El glagolític, el primer alfabet eslau conegut

El glagolític és l’alfabet que van crear els bisbes germans Ciril, monjo de Tessalònica, i Metodi per a l’escriptura de l’eslau antic. És el primer alfabet eslau de què es té coneixement, creat expressament, entorn dels anys 863-865, per poder traduir la Bíblia a aquesta llengua. Hi ha alguns autors, però, que afirmen que hi havia una sistema d’escriptura de l’eslau anterior a la cristianització, conegut com a Cherty i Rezy, però és una qüestió molt controvertida i no hi ha unanimitat a acceptar-lo com a tal, tot i algunes evidències arqueològiques.

L’emperador bizantí Miquel III va enviar Ciril i Metodi l’any 862 a l’Imperi de la Gran Moràvia –que abastava un territori bastant més extens que l’actual Moràvia-, després que el monarca morau Ratislau I ho sol•licités per tal d’avançar en el procés de cristianització de la població. La majoria dels pobles eslaus no es cristianitzen, o no es comencen a cristianitzar, fins al segle IX.

Com que l’eslau antic era l’única llengua comprensible per a la població d’aquelles contrades, la traducció de la Bíblia a aquesta llengua va esdevenir inevitable.

Public Domain, Link
Estela de Baska, a l’illa de Krk, datada cap al 1.100; Font: Wikimedia Commons

Allà tots dos crearen la Gran Acadèmia Morava, on educaren els seus deixebles. La seva tasca, però, va ser reconeguda durant poc temps. L’any 886, Viching, el nou bisbe de Nitra –actual Eslovàquia-, va acusar Ciril i Metodi d’heretgia, va fer empresonar la major part dels seus deixebles i en prohibí l’alfabet que havien creat.

Alguns pogueren fugir i es refugiaren a Bulgària, on foren rebuts i acollits per Boris I, que decidí adoptar aquest alfabet per tal de marcar distàncies amb l’Imperi bizantí, amb el qual estava en constant litigi. Boris I creà, també, dues acadèmies –a Ohrid i a Preslav- encarregades de l’estudi de les sagrades escriptures i de la difusió dels textos en el nou alfabet. Aviat es va estendre el seu ús més al nord, com a Croàcia, on fou modificat parcialment. N’és un exemple de la seva vigència, a Croàcia, el Missale Romanum Glagolitice, de l’any 1483.

Però mentre el seu ús s’estenia més enllà de Bulgària, allà ben aviat va ser substituït per un nou alfabet, que va ser conegut amb el nom d’alfabet ciríl•lic. El ciríl•lic és l’alfabet que, amb més o menys variacions, es fa servir en part dels països eslaus, i també en alguns estats nascuts de dissolució de l’URSS que, tot i no parlar llengües eslaves, van haver d’adoptar aquest alfabet forçosament durant l’estalinisme.

Tot i que tampoc no hi ha acord sobre qui va crear l’alfabet ciríl•lic, la majoria d’experts apunta que va ser Climent d’Ohrid, deixeble de Ciril, a finals del segle IX; per tant molt pocs anys després que Ciril creés el glagolític.També n’hi ha que apunten que va ser el mateix Ciril qui el va idear.

L’alfabet glagolític primigeni està format per 41 lletres, tot i que en anys posteriors se n’hi afegiren o se’n suprimiren. De fet, segons les zones se’n feren adaptacions. Està basat, sobretot, en l’alfabet grec tot i que també recorregueren a manlleus de l’alfabet hebreu, almenys per representar els fonemes presents en l’eslau i absents en el grec. La paraula glagolític prové del terme “glagol”, que significa paraula.

Podeu veure aquest petit documental, en búlgar, de cinc minuts de durada, elaborat per Plamen Miryanov:

Свещената азбука

.