Del Friül a la Dobrudja. L’emigració de ciutadans de l’Estat italià a Romania, 1820-1947

Massa vegades pensem que alguns fenòmens actuals són naturals i que és lògic que sempre hagin estat així. Avui dia moltes persones provinents de Romania s’han establert al nostre país, i en països del nostre entorn. Oblidem massa sovint que Catalunya, per exemple, a finals del segle XIX era una país d’emigració. El mateix passa a l’Estat Italià. Actualment és país receptor de persones d’origen molt divers, però tots sabem que en el passat molts italians emprengueren el camí de l’emigració. És poc conegut, però, que, precisament, un dels països receptors d’aquesta emigració va ser Romania, és a dir un trajecte invers a l’actual.

El nombre d’italians, majoritàriament originaris del Friül, Venècia-Júlia i del Vèneto, instal•lats a Romania va ser prou important perquè actualment siguin reconeguts com a minoria assentada històricament a Romania, i que es reconeguin els drets que això compohttps://www.venetostoria.com/?p=6520rta a unes 9.000 persones. Un dels drets a què dóna lloc aquest reconeixement és a tenir algún escó reservat en el parlament romanès.

Una altra dada interessant a tenir en compte és que encara ara hi ha persones que parlen, o poden parlar, friülà o vènet a llocs com Craiova o a la Dobrudja. Encara que la immensa majoria dels descendents d’aquests immigrants ja hagin perdut la llengua, en benefici del romanès o l’italià estàndard, alguns encara l’han mantingut.

El procés migratori, del Friül cap a Romania, va ser continuat durant més d’un segle, i es pot datar, perfectament, entre 1820 i 1947.

Les primeres migracions documentades són del període 1820-1860. Durant aquests anys, l’emigració fou bàsicament estacional i el nombre de persones que marxaren no fou gaire elevat. En aquella època, tant el Friül com el Banat i Transsilvània (repartit avui dia entre Romania i Sèrbia) pertanyien a l’Imperi austrohongarès, cosa que feia que aquesta migració tingués una lògica, ja que no superava les fronteres estatals. Que aquesta migració era estacional ho demostra, per exemple, el fet que no arribava al miler el nombre d’italians establerts permanentment. El fet que fossin catòlics –imprescindible per ser acceptat a l’Imperi Habsburg- i que tinguessin una bona qualificació professional –hi arribà personal format en oficis molt divesos- va fer que fossin ben rebuts. Poc temps després, però, també s’endinsaren en les terres dels principats veïns de Moldàvia i Valàquia, els nuclis del futur regne romanès.

En aquella època, el Banat i Transsilvània eren importants, sobretot, per les nombroses mines que hi havia, d’on s’extreia carbó, plom i ferro. Molts d’aquests emigrants treballaren en aquestes mines, propietat de capitalistes britànics i francesos, sobretot. També foren nombrosos els que treballaren en el ferrocarril (llavors és quan es construeix el traçat bàsic de la xarxa ferroviària romanesa) i també en diverses indústries naixents.

El segon període d’emigració s’inicià a partir de la dècada de 1880. Va ser llavors quan aquests emigrants s’establiren a la Dobrudja i al sud de Valàquia, molt més enllà del Banat i Transsilvània (que no s’incorporaran a Romania fins després de la Primera Guerra Mundial). Fins llavors, Romania era un país amb pràcticament cap indústria i va ser en aquells anys quan començaren a establir-se-n’hi algunes.

A partir de llavors, nombrosos friülans i venecians es van establir de manera definitiva a Romania. Està documentada, per exemple, l’arribada de 5.800 persones en els anys compresos entre 1880 i 1889. És llavors quan els friülans s’instal•len en algunes poblacions, com a Greci (a la Dobrudja). Alguns dels que s’establiren a Greci van adquirir terres i treballaren com a pagesos. També n’hi hagué que s’establiren als Carpats meridionals: Şebeş, Haţeg, Petroşani, Drăgăşani, Brezoi, Clopotiva, Râu de Mori, Sântămăria-Orlea i Piteşti. En el sud de Valàquia també se n’hi establiren:a Işalniţa, Breasta, Izvorul Rece (Atârnaţi), Italieni, Mofleni i Lunca. Com a gran ciutat, Craiova tingué una comunitat italiana important, formada majoritàriament per friülans, els primers dels quals arribaren a la ciutat cap a l’any 1850. Fou una comunitat força nombrosa: unes cinc mil persones hi vivien a principi dels anys trenta.

La dècada dels vuitanta del segle XIX coincideix amb un període expansiu de l’economia romanesa. El govern romanès va fer diverses crides a la inversió estrangera i a l’arribada de mà d’obra epecialitzada en un intent de modernitzar el país. A principis del segle XX es calcula que el nombre de ciutadans originaris de l’Estat italià a Romania era d’uns seixanta mil.

A partir de la Primera Guerra Mundial, el flux migratori començà a minvar. L’empitjorament de la situació econòmica del país va fer que l’emigració a Romania deixés de ser vista com una possibilitat d’ascens social. No només això, sinó que fins i tot alguns optaren per tornar a Itàlia. Els nous emigrants que hi arribaren, que n’hi continuaren arribant, era ja personal molt més qualificat vinculat a grans empreses. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, els fluxos migratoris s’aturaren del tot.

Després de la Segona Guerra Mundial, els italians van ser vistos com a traïdors i considerats com a col•laboracionistes. Tot i que no van patir la repressió amb la mateixa duresa que la minoria alemanya –molt més nombrosa-, s’expropiaren les seves terres i molts foren empresonats. Tot plegat va afavorir l’èxode de bona part d’aquesta comunitat. Durant els anys de la Romania socialista, mai no van ser reconeguts com a minoria. Aquest reconeixement no va arribar fins l’any 1989, just immediatament després de la caiguda de Ceausescu.

Bona part de la informació utilitzada per redactar aquest post prové de diversos textos. Si voleu ampliar-ne la informació, us recomano que us els llegiu:

Quando gli italiani emigravano in Romania, de Sergio Bontempelli

Per una storia dei friulani in Romania. La comunità di Craiova, d’Elena Pirvu

In Romania a cercare il pane: la migrazione storica dei friulani, de Silvia Biasutti

I friulani di Greci,  d’Eugenio Berra

VENETI E FRIULANI IN ROMANIA UN’ EMIGRAZIONE DIMENTICATA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s