La minoria croata de Kosova

La minoria croata a Kosova és numèricament molt migrada, però present en aquest territori des de fa molts anys. Segons algunes fonts, es podria remuntar a set-cents anys enrere, tot i que això no es pot confirmar amb seguretat.

S’argumenta que la parròquia de Sant Nicolau, a Janjevo, va ser fundada llavors (l’any 1303), quan arribaren immigrants catòlics per treballar a les mines, molts dels quals procedents de la zona de Dubrovnik. Si això fos així, la presència croata seria anterior a l’arribada dels otomans i, també, a la batalla de Kosova, un dels grans mites que envolten la història d’aquest país.

La comunitat croata de Kosovo es concentra en els pobles de Letnica, Šašare, Vrnavokolo i Vrnezl, a la municipalitat de Viti (Vitina), on representen el 0,05% de la població i al poble de Janjevo, a la municipatitat de Lipljan, a la regió de Pristina, on constitueixen el 0,29% del total d’habitants.

El fet més destacable i que més ens crida l’atenció és la dràstica reducció dels contingents d’aquesta minoria en els darrers vint-i-cinc anys. Én el cens de 1991, anterior a les guerres que van assolar tots els països iugoslaus, el nombre de croats de Vitin era de 4.331. L’any 2011, en canvi, tan sols n’hi quedaven quaranta, màxim cinquanta.

En el conjunt de Kosova, l’any 1948 hi vivien 5.290 croats, 8.264 el 1971, 8.718 l’any 1981 i 8.062 l’any 1991 (el 0,4% del cens total del país). Es pot comprovar, doncs, que el descens és molt sobtat.

A Janjevo, per la seva banda, l’any 1991 hi vivien 4.797 croats, que eren la comunitat més important. La segona comunitat, des del punt de vista demogràfic, era la rom -2.859-, mentre que el nombre total d’albanesos no arribava a quatre-cents i el de serbis era tan sols de vuit. Actualment es calcula que el nombre de croats oscil•la entre els tres-cents i els quatre-cents. Per tant, l’ensulsiada demogràfica també ha estat impressionant. Ara, el grup majoritari és l’albanès, un miler aproximadament; també hi viuen uns tres-cents roms.

És evident que no és difícil de valorar els motius de la fugida de gairebé tots els membres de la comunitat. És lògic pensar que la sensació d’inseguretat que es va viure a partir d’aquella dècada, els conflictes ètnics que van esclatar i que podien afectar d’una manera fatal un grup tan minoritari, les negres perspectives econòmiques i la creació d’un estat croat que es va prestar a acollir-los són determinants a l’hora d’explicar aquest fet.

La gran majoria van fugir poc després que arribés a Letnica, l’abril de 1992, Vojislav Seselj (després de proferir amenaces contra la població croata), amb alguns grups armats. Els rumors que milícies txètniks, en plena guerra de Bòsnia, podien atacar la població va precipitar els esdeveniments, particularment quan algunes cases van ser cremades poc després. L’any 1994 un altre gruix de croats abandonà Letnica, moment a partir del qual el seu nombre va ser molt migrat.

La gran majoria de persones que van marxar-ne es van establir a Croàcia, més en concret a la zona d’Eslavònia. Lika, per exemple, és un poble repoblat per croats de Kosova, després que els veïns serbis abandonessin la població arran de l’operació Tempesta, de les forces croates. Des de l’any 1999 es va elaborar un pla perquè aquests croats poguessin tornar als seus pobles d’origen, però no més d’una desena de persones s’hi van acollir.

Sembla que part de les llars abandonades van ser ocupades per albanesos de Macedònia que, al seu torn, van fugir de casa seva arran de la guerra de 2001. Això va provocar alguns conflictes amb els croats que continuaren residint a la zona.

Els croats que encara hi viuen (sobretot a Vitin) són, normalment, persones ja molt grans, practicament tots jubilats, i que viuen en unes condicions molt precàries i de pobresa aguda, en una zona dedicada tradicionalment a l’agricultura i a la ramaderia. A Janjevo, per la seva banda,la seva situació és sensiblement millor i n’hi ha bastants que regenten tallers artesanals, cosa que fa que estiguin relativament acomodats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s