Resistim. Romania contra la corrupció

Tot i les gèlides temperatures que afecten tot el país, milers de persones es continuen manifestant cada dia per la dimissió del govern.

Ahir, dilluns, va ser el catorzè dia consecutiu que els ciutadans de Bucarest, i també d’altres ciutats, van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig a l’actual govern. Les demandes dels manifestants continuen sent molt clares: dimissió del govern i judici per als casos de corrupció. Les protestes se centren, sobretot, en tres persones: Sorin Grindean, cap del govern, Liviu Dragnea, autèntic líder del governant Partit Socialdemòcrata, i Calin Popescu-Tariceanu, líder dels liberals d’ALDE, l’altre partit que forma part de la coalició governamental.

La concentració d’ahir al vespre, a la Plaça de la Victòria com és habitual, va aplegar entorn d’un miler de persones, sota una temperatura que oscil·lava  entre els quatre i els set graus negatius. També se’n van fer de similars a Cluj i a Constanta, amb assistències menors. Aquestes concentracions van ser molt menys concorregudes que la de diumenge passat, on entre trenta mil i setanta mil persones -segons les fonts- van omplir aquesta plaça de Bucarest, on van formar una gegant i espectacular bandera tricolor. També van ser importants les de Cluj, Iasi i Timisoara, que també van aconseguir reunir milers de persones cadascuna.

D’altra banda, per novè dia consecutiu, partidaris del govern es van concentrar al Palau Cotroceni. Ahir, el seu nombre –segons les fonts- es movia entre el centenar i les tres-centes persones. En aquest cas, demanen la dimissió del president, Klaus Iohannis.

El diumenge, 5 de febrer, el govern va anunciar, després d’una reunió extraordinària, una ordenança d’urgència que revocava les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.

Tot i això, aquell mateix dia, sis-centes mil persones es van concentrar a tot Romania per demanar la dimissió del govern, i va esdevenir el dia en què van ser més multitudinàries. A partir de llavors, però, van perdre certa empenta, tot i que cap dia no hi ha deixat d’haver concentrats. El lema adoptat per les persones que han decidit mantenir la mobilització és Resistim, amb la clara idea de transmetre que no marxaran fins que aconsegueixin els seus objectius.

Tot i que el govern va superar clarament la moció de censura que van presentar dos dels tres partits de l’oposició, el Partit Nacional Liberal i la Unió per la Salvació de Romania, ha hagut de pagar un preu polític, com va ser la dimissió del ministre Justícia, Florian Iordache, que ha estat substituït per Ana Birchall, que ha volgut transmetre una imatge més conciliadora i voluntat negociadora.

D’altra banda, l’altre partit opositor, el Partit del Moviment del Poble (PMP), liderat per l’expresident Traian Basescu, ha adoptat una actitud més equidistant. D’una banda, ha donat suport als manifestants en la seva demanda de dimissió del govern, que considera totalment justificada per la seva actuació,  però d’altra banda, veu legitimat el Partit Socialdemòcrata per formar un nou govern, amb un altre lideratge i cares noves, atès el resultat electoral que van aconseguir en els comicis que van tenir lloc el dia 11 de desembre.

El govern, per la seva part, es manté ferm en la seva actitud de no cedir, i ha manifestat reiteradament que molts manifestants han acudit a les concentracions manipulats. L’útim a verbalitzar-ho públicament ha estat el senador socialdemòcrata Adrian Tutuianu, emparant-se en un informe del SRI, Servei Romanès d’Intel·ligència. També s’ha fet circular la tesi de la ingerència estrangera, en aquest cas de la Fundació Soros.

La Fundació Soros ha estat acusada per altres governs d’estar al darrere de mobilitzacions populars en contra seu. Ucraïna i Macedònia en són dos exemples. El govern macedoni de Nikola Gruevski ha acusat diverses vegades Soros d’estar al darrere de les manifestacions que han sacsejat aquest país balcànic aquests darrers mesos. Aquesta fundació va ser fundada pel magnat George Soros, nascut a Hongria, i té com a objectiu impular els principis del liberalisme econòmic i polític, i va tenir una important influència en moviments anticomunistes des dels anys vuitanta. Podeu llegir un article de Claudia Ciobanu sobre aquest tema, publicat a Al-Jazeera:     

 

 

Manifestacions a Romania: ara, per la dimissió del govern, publicat el 7 de febrer, a les 9.00h

La decisió del govern romanès de retirar, diumenge, les polèmiques ordenances que van provocar les grans manifestacions de la setmana passada  no ha servit per buidar els carrers. De fet, en el moment que es va fer públic l’acord de govern ja hi havia concentrats uns milers de persones a la plaça de la Victòria, lloc habitual de trobada de les grans concentracions opositores.

Durant tot diumenge s’hi van anar aplegant persones i persones, tal com havia passat els dies anteriors. Ara, l’objectiu era clarament la demanda de la dimissió del govern. Segons diverses fonts consultades, el nombre d’assistents a l’acte de diumenge va ser el més nombrós de tots els actes fets fins llavors: unes sis-centes mil persones, tres-centes mil a Bucarest i la resta en diferents ciutats del país, on destaquen Sibiu i Timisoara, amb 40.000 persones cadascuna.

L’objectiu dels manifestants sembla que es mantenir el ritme diari de manifestacions fins que caigui el govern i es convoquin eleccions. Tot i això, a la manifestació d’ahir el nombre d’assistents era sensiblement menor, unes vint mil persones a Bucarest. Caldrà veure si la petició de dimissió del govern té prou suport com per mantenir la tensió, tal com ha passat tots aquests dies amb les ordenances aprovades d’urgència, o si el gruix de la població es mostra satisfeta amb la decisió.

Des de dissabte mateix també s’han anat succeint les manifestacions, davant del palau Cotroceni, dels favorables al govern. En aquest cas acusen els opositors de traïdors i Iohannis de corrupte. El primer dia van ser tan sols un miler, però diumenge i dilluns el nombre ha estat més elevat, tot i que molt menor que els de les manifestacions opositores.

Diumenge mateix, el cap de govern, Sorin Grindeanu, va fer una compareixença pública per donar explicacions. Grindeanu va afirmar  que el seu govern no dimitirà, i que una decisió d’aquest tipus no ha de ser presa per la pressió del carrer. Va comentar que hi ha uns mecanismes establerts per tal de canviar de govern, com és el de la moció de censura. Precisament, la setmana passada dos partits opositors, el Partit Nacional Liberal (PNL) i el populista Unió per la Salvació de Romania (USR) van presentar una proposta de moció de censura, que serà debatuda aquesta mateixa setmana.

És evident que aquesta moció de censura no té cap possibilitat de tirar  endavant. Les últimes eleccions generals van tenir lloc tot just l’11 de desembre, encara no fa dos mesos, i van atorgar una clara, molt clara victòria al PSD, Partit Socialdemòcrata, tot i que també s’ha de dir que amb un índex de participació electoral, molt baix, encara no el 40%. Socialdemòcrates i ALDE -els liberals que els donen suport- tenen 154 i 20 escons respectivament. Si tenim en compte que la Cambra de Diputats està formada per un total de 329 diputats és evident que tenen clara majoria. D’altra banda, els partits que presenten la moció tenen 60 i 30 escons respectivament.

Des dels socialdemòcrates s’argumenta que ara queda ben clar quin era l’objectiu de ls mobilitzacions. Segons ells, des de bon principi era fer-los fora del poder i arrabassar-los la victòria que havien aconseguit a les urnes, recorrent, fins i tot a la manipulació de les informacions.

Liviu Dragnea ha apel·lat, avui mateix, a reduir les tensions i a aturar les mobilitzacions, en un sentit i l’altre.

Aquest dimarts mateix, el president, Klaus Iohannis, parlarà en el Parlament, a  petició pròpia. D’aquesta manera, es podrà veure  quina és l’actitud del president, que pot marcar en bona part l’evolució dels esdeveniments. Una altra decisió que s’està esperant és la relativa al ministre de Justícia, Florian Iordache. S’ha especulat amb una possible dimissió o cessament -ho ha dit el cap de govern Sorin Grindanu-. La deciisó no es farà pública fins que s’hagi aprovat o desestimat la moció de censura.

 

 

Les mobilitzacions populars fan que el govern romanès retiri el polèmic decret que despenalitzava la corrupció, publicat el 5 de febrer,a  les 16.16h

El govern romanès ha aprovat, en una reunió extraordinària que ha tingut lloc aquest migdia, una ordenança d’urgència que revoca les modificacions aprovades en l’ordenança 13/2017, que afectaven el Codi Penal i que permetien la despenalització de la corrupció.  

Tal com anunciàvem ahir a primera hora de la tarda, les escletxes que s’havien anat obrint en el si del PSD -i també en diversos actors socials- van acabar provocant aquesta decisió. El fet que Liviu Dragnea, l’autoritat real del PSD, insistís que demanaria a Sorin Grindeanu que fos revocada aquesta ordenança feia preveure que finalment seria retirada.

Així va ser.  A primera hora del vespre, quan Bucarest tornava a ser escenari d’una altra gran manifestació -que aplegava unes cent quaranta mil persones-, Madalina Dobrovolschi, portaveu del govern, va anunciar la decisió que s’ha materialitzat aquest migida. L’esclat de joia va ser immens, tant a Bucarest com en totes les altres ciutats on hi havia concentracions. Segons les xifres aportades per diversos mitjans, entorn de 240.000 persones s’estaven manifestant arreu del país. Particularment nombrosa era la de Timisoara, amb una assistència de quaranta mil persones.  En aquesta ciutat es va presentar Iniciativa Timisoara, un moviment cívic nascut en el caliu de les protestes que, al marge dels partits polítics, pretén controlar precisament els polítics en tot el que té a veure amb la corrupció i el compliment de les lleis.

Tot i el drecret d’avui, encara queden manifestants, unes cinc mil persones, a la plaça de la Victòria de Bucarest. Demanen, els concentrats, que el decret sigui publicat immediatament en el butlletí Oficial i també demanen la dimissió del govern.

Grindeanu, el cap de govern, també ha manifestat que instarà el ministre de Justícia, Florian Iordache, perquè faci gestions perquè es pugui debatre entre tots els grups polítics el contingut d’aquestes dues ordenances ara suprimides, amb l’objectiu d’arribar a un acord.

Ahir també va haver-hi alguna concentració de suport al govern, com a Cotroceni, per exemple, on un miler de persones, bàsicament jubilats, van acusar el president Iohannis de traïdor.

 

 

Cinc dies consecutius de protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 4 de febrer, a les 16.25h

Les protestes massives  contra la proposta de modificar, per tràmit d’urgència, el codi penal i d’amnistiar polítics corruptes mantenen tota la intensitat després de cinc dies consecutius de mobilitzacions als carrers de tot Romania. La decisió d’aprovar les ordenances que ho permetien, dimarts mateix, va fer que aquell mateix vespre hi hagués una primera manifestació espontània al centre de la capital romanesa. L’endemà mateix, 150.000 persones van respondre a la crida a la mobilització a la capital, i molts milers més en d’altres ciutats.

Ahir al vespre, a la plaça de la Victòria de Bucarest es van aplegar entre 90.000 i 120.000 persones –varia la xifra segons els fonts consultades-, però abans, durant tot el dia, hi va haver persones concentrades. De tota manera, Bucarest, no és l’única ciutat on s’estan duent a terme aquestes concentracions, que ara ja s’han estès per tot el país. Sumant les xifres de totes les manifestacions, el total de persones que ahir van sortir al carrer fàcilment arriben a les tres-centes mil persones. Es calcula que a Cluj i a Timisoara van sortir al carrer, a cadascuna de les dues ciutats, unes trenta mil persones, quinze mil a Constanta i a Brasov. Altres cituats on hi hagué concentracions importants són Iasi, Craiova, Suceava, Arad, Alba Iulia, Baia Mare, Resita, Focsani…

Aquest matexi matí, en el mateix lloc, hi ha hagut una concentració de caire familiar, a la qual han assistit unes deu mil persones, i a partir de les quatre de la tarda, hi ha convocada una altra concentració que pretén ser massiva una altra vegada.

Aquesta gran mobilització popular sembla que està aconseguint que el partit governant es pugui replantejar d’aturar el projecte. Després de quatre dies de protestes, Liviu Dragnea, que és el principal blanc de la ira popular, (que només havia parlat en públic una vegada) ha comentat aquesta possibilitat. Ha argumentat, segons n’informa Romania Libera, que amb això s’aconseguirà evitar enfrontaments entre partidaris i detractors d’aquests canvis. També ha insistit que els militants i simpatitzants socialdemòcrates volen sortir al carrer a donar suport al projecte. De fet, ja han anunciat una manifestació per la setmana vinent. Si la situació actual de tensió es manté, diu, els enfrontaments seran inevitables.

Dragnea, que no forma part del govern tot i que és qui el controla, ha comentat que s’adreçarà al cap de govern, Sorin Grindeanu, per tal de fer-li aquesta proposta i que espera que sigui acceptada. D’aquesta manera s’evitaran possibles enfrontaments als carrers.  Dragnea, a més, ha culpablilitzat Iohannis, el president de Romania, d’atiar l’enfrontament i de tenir una actitud absolutament irresponsable.

Calin Popescu- Tariceanu, d’ALDE –els liberals que formen govern amb el PSD- s’ha mostrat partidari, també, d’aturar l’aplicació del projecte i iniciar converses entre tots els sectors socials per arribar a un acord.

També ha dit la seva, el partit de la minoria hongaresa, la UDMR, que té un acord amb PSD i ALDE, tot i que és fora del govern. Ha adoptat una actitud equidistant. Ha criticat, sobretot, el tràmit d’urgència adoptat i el límit dels 200.000 leus, i aposta per asseure totes les parts en una taula per tal d’arribar a un acord. En una línia semblant s’ha manifestat el patriarcat de l’església ortodoxa. Considera que aquest tema fractura profundament la societat romanesa, que cal mantenir la lluita contra la corrupció i que cal dialgoar per arribar a un acord.

De tota manera, el govern es manté ferm en la seva actitud. Dijous mateix es va reatificar en la seva decisió. Per tant, formalment, no hi ha cap novetat. Caldrà veure com evolucionen els esdeveniments en les properes hores.

Aquest diumenge hi ha convocada una manifestació a Sofia, a Bulgària, en solidaritat amb Romania. Els convocants consideren que és imprescindible mantenir la lluita contra la corrupció i que no es poden fer passos enrere. És inevitable pensar que aquesta convocatòria es fa també en clau interna. El mes vinent hi ha eleccions a Bulgària, i podria haver-hi la possibilitat que hi hagués un canvi de govern, que podri tenir la temptació de seguir els passos empresos per l’actual govern romanès.

A la segünet página de facebook podreu veure diversos vídeos de les manifestacions d’aquests dies i informació actiualitzada:  https://www.facebook.com/brrlog/?fref=ts

 

Protestes massives als carrers de Romania contra l’amnistia dels polítics corruptes, publicat el 2 de febrer a les 9.00h

Quan el tot just acabat d’estrenar govern socialdemòcrata, en coalició amb els liberals d’ALDE, va anunciar una modificació del Codi Penal i una proposta d’amnistia, que pot beneficiar milers de persones, va provocar una immediata gran onada d’indignació. De seguida es van organitzar manifestacions de protesta, emparant-se en l’argument que aquests canvis tenen com a objectiu “indultar” bona part de quadres socialdemòcrates, i molt particularment el seu principal líder, i aspirant frustrat a encapçalar el govern, Liviu Dragnea. Aquest argument és indiscutiblement cert.

Fa quinze dies ja es van aplegar unes vint mil persones a la capital, Bucarest. A la concentració hi va assistir, quinze minuts simbòlics pel càrrec institucional, el president del país, Klaus Iohannis. D’aquesta manera volia deixar ben clar el seu suport als manifestants. A part de la capital, també s’han anat fent diverses concentracions en altres ciutats importants del país, com Timisoara, Brasov, Arad, Oradea, Cluj, Baia Mare, Suceava…

Aquest cap de setmana passat, el nombre de manifestants a la capital ja era de cent mil persones, cosa que demostra que la indignació no ha parat de créixer a mesura que se’n van coneixent més detalls. Ara, les manifestacions ja són diàries. Dimarts, quinze mil persones es van tornar a manifestar, i des d’ahir al matí es van començar concentrar una altra vegada a la plaça de la Victòria. Segons fonts policials, al vespre hi havia congregades cent mil persones. A última hora de la nit es van produir alguns incidents violents, que van provocar almenys cinc ferits i una vintena de detencions.

El desencadenant d’aquestes protestes són dos decrets. D’una banda, un que preveu una amnistia per a algunes categories de reclusos, mentre que l’altre modifica certs aspectes del Codi Penal. Per exemple, un dels documents proporciona complet perdó per als presos amb penes de presó de fins a cinc anys, a excepció de les persones condemnades per crims violents i corrupció, sempre que siguin superiors a un perjudici de 44.000€ (200.000 leus). Això, d’una manera pràctica, vol dir que Dragnea, acusat precisament per corrupció quedarà net, ja que els guanys il•lícits que se li atribueixen són “només” de 24.000€.

D’altra banda, les persones més grans de 60 anys, dones embarassades, mares amb nens menors de cinc anys i persones amb malalties incurables en fase terminal s’haurien de beneficiar, també, de l’indult parcial. D’acord amb el ministre de Justícia Florin Iordache, entre 2.500 i 3.000 presos poden beneficiar-se d’aquesta mesura. Això, segons Iordache, permetrà que l’elevat nombre de presidiaris que hi ha a Romania disminueixi, ja que actualment està molt per sobre de la capacitat de les presons romaneses.

Iohannis, des del primer moment, es va mostrar totalment contrari a aquesta proposta del ministre de Justícia, Florian Iordache, i va manifestar la intenció de demanar la convocatòria d’un referèndum sobre el tema. Ha utilitzat repetidament termes com inadmissible, inacceptable i escàndol.

El president no ha estat l’únic que s’ha mostrat escandalitzat. També ho ha fet la presidenta del Tribunal Superior, Mariana Ghenna, o la cap del Secretariat Anticorrupció, Laura Codruta Covesi. El Partit Nacional Liberal, que és el més important d el’oposició, per la seva banda, ha anunciat que presentarà una moció de censura, tot i que a efectes pràctics és impossible que prosperi, per la composició de l’actual parlament, on socialdemòcrates i ALDE tenen una sòlida majoria. També s’ha afegit a la proposta la USR (Unió per la Salvació de Romania).

L’equip governamental, des del principi, va optar per minimitzar les protestes, i va arribar a afirmar que molts dels assistents havien estat pagats per anar a les primeres manifestacions. Liviu Dragnea, ara president de la cambra de diputats, va arribar a utilizar el terme de mineríada, en clara referència als fets que van tenir lloc a Bucarest ara fa vint-i-cinc anys. Alguns representants d’ALDE (com Catalin Beciu), el soci menor del govern, han arribat a ser encara més contundents en les crítiques a l’oposició.

Tant la Unió Europea com els EUA també han fet palès el seu malestar. La Comissió Europea ha insistit que cal lluitar contra la corrupció i no ignorar-la. L’ambaixador dels EUA, Hans Klemm, ha demanat ja una reunió formal amb el cap de govern, Sorin Grindeanu.

Avui s’ha fet pública una carta adreçada al govern, signada per França, Alemanya, els EUA, Canadà, Bèlgica i Holanda que demana explícitament que no es vagi enrere en la lluita contra la corrupció.

Ara caldrà veure si la població podrà mantenir la pressió contra el govern i fer-lo rectificar, o bé fer-lo caure. I, sobretot, si és possible de construir alternatives polítiques viables que puguin posar punt i final a aquesta associació de poder, màfies i corrupció. Ahir, durant les protestes, la demanda era molt clara: dimissió del govern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s