Relacions cada vegada més tibants entre Croàcia i Eslovènia

Quan es van formar els nous estats a la península balcànica després de la desintegració de Iugoslàvia, es van respectar bàsicament les fronteres republicanes traçades durant els anys de la Iugoslàvia socialista. Tot i això, hi ha hagut alguns conflictes en zones molt concretes. Probablement el més famós i conegut és el contenciós entre Croàcia i Montenegro per la península de Prevlaka.

Aquest, però, no ha estat l’únic de relativa importància. N’hi ha un altre que ha influït en la política europea, com és el que ha enfrontat/enfronta Croàcia i Eslovènia. Ha tingut prou gravetat com per fer que Eslovènia bloquegés durant anys l’entrada de Croàcia a la Unió Europea.

Ara, aquest conflicte encara no resolt està provocant un deteriorament intens de les relacions entre tots dos estats. Aquest darrer any, les relacions entre Eslovènia i Croàcia no han estat gens fàcils. Alguns problemes s’arrosseguen des de fa anys, com els temes relacionats amb la central nuclear, i els residus que provoca, de Krsko, a la banda eslovena de la frontera, però a tan sols quaranta quilòmetres de Zagreb; problemes derivats de la gestió de la Banka Ljubljanska, on molts croats tenen diners, o el control d’autopistes que travessen tots dos estats. Cal afegir-hi també, sobretot durant el 2016, els conflictes derivats de la construcció d’una tanca de 187 quilòmetres (d’un total de 688 de frontera comuna) en el tram que separa tots dos països. Aquests dies, però, a mesura que s’acosta la decisió final del Tribunal Internacional d’Arbitratge de l’Haia sobre la delimitació del traçat fronterer, que s’ha de fer pública aquest any, la tensió ha arribat a punts insospitats.

La setmana passada mateix, el ministre d’afers estrangers eslovè, Karl Erjavec, va arribar a amenaçar de tancar, aquest estiu, els passos fronterers amb Croàcia en cas que aquest estat no acceptés la sentència final. Va insisitir que això podia tenir unes conseqüències importants per al turisme a Croàcia. És ben cert que el turisme representa un percentatge molt important del PIB croat, un 25%. A més, el turisme provinent d’Àustria i Alemanya, que seria el més afectat per aquesta mesura, és, tant numèricament com econòmicament, el més important.

Evidentment, una amenaça d’aquest tipus ha aixecat totes les alarmes a Croàcia. Aquest mateix cap de setmana, dos eurodiputats croats han interpel·lat la Comissió Europea per tal que es manifesti sobre aquestes amenaces. Argumenten que una mesura d’aquest tipus representaria un impediment del lliure moviment de persones, emparat per la legislació europea.

De tota manera, cal emmarcar les declaracions del ministre eslovè. Fa setmanes que des de Croàcia s’està especulant sobre la possibilitat de no acatar la decisió del Tribunal d’Arbitratge, cosa que, des d’Eslovènia, és considerat un autèntic frau, ja que tots dos països havien acceptat aquest procediment. De fet, la setmana passada mateix, representants el govern croat es van manifestar en la línia de no implementar el que decidís aquest Tribunal. Ara, Croàcia el que proposa és reprendre les converses bilaterals entre tots dos estats.

La delimitació de les fronteres

L’any 2011, tots dos estats van acceptar un arbitratge internacional per resoldre el litigi. Hi ha més d’un territori afectat per aquest arbitratge. El més important, i que ha provocat més tensions, és el del golf de Piran. Tots dos governs, per començar, n’aporten dades contradictòries: segons Croàcia comparteixen 670 quilòmetres de frontera i segons Eslovènia la frontera compartida és de 688.

L’origen del conflicte cal cercar-lo arran de la dissolució del Territori lliure de Trieste, l’any 1954, en què es va dividir entre Itàlia i Iugoslàvia. L’any 1975 la divisó es va donar per tancada amb el tractat d’Osimo, però van quedar alguns punts poc detallats.

L’any 1991, Eslovènia va presentar una primera proposta de delimitació, que consistia a situar la frontera en el centre del golf, però un any més tard va declarar la sobirania sobre tot el golf, cosa que Croàcia no ha acceptat mai. Lògicament, el debat també afecta les aigües territorials. Cal afegir-hi, a més, que part de la població que hi viu és italiana, i no eslovena o croata.

Un altre punt de conflicte és la delimitació de la frontera al delta del riu Dragonja. Segons Eslovènia, la frontera ha de situar-se al sud del delta mentre que per a Croàcia el límit territorial l’ha de marcar el riu.

Finalment, hi ha un punt fronterer, a Plovanija, construït unilateralment per Croàcia però no reconegut per Eslovènia, el cim del Zumberak/Gorjanci, on hi havia una caserna de l’exèrcit iugoslau, i un petit territori entorn del riu Mura.

Durant anys hi ha hagut diferents intents d’acord entre ambdues parts, però cap no ha rebut prou suport a banda i banda de la frontera.

El primer va ser l’any 2001, entre Janez Drnovsek i Ivica Racan, segons el qual Croàcia obtenia un terç del golf i frontera marítima amb Itàlia, mentre que Eslovènia aconseguia un corredor que li permetia accedir a aigües internacionals. Eslovènia va ratificar l’acord, però el parlament croat no ho va fer mai.

Uns anys mes tard, el 2007, es va signar l’acord de Bled on es proposava ja un arbitratge del Tribunal de l’Haia, de manera que totes dues parts poguessin reclamar els territoris en litigi que creguessin oportuns. En aquest cas, a Eslovènia el suport va ser molt escàs i va quedar en paper mullat.

Després d’alguns incidents entre tots dos estats i campanyes de grups ultranacionalistes, tant d’un país com de l’altre, es van bloquejar totes les negociacions.

A partir de llavors, aquest contenciós va ser utilitzat pels dos govern en afers internacionals, per exemple en l’accés de Croàcia a la Unió Europea i a l’OTAN. Eslovènia va arribar-ne a bloquejar la negociació.

El precedent de la resolució del conflicte entre Croàcia i Montenegro al Tribunal d’Arbitratge de l’Haia va ajudar a desencallar el tema. Croàcia va proposar, després, una solució similar a Eslovènia, però va ser desestimada. Finalment, un acord entre Jadranka Kosor, per part de Croàcia, i Borut Pahor, per part d’Eslovènia, va permetre que aquesta fos la via de resolució del conflicte. El Tribunal s’havia de constituir després que Croàcia entrés a formar part de la Unió Europea.

Anuncis

One thought on “Relacions cada vegada més tibants entre Croàcia i Eslovènia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s