Eleccions a Montenegro: continuïtat i frau; guanya l’OTAN i perd Putin?

Res no ha canviat a Montenegro. Se suposava, potser ingènuament, que aquestes eleccions, d’aquest 16 d’octubre, servirien per posar el punt i final a la profunda crisi política que viu aquest petit país balcànic, com a mínim els dos darrers anys, però no ha estat així: no han canviat les majories, ni el lideratge, ni, sobretot, s’ha convençut l’oposició que les coses poden ser diferents.

Milo Djukanovic, el gran padrí de la política montenegrina, ha vist com la seva llarga, llarguíssima hegemonia, es pot prolongar quatre anys més, a no ser que aquests comicis puguin representar una altra onada de protestes populars, com les que sacsejaren aquest país, ara fa un any i mig.

El nou parlament

Els resultats oficials donen una clara majoria de vots al partit de Djukanovic, en el poder des del moment de la dissolució de Iugoslàvia. Segons les dades fetes publiques, el Partit Democràtic dels Socialistes (DPS) ha obtingut clarament la victòria, amb 35 escons en el nou parlament. Si tenim en compte que en el parlament montenegrí hi ha un total de 81 diputats, i que el llindar de la majoria absoluta se situa en els 41 diputats, no és gens estrany que pugui tenir prou suports per poder-la aconseguir, tot i que no serà fàcil.

De fet, els portaveus de la formació guanyadora ja han manifestat a el seu interès a reeditar els pactes amb els seus socis de govern tradicionals, entre els quals hi ha els socialdemòcrates (SDP). Els socialdemòcrates sempre han format part dels governs liderats pel DPS. Només aquests darrers mesos, el partit de Krivokapic s’ha distanciat de Djukanovic i s’ha situat a l’oposició. Caldrà veure quina actitud prenen en aquesta legislatura, però tot sembla apuntar que optaran per engruixir l’oposició. Del partit, però, se’n va escindir una petita part de la militància, que s’ha mostrat partidària de continuar col·laborant amb Djukanovic. L’SDP oficial ha obtingut quatre escons, mentre que els socialdemòcrates escindits prodjukanovic n’han obtingut dos. El seu concurs, d’aquests dos diputats, és absolutament imprescindible perquè Djukanovic pugui mantenir el poder. Això sembla assegurat. Malgrat el nom del partit, els socialdemòcrates han sostingut durant anys les polítiques neoliberals i autoritàreis de Djukanovic.

Els altres aliats tradicionals són els partits de les minories –albanesa (Albanesos Decisius, amb 1 diputat), croata (Iniciativa Cívica Croata, també amb un diputat) i bosníaca (Partit Bosníac, amb 2 escons), amb els quals pot arribar molt a prop de la majoria.

L’oposició, per la seva banda, es va presentar molt dividida a aquesta contesa electoral. De fet, són tres les formacions, o coalicions, opositores que han entrat al parlament, si no compten els socialdemòcrates.

La força opositora que ha obtingut més vots és el Front Democràtic (DF), que de fet ja és una coalició de nou partits, que s’ha qualificat com a força prosèrbia i pro-russa. Teòricament ocupa un ampli, amplíssim, ventall ideològic que va des de l’extrema dreta del Partit Radical Serbi (SRS) fins a l’esquerra nostàlgica iugoslavista del Partit Comunista Iugoslau, tot i que aquestes dues formacions són sòcies menors de la coalició. De fet, dels 18 diputats obtinguts, 17 defensen clarament plantejaments de tipus conservador, partidaris de l’acostament a Sèrbia i a la Rússia de Putin. Una de les seves demandes estrella ha estat la d’un referèndum sobre la integració del país a l’OTAN, ja aprovada.

Uns resultats més discrets ha obtingut la coalició Kliuc (Clau) –formada per tres partits-, amb 9 escons. Aquesta coalició té un caire més liberal que el DF. Montenegro Democràtic (DGC) –coneguts senzillament com a demòcrates- també ha obtingut 9 escons. És una força que té un to centrista, i és nascuda arran d’una escissió del Partit Socialista Popular, el principal partit de l’oposició durant molts anys.

Com es pot veure, doncs, l’oposició està extraordinàriament fragmentada i és difícil que pugui articular un relat alternatiu que els permeti formar govern. Tot i això, s’han adreçat a les minories per tal que se sumin a una proposta de govern alternativa. Djukanovic, però, ha demostrat abastament la seva habilitat per poder captar algun partit menor, de manera que es pugui asegurar mantenir el poder.

Finalment, una dada gens menyspreable és que cap formació que puguem catalogar com a veritablement esquerrana té un pes polític rellevant, ni tan sols gairebé testimonial.

Tampoc és una dada menor el de l’índex de participació, que s’ha situat entorn del 73%, un percentatge molt alt comparat amb la dels estats veïns i que, alhora, demostra el gran interès que han desvetllat aquests comicis.

Acusacions de frau i detenció de “paramilitars”

La netedat d’aquestes eleccions ha estat posada en entredit pels partits opositors, que no n’accepten els resultats oficials, tal com va passar en la darrera convocatòria.

Diverses entitats que han seguit el desenvolupament de la jornada electoral han denunciat irregularitats, com per exemple la compra de vots (a Niksic)o l’absència de llistes en alguns col•legis electorals. De fet, l’ong MANS –la que té més prestigi- ha presentat denúncies contra persones concretes, sis, que compraven vots. En total, el nombre de denúncies presentades per irregularitats puja a la quantitat de cent catorze.

També s’han detectat accions sospitoses en les votacions fetes a l’estranger. A Bòsnia, per exemple, sembla que s’arribaven a oferir 250 euros per vot; també s’ha denunciat algun cas similar a Luxemburg.

Finalment, el DF ha fet públics alguns vídeos on es demostren aquests fets. També denuncien que 200 roms van ser transportats des de la costa italiana, Bari, perquè votessin el partit de Djukanovic.

L’altre gran incident de la jornada va ser la detenció d’un suposat grup armat que, procedent de Sèrbia, va entrar en territori montenegrí dissabte, el dia anterior a les eleccions. El nombre de detinguts és de vint i s’ha informat que anaven fortament armats. De moment, totes les informacions que arriben sobre aquest incident són molt confuses i és molt difícil fer-ne, encara, una valoració seriosa i aprofundida.

La reacció d’Occident

Tot i reconèixer que hi ha hagut alguns incidents poc clars, els observadors internacionals s’han apressat a beneir els resultats i a considerar aquestes eleccions com a netes. Un exemple d’això són les declaracions de Dubravka Shuica, eurodiputada croata, per l’HDZ, que considera que de cap manera se’n poden qüestionar els resultats. També ha corregut a felicitar Djukanovic Serguei Stanishev, el presdient del Partit dels Socialistes europeus (PES). Des dels EUA no hi ha hagut encara una reacció oficial, però alguns analistes nord-americans han fet servir una expressió que pot definir molt bé el seu estat d’ànim: “Ha guanyat l’OTAN i ha perdut Putin”. És evident que Occident prefereix un govern corrupte i autoritari però aliat seu que no pas un escenari obert que pugui qüestionar els seus interessos, encara que sigui més democràtic.

Montenegro ha estat un dels punts de tensió entre totes dues potències, EUA i Rússia. Des dels EUA s’ha impulsat la integració de Montenegro en la seva àrea d’influència. En canvi, Rússia ha intentat per tots els mitjans evitar-ho. Les autoritats russes tampoc no s’han manifestat oficialment, tot i que Maria Zakharova, portaveu del ministeri d’afers estrangers, ha insistit que la formació d’un nou govern serà difícil i que caldran àrdues negociacions. S’ha absitngut de qüestionar-ne els resultats.

Anuncis

5 thoughts on “Eleccions a Montenegro: continuïtat i frau; guanya l’OTAN i perd Putin?

  1. pep2315 24 Octubre 2016 / 1:58 PM

    Moltes gràcies per aquesta crònica. N´he fet una mica de difusió perquè és molt útil a l´hora d´entendre el puzzle montenegrí

    • Josep Dorca 24 Octubre 2016 / 8:24 PM

      Moltes gràcies pel comentari, i també gràcies per difondre’l. Una salutació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s