Eleccions presidencials a Moldàvia: entre la Unió Europea i Rússia

Aquest 30 d’octubre, els ciutadans moldaus han estat cridats a les urnes, per tal d’escollir qui serà el nou president d’aquest petit país. El fet que siguin els ciutadans els que triïn dirctament el president és una novetat. Fins ara, i des de feia molts, anys aquesta prerrogativa corresponia al parlament. L’última vegada que els electors moldaus van elegir directament el cap d’estat va ser l’any 1996, en què la presidència del país recaigué en la figura de Petru Lucinschi.

Tot i el paper relativament limitat de les atribucions de la presidència aquestes eleccions tenen una importància cabdal, bàsicament per dos motius.

D’una banda, el mapa polític moldau s’ha vist notablement trasbalsat els darrers mesos –amb importants mobilitzacions ciutadanes-, amb el declivi d’algunes de les figures polítiques i també partits, que havien marcat el rumb polític d’aquest estat, i alhora l’aparició de nous lideratges, i també noves marques electorals que aspiren a dirigir-lo. D’altra banda, perquè també posen sobre la taula, una vegada més, l’orientació del país, si cap a Occident o si bé cap a Rússia. Aquests dos factors han fet que, inevitablement, l’interès de la població per aquesta convocatòria sigui notable.

Sembla que finalment els dos candidats més ben situats per accedir al càrrec, en cas que ara superin el 50% dels vots, són el socialista Igor Dodon i Maia Sandu, del nou partit Partit d’Acció i Solidaritat.

El Partit Socialista és en aquests moments el principal partit de l’oposició, després dels grans resultats que va obtenir a les darreres eleccions, que van fer que passés de ser un partit pràcticament testimonial a una autèntica alternativa de govern, suplantant en aquest paper l’antic Partit Comunista. Segons les últimes enquestes publicades, és el candidat amb millors perspectives, amb una mica més del 40% de vot directe. Els socialistes a Moldàvia representen l’aposta per una aproximació a la Rússia de Putin i, per tant l’allunyament de Brussel•les. Dodon havia estat ministre en antics governs comunistes i ara pretén fer valdre el fracàs econòmic dels darrers governs, declaradament prooccidentals i afirma obertament que el futur del país passa inevitablement per acostar-se a Rússia. Els comunistes van governar el país fins al 2009.

Un fet que és important destacar, des del nostre país, és que el nom de socialista ens pot induir a pensar que aquest partit és un partit d’esquerres, tal com l’entenem nosaltres. És molt agosarat afirmar-ho. De fet, bona part de les seves propostes i actituds, d’aquest partit i dels seus dirigents, serien considerades aquí com a clarament reaccionàries. Només cal posar com a exemple la seva oposició radical a qualsevol tipus de reconeixement de l’homosexualitat, la defensa de valors tradicionals, la família i, fins i tot, l’acostament a l’església.

Maia Sandu, per la seva banda, ve a representar un intent de renovació de la política –ella és una figura molt ben valorada en els cercles més liberals del país- des d ‘una perspectiva europeista. Les últimes enquestes li adjudiquen una intenció de vot directe del 13%, aproximadament, per tant molt lluny dels resultats de Dodon. Ara bé, es pot veure beneficiada per la retirada del candidat de la Plataforma per la Veritat i dignitat, Adrian Nastase, amb una intenció de vot adjudicada de prop del 8%, segons les enquestes, i que ara li dón total suport. Aquesta plataforma es va constituir com a partit després de les importants mobilitzacions populars contra la corrupció que van sacsejar aquesta país ara fa poc més d’un any, arran de l’Escàndol dels mil milions. En aquella època, Sandu era ministra del govern, cosa que li pot restar credibilitat.

Malgrat que Moldàvia aquests darrers anys s’ha acostat a la Unió Europea, i n’és un clar exemple la signatura de l’Acord d’Associació amb Europa l’any 2014, la corrupció generalitzada i el saqueig de les arques públiques han provocat el desencant de bona part de la població. L’escàndol ha arribat a ser tan majúscul, que fins i tot es va suspendre un fons d’ajuts, per part de la Unió Europea, valorat en 400 milions d’euros.

També s’ha retirat de la campanya electoral Marian Lupu, del Partit Demòcrata. Lupu era el segon candidat més ben col•locat, i la seva retirada va provocar una autèntica sorpresa. El Partit Demòcrata és el partit de Vladimir Plahotniuc, autèntic patró de la política moldava aquests darrers anys, formalment prooccidental. La retirada de Lupu ha provocat moltes especulacions sobre quin és el veritable objectiu de Plahotniuc: si un triomf de Sandu o bé –cosa més que probable- la victòria de Dodon, tal com han manifestat, no només, Sandu i Nastase

Finalment, un altre aspecte a tenir en compte, gens menyspreable, és el de les propostes de reunificació am Romania. Tot i que tot sembla indicar que en aquests moments la majoria de la població no està per aquesta opció, el que és indiscutible és que ha tornat a adquirir una trascendència que feia temps que no tenia, fins al punt de condicionar part de la vida política. Aquests darrers mesos s’han succeït les manifestacions i campanyes a banda i banda de la frontera amb aquest objectiu, el de la reunificació.

Dodon, com tot el Partit Socialista i el Partit Comunista, s’ha mostrat radicalment en contra de fer cap pas en aquesta direcció, i ja ha anunciat que emprendria accions, fins i tot legals, contra aquells que ho proposin. També vol reobrir les negociacions amb Transnístria, república segregada de Moldàvia, tot i que no reconeguda pràcticament per ningú.

Si voleu estar ben informats de què passa a Moldàvia, us recomano que seguiu el blog, un gran blog, de Xavier Mir:

Blog d’en Xavier Mir. Mirant cap a terres romaneses mentre fem el nou país

 

Anuncis

One thought on “Eleccions presidencials a Moldàvia: entre la Unió Europea i Rússia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s