Pressions del govern d’Ankara sobre els països balcànics; els seguidors de Fetulah Güllen com a objectiu

Les informacions que ens arriben des de Turquia són absolutament desencoratjadores. Després del suposat cop d’estat fallit i de l’autèntic cop d’Erdogan, la repressió ha arribat a totes les capes de la població i a tots els estaments (justícia, exèrcit, universitats…). Un exemple d’això, molt simptomàtic, és la purga que ha patit el món de l’ensenyament, amb 27.715 professors acomiadats i 9.465 de suspesos,  cosa que implica que prop d’un milió d’alumnes queden desatesos o mal atesos en aules massificades.

El professorat afectat per aquesta purga és molt divers, però el discurs oficial pretén vincular-lo amb organtizacions kurdes, o simpatitzants dels kurds, o bé a l’organtizació Hizmet, liderada per Fetullah Güllen, el principal boc expiatori triat per Ankara.

A part de la repressió interna, però, hi ha una altra dada molt preocupant, que és que aquesta pressió arriba fora de les fronteres turques i arriba a amenaçar la sobirania d’altres estats. S’han denunciat diverses vegades pressions sobre països mulsmans, com pot ser el cas d‘Indonèsia o Somàlia, països on hi ha una comunitat turca important, com Alemanya, a qui es demana l‘extradició de suposats col·laboradors de Güllen  fins i tot estats on la presència turca és escassa, com Suïssa, on l’exposició d’una foto d’opositors va provocar les ires de Turquia (aquest fet és anterior al cop, però en demostra el tarannà)…

Els països balcànics, on la influència turca és important i creixent també s’han fet sentir aquestes pressions, i aquestes ingerències. Al marge de les inversions turques i els interessos industrials i financers, en alguns estats balcànics hi ha comunitats turques, no extraordinàriament nombroses, però sí significatives i amb capacitat d’influència.

Un dels estats víctima d’aquestes pressions és Macedònia, on viuen aproximadament uns 80.000 turcs, aproximadament el 4% de la població. El govern turc ha demanat que es tanquin escoles vinculades a la figura de Fetullah Gülen –com l’escola que porta per nom Yahya Kemal-, mitjans de comunicació i algunes fundacions.

La reacció del govern macedoni ha estat molt tèbia. Crida l’atenció que s’hagi mostrat favorable a la col•laboració amb el govern turc, tot i que hagi insisti que es respectarà la legalitat macedònia –tal com ha fet el ministre d’Eduació, l’albanès Pishtar Luftiu-, però que no s’hagi denunciat el que és una taca la sobirania del país. És evident que les autoritats macedònies no tenen la més mínima intenció d’enemistar-s’hi. A mitjan mes d’agost el govern bosnià va rebre també una demanda similar: quinze són les escoles afectades, majoritàriament en ciutats grans, com Tuzla, Mostar, Bihac, Sarajevo o Zenica.

Macedònia i Bòsnia no són els únics països que han patit aquesta pressió. A Kosova, per exemple, l’ambaixador turc va demanar al govern kosovar que sancionés el periodista Berat Buzhala després de publicar un article amb comentaris satírics sobre el cop d’estat a Turquia. A Bulgària, s’ha comminat els pares de la minoria turca que denunciïn actituds sospitoses del professorat. A Constanta, a Romania, una escola va ser denunciada de simpaties pels colpistes, pel cònsol turc…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s