Albània: cinc dies consecutius de protestes contra el govern. Els manifestants en volen la dimissió.

Albània és escenari des de dissabte passat de concentracions que tenen com a objectiu fer palès el malestar ciutadà contra el govern. És indiscutible que l’èxit de les protestes de Romania, tant pel que fa participació popular com per l’acomplimnet d’algunes de les reivindicacions, ha tingut un pes decisiu a l’hora d’impulsar aquestes manifestacions.

Ara bé, les semblances molt probablement acaben aquí. Les protestes de Romania van tenir una dosi molt important d’espontaneïtat, arran sobretot d’una decisió del govern que la població va considerar inadmissible, sobre la despenalització de la corrupció. En el cas albanès, en canvi, les mobilitzacions han estat organitzades i convocades pel principal partit opositor, el Partit Democràtic. El seu principal dirigent des de 2013, Lulzim Basha, durant tot el mes ha fet una intensa campanya arreu del país per tal de mobilitzar la població. per tant, és indiscutible qui hi ha darrere i quines són les intencions del moviment.

Una altra dada a tenir en compte és que, a Romania, el govern de Grindeanu amb prou feines havia començat la seva activitat, ja que no tenia més d’un mes de trajectòria. En canvi, a Albània, la situació és ben diferent. El govern albanès, encapçalat per Edi Rama, es troba en el tram final de la legislatura: el 18 de juny es faran les noves eleccions, que constituiran un nou parlament.

Dissabte al migdia, els ciutadans van ser convocats amb consignes que apel•laven a la lluita contra la corrupció, la prepotència governamental i la manca de diàleg amb l’oposició, per denunciar els vincles entre el govern i el crim organitzat i la imatge del país, associada al conreu massiu de droga, amb la condescendència i beneplàcit del govern.

A la concentració hi van assistir milers de persones. Segons informava Reuters, unes deu mil persones, tot i que els organitzadors deien que eren molts més. Si consulteu el compte personal de facebook de Lulzim Basha, podreu veure’n fotografies, que demostren que eren importants. La principal demanda política és la dimissió del govern de Rama i la constitució d’un nou govern de caràcter tècnic, que hauria de ser qui organitzés aquestes properes eleccions. D’altra banda, Basha, en el seu parlament, va insisitr a fer una crida a la modernització del país, a la construcció d’una Albània europea, neta de corrupció. A més, va aprofitar que aquests dies es commemoren els vint-i-sis anys de la caiguda del règim estalinista per fer una comparació entre tots dos moments històrics.

El Partit Democràtic, per tal d’incrementar la pressió sobre el govern, va anunciar dos dies després un boicot parlamentari, almenys fins que s’assoleixin les seves demandes, i va convocar la població a romandre indefinidament davant l’oficina del cap de govern, en una gran tenda, batejada com a Tenda de la Llibertat, a l’avinguda principal de la capital albanesa.

A ningú no se li escapa que aquestes mobilitzacions tenen, sobretot, una semblança extraordinària amb les que el febrer de 2011 va impulsar el Partit Socialista contra el govern, llavors del Partit Democràtic. Malauradament, llavors van haver-hi incidents violents, quan la policia va acabar disparant contra els concentrats.

De moment, Edi Rama ha minimitzat les mobiltzacions i ha assegurat que només renunciarà en els terminis legals, just per convocar les eleccions del mes de juny.

El partit Socialista, en el govern, forma coalició amb un partit menor, el Moviment Socialista per la Integració. Aquest partit ha estat l’objectiu principal dels demòcrates, ja que si aconsegueixen que es desvinculin de Rama, el PS perdrà la majoria. Volen que abandonin la coalició i donin suport a les seves demandes.

El parlament albanès està format per una cambra de 140 diputats. D’aquests, 63 són diputats del PS. Els 20 escons del Moviment Socialista per la Integració (LSI), d’Ilir Meta, fan que els socialistes tinguin una còmoda majoria. El Partit Democràtic (PD), el tradicional partit conservador albanès i principal partit de l’oposició, per la seva banda, en té 44. La resta de diputats pertanyen a sis formacions amb poca representació. Així, doncs, l’única possibilitat que té l’oposició, almenys per la via parlamentària, és aconseguir que el partit de Meta s’afegeixi a les demandes del Partit Democràtic.

L’LSI es va escindir del PS l’any 2004, i entre 2009 i 2013 va formar govern amb els demòcrates, però després de la desfeta electoral d’aquest partit, va pactar amb els socialistes, fent valer així la seva vocació de partit frontissa. Ara no fa un any, Ilir Meta mateix no veia malament la formació d’un govern de caràcter tècnic tal com ara demana l’oposició, però a hores d’ara no ha donat cap pista que pugui inclinar-se finalment per aquesta opció. D’altra banda, la situació de Meta és delicada, ja que també ha estat esquitxat per escàndols de corrupció. En el seu cas es van fer públiques unes gravacions on conversava amb un exministre d’Economia, Dritan Pifti, a qui oferia suculentes concessions.

Ahir mateix, en una reunió extraordinària del partit, Meta va apel•lar a la necessitat del diàleg per resoldre els problemes i a la necessitat de tirar endavant reformes per assegurar l’accés del país a la Unió Europea. Per tant, no va donar cap pista que tingués la més mínima intenció d’abandonar el govern.

Cinc dies després de l’inici d’aquestes protestes, Basha es referma en la voluntat de mantenir les mobilitzacions fins que s’aconsegueixi la formació d’aquest nou govern de caràcter tècnic. A més, s’ha compromès a treballar per estendre les protestes arreu del país, que, almenys fins ara, se n’han mantigut al marge –a diferència, també, del que va passar a Romania-. Això no vol dir que dins del Partit Democràtic no hi hagi veus critiques amb aquesta decisió. Alguns diputats han alertat del perill que un fracàs final podria complicar molt la no gaire llunyana campanya electoral.

D’altra banda, organitzacions més a l’esquerra, com OP, han denunciat aquestes mobilitzacions com una simple estratègia del Partit Democràtic per recuperar el poder, i que les reivindicacions dels concentrats tenen poc a veure amb els interessos de les classes populars. A més, acusen el PD de ser un partit tan absolutament corrupte i clientelar com ho és el PS, cosa, d’altra banda, fàcilment comprovable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s