Eleccions a Croàcia, nova victòria de la conservadora HDZ

Aquest diumenge, Croàcia ha estat escenari d’una nova jornada electoral, tot just deu mesos després de l’anterior convocatòria i l’experiència d’un breu govern que només ha servit per complicar encara més el panorama polític d’aquest país balcànic

Una primera dada a tenir en compte, gens menyspreable, és la constatació que l’electorat croat és cada vegada més abstencionista. Aquesta vegada el percentatge de participació ha estat tan sols del 52%. Tenien dret a vot 3.800.000 persones. D’aquesta manera es confirma la tendència cada cop més creixent de la població a no participar en les eleccions. El novembre de 2015, l’anterior convocatòria, van acudir a les urnes 2.365.000 persones. La diferència és, per tant, notable.

També s’han fet públics els resultats, segons els quals el guanyador ha estat, una vegada més, la conservadora HDZ, la Unió Democràtica de Croàcia, el partit fundat per Franjo Tudjman. Malgrat que algunes enquestes pronosticaven que aquesta vegada els vencedors podrien els socialdemòcrates (i la seva Coalició Popular), finalment no ha estat així, i l’HDZ ha tornat a ser el partit que ha obtingut més sufragis, de manera que es confirma com el partit central de la política croata.

Tot i això, els seus resultats no li permetran governar en solitari, que era l’objectiu que s’havien plantejat, després del govern de coalició amb els independents d’el Pont (MOST), que tan malament va acabar. Aquesta vegada, l’HDZ ha obtingut 61 escons, només dos més que en l’anterior convocatòria (tot i que llavors es va presentar en coalició amb altres partits menors).

Els socialdemòcrates, de l’SDP, per la seva banda, han empitjorat els resultats. En aquesta ocasió s’han quedat amb 54 escons, 2 per sota dels que tenien fins ara, tot i que en la seva coalició havien incorporat els agraristes, que el novembre de 2015 van concórrer en coalició amb l’HDZ. Aquests resultats, tenint en compte, sobretot, les expectatives, són dolents, i han provocat les primeres demandes, des de l’interior del partit, de renovació. Es considera que Zoran Milanovic ja no és la persona adequada per continuar liderant el partit. Argumenten que el canvi de lideratge del’HDZ, el relleu de Tomislav Karamarko per Andrei Plenkovic, ha donat una imatge de renovació al partit conservador que l’electorat ha valorat i que ells , els socialdemòcrates, no han sabut fer. Aquest mateix matí, Milanovic ha confirmat que no es presentarà a la reelecció per liderar el partit, amb la qual cosa dóna la raó als sectors crítics.

Els independents de MOST han patit una important ensulsiada elctoral. Van ser la gran sorpresa ara fa deu mesos i ara han perdut 6 escons i s’han quedat amb només 13, cosa que fa que perdin influència a l’hora de negociar amb els conservadors un possible nou govern -eren socis de govern fins ara-. Caldrà veure quina és l’actiud que pren Bozo Petrov, líder indisctubile de la formació, i si voldrà formar govern de coalició amb l’HDZ o voldrà marcar perfil propi. En cas que fos així, s’obriria la possibilitat d’un govern de gran coalició entre l’HDZ i els socialdemòcrates, tal com ha suggerit algun dirigent socialdemòcrata. Ara bé, avui mateix, el controvertit Zlatko Hasanbegovic ha fet pública la seva opció de repetir coalició amb MOST. Caldrà veure doncs què passa.

Tal com es preveia, qui ha aconseguit un creixement més notable ha estat la formació d’Ivan Vilibor Sincic, Zivi Zid (Murs Habitables), que pretenia aglutinar vot renovador, reformista i, fins a cert punt, alternatiu. Hi ha alguns analistes que consideren la possibilitat que aquesta partit podria entrar en les travesses a l’hora de formar govern de coalició. Aquesta vegada ha obtingut vuit diputats.

La formació creada entorn de l’exalcalde de Zagreb, Milan Bandic, ha obtingut uns resultats molt per sota dels esperats, ja que s’ha quedat amb tan sols dos escons, malgrat les grans expectatives reflectides a les enquestes.

Pel que fa a la resta de partits, els regionalistes istrians han obtingut tres escons -com acostuma a ser habitual, i l’ultra Aliança Democràtica Croata d’Eslavònia i Varània només un.

Finalment, dels 151 escons de què es compon el parlament croat, tres estan reservats a la diàspora, molts vots dels quals són a Bòsnia. Aquesta vegada, com sempre, la victòria ha estat per a l’HDZ, qua ha guanyat dos dels tres escons en litigi. El tercer ha anat a parar a l’independent Zeljko Glasnovic, un paramilitar particularment bel·ligerant durant la guerra de Bòsnia, escindit per la dreta de l’HDZ.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s