Djukanovic, el gran patró de la política montenegrina, fa un pas al costat?

Aquest mateix dimarts, Milo Djukanovic ha anunciat que renuncia a ser una altra vegada primer ministre del petit país balcànic. Si això finalment es compleix, després de vint-i-set anys d’ocupar els càrrecs més importants del país –presidència o bé cap de govern-, deixarà de ser la figura política més rellevant d’aquest estat. Una altra cosa és que la seva llarga ombra continuï movent els fils de la política montenegrina. Tot està per veure i, coneixent la seva trajectòria i la seva relativa joventut, es fa difícil pensar que pugui cedir el poder de què gaudeix.

Els resultats del seu partit a les darreres eleccions -si els considerem com a bons- han estat satisfactoris, ja que s’ha confirmat clarament com la força política clarament hegemònica, però no han estat prou bons com per conformar un govern amb prou majoria com per governar còmodament, tal com havia fet en diversos dels seus mandats.

De fet, els seus 36 diputats no són suficients per arribar a la majoria, que és de 41. Per arribar-hi cal el concurs de les forces de les minories, el Partit Bosníac, la Iniciativa Cíviac Croata i Albanesos Decisius. Sumant-hi els seus escons, però continuen encara a un de la majoria absoluta.

Aquests partits, que tradicionalment eren aliats del partit de Djukanovic –el Partit Democràtic dels Socialistes, DPS- de moment no han aclarit si li donaran suport o no. Ahir mateix van fer una reunió conjunta i es pensava que el resultat de la qual seria l’anunci de la seva decisió final, però no va ser així. La veritat és que aquestes forces tenen una suculenta oferta dels partits opositors, i s’ha fet córrer fins i tot la proposta que algun membre d’aquests partits pugui ocupar el càrrec de primer ministre, almenys aquesta és la proposta de la coalició Kljuc (Clau) i dels Demòcrates.

D’altra banda, els altres aliats tradicionals, els socialdemòcrates, han anat marcant distàncies amb Djukanovic, i no hi ha res que pugui fer pensar que li tornin a donar suport, amb la qual cosa la situació del partit governant es complica. Ara per ara s’han alineat clarament a l’oposició i els seus quatre diputats poden ser decisius.

Si a això hi afegim els estranys esdeveniments del dissabte immediatament anterior a les eleccions, en què una vintena d’homes armats procedents de Sèrbia van intentar entrar en territori montenegrí el panorama plític és molt complex. S’ha especulat fins i tot en la possiblitat que intentessin fer un cop d’estat, però no són gens clares les inofrmacions que ens n’arriben.

Molt probablement aquest context ha fet precipitar la decisió de Djukanovic. Avui mateix s’ha anunciat que Dusko Markovic, també del DPS, serà l’home que el partit proposarà per tal d’ocupar el càrrec de primer ministre –el que ocupava Djukanovic-, en cas que finalment puguin formar govern.

El fet que Djukanovic sigui tan jove, tan sols cinquanta-quatre anys, fa pensar que no deixarà la política activa. De moment ha anunciat que es dedicarà només a portar les regnes del partit. En els eu moment va arribar a ser el cap de govern més jove d’Europa, amb tan sols vint-i-nou anys. Va ser durant tres vegades consecutives primer ministre, entre 1991 i 1998. Des del 1998 fins al 2002 va ocupar el càrrec de president –més protocolari-. Va tornar a ser cap de govern entre 2003 i 2006, 2008 i 2010, i finalment des del desembre del 2012. Per tant, ha estat, de manera clara, la figura més influent de la política montenegrina. Algunes veus alerten que és probable que tingui la intenció de presentar-se a les eleccions presidencials de 2018.

Tants anys en el poder ha fet que teixís una autèntica xarxa clientelar, que negocis privats i política anessin de bracet, que la corrupció s’estengués de manera generalitzada i que el control dels mitjans de comunicació fos absolut –fins al punt que la mort d’alguns periodistes en estranyes circumstàncies fos vinculada d’una forma o altra a la seva figura-. El grau de corrupció ha arribat a unes cotes tan elevades que fins i tot va rebre l’antipremi de Criminal de l’Any, atorgat per OCCRP, una organització independent que anlitza el fenomen de la corrupció en el context est-europeu i asiàtic.

El seu previsible successor, Dusko Markovic, és qui hauria d’encapçalar el nou govern. De fet, ja ha estat col•laborador de Djukanovic almenys durant vint anys, cosa que demostra que no hi ha intenció de canviar absolutament res ni de renovar. Ha treballat en el món de la seguretat, ha estat ministre adjunt de l’Interior i ha dirigit l’Agència Nacional de Seguretat (NSA). Aquests darrers anys era ministre sense cartera, i ha tingut un paper rellevant en temes relatius a Justícia i Afers estrangers.

 

Anuncis

One thought on “Djukanovic, el gran patró de la política montenegrina, fa un pas al costat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s