Croàcia, una setmana després de les eleccions

Aquest diumenge fa tot just una setmana que van tenir lloc les darreres elecicions per triar un nou parlament de Croàcia. Els resultats van deixar un a panorama molt obert, que permet que s’explorin diverses combinacions per formar govern.

Els conservadors de l’HDZ, liderats per Andrej Plenkovic, que va apostar per una campanya de tipus molt més centrista que en les darreres conteses electorals, van obtenir una clara victòria, que els deixa en una situació immillorable per formar govern. Tenen 61 escons, set més que la coalició formada entorn dels socialdemòcrates. Per arribar a la majoria absoluta cal un mínim de 76 diputats. Fa pocs dies, Plenkovic es va mostrar confiat que podria obtenir el suport de vuitanta diputats com a mínim. L’opció més natural i lògica és cercar aquest suport en els independents de Most (el Pont), que van ser el seu soci de govern en la breu legislatura anterior. Most va aconseguir tretze escons, cosa que permetria a aquest nou govern estar molt a prop de la majoria absoluta. Aquesta opció ja va ser apuntada durant la nit electoral per Zlatko Hasanbegovic, el controvertit ministre de Cultura del govern anterior. La reacció de Most ha estat força prudent i, de moment s’ha avingut a iniciar converses amb l’HDZ. Pel que ha trascendit a la premsa croata, les seves pretensions, tot i la notòria diferència d’escons, són importants, ja que demanen, com a punt de partida en les negociacions set ministeris.

Des de l’HDZ, per la seva banda, s’ha volgut transmetre una imatge de fortalesa, ja que ha anunciat que també poden estudiar altres escenaris, com governar en solitari i buscar acords puntuals amb altres formacions o bé buscar un pacte amb els companys de coalició dels socialdemòcrates, el Partit Popular Croat, de caire liberal-progressista, i el Partit Camperol, partit tradicionalista que normalment havia optat per coalitzar-se amb l’HDZ, però que en aquesta ocasió es va presentar en coalicó amb l’SDP. No cal oblidar, a més, que hi ha vuit escons triats entre els partits de les minories, entre els quals els conservadors també tenen potencials aliats. Pel que fa a les minories, Milorad Pupovac, l’incombustible líder de la minoría sèrbia de Croàcia, va fer públic de manera ostentosa que en cap cas acceptarien un govern on Hasanbegovic pogués tenir alguna cartera. Plenkovic també va manifestar la seva bona predisposició a parlar amb Milan Bandic, la candidatura del qual, exalcalde socialdemòcrata de Zagreb, va aconseguir dos diputats.

Per la seva banda, els socialdemòcrates han assumit públicament la seva derrota, i han iniciat el camí cap a la renovació de càrrecs. Zoran Milanovic, l’endemà mateix de les eleccions, va anunciar que no optaria a la reelecció per liderar el partit. D’aquesta manera, obria la porta que es postulessin diversos candidats a ocupar aquest càrrec. Algunes figures rellevants del partit no han dubtat gens a presentar la seva candidatura. De tota manera, alguns candidats són figures ben conegudes de la política croata, cosa que vol dir que la renovació seria molt limitada, probablement només de nom i no de projecte. De moment, han presentat la seva candidatura Tonino Picula, Ranko Ostojic i Domagoj Hajdukovic, i potser ho faci aviat Orsat Miljenic. El nou president del partit es triarà, per part dels militants, el 20 de novembre i el 3 de desembre tindrà lloc una conferència extraordinària del partit.

Probablement el problema de fons, és que l’SDP té un discurs que, a grans trets, no es diferencia gaire del que pugui tenir l’HDZ, i en aquestes eleccions, fins i tot, han posat l’accent en proclames de tipus nacionalista, competint-hi en aquest terreny.

Finalment, la candidatura de Zivi Zid, la candidatura que va aconsegur un creixement més espectacular, en passar de dos escons a vuit, haurà d’encarar les múltiples contradiccions que hi ha en el seu si. Poc després de saber-se els resultats, s’han fet publiques les primeres dissenssions internes. Un dels diputats electes, Hrvoje Runtic, ha acusat l’indiscutible líder del grup, Ivan Vilibor Sincic, d’haver rebut donacions per a la campanya d’origen poc clar. Sincic ha negat immediatament aquestes acusacions i ha afirmat que l’únic que pretenen, aquestes declaracions, és desprestigiar-lo. Els altres caps visibles de la candidatura, que és també una coalició, -com Ivan Pernar o Vladimira Palfi- s’han apressat a donar a suport a Vincic i han titllat les acusacions de ridícules. El partit en què milita Runtic és un dels socis menors de la coalició.

Sense valorar la veracitat o no de l’acusació, el que és indiscutible és que Zivi Zid té una tasca extraordinària, que és la de clarificar el seu discurs i els seus objectius polítics. En cas contrari, podria desaparèixer aviat del panorama polític croat, tal com ha passat anteriorment amb altres opcions que poc després d’obtenir uns grans resultats s’han ensorrat amb gairebé amb la mateixa celeritat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s