Macedònia sota l’ocupació feixista búlgara, 1941-1944

L’abril de 1941, Iugoslàvia va ser ocupada en tot just tres setmanes per diverses potències. Tropes alemanyes, italianes, hongareses i búlgares van fer-se seves àrees que sempre havien considerat que els pertocaven o bé que hi tenien importants interessos a defensar.

Pel que fa a Bulgària, que sempre havia negat l’existència d’una nacionalitat i una llengua macedònies independents i separades de la búlgara, va annexionar-se la major part de Macedònia, una petita extensió de territori de l sud-est de Sèrbia i una altra petita part de l’àrea més oriental de Kosova. A més, Bulgària, en el seu intent de crear la Gran Bulgària, també s’havia annexat les veïnes Tràcia occidental i part de la Macedònia de l’Egeu.

La nova administració búlgara va considerar aquestes terres com a totalment i genuïnament búlgares. Per aquest motiu, no es va ni tan sols plantejar de fer cap proclamació oficial de l’annexió, sinó que es va limitar a aplicar tota la legislació búlgara i adequar l’administració del territori a la búlgara.

Per fer això, va caldre, inevitablement, que molts funcionaris, policies, mestres, militars s’hi traslladessin. Es calcula que fins l’any 1943 unes quaranta mil persones van desplaçar-s’hi.

El territori ocupat va ser dividit en dos districtes, el d’Skopje i el de Bitola. Cal no oblidar que la part més occidental de Macedònia, poblada majoritàriament per albanesos, va ser annexada a la Gran Albània, que de manera efectiva estava totalment controlada per la Itàlia feixista. De tota manera, en molts llocs la població era mixta, i en alguns casos a part d’albanesos i macedonis hi vivien altres grups ètnics -com aromanesos, turcs o roms-. Per aquest motiu, les friccions entre Bulgària i Albània eren constants i foren nombrosos els intents de revisar el traçat de fronterer, com per exemple va passar el desembre de 1942, i més tard el juliol de 1943. Un dels punts més controvertits era el que feia referència a Ohrid i al seu entorn.

En aquest context, Alemanya va jugar el paper de mediador. Evidentment el seu interès principal era controlar els recursos minerals de Macedònia, com el crom, el níquel, l’or, i també les importants infraestructures ferroviàries, que comunicaven Sèrbia amb Grècia. De fet, ben aviat, el 24 d’abirl, de 1941, el ministre d’Afers estrangers búlgar, Ivan Popov, i el representant del govern alemany, Carl Clodius, van acordar en termes molt favorables a Alemanya com es gestionarien aquests recursos.

La incorporació de Macedònia a Bulgària es va prolongar fins al setembre de 1944. En aquests anys la política de bulgarització va ser total i absoluta. Es va fer notar particularment en el món de l’ensenyament, que va ser capgirat. Es calcula que el 75% dels mestres i porfessors, en tots els nivells, des de la primària fins a la universitat, eren nascuts a Bulgària. No cal dir que el búlgar era l’única llengua oficial.

Un altre terreny on les noves autoritats van voler incidir particularment va ser el de l’església. L’església ortodoxa sèrbia era vista com un instrument que tenia com a objectiu serbitzar la població. Per aquest motiu, en van expulsar els principals responsables, de manera que l’església macedònia va quedar incorporada, també, a l’església búlgara.

Pel que fa a la població en general, l’actitud va ser bastant passiva. D’una banda, hi hagué els exilats macedonis probúlgars que, arran de les seves accions de tipus irrredemptista, havien hagut de fugir del país anys enrere. Molts d’aquests macedonis tornaren al seu país i col•laboraren activament amb les noves autoritats. Tot i això, moltes vegades eren vistos com a elements poc fiables pels búlgars de Bulgària.

El moviment partisà a Macedònia era molt feble. De fet, el Partit Comunista Iugoslau hi estava molt poc implantat i és indiscutible que el paper de la qüestió nacional hi tenia a veure. El Partit Comunista Búlgar, molt important, en cap cas es va oposar a l’annexió de Macedònia a Bulgària, cosa que els feia entrar en contradicció amb bona part dels suposats companys de Macedònia.

Finalment, també hi hagué membres de l’Organtizació Interna Revolucionària de Macedònia que abrogaven per la lluita per una Macedònia independent. Aquest grup feu algunes accions relativament importants.

Globalment, però, el gruix de la població no participà activament en la resistència, tal com va passar en altres països de Iugoslàvia, ni tampoc col•laborà de manera entusisasta amb els feixistes ocupants.

Podeu veure imatges de Macedònia sota ocupació búlgara en el següent enllaç:

Skopje, 1942 – “Tsar Boris III” square – bulgarian unification

 

Anuncis

One thought on “Macedònia sota l’ocupació feixista búlgara, 1941-1944

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s