Eleccions a l’Assemblea autònoma de Gagaúsia

Aquest diumenge, 20 de novembre, els ciutadans de Gagaúsia estan convocats a les urnes, per tercera vegada en un mes. Aquesta vegada han de triar els trenta-cinc diputats que conformen l’Assemblea Popular de Gagaúsia, l’òrgan legislatiu autònom de la comunitat gagaüsa.

El nombre total de persones amb dret a vot és 122.216, que poden exercir el seu dret a vot en 66 col•legis electorals. S’hi han presentat un total de 126 candidats, una xifra notablement inferior a la de de fa quatre anys (170). Els col•legis electorals tancaran les portes a partir de les nou del vespre, hora local.

La majoria dels candidats es presenten com a independents, ja que només 33 ho fan sota el paraigua d’un partit: 21 del Partit Socialista, 9 del Partit Nostre –vinculat al magnat pro-rus Renato Usati, actualment resident a Rússia-, 2 del Partit Comunista i 1 del Partit Demòcrata. Tot i això, nombrosos candidats han tingut o tenen vincles amb partits, però sembla bastant evident que tenen més opcions de ser escollits si es presenten com a independents. El Partit Demòcrata és el que ha recorregut més a aquesta argúcia.

Tradicionalment, Gagaúsia ha votat per opcions, d’una manera o altra, de caràcter pro-rus. Durant anys el partit més votat havia estat el Partit Comunista. Actualment, aquest partit té un paper molt més marginal, però ha estat substituït pel Partit Socialista, que aconsegueix la majoria dels sufragis, tal com ha passat ara fa pocs dies a les darreres eleccions presidencials.

El particular estatus de Gagaúsia explica aquest posicionament. La seva voluntat de reisistir-se a la romanesització ha fet que tendissin a marcar distàncies amb els partits moldaus proocidentals. Fins i tot, la constitució empara el seu dret al que s’anomena autodeterminació externa. Això vol dir que en cas que canviï l’estatus de Moldàvia com a estat independent, Gagaúsia podria decidir independitzar-se, però només en aquest cas. Aquesta clàusula està pensada pel supòsit que Moldàvia decidís integrar-se en un altre estat, com Romania.

Els candidats es trien en 35 circumspcripcions, per sistema majoritari, 17 dels quals al territori de Comrat (on hi ha la capital, del mateix nom), 12 a Ceadir-Lunga i 6 a Vulcanesti.

Sobre els candidats que s’hi presenten, una tercera part aproximadament són homes de negocis, i una altra quarta part són responsables de cert nivell d’empreses publiques. El percentatge de dones que opta al càrrec no arriba al deu per cent.

Com en el conjunt de Moldàvia, els vincles entre poder polític, corrupció i màfies també és evident a Gagaúsia. Tot just fa dos dies va ser detingut un dels candidats, Nicola Raia –un dels candidats independents-, acusat d’evasió d’impostos. Raia té males relacions polítiques amb la governadora de Gagaúsia, Irina Vlah.

Gagaúsia

Gagaúsia (Gagauz Yeri) és un territori autònom d’uns, aproximadament, 1.800 km quadrats i uns 160.000 habitants, la majoria dels quals són gagaüsos (més del 80%). Els gagaüsos parlen una llengua turquesa i tenen la particularitat de ser l’únic poble túrquic de religió cristiana ortodoxa. Està poblada, a més, per aproximadament un 5% de russos, un 5% de moldaus, un 4% de búlgars i també per gitanos i ucraïnesos. Les tres llegües oficials són el gagaús, el romanès i el rus. La capital és Comrat.

Els gagaüsos, que no havien gaudit d’autonomia política des de feia molts anys, van proclamar l’any 1990 una República gagaüsa, que no fou reconeguda per Moldàvia. Finalment, l’any 1994 el Parlament moldau va aprovar la Llei d’Estatut Especial de Gagaúsia, que preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals. Aquesta llei preveu, ja, el dret d’autodeterminació en cas que hi hagi un canvi pel que fa a la independència de Moldàvia.

Un referèndum d’autodeterminació

El 2 de febrer de 2014, Gagaúsia va fer un referèndum consultiu, declarat il•legal pel govern moldau, sobre el seu futur. En aquest referèndum s’hi feien dues preguntes. D’una banda es preguntava sobre la independència de Gagaúsia en cas que Moldàvia es reunifiqués amb Romania i, d’altra banda, quines eren les preferències en les aliances internacionals de Moldàvia, és a dir triar entre la UE i la Unió Duanera Euroasiàtica, formada per Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.
Un 98,9% dels electors que van participar-hi van donar suport a la independència del país i un 98,4% dels votants van optar més per acostar-se a la Unió Duanera Euroasiàtica que no pas a la Unió Europea. La participació va superar el 70%, segons les dades dels organitzadors de la consulta. Més enllà de la credibilitat dels resultats, és evident que Moldàvia va cosntatar, llavors, una vegada més, que té un problema seriós.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s