Montenegro té nou govern, després d’un mes i mig de negociacions

Aquest dilluns, després d’un mes i mig de fetes les eleccions i de moltes especulacions, el parlament montenegrí ha aprovat el nou govern d’aquest país balcànic, tot i que amb el boicot de tota l’oposició.

Aquestes darreres eleccions havien de posar punt i final a la profunda crisi política de Montenegro. Els ajustats resultats, les acusacions de frau –amb algunes proves més que convincents- i els estranys fets que van envoltar la jornada electoral, com la incursió d’un grup armat procedent de Sèrbia que, presumiblement, havia d’atemptar contra el cap de govern sortint, Milo Djukanovic, no han ajudat a aclarir la situació política, sinó que més aviat presagien que aquesta etapa convulsa es pot allargar més i més.

Fins a cert punt, es té la sensació que l’evolucíó política d’alguns dels països balcànics hagi entrat en un bucle del qual sembla difícil sortir-ne, on l’espiral de corrupció, governants sempre omnipresents i acusacions reiterades de fraus electorals se succeeixen un rere l’altre. Això ha passat a Montenegro i, probablement, es torni a repetir a Macedònia d’aquí a deu dies. Fins a cert punt, a Moldàvia, més al nord, el panorama no és gaire diferent.

És veritat que Milo Djukanovic ha fet un pas al costat i ha cedit a Dusko Markovic, un fidel col•laborador seu, la tasca de liderar el nou govern. Finalment, se n’ha sortit i 42 dels 81 diputats li han donat suport: els 36 del Partit Democràtic dels Socialistes (DPS) –el partit de Djukanovic-, 2 socialdemòcrates –partit tradicionalment aliat del DPS- i quatre dels partits de les minories. Es preveu, però, que Djukanovic es pugui presentar, tot i que no ho ha verbalitzat, a les futures eleccions presidencials del 2018.

El Partit Socialdemòcrata (SDP) va saltar pels aires fa pocs mesos, quan el gruix de la seva militància i direcció va optar per enfrontar-se a Djukanovic. Una petita facció va decidir formar un nou partit formalment socialdemòcrata que va obtenir uns discrets resultats en les darreres eleccions -només dos diputats-, però suficients per fer que el DPS pugui tornar a formar govern. Aquesta és la facció que ha donat suport al DPS.

Els partits de les minories, que ja tradicionalment havien donat suport a Djukanovic, també li han donat el vot positiu. S’havia especulat molt sobre quin seria el seu vot, tenint en compte, sobretot, les suculentes proposicions que els havien fet les forces opositores. Finalment, però, el Partit Bosníac (dos escons), la Inciativa Cívica Croata (un escó) i Albanesos Decisius (també un escó) han repetit el suport al DPS.

Evidentment, aquests partits han volgut assegurar-se algunes contrapartides polítiques de pes. Avui mateix s’ha anunciat que una vella reivindicació dels albanesos de Montenegro serà satisfeta: la recuperació de la municipalitat de Tuzi, integrada l’any 1957 en la de la capital (Podgorica). Feia anys que els albanesos reivindicaven aquest canvi, i es basaven, a part del criteri històric, en el fet que els albanesos són molt majoritaris en aquesta zona i que la integració en una entitat superior els diluïa. Sembla ser que aquest canvi s’haurà de dur a terme en el termini de mig any. També han obtingut el dret de poder fer visible simbologia albanesa en els espais públics on siguin majoria i on ho decideixen les autoritats legalment establertes.

Markovic, en el seu primer discurs, va manifestar la voluntat de dialogar amb l’oposició –un tòpic habitual en aquesta mena de discursos- i va insistir en la necessitat d’accelerar la integració del país a l’Otan. Va afirmar que els resultats de les eleccions del 16 d’octubre havien demostrat clarament la voluntat atlantista i europeista de la població. Tot i això, també va remarcar la intenció de millorar les relacions anb Rússia i d’intensificar-les amb la Xina Popular.

Un fet molt destacable de la votació de dilluns, però, va ser l’absència de l’oposició en el parlament. Les forces opositores han manifestat que endegaran una campanya de protestes contra els resultats que encara no han reconegut com a vàlids, cosa que no pensen fer. Evidentment, si això es repeteix, pot conduir Montenegro a un situació similar a la viscuda a Macedònia, durant mesos i mesos, quan en el parlament només hi eren presents els partits que donaven suport al govern.

Els partits opositors han anunciat que demanaran la creació d’una comissió especial, amb observadors internacionals, que estudiï el frau electoral i la suposada incursió des de Sèrbia. No es preveu, però, que el DPS doni suport a aquesta proposta.

Um fet important que debilita l’oposició, però, és el de la seva divisió. D’una banda, el principal partit de l’oposició, el Front Democràtic –considerat com a prorus-, és partidari d’iniciar accions de protesta contundents des d’ara mateix. D’altra banda, les altres forces opositores –agrupades entorn de la coalició Kliuc, Montenegro Democràtic i el Partit Socialdemòcrata (SDP)- mantenen una actitud més cauta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s