Eleccions presidencials a Bulgària

Aquest diumenge, 6 de novembre, els ciutadans búlgars estan cridats a les urnes per tal de triar qui serà el nou president del país, els propers cinc anys. L’expressió d’estar cridats a les urnes és més certa i literal que mai, ja que en aquesta ocasió el vot és obligatori, tal com es va aprovar en una reforma legislativa fa uns mesos, que s’ha de refrendar, també, demà.

Eleccions presidencials

Pel que fa a les eleccions presidencials, les enquestes pronostiquen que tres són els candidats que poden aconseguir percentatges de vot més significatius.

La candidata que té més bones perspectives és la proposada pel conservador GERB, Tsetska Tsatxeva. Segons una enquesta de Gallup Internacional obté d’entrada entorn del 20% d’intenció directa de vot. Relativament a prop seu hi ha el candidat del Partit Socialista, l’exmilitar Rumen Radev, amb unes expectatives inicials de poc més del 16%.

Tsatxeva representa mantenir la política de fidelitat envers la Unió Europea. Un exemple d’això són les sancions imposades a Rússia. Per la seva banda, el candidat socialista, que en cap moment ha abjurat del seu “europeisme”, és partidari de mantenir, també, bones relacions amb Rússia. El que és clar és que aquests dos candidats, com els partits que els donen suport, defensen projectes polítics i econòmics gairebé idèntics, de to clarament neoliberal.

Una mica més llunys d’aquests dos candidats hi ha l’ultradretà Krassimir Karakatxanov. Aquest candidat té el suport conjunt de la formació històrica de l’extrema dreta búlgara, l’Ataka de Volen Siderov, i del Front Nacional per la Salvació de Bulgària. Aquest front és una coalició de partits clarament nacionalistes i escorats molt cap a la dreta. La diferència fonamental entre els dos blocs és que Ataka és profundament antioccidental, eslavista i partidària d’acostar-se a la Rússia de Putin, mentre que el Front Nacional es pot considerar més proeuropeu. De tota manera, el més preocupant és que ambdues formacions comencin a col•laborar, cosa que pot provocar que s’enforteixi l’espai més reaccionari, dretà, racista i xenòfob. Les enquestes li atorguen una intenció de vot directa entorn del 8%.

La resta de candidats queda més lluny, entre els quals els que obtenen més suports són el d’Alternativa per Bulgària (Ivailo Kalfin) –escindits fa uns anys del Partit Socialista-, el del Bloc Reformista (Traixo Traikov) –socis de govern de Borissov- i el candidat independent, i home de negocis, Veselin Mareshki.

La minoria turca, per la seva banda, no presenta un candidat propi, sinó que dóna suport a Plamen Oreixarski, que va ser primer ministre fins al 2014. D’entrada, les seves perspectives de vot no són gaire elevades.

Al marge d’això, com que és obligatori el vot, hi ha la possibilitat de no votar cap candidat. En aquest cas, aquesta opció no es tindrà en compte a l’hora de comptabilitzar els resultats. Seran simplement vots emesos, però no decidiran res. Es pot arribar a donar el fet paradoxal que, alguna enquesta ho ha vaticinat, l’opció de “cap candidat” fos precisament la més votada. Per tant, la proposta de vot obligatori, que tenia la intenció d’incrementar la participació electoral en un país on el percentatge d’abstencions és cada vegada més elevat –prop del 50% en la darrera convocatòria electoral-, pot acabar afavorint un vot clarament de contestació del sistema polític.

En cas que cap dels candidats arribi al 50% dels vots (dels que han votat algun presidenciable), s’haurà de fer una segona volta el diumenge de la setmana vinent, 13 de novembre.

Referèndum

De fet, els electors, a més, hauran de donar la seva opinió sobre tres temes concrets. D’una banda, si estan d’acord que el president es triï directament a les urnes, amb un sistema de votació en dues voltes. D’altra banda, tal com ja hem comentat, si donen suport al vot obligatori. Segons la normativa, l’obligatorietat afecta només les eleccions, com les presidencials de demà, però no els referèndums, amb la qual cosa els electors de demà hauran de votar forçosament per escollir president, però no en el referèndum. Finalment, també es pregunta si estan d’acord amb un nou sistema de finançaments dels partits, en funció dels vots obtinguts en les conteses electorals.

De fet, en la proposta inicial també s’havia de votar sobre altres qüestions, com si es creia convenient fer gestions per tal de votar en línia, per reduir el nombre de parlamentaris a la meitat, per tant a 120 diputats. La Cort constitucional va desestimar la proposta de votar aquests punts, perquè va considerar que el vot electrònic és un tema ja aprovat, que s’haurà de dur a a la pràctica d’aquí a pocs anys, però quan les condicions tècniques ho permetin fer amb seguretat. En canvi, pel que fa la reducció del nombre de diputats, segons aquest tribunal la decisió només la pot prendre l’Assemblea Nacional. També va quedar desestimada la proposta de votar sobre si es creu convenient un sistema electoral de tipus majoritari, del qual la Gran Bretanya és l’exemple paradigmàtic.

Un canvi de legislació en aquest tema és molt delicat, ja que a la pràctica implica que el mapa polític búlgar, molt atomitzat en aquests moments, podria quedar reduït a dos partits, exclusivament, ja que la resta no tindria opcions d’entrar al parlament, en ser clarament més minoritaris. Tot fa pensar que els dos partits que es podrien beneficiar d’aquesta mesura són la conservadora GERB, principal partit de la coalició governant, i, d’altra banda, els socialistes del PSB, actualment a l’oposició. Molt probablement no en sortiria gaire malparat, tampoc, el partit de la minoria turca –Moviment pels Drets i les Llibertats-, ja que en algunes zones podrien garantir que el seu candidat fos l’escollit. No cal dir que la resta de formacions polítiques han posat el crit al cel en sentir una proposta d’aquest estil.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s