La policia búlgara deté més de tres-cents refugiats del camp de Harmanli

Aquest dijous passat, el camp de refugiats de Harmanli, situat al sud de Bulgària a dos-cents cinquanta quilòmetres de la capital-, va ser l’escenari de violents enfrontaments entre la policia i grups de refugiats. De resultes, d’aquests fets n’han estat detinguts més de tres-cents, segons les fonts oficials, quatre-cents segons altres mitjans.

La ministra de l’interior, Rumiana Butxvarova, va donar, divendres, com a versió oficial que els enfrontaments es van produir quan alguns dels refugiats van protestar per la decisió de posar en quarantena el camp pel, suposat, brot d’una malaltia infecciosa de la pell.

Això els impedia, impedeix, de reprendre el seu periple cap a Sèrbia i cap als estats de la Unió Europea on volen assentar-se. Aquest anunci va provocar la indignació dels refugiats que es van sentir enganyats.

Aquests incidents s’han convertit en el centre del debat polític i de l’atenció pública en aquest país balcànic.
No cal dir que els grups situats a l’extrema dreta -com Ataka per exemple, però també el Front Patriòtic, que van concórrer junts a les darreres eleccions presidencials, els han aprofitat per fer arribar el seu discurs xenòfob a la població i per criminalitzar encara més els refugiats i immigrants pobres. Tots dos han demanat que es reclogui els refugiats en camps tancats a pany i forrellat. Krassímir Karakatxanov, el candidat de tots dos grups, ha acusat Erdogan d’estar al darrere d’aquests incidents, en la retòrica antiturca habitual d’aquests partits.

Evidentment, el context internacional ha donat ales a aquesta interpretació. Tot just el dia anterior, Erdogan havia amenaçat d’obrir les fronteres i permetre el pas de tots els refugiats cap a Europa. També s’ha especulat amb la idea que aquests incidents han estat organitzats i coordinats per tal que esclatessin en diversos camps arreu d‘Europa, també a França o a Grècia, on les autoritats semblen voler confirmar aquesta teoria. A més, hi ha dos fets que, casualment o no, han servit per donar més força a aquesta teoria conspiratòria: l’endemà, divendres, s’havien de reunir els ministres de l’interior de Bulgària, Grècia i Turquia per tractar, precisament, dels controls fronterers i, curioament també, havia de començar el judici de Petar Nizamov, acusat de filmar l’atac contra tres refugiats, ara fa tot just un any, afganesos per part de les tristament famoses patrulles de control que persegueixen estrangers en les zones frontereres amb Turquia. Finalment, també han atiat la confrontació amb les informacions relatives a la crema d’una bandera búlgara per part d’un refugiat afganès.

La reacció del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista, encara és més preocupant, sobretot des del moment que el seu candidat, Rumen Radev, va guanyar les darrers eleccions presidencials de manera clara. Ha demanat ja, de manera inmediata la deportació dels refugiats implicats, sense esperar el procediment normal de la justícia. Si tenim en compte, a més, que Radev va utilizar una retòrica clarament nacionalista, en el pitjor sentit del terme, en la darrerra campanya no és un bon auguri per al futur més immediat.

El fet que no s’hagin escoltat altres versions –ni se’ls hagi donat crèdit- que posen entredit el discurs oficial, com per exemple el Comitè Hèlsinki de Bulgària, ni hagin tingut ressò mediàtic és francament preocupant. El cap de l’Agència de Refugiats ha arribat a afirmar que les informacions sobre la infecció, que en teoria motiva la quarantena, estan totalment falsejades, i que són només un pretext. Alguns periodistes, tal com informa Balkan Insight, han afirmat que molts dels refugiats van ser ferits i atacats tot i no participar en els “aldarulls”.

És molt trist que el gruix de la classe política búlgara hagi optat per criminalitzar els refugiats i utilitzar aquests fets com a excusa per tal d’iniciar un procés encara més dur de control i de repressió.

La ministra de l’interior, Butxvarova, per la seva part, s’ha mostrat més prudent i mesurada. De moment, segons ella, es vol estudiar si entre els detinguts n’hi ha que tinguin vincles amb organitzacions islamistes abans de procedir a cap acció punitiva.

Des del Bloc Reformista, partit fins ara aliat de GERB en el govern, també s’ha instat el govern en funcions a ser contundent. Cal recordar que, després de les últimes eleccions presidencials, ara fa quinze dies, Boiko Boríssov va dimitir com a cap de govern.

A Harmanli hi ha un total de 3.000 refugiats, del total de 13.000 que hi ha a tot Bulgària. Es calcula que unes 17.000 persones hi han entrat en el que portem d’any, la majoria dels quals són sirians i afganesos.

Anuncis

One thought on “La policia búlgara deté més de tres-cents refugiats del camp de Harmanli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s