Trieste, de Daša Drndić: una gran novel·la sobre els horrors del nazisme

20170209_0855171

“La veritat és molt simple. Els nostres pares eren criminals i assassins. Oblideu les frases sobre la banalitat del mal”, pàgina 507

La protagonista de la història és Haya Tedeschi, una dona gran, de vuitanta–tres anys, que decideix posar una mica d’ordre en els records de la seva vida. Asseguda al costat del gran finestral de casa seva fa un recorregut per la seva trajectòria vital a partir de records esparsos que ha anat conservant: articles de diari, fotografies, cartes, partitures, llistes, versos…  L’autora ens reconstrueix l’agitada vida de l’Haya, però no només fa això, sinó que ens confronta amb una de les etapes més negres de la humanitat i amb l’actitud dels humans, que d’una manera activa o passiva, permet aquest grau de degeneració.

Haya va néixer en el si d’una modesta família jueva de Gorizia. Gorizia, una ciutat de frontera que ha canviat d’estat diverses vegades, és l’escenari ideal per fer-nos entendre la volatibilitat de les fronteres i per fer-nos veure que res no és etern, a cavall d’Itàlia i de l’Imperi Austrohongarès.

Poc després que Gorizia passés a formar part d’Itàlia, el feixisme es va imposar, en tots els sentits. Haya, tot i ser jueva i criada en una família on tota la part materna era eslovena, també es va sentir fascinada pel feixisme, com molta altra gent també senzilla. Més endavant, amb la invasió alemanya, la seva vida, i la vida de tothom, va canviar encara més, radicalment. Prop de Trieste es va constuir el camp de concentració i extermini de San Sabba, i va conèixer Franz Kurt, un SS alemany, de qui va tenir un fill, que més tard li va ser pres per participar en el projecte Lebensborn, ideat per Heinrich Himmler per crear una raça “forta, perfecta”.

En el text apareixen reproduïts alguns d’aquests documents històrics, com la llista de les nou mil persones d’origen jueu deportades a Itàlia. És un exemple de com ficció i realitat ajuden a recrear tot un món, en una mena de novel•la documental.

Al marge de la història personal, s’entrecreuen una infinitat de testimonis, des de soldats alemanys que amb tota la fredor ens expliquen l’horror que van provocar, el d’algunes víctimes supervivents dels camps d’extermini -i totes les seqüeles que han hagut de suportar durant tota la vida-, la dels infants del projecte Lebensborn, en la soledat de la recerca d’una identitat robada i moltes vegades monstruosa alhora, com la d’Antonio Tedeschi, el fill d’Haya…

Tot plegat fa que Trieste sigui un text dur, difícil de llegir, però alhora imprescindible.

Dasa Drndic és una escriptora croata nascuda a Zagreb l’any 1946. Actualment és professora de filosofia a Zagreb, tot i que s’ha dedicat a la docència, també, als Estats Units i al Canadà.

Trieste ha estat editada en castellà per Automática Editorial, l’agost de 2015, amb trraducció de Simona Skrabec. Va ser publicada en serbrocroat l’any 2007, amb el títol de Sonnenschein.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s