Referèndum, aquest 2 d’octubre, a Hongria, sobre l’acord de quotes de refugiats aprovat per la Unió Europea

El 5 de juliol d’enguany, el president d’Hongria, Janes Ader, va anunciar la convocatòria d’un referèndum per aquest 2 d’octubre, sobre les quotes de reubicació de refugiats acordades per la Unió Europea. Aquesta decisió responia del tot a la lògica del govern hongarès –liderat per l’ultraconservador Viktor Orbán- dels darrers mesos, basada en el rebuig total de la presència, ni que sigui només de trànsit- de refugiats a Hongria. Segons algunes dades no contrastades, han passat per Hongria aproximadament unes 400.000 persones.

El govern hongarès es va oposar a aquest acord, adoptat per majoria qualificada dels 28, tal com van fer també els governs eslovac, polonès, txec i romanès, que conformen els països agrupats entorn de l’Acord de Visegrad. Com a dada no gens menyspreable, cal assenyalar que el govern eslovac està liderat per un partit, almenys formalment, socialdemòcrata, cosa que no fa que deixi de tenir uns plantejaments descaradament xenòfobs.

L’acord qüestionat pel govern hongarès preveu l’acollida, al conjunt de la Unió Europea, de 160.000 refugiats en un termini de dos anys, tot i que a hores d’ara només s’hi ha pogut acollir una ínfima quantitat de persones.

Orbán, des del principi, ha intentat convertir el referèndum en una consulta de tipus patriòtic, barrejat amb dosis de xenofòbia i racisme impropis d’una democràcia, on es pretén reivindicar la sobirania nacional contra unes ingerències considerades inacceptables. De fet, la pregunta del referèndum posa especial èmfasi en aquest aspecte: Vol que la Unió Europea tingui dret a determinar una quota obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el consentiment del Parlament?

És evident que el nombre de refugiats que hauria d’acollir Hongria és absolutament ridícul, ja que superaria de poc els 1.200, cosa que no justifica ni de bon tros una convocatòria d’aquestes característiques.

Orbán i el seu partit, FIDESZ, i els ultradretans de Jobbik –tercera força política del país- fa temps que estan fent campanyes en favor d’una Europa cristiana i contra la islamització i contra una Europa que titllen de decadent i nihilista. En aquest sentit ha demanat que es restringeixi del tot l’arribada de refugiats, i que es construeixin murs per impedir-ne l’arribada. De fet, el govern hongarès va emprendre la construcció d’un mur que separés aquest país de la veïna Sèrbia. A Eslovàquia, en la mateixa línia, el govern va afirmar que només acceptaria refugiats que fossin cristians.

Perquè el referèndum sigui considerat vinculant cal que almenys acudeixi a les urnes el 50% del cens, de 8.270.000 persones. Segons quin sigui el resultat, el govern es pot plantejar la possibilitat de fer una nova reforma constitucional. No seria la primera que faria d’una manera unilateral, ja que té una majoria prou folgada per tirar-la endavant, i en aquest tema comptaria amb el suport dels feixistes de Jobbik.

Segons algunes enquestes publicades aquesta darrera setmana, el 80% dels electors que tenen intenció d’acudir a les urnes donaran suport a la proposta governamental, és a dir, a votar que No. Per tant, l’únic dubte és de si votarà prou gent perquè el govern tingui la legitimitat, dubtosa en aquest cas, de les urnes.

No cal dir que el control dels mitjans d’informació públics no ha fet més que afavorir, durant la campanya, els postulats governmentals. A més, la llibertat de premsa, després de les modificacions legals dels darrers anys, inclosa la constitució, és relativa a Hongria.

Tot i això, avui Budapest ha estat escenari d’una manifestació organitzada per diferents ong’s i partits i organitzacions d’esquerres i antiracistes, que ha aplegat entre dues i tres mil persones, segons els mitjans. Els opositors, però estan dividits entre els que propugnen el Sí i els que fan una crida a l’abstenció, que consideren més útil.

Una altra dada a tenir en compte és que les hongaresos que viuen fora de les fronteres estatals també han estat cridats a les urnes, com per exemple a la Voivodina, lloc de pas dels refugiats per arribar a Hongria. Ho podran fer tots aquells que tinguin la doble nacionalitat, sèrbia i hongaresa. Els hongaresos representen el 13% de la població de la Voivodina, dels quals aproximadament 150.000 tenen la doble nacionalitat, però només 30.000 estan registrats, per tant amb dret a vot. El principal partit de la minoria hongaresa, l’Aliança dels Hongaresos de la Voivodina, d’Isztván Pásztor, ha apel3lata votar No, en consonància amb el que proposa el govern hongarès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s