La Comunitat jueva de Croàcia no assistirà als actes oficials de commemoració de l’Holocaust, com a protesta per l’actitud del govern

Tothom pensava que el nou govern croat, encapçalat per Andrej Plenkovic, tindria un to més centrista que els anteriors governs del conservador HDZ. Algunes declaracions públiques de Plenkovic i el fet que alguns dels membres més reaccionaris del gabinet anterior no repetissin com a ministres semblaven confirmar-ho.

Ara bé, el pas del temps ha semblat desmentir aquesta tendència, i tot sembla demostrar que els vells fantasmes de l’HDZ no s’esvaeixen. Una vegada i una altra el passat ústaixa apareix i reapareix.

Tot això ha fet que la Comunitat jueva de Croàcia hagi declinat de participar en els actes oficials commemoratius de l’Holocaust. Han de tenir lloc aquest 27 de setembre, divendres, i és evident que sense la participació de la comunitat jueva perden bona part del seu sentit. Tot i que encara no han estat convidats formalment, alguns membres destacats ja han avançat que no pensen assistir-hi.

Ognjen Kraus, de la comunitat de Zagreb, o Sara Tabakovic, que representa el conjunt de l’estat, han argumentat en diversos mitjans de comunicació la seva postura. Retreuen al govern una actitud ambigua pel que fa al passat del país, particularment durant la Segona Guerra Mundial.

Aquestes darreres setmanes han proliferat per tot Croàcia plaques amb el lema ústaixa “A punt per la Pàtria”, i la reacció de les autoritats governamentals ha estat totalment tèbia, per no dir condescendent. La primera va ser col·locada just al costat del camp de concentració de Jasenovac, el gran símbol de la barbàrie ústaixa, on milers, potser centenars de milers, de jueus, roms, serbis i croats opositors van ser exterminats. Aquest acte va ser impulsat per alguns veterans de la guerra de Croàcia (1991-1995), amb el suport explícit de diverses organitzacions ultradretanes que beuen de l’ideari ústaixa.

La postura oficial del govern va ser, senzillament, defensar que s’estava elaborant un projecte de llei que tenia com a objectiu prohibir simbologia totalitària, i en aquest sentit posava en el mateix sac la simbologia comunista i l’ústaixa, cosa que la comunitat jueva considera inacceptable. Després de la placa de Jasenovac, a més, n’han proliferat d’altres arreu del país. Amb l’excusa del projecte de llei, no han estat retirades i no hi ha hagut una condemna oficial.

En una línia semblant, i que també ha aixecat molta polseguera aquesta última setmana, hi ha l’anul·lació d’una exposició sobre Anna Frank a la localitat dàlmata de Sibenik. Aquesta exposició en una escola tècnica, organitzada per una entitat anomenada HERMES -que té com a objectiu inculcar valors de respecte i tolerància entre els joves- va durar tan sols un dia. El director de l’escola, Josip Belimaric, s’hi va oposar amb l’argument que el paper dels partisans era enfocat des d’una perspectiva positiva i no hi havia cap referència als crims que havien comès a Croàcia després de l’any 1945.

Sibenik era la vint-i-quatrena ciutat on s’organitzava aquesta exposició, i no hi havia hagut problemes en cap altre lloc. L’organtizació anava a càrrec d’HERMES en col·laboració amb la Casa Museu d’Anna Frank, d’Amsterdam.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s