Macedònia en una cruïlla: els partits albanesos tenen la clau de la formació del nou govern

Avui mateix fa una setmana que van tenir lloc les eleccions a Macedònia, els resultat de les quals no deixen gens clar quin serà el futur polític d’aquest país. D’una banda, s’ha de destacar el fet indiscutible de les irregularitats durant la campanya i durant la jornada electoral que, evidentment, tenen una incidència en els resultats finals, denunciades per organitzacions civils com Most, o Civil MK, i també per part de partits polítics, com els socialdemòcrates de l’SDSM i els albanesos de BESA. Dedicarem una entrada a aquest tema un cop quedin tancada aquesta qüestió, si és que hi queda. Més enllà, però, del frau, l’altre element essencial d’aquests comicis és que els partits albanesos tenen clarament la clau de la formació del nou govern.

La qüestió albanesa ha centrat bona part de la campanya electoral. En aquest sentit, la campanya impulsada per Gruevski i el seu VMRO-DPMNE es pot titllar perfectament d’albanòfoba, tal com va reflectir en les seves reflexions Mirela Riveni en un article de la setmana passada, aquí mateix a Balcània.

Gruevski i el seu partit van pensar trobar un gran filó explotant el recurs a la por, fent veure que votant socialdemòcrata podrien trontollar alguns aspectes de l’equilibri ètnic del país. Aquesta agressivitat pretenia contrarestar els gestos dels socialdemòcrates, que podríem catalogar com a tímids, d’aproximació a la comunitat albanesa, com exposar símbols nacionals albanesos en alguns del seus actes o acceptar discutir alguns aspectes de la política lingüística de l’estat. També van intentar atreure vots albanesos, els socialdemòcrates, amb la incorporació de més candidats d’aquesta nacionalitat en les seves llistes. Això va donar com a resultat que dos diputats albanesos entressin al parlament en la llista socialdemòcrata, un fet insòlit en la història de la Macedònia contemporània, on mai, fins ara, havien estat escollits diputats albanesos en llistes que no fossin les pròpies d’aquesta comunitat.

És evident que aquesta estratègia ha estat útil per a l’SDSM, que ha aconseguit prop de dos-cents mil vots més que en les anteriors eleccions, una bona part dels quals entre la comunitat albanesa, mentre que per als conservadors només ha servit perquè puguin mantenir el nombre de sufragis.

Els resultats tan ajustats, 51 escons per a VMRO-DPMNE i 49 per a SDSM, fan que els vint diputats dels quatre partits albanesos siguin decisius. No cal dir que els socialdemòcrates han fet constants apel•lacions a aquests partits per tal que no investeixin Gruevski com a cap de govern. Així mateix, diversos opinadors força populars han insistit en la mateixa línia.

De fet, dels quatre partits albanesos, tres estan situats clarament a l’oposició i ja han fet saber que no donaran suport a Gruevski, almenys de manera fàcil, tot i que ell hagi fet alguns intents d’aproximació. L’únic partit susceptible, d’entrada, de pactar amb Gruevski és la Unió Democràtica per la Integració (BDI), amb deu dipujtats, que ha format part de governs en coalició amb VMRO-DPMNE des de l’any 2008. Ha estat molt criticat, el partit i el seu indiscutible cap Ali Ahmeti, de formar part de xarxes clientelars i de corrupció que el lliguen de mans i peus a Gruevski. De tota manera, fins ara encara no han manifestat públicament què faran. Evidentment són molt conscients que donar suport a Gruevski els pot passar factura, fins al punt que a curt termini pot representar que deixin de ser el gran interlocutor de la comunitat albanesa, sobretot a partir del moment que han aparegut noves forces. Ahmeti ha afirmat una vegada i una altra que fins que no es facin públics els resultats definitius no faran saber quina és la seva postura. Algunes veus importants dins el partit, però, han manifestat que creuen que no cal donar suport a Gruevski una altra vegada. Cal recordar que en les eleccions de 2011 van aconseguir quinze diputats, i el 2014 dinou, cosa que vol dir que la seva influència és cada vegada menor. El BDI és el gran partit de la comunitat albanesa des del 2001, quan es va formar, majoritàriament a partir de guerrillers que havien lluitat durant la breu guerra de 2001.

Aquesta mateixa setmana, els líders dels partits albanesos han pelegrinat a Tirana, on han estat rebuts pel cap de govern, el socialista Edi Rama. L’últim partit d’acudir-hi ha estat precisament el BDI, davant la por de quedar aïllats davant de les altres forces. Aquesta visita a Tirana pot demostrar la cada vegada més gran influència de la capital albanesa.

Indubtablement, la formació que es pot considerar més afavorida en aquests comicis ha estat BESA, creada fa poc, el novembre de 2014. Ha aconseguit entrar al parlament, amb cinc escons. BESA és radicalment contrària a pactar amb Gruevski, i és un dels partits que ha presentat denúncies per irregularitats, alguna de les quals ha aconseguit invalidar els resultats d’alguna taula, a Gostivar.

BESA és una formació que es pot considerar conservadora, i no és menyspreable que part dels seus seguidors tenen uns plantejaments similars a una democràcia cristiana en versió islàmica. Com a partit, denuncia que tant la Macedònia de 1945 com la de 1991, i també la dels acords d’Ohrid (2001), van servir per crear una Macedònia asimètrica, on totes les nacions que la conformen no estan en peu d’igualtat. Per tant, la seva proposta va en la línia de crear un nou acord que refundi el país sobre unes bases noves. En aquests moments, Gruevski no és la persona adequada, segons Afrim Gashi, el seu líder, per tirar endavant aquesta tasca. Ha posat com a condicíó innegociable que els membres del nou govern no poden estar tactas per la corrupció.

Aleanca per Shqiparet (Aliança per als Albanesos) és també una formació que podem qualificar de conservadora, però que a diferència de BESA es desmarca dels valors més tradicionals i posa èmfasi en la modernització del país. En aquest sentit ha sabut captar els vots de les generacions albaneses més formades i més benestants. El seu programa és clarament eruopeista i atlantista. Han deixat claríssim que no votaran Gruevski. Per tant, és evident que la seva aposta passa per un canvi de govern. Han obtingut tres escons, i per entrar en un govern ha posat com a condició irrenunciable modificar l’estatus d’oficialitat de l’albanès i l’efectiva igualtat de totes les nacionalitats de Macedònia. Caldrà veure com evolucionen les negociacions, o possibles negociacions, entorn d’aquest tema.

Finalment, el gran derrotat, entre els partits albanesos, ha estat el Partit Democràtic Albanès (SHDP), liderat eternament per Menduh Thaci, tradicionalment aliat dels socialdemòcrates. En teoria és el partit que defensa uns postulats més a l’”esquerra” de tots els partits albanesos. De moment, no han fet delcaracions públiques sobre quin pot ser el seu vot, cosa que preocupa alguns analistes. L’SHDP només ha aconseguit dos escons i el seu pes ara és residual, cosa que precisament el fa més vulnerable a propostes de caire clientelar.

Les grans preguntes, doncs, són si els socialdemòcrates seran capaços de fer propostes prou agosarades que permetin que els partits albanesos li donin suport, cosa que a efectes pràctics implicarà canvis profunds a l’Estat macedoni, d’una banda, i si els partits albanesos estaran a l’alçada i permetran un canvi polític. La resposta a aquestes preguntes és difícil, però d’això en depèn el futur polític de Macedònia. És una oportunitat que no es pot deixar escapar.

Anuncis

2 thoughts on “Macedònia en una cruïlla: els partits albanesos tenen la clau de la formació del nou govern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s