Clara victòria socialdemòcrata en les eleccions romaneses de l’11 de desembre

Aquest diumenge passat, 11 de desembre, van tenir lloc les eleccions per triar un nou parlament romanès, uns comicis que han de posar fi al govern “provisional” de Dacian Ciolos, després de la dimissió de Victor Ponta, l’anterior cap de govern.

La primera dada destacable, i que crida molt l’atenció, és la molt baixa participació de l’electorat: només entorn del 40% dels potencials votants van acudir a les urnes. És evident que el desencís és molt gran en aquest estat, i que els nombrosos casos de corrupció fan que la desconfiança de la població sigui majúscula.

Pel que fa als resultats, és indiscutible la victòria del Partit Socialdemòcrata (PSD), amb un 45,5% dels sufragis. De fet, la victoria socialdemòcrata, liderada per Liviu Dragnea, és la més contundent en els darrers vint-i-cinc anys. Molt probablement una participació tan baixa els hagi afavorit, ja que es considera és que el seu electorat és particularment fidel. Per tant, sembla ser que els escàndols de corrupció que han esquitxat aquest partit no els han afectat. Cal recordar que fa poc més d’un any, un govern liderat pel socialdemòcrata Victor Ponta va haver de dimitir, precisament per la corrupció. Segurament, el fet que no hi hagués cap altra força que fos vista com a alternativa real els ha afavorit.

A la capital, Bucarest, els socialdemòcrates van treure uns resultats sensiblement per sota de la mitjana estatal, al voltant del 38%. En canvi, en aquesta ciutat qui va obtenir uns resultats particularment bons va ser la Unió per la Salvació de Romania, que es va enfilar fins al 25% dels vots. Els socialdemòcrates van aconseguir més del 50% dels sufragis en 22 comtats, eminentment rurals.

La segona força més votada va ser el Partit Nacional Liberal, a molta distància, ja que va obtenir tan sols el 21% dels vots. Va obtenir els millors resultats a Sibiu (més del 40% dels vots), ciutat d’on és Klaus Iohannis, exalcalde de la ciutat i actual president de Romania. També van ser particularment bons a Arad, a la part més occidental del país.Tot i això, ha obtingut uns resultats molt per sota dels esperats, de manera que han provocat una profunda crisi en aquesta formació, que ha comportat la dimissió del seu cap més visible, Alina Gorghiu.

La resta de formacions van quedar encara més enrere, i amb uns percentatges bastant més baixos. La Unió per la Salvació de Romania (USR) va aconseguir el 9,13%. Aquest partit, liderat per Nicusor Dan i creat fa no gaires mesos, ha obtingut, tal com es preveia, uns bons resultats. Pretenia canalitzar el vot de protesta contra els partits clàssics, amb unes propostes que es poden qualificar de populistes, alhora que reivindicaven l’honestedat en la política.

El partit de la minoria hongaresa, la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania, ha assolit uns resultats similars als de les darreres eleccion (6,2%), l’Aliança Democràtica Liberal (ALDE) el 5,58% i el Partit del Moviment Popular, de l’antic cap d’estat Traian Basescu, (PMP) el 5,23%. El percentatge mínim per poder accedir al parlament és el 5%, cosa que fa que la resta de formacions en quedin fora.

També es va triar un nou Senat, ja que Romania és un estat on hi ha les dues càmeres. Els resultats van ser, lògicament, molt similars.

És interessant constatar el sentit del vot de la diàspora. Tot i que el percentatge de romanesos de l’exterior que van votar va ser molt baix, el que crida més l’atenció és que en aquest cas les tres forces més votades, amb un, aproximadament, 25% dels vots cadascuna, són la Unió per la Salvació de Romania, el Partit Nacional Liberal i el PMP, per aquest ordre. En canvi, el percentatge de vots socialdemòcrates es queda en un escarransit 10%.

No hi ha gaires incògnites sobre quin serà el proper govern d’aquest país. De fet, ja abans dels comicis, líders socialdemòcrates i d’ALDE, liderat per Calin Popescu Tariceanu, havien anunciat que en cas que fos possible formarien govern conjuntament. Amb aquests resultats és indiscutible que aquesta opció serà la que probablement tirarà endavant.

L’altra gran proposta que hi havia sobre la taula abans de les eleccions era una govern de coalició entre el PNL i l’USR, probablement encapçalat per Dacian Ciolos, el cap de govern de l’últim any, després de la dimissió de Ponta. Aquest govern formalment tenia un caràcter tècnic, però la seva poca popularitat ha fet que el PNL se’n resentís.

Ara caldrà veure si Iohannis proposarà Dragnea com a cap de govern. De fet, constitucionalment, Iohannis té el dret de proposar un candidat diferent del que li proposi la força majoritària. És evident que una decisió d’aquest tipus provocaria una crisi sense precedents. Ara bé, Iohannis ha afirmat més d’una vegada que no proposaria mai un candidat que hagués estat sentenciat per casos de corrucpió o similars. Dragnea, precisament, va estar inhabilitat dos anys per frau en l’organització d’un referèndum que tenia com a objectiu fer caure Traian Basescu com a president. Caldrà veure què passa i, en cas que sigui nominat primer ministre, si compleix les promeses electorals: augment de les pensions, augment dels salaris, increment en les inversions en sanitat i en educació i uns impostos més progressius, tot això en el context del segon estat més «pobre» de la Unió Europea, tot i el seu creixement econòmic més que notable.

Iohannis ja ha començat una ronda de converses amb els diversos partits. El 19 de desembre s’ha de constituir el nou parlament i el 22 s’ha de proposar un cap de govern, que haurà de ser votat per la majoria dels diputats.

Kelemen Hunor, líder de l’UDMR, ha manifestat la seva predisposició a parlar amb qui formi govern. Ha afirmat que no pretenen cadires ministerials, sinó que volen acords que garanteixein els drets de les minories, particularment els relatius a l’ús de la llengua.

Algunes veus de la USR, per la seva banda, han insinuat la possibilitat d’impulsar mobilitzacions al carrer en cas que Dragnea sigui nomenat finalment cap de govern. Altres veus del partit, però, han desmentit aquesta possibilitat i han fet una crida a la responsabilitat.

L’altre gran tema estrella de la política romanesa és el de la corrupció, que afecta pràcticament toes les forces polítiques,`però els principals partits no han presentat propostes clares de com combatre-les.

Anuncis

2 thoughts on “Clara victòria socialdemòcrata en les eleccions romaneses de l’11 de desembre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s