegut, però, que a Albània també hi ha una comunitat macedònia. És demogràficament molt menys nombrosa, però no per això deixa de tenir un valor important i ens demostra, una altra vegada, que bona part dels territoris dels Balcans són multinètnics.

Com acostuma a passar sempre, hi ha un profund desacord pel que fa al nombre de persones que conformen aquesta comunitat.

D’una banda, segons les dades oficials, del cens de 2011, la comunitat macedònia d’Albània està formada per 5.870 persones. Aquesta xifra és una mica superior a la de 1989, on només es reconeixien com a macedònies 4.697 persones. Si ens fixem en la dades estrictament oficials, podem veure una dada interessant, i no menyspreable, com és que la xifra de macedonis ha anat augmentant cens rere cens, almenys des de l’any 1950, on oficialment eren tan sols 2.273, i l’any 1960 ja eren 4.235, xifra inferior a la de 2011. Aquest nombre, però, representa tan sols entorn del 0,14% del total del país.

D’altra banda, l’any 2003 l’Associació de Macedonis d’Albània (que agrupava les quatre organitzacions macedònies més actives), que va boicotejar el cens oficial, va fer públiques les seves dades, segons les quals el nombre de macedonis d’Albània pot oscil•lar entre els 120.000 i els 350.000. Així doncs, la diferència entre els dos recomptes és abismal. El motiu pel qual van proposar aquest boicot és que només es podien declarar com a macedònies les persones que residien a la municipalitat de Pustec.

El govern albanès tan sols reconeix com a macedonis els que viuen a Pustec, una municipalitat de l’àrea de Prespa. L’alcalde de Pustec, Edmond Temelko, nega les xifres oficials, i per fer-ho posa com a exemple la seva municipalitat, que, afirma, és poblada majoritàriament per macedonis, cosa que desmenteix les xifres oficials del cens.

Els macedonis viuen, sobretot, a la franja més oriental del país, en dues grans zones. D’una banda, al territori conegut com a Mala Prespa, a l’àrea d’influència de Korça (Gorica en macedoni), i l’altra, al nord d’aquesta zona, al territori conegut com a Golo Brdo, a l’àrea d’influència de Diber (Debar en macedoni). A Tirana també hi viuen uns cinc-cents macedonis, segons les dades aportades pel cens de 2011, i un nombre menor en ciutats com Pogradec,Kavaje i Elbasan.

A la zona de Mala Prespa hi ha nou pobles, segons informa el web quebequès L’aménagement linguistique dans les monde, que són Lajthiza, Pusteci, Zaroshka, Cerja, Shulini, Gollomboqi, Gorica e Vogel, Bezmishti et Gorica e Madhe. S’agrupen tots a la municipalitat de Pustec, que és l’únic territori de tot Albània, com hem dit abans, on els macedonis són reconeguts com a minoria.

Més enllà de Pustec, segons l’Etnologue, també n’hi ha al districte de Devoll, a Bilisht (Bilista en macedoni), a Verniku (Vrbnik), Sueci (Suec) i Zagradeci (Zagradec). A la zona de Korça també n’hi ha a Boboshticë (Bobostica) i a Drenove (Drenovo). Entorn del llac d’Ohrid n’hi podem trobar a Lin.Finalment, a Golo Brdo també hi ha una colla d’enclaus, uns vint-i-un, poblats per macedonis.

Totes dues zones són territoris particularment pobres en el conjunt d’Albània. A Mala Prespa són majoritàriament cristians ortodoxos, mentre que a Golo Brdo són musulmans, la majoria.

Mala Prespa va passar a partànyer a Albània arran dels acords del Tractat de Versalles, de l’any 1919. La qüestió macedònia havia estat una de les qüestions més difícils de resoldre durant aquells anys, ja que tant búlgars, com grecs i serbis en reivindicaven el territori i, fins i tot, la nacionalitat.

El reconeixement dels macedonis com a minoria sempre ha estat problemàtic. De fet, la nacionalitat macedònia ha estat negada tant a Bulgària com a Grècia i els macedonis han estat sotmesos, en aquests països a intenses polítiques d’assimilació.

A Albània, la política envers els macedonis ha estat menys agressiva, tot i que no es pot dir, ni de bon tros, que s’hagin respectat els seus drets. Pel que fa a l’ensenyament, per exemple, des de l’any 1945, es reconeix el dret a rebre l’ensenyament primari en macedoni, però només a Pustec. En els mitjans de comunicació públics només s’hi fa un programa, de mitja hora diària, des de l’emissora de ràdio de Korça. També hi ha una ràdio privada, Ràdio Prespa, que emet íntegrament en macedoni. Des de l’any 2010 també hi ha una televisió, Televisija Kristal, que reemet programes de la televisió macedònia. La presència de les entitats macedònies a internet en canvi, no és gens menyspreable.

Hi ha diverses entitats que defensen i promouen la cultura macedònia. L’any 1993 va aparèixer la primera revista en macedoni, Mir (que vol dir pau, o també comunitat). Políticament no hi ha representants polítics macedonis més enllà de l’àmbit estrictament local. Un exemple d’això és que no hi ha cap diputat macedoni en el parlament albanès.

El principal partit macedoni és l’Aliança Macedònia per a la Integració Europea, al qual pertany Edmond Temelko, l’alcalde de Pustec. Aquest partit va presentar candidatures en setze municipalitats en les darreres eleccions municipals a mitjan 2015. Aquest partit té bones relacions amb Edi Rama, l’actual cap de govern albanès.  Tot i això, Rama, com a cap de govern, havia impulsat una reforma de l’administració local que va implicar un clar perjudici per a la minoria macedònia, i també per a la grega, l’agost de 2014.

Moltes vegades, el govern macedoni ha demanat la reciprocitat en el tracte dels seus connacionals, amb el que reben els albanesos de Macedònia. A més, ha insisitit que cal fer un cens, amb la participació d’organismes internacionals, que permeti conèixer de manera fidedigna la composició real de la població d’Àlbània.

Les entitats macedònies han anunciat repetidament que denunciaran el govern albanès en instàncies internacionals, per la poltica que du a terme envers la seva nacionalitat.

Podeu consultar la pàgina de Minority Rights, de la qual he extret informació.

 

Llistes de viles amb població macedònia, segons l’Aliança Macedònia:

Golo Brdo: Trebishtë (Требишта), Ostern (Острен), Tërbaç (Трбаче), Lladomericë (Ладомирица), Otisani (Отисани), Gjinovec (Ѓиновец), Pasinkë (Пасинки), Tuçepi (Тучепи), Vrbnica (Врбница), Klenjë (Клење), Stërblevë (Стеблево), Džepištë (Џепишта)

Korçë – Pogradec: Korçë (Корча), Pogradec (Поградец), Lin (Лин), Blacë (Блаца), Piskupati (Пискупати), Uduništë (Удуништа), Tservenaka (Червенака), Memlištë (Мемлишта), Zagragja (Врмова), Golik (Румен), Zerveskë (Зерваска), Sterova (Старова), Zagoreçan (Загоричан), Stropkë (Стропчке), Llëngë (Лешница), Çerava (Черава), Piskupijë (Пискупија), Drenovë (Дреново), Boboshticë (Бобошица), Vernik (Врбник)

Mala Prespa – Liqenas/Pustec: Bezmishtë (Безмишта), Goricë e Madhë (Г. Горица), Goricë e Vogël (Д. Горица), Gollomboç (Глобочани), Liqenas (Пустец), Belas (Шулин), Cerja (Церје), Zvedzë (Звезда), Leskë (Леска), Pakičkë (Пакичка),Zagradeçi (Заградец)

Trieste, de Daša Drndić: una gran novel·la sobre els horrors del nazisme

20170209_0855171

“La veritat és molt simple. Els nostres pares eren criminals i assassins. Oblideu les frases sobre la banalitat del mal”, pàgina 507

La protagonista de la història és Haya Tedeschi, una dona gran, de vuitanta–tres anys, que decideix posar una mica d’ordre en els records de la seva vida. Asseguda al costat del gran finestral de casa seva fa un recorregut per la seva trajectòria vital a partir de records esparsos que ha anat conservant: articles de diari, fotografies, cartes, partitures, llistes, versos…  L’autora ens reconstrueix l’agitada vida de l’Haya, però no només fa això, sinó que ens confronta amb una de les etapes més negres de la humanitat i amb l’actitud dels humans, que d’una manera activa o passiva, permet aquest grau de degeneració.

Haya va néixer en el si d’una modesta família jueva de Gorizia. Gorizia, una ciutat de frontera que ha canviat d’estat diverses vegades, és l’escenari ideal per fer-nos entendre la volatibilitat de les fronteres i per fer-nos veure que res no és etern, a cavall d’Itàlia i de l’Imperi Austrohongarès.

Poc després que Gorizia passés a formar part d’Itàlia, el feixisme es va imposar, en tots els sentits. Haya, tot i ser jueva i criada en una família on tota la part materna era eslovena, també es va sentir fascinada pel feixisme, com molta altra gent també senzilla. Més endavant, amb la invasió alemanya, la seva vida, i la vida de tothom, va canviar encara més, radicalment. Prop de Trieste es va constuir el camp de concentració i extermini de San Sabba, i va conèixer Franz Kurt, un SS alemany, de qui va tenir un fill, que més tard li va ser pres per participar en el projecte Lebensborn, ideat per Heinrich Himmler per crear una raça “forta, perfecta”.

En el text apareixen reproduïts alguns d’aquests documents històrics, com la llista de les nou mil persones d’origen jueu deportades a Itàlia. És un exemple de com ficció i realitat ajuden a recrear tot un món, en una mena de novel•la documental.

Al marge de la història personal, s’entrecreuen una infinitat de testimonis, des de soldats alemanys que amb tota la fredor ens expliquen l’horror que van provocar, el d’algunes víctimes supervivents dels camps d’extermini -i totes les seqüeles que han hagut de suportar durant tota la vida-, la dels infants del projecte Lebensborn, en la soledat de la recerca d’una identitat robada i moltes vegades monstruosa alhora, com la d’Antonio Tedeschi, el fill d’Haya…

Tot plegat fa que Trieste sigui un text dur, difícil de llegir, però alhora imprescindible.

Dasa Drndic és una escriptora croata nascuda a Zagreb l’any 1946. Actualment és professora de filosofia a Zagreb, tot i que s’ha dedicat a la docència, també, als Estats Units i al Canadà.

Trieste ha estat editada en castellà per Automática Editorial, l’agost de 2015, amb trraducció de Simona Skrabec. Va ser publicada en serbrocroat l’any 2007, amb el títol de Sonnenschein.

 

Maja Milinkovic, de Sarajevo a Lisboa

Maja Milinkovic és una cantant bosniana nascuda a Sarajevo, establerta a Lisboa des de l’any 2012. Des de l’any 2009 va començar-se a interessar pel món del fado, al qual s’ha dedicat intensament des de llavors. L’any 2012 va publicar un CD fantàstic que porta per nom Tudo Isto É Fado. Tot i això, el seu repertori és molt més ampli. Realment, val la pena de coneixe’l.

Aquí teniu l’enllaç amb la pàgina dedicada a Milinkovic al Portal do Fado.

 

Acord per enderrocar el mur de Mitrovica

Ahir dissabte, a les dues del migdia, es va arribar a un acord que permetrà l’enderrocament del mur de Mitrovica, que separa la part nord de la ciutat de la part sud, pel riu Ibar -Iber en albanès-.

En la reunió, els representants de la municipalitat de Mitrovica Nord van accpetar finalment una proposta del govern de Kosova, que tenia el suport de les autoritats de la Unió Europea i dels EUA. Sembla que en el transcurs d’aquesta setmana, el pont serà tirat a terra. En el seu lloc es faran unes obres que hauran de millorar aquella part de la ciutat, tot i que, de moment, cap dels diversos mitjans consultats n’hagi aportat informació més detallada.

Van signar l’acord Goran Rakic, alcalde de Mitrovica Nord, i Ferat Shala, ministre de Medi Ambient i de Planifciació Territorial. A la reunió també hi era present Branimir Stojanovic, diputat de la Llista Sèrbia; Isa Mustapha, cap de govern; Natalia Apostolova, com a representant de la Unió Eruopea; i Greg Delawie, ambaixador dels EUA.

D’aquesta manera, si l’acord és ratificat per les autoritats municipals de Mitrovica Nord, que s’han reunit aquest migdia per valorar-lo, es posarà punt i final a un dels conflictes que més ha tensat Kosova aquestes darreres setmanes.

El govern de Croàcia vol reintroduir el servei militar

El ministre defensa del govern croat, Damir Krsticevic, ha presentat una proposta de llei que pretén reinstaurar el servei militar obligatori. L’antic servei militar va ser suprimit l’any 2008, quan es va optar per un exèrcit eminentment professional. Fins llavors, la durada d’aquest servei era de sis mesos.

Aquesta mesura que, en cas d’aprovar-se, entrarà en vigor l’any 2019, amb una prova pilot l’any vinent, pretén, segons el ministre, resoldre alguns problemes de seguretat que té plantejats el país. Considera que els 16.000 membres que té actualment l’èxèrcit no són prou, encara que hi hagi gairebé sis mil voluntaris més que hi col·laborin d’una forma o altra.

De fet, la proposta afectarà tots els joves homes, les dones en queden expressament excloses, i no és del tot clar encara quant de temps pot durar. S’especula que pugui tenir una durada breu, d’entre tres o quatre setmanes durant l’estiu -cosa que, a més, fa dubtar molt seriosament que pugui servir per a alguna cosa-. La presidenta del país, Kolina Grabar Kitarovic, ja es va mostrar favorable, ara fa més d’una any  a un servei militar de vuit setmanes.

Ara caldrà veure quin és el suport real de la població, i particularment dels joves, a aquesta mesura. Una enquesta feta pública per EduCentar a principis del 2015  revelava que el 51% de les persones que l’havien respost consideraven positiu el servei militar, mentre que el 41% hi eren contraris. Els arguments utilitzats per les persones que hi eren favorables eren totalment previsibles: importància de la disciplina i l’autodisciplina, la responsabilitat, el treball en equip…

L’oposició de Kosova demana la dimissió del govern

Els tres partits de l’oposició de Kosova van demanar formalment la dimissió del govern el passat 31 de gener. Vetevendosje, Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Iniciativa per Kosova (NISMA) van fer una roda de premsa conjunta per fer pública aquesta decisió. D’aquesta manera volen denunciar la inoperància del govern a l’hora d’enderrocar el mur construït sobre el riu Ibar, a la zona nord de Mitrovica.

Segons va aprovar el parlament de Kosova, en una sessió que va tenir lloc el 29 de desembre, com a molt tard el 31 de gener d’enguany s’hauria d’haver procedit a l’enderrocament d’aquest mur, que separa les dues parts de la ciutat. Fins ara, aquesta acció no s’ha dut a terme. Per tant, consideren que el govern queda deslegitimat.

Aquests últims dies, les declaracions i contradeclaracions han estat constants. Fonts governamentals han anunciat més d’una vegada, per via d’Edita Tahiri, que l’enderrocament es durà a terme durant el febrer; l’alcalde de Mitrovica Nord -Goran Rakic-, per la seva banda, ha afirmat que no es farà. Tot plegat ha fet que la tensió s’hagi incrementat notablement. Ahir mateix hi va haver grups de persones concentrades durant tot el dia a la zona nord per tal d’evitar que es tirés a terra i, fins i tot, el president serbi, Alexànder Vucic, ha fet gesions, després de reunir-se amb representants polítics de les municipalitats de majoria sèrbia, sobretot de la zona nord de Kosova.