Eleccions a Croàcia, les segones en deu mesos

Aquest diumenge, 11 de setembre, gairebé 3.800.000 ciutadans croats han estat cridats a les urnes, tres mesos després que l’anterior govern de coalició anunciés la seva dissolució. És la segona vegada que votaran en deu mesos.

El govern sortint

L’últim govern croat, encapçalat per la figura independent de Tihomir Oreskovic ha tingut una durada breu, de poc més de mig any. Les importants protestes ciutadanes contra algunes de les seves mesures, que van polaritzar molt l’opinió pública, i les importants tensions internes en el si del govern, format bàsicament, per dues formacions, van provocar la dimissió del primer ministre a finals del mes de juny.

El govern croat sortint estava format per una coalició entre la Unió Democràtica Croata (HDZ), el partit tradicional de la dreta croata fundat per Franjo Tudjman –que al seu torn es presentava en coalició amb diferents partits menors-, i la nova organització MOST (Pont), una candidatura formalment d’independents, liderada per Bozo Petrov, alcalde de Metkovic, gran sorpresa en les darreres eleccions paramentàries. Aquesta nova formació pretenia trencar amb els partits tradicionals, però tenia, i té, un discurs molt vague, ambigu i de perfil tecnocràtic, en principi pensat per poder pactar tant amb conservadors com amb socialdemòcrates.

Les tensions internes eren evidents des de feia temps. La rivalitat entre el president de l’HDZ, Tomislav Karamarko, i el líder de MOST eren creixents -tots dos ocupaven el càrrec de vicepresidents del govern, un per a cada formació-.

Les desavinences entre tots dos venien motivades per diferents escàndols vinculats a companyies relacionades amb temes energètics: l’empresa petroliera estatal (INA) i els vincles amb la companyia hongaresa MOL. La filtració de notícies i informes va ser constant durant mesos. Totes aquestes trames esquitxen sobretot l’HDZ, fins al punt que Karamarko pot ser portat als tribunals. Això va fer que Karamarko hagués de deixar el lideratge del partit, i que s’hagués de triar un nou cap de cartell. El 17 de juliol es va procedir a l’elecció, per part dels militants, d’un nou líder i l’escollit finalment va ser Andrej Plenkovic, probablement el menys ideologitzat dels candidats i el que tenia un perfil més tecnocràtic. Caldrà veure si la tria de Plenkovic serveix per mobilitzar el vot més moderat, com sembla que sigui la intenció, que l’acció d’alguns ministres de l’anterior govern, com l’ultra Hasanbegovic, va espantar.

Oreskovic, el cap de govern, no pertanyia a cap dels dos partits esmentats. Les negociacions per arribar a l’acord de govern ja van ser prou àrdues i difícils, i va caldre esperar mesos per arribar a un acord de govern, quan ja tothom esperava la convocatòria d’unes noves eleccions. El pacte de govern, però, s’ha demostrat feble i no ha evitat finalment aquesta convocatòria.

Protestes al carrer

Al marge de les delicades relacions internes entre els dos socis de govern, la contestació popular a algunes de les mesures governamentals (educació, cultura, minories, drets de la dona…) va ser molt gran, fins al punt que els carrers van ser escenaris de grans mobilitzacions. Alguns dels ministres, com els de Cultura o d’Educació, havien estat particularment criticats pels seus postulats clarament reaccionaris.

Tot plegat va fer que Oreskovic presentés la dimissió,a finals de juny, després de perdre una moció de confiança, quan 125 diputats, d’un total de 137 diputats presents van votar en contra seu.

El Parlament i les diverses candidatures

En el parlament croat hi ha un total de 151 diputats, 140 dels quals es trien en catorze circumscripcions, 8 representen les minories (3 serbis, 1 hongarès, 1 italià, 1 entre txecs i eslovacs i 2 més a repartir entre les altres nacionalitats) i 3 estan reservats per al que se’n diu la diàspora, croats que viuen a l’estranger i, sobretot, a Bòsnia i Hercegovina.

Uns 35.000 ciutadans croats de Bòsnia i Hercegovina sempre han tingut dret a vot en les eleccions per triar el parlament de Croàcia. De fet, el partit més important dels croats de Bòsnia és l’HDZ de Bòsnia i Hercegovina, que és el partit germà del de Croàcia. La gran majoria dels vots procedents de Bòsnia sempre han anat a parar a l’opció conservadora i, evidentment, en aquestes eleccions es preveu que passarà exactament el mateix. El polèmic referèndum que tindrà lloc la setmana vinent a la República Serpska i l’avís del president d’aquesta entitat, Milorad Dodik, que pot organitzar un referèndum d’autodeterminació l’any 2017 ha tornat a provocar que, des del bàndol croat, algunes veus hagin tornat a posar sobre la taula la possiblitat d’incorporar territori de Bòsnia a Croàcia.

L’HDZ presenta finalment com a candidat Andrej Plenkovic. Aquesta formació es presenta aquesta vegada en solitari, no coalitzada amb cap altre partit menor, amb la clara intenció de marcar clarament el seu perfil polític. En aquests moments,la coalició HDZ-Coalició Patriòtica tenia 59 diputats.

Per la seva banda, els socialdemòcrates tornen a presentar com a cap de cartell Zoran Milanovic, excap de govern de Croàcia entre 2011 i principis de 2016. L’SDP, en teoria hereu de la Lliga Comunista de Iugoslàvia a Croàcia, es presenta com a opció política amb una caire a mig camí entre la socialdemocràcia i un liberalisme progressista. Com en anteriors conteses electorals, es presenta en coalició amb el Partit Popular Croat, que s’autoqualifica de liberal de centre esquerra, el Partit dels Pensionistes, aliat tradicional dels socialdemòcrates, i el Partit Camperol Croat, de to conservador, que en les anteriors eleccions es va presentar en coalició amb l’HDZ, tal com havien fet ja altres vegades. En aquests moments la coalició entorn dels socialdemòcrates, coneguda amb el nom de Croàcia Creix, tenia 56 diputats. Ara es presenten amb el nom de Coalició Popular.

La tercera gran força en discordia és MOST (el Pont), la formació independent que en els darreres eleccions va treure uns grans resultats. Va passar de no tenir representació parlamentària a obtenir dinou escons. Caldrà veure si els passa factura el desgast que ha implicat ser presents en el govern i el fet d’haver apostat per coalitzar-se amb l’HDZ. La seva proposta inicial era un gran govern de coalició entre els tres partits més grans del país. Petrov torna a ser la cara més vsible d’aquesta candidatura.

Com a forces menors hi ha, d’una banda, la candidatura de Sincic que aplega, o vol aplegar, el vot més alternatiu i progressista. Aquest espai sempre ha estat molt volàtil a Croàcia i diferents partits o associacions han intentat fer-se un espai, però poc temps després s’han desinflat, tal com va passar amb els Verds o amb el Partit dels Treballadors. En aquest camp, ara la figura emergent és el jove Ivan vilibor Cincic, que ofereix un discurs euroescèptic i que pretén qüestionar certs privilegis i fa una crítica radical de la corrupció, tot i que segons molts analistes és difícil ubicar-lo a l’àmbit de l’esquerra, almenys tal com s’entén des d’aquí. Tot sembla indicar que pot millorar sensiblement els resultats.

Milan Bandic és una figura molt present en la política croata des de fa anys. Va arribar a ser alcalde de Zagreb, quan era a les files de l’SDP. Les denúncies per corrupció el van obligar a deixar el càrrec i el partit. A partit de llavors va endegar un projecte propi, de tipus personalista i, teòricament almenys, escorat cap a l’esquerra. En les eleccions de novembre de l’any passat va obtenir uns resultats prou bons que, segons diversos sondejos, poden millorar aquest diumenge. És presenta amb el nom de Milan Bandic-365, Partit del Treball i la Solidaritat. En aquests moments tenia dos diputats.

A part, hi ha altres opcions menors, entre les quals destaca l’Assemblea Democràtica d’Ístria, que aplega persones de sensibilitat moderadament esquerrana i que reivindica l’especificitat territorial, econòmica i multicultural d’aquesta península, des d’uan perspectiva de tipus regionalista. Sempre ha obtingut bons resultats que li han permès de tenir certa influència sobre els governs croats. Tenen actualment tres diputats.

D’un caire ben diferent és l’Aliança Democràtica Croata d’Eslavònia i Varània, partit que va ser fundat pel criminal de guerra Branimir Glavas. Estpa implantat a l’Eslavònia oriental. Defensa, aquest partit, postulats que aquí no dubtaríem a qualificar d’extrema dreta. En aquests moments tenen dos diputats i tot sembla indicar que obtindrà uns resultats similars.

Les relacions amb Belgrad

Finalment, i molt important, cal destacar el difícil moment que travessen les relacions amb el govern serbi. Els anys de desglaç, quan els socialdemòcrates van estar al govern, de les relacions entre tots dos estats sembla que han passat a la història i les relacions són molt tibants.

Els últims exemples d’aquesta tibantor són la detencio ara fa deu dies de Cedo Colovic, acusat d’espionatge a favor de Croàcia, cosa que el govern croat ha negat reiteradament i ha denunciat com una maniobra de Belgrad, –i condemnat a tres anys de presó-, i l’ajornament de la decisió del Partit Popular Europeu de discutir i aprovar l’entrada del Partit Progressista Serbi (SNS), en el poder a Sèrbia, en aquesta organització. Des de l’HDZ s’insisteix que ells no tenen res a veure amb aquest ajornament, però és evident que fer públic aquest ingrés en plena campanya els podia perjudicar. Evidentment, això no ha agradat gens a l’SNS i ha provocat més retrets entre els dos governs. No cal oblidar, a més, que des de fa anys l’ús de l’alfabet ciríl•lic en determinades localitats ha provocat també tensions entre tots dos governs, sobretot arran de l’acció de diversos grups d’extrema dreta.

Les enquestes auguren un parlament més fraccionat

Les últimes enquestes publicades auguren un nou parlament sense majories clares. L’última que s’ha fet pública, elaborada per l’empresa IPSOS, pronostica que la Coalició Popular obtindrà 55 escons, mentre que l’HDZ quedarà ben a prop, amb 53 escons. És evident que aquestes formacions surten perjudicades, sembla, de la convocatoria d’eleccions anticipades.

Si es compleixen aquests resultats, aquests partits necessitaran una altra vegada el concurs de la resta de formacions polítiques per tal de formar govern. Segons la mateixa enquesta, MOST pot obtenir aquesta vegada dotze diputats –un càstig sever-, la llista alternativa de Sincic vuit i la coalició entorn de Bandic, set.

Aquests resultats corroborarien que la formació d’un nou govern pot tornar a ser molt i molt complicat, sobretot després de l’última experiència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s