El conflictes fronterers entre Croàcia i Sèrbia

La delimitació de fronteres entre els estats sorgits de la dissolució de Iugoslàvia ha respectat, en línies generals, els límits de les antigues repúbliques iugoslaves. Ara bé, això no ha impedit que hi hagi, o hi hagi hagut, alguns conflictes d’importància entre els nous estats, sorgits bàsicament perquè les antigues delimitacions frontereres no havien estat clarificades del tot.

L’any 1991, durant la Conferència de Pau sobre Iugoslàvia, una comissió d’arbitratge va decidir que les fronteres entre els nous estats havien de ser les mateixes que hi havia entre les repúbliques iugoslaves, però el tema va restar obert, ja que no s’especificava quins eren aquests límits.

Ara per ara, el conflicte que provoca més tensions a la zona és el que hi ha obert entre Croàcia i Eslovènia, pendent de resolució. Una comissió internacional d’arbitratge ha de fer una proposta, en el decurs d’aquest any, per tancar el contenciós. Caldrà verue si ambdues parts el respecten.

Croàcia, a més del conflicte amb Eslovènia, en té d’altres d’oberts amb Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, i “Liberland”.

Aparentment, la delimitació de fronteres entre Croàcia i Sèrbia (que afecta concretament el territori de la Voivodina) hauria de ser fàcil, ja que segueix, en teoria el curs del riu Danubi. Ara bé, hi ha algunes diferències d’interpretació que fan que el tema no estigui tancat del tot.

Sèrbia defensa que la frontera passa just per l’actual part central del riu, mentre que Croàcia sosté que cal situar-la en els límits marcats pel cadastre elaborat durant el segle XIX, que és quan es va acordar el traçat fronterer. Com que el curs del riu no és exactament el mateix ara que llavors, ja sigui per modificacions naturals d’aquest curs o bé perquè s’hi han fet algunes obres d’enginyeria hidràulica, hi ha algunes zones disputades, un total de 140 quilòmetres quadrats, en un tram de 188 quilòmetres d’aquest riu.

El conflicte ja es va plantejar en l’època de la Iugoslàvia socialista, i llavors les autoritats el van deixar congelat. Un cop Croàcia proclamà la independència, aquest tema fins llavors intern va adquirir una dimensió internacional que es va incrementar quan Croàcia va accedir a la Unió Europea. A efectes pràctics, a hores d’ara, les fronteres es corresponen, a grans trets, amb el que planteja Sèrbia. Per tant, qui posa la qüestió sobre la taula és Croàcia, que és qui consideri que cal replantejar-lo.

Si les reivindicacions croates fossin acceptades, implicaria que una bona part de terres a l’est del Danubi passarien a formar part de Croàcia, mentre que tan sols l’enclau de Siga passaria de mans croates a mans sèrbies.

La localitat d’Apatin, a Sèrbia, i els seus voltants concentren la major part del territori en disputa, a Poluostrovo, Zverinjak i Srebrenica –no cal confondre-la amb la de Bòsnia- i Zmajevac. També és particularment discutida la delimitació de les illes de Šarengrad i de Vukovar. Altres punts de conflicte estan situats prop de la ciutat de Bačka Palanka, i també en el municipi de Sombor –a Karapanda i Kendija-, en el punt d’intersecció entre els actuals estats de Croàcia, Hongria i Sèrbia.

L’any 2000 es va acordar de crear una comissió bilateral per tal d’abordar aquest tema, però s’ha reunit ben poques vegades.

L’any 2002 hi va haver un incident greu quan l’exèrcit iugoslau va disparar uns trets d’advertiment contra quatre vaixells que transportaven el prefecte de Vukovar-Srijem i els alcaldes de Vukovar i Bačka Palanka, i també persones civils a Bačka Palanka. L’incident va tenir lloc a uns 800 metres de distància de l’illa de Sarengrad. També va haver-hi trets contra un vaixell patrulla de Croàcia. Tot i que no hi va haver víctimes, va palesar de manera rotunda el desacord sobre el tema.

A partir de l’any 2010, el projecte de construcció d’un port a Apatin, zona reivndicada per Croàcia, ha fet que les tensions tornessin a aflorar. Això va fer que la comissió es tornés a reunir, però sense resultats efectius.

Més d’una vegada les autoritats croates han exigit que la resolució d’aquest tema sigui un element essencial a l’hora de negociar l’accés de Sèrbia a la Unió Europea, tal com va expressar més d’una vegada l’exprimer ministre croat, Zoran Milanovic.

Acord sobre l’illa de Vukovar

Hi ha, però, un acord parcial que afecta aquesta illa del Danubi. Els representants de les municipalitats de Vukovar i de Bac, les dues municipalitats afectades a banda i banda de la frontera, van acordar aque l’illa fos utilitzada com a espai recreatiu i com a platja. En aquests moments no hi ha controls fronterers i desenes de milers de persones en poden gaudir sense problemes.

Liberland

L’any 2015,Vít Jedlicka, un ciutadà txec oportunista va aprofitar aquest buit legal per proclamar un nou estat fantasma, Liberland, a la zona deshabitada de Gornja Siga, a la banda occidental del Danubi. Així com Sèrbia ha minimitzat del tot aquest incident, les autoritats croates han estat bel·ligerants amb Jedlicka, que ha estat detingut més d’una vegada.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s