La casa de nogal, de Miljenko Jergovic

Miljenko Jergovic és un dels autors més interessants de les lletres balcàniques. Aquí és poc conegut, ni reconegut, tot i que algunes de les seves novel•les han estat traduïdes al castellà -cap al català-. En català podem trobar-ne, només, un llibre de contes, El jardiner de Sarajevo, conjunt de relats entorn del setge de Sarajevo. Ja fa uns mesos vam recomanar-vos en un altre post la lectura de Ruta Tanenbaum.

Jergovic va néixer a Sarajevo l’any 1966, però des de fa anys resideix a Zagreb, a Croàcia. La seva actitud, sempre crítica, ha fet que no sigui gaire ben vist per segons quins estaments d’aquestes societats. Ha guanyat diversos premis internacionals, com l’Erich Maria Remarque, el Grinzane Cavour i el Napoli.

Jergovic en aquesta impressionant novel•la, publicada el 2003, fa un tomb per la història de Iugoslàvia a partir de pinzellades de la vida de diferents personatges de la família Delavale-Sikiric, de Dubrovnik. En tota l’obra, a part d’una gran imaginació, es pot copsar una molt fina ironia i una crítica ferotge de les actituds totalitàries, totalment ridiculitzades i de la mesquinesa.

L’obra, que s’inicia en els primers anys del segle XXI, es desenvolupa cap al passat, fins a remuntar-se al segle XIX, quan bona part de les terres que després formaren Iugoslàvia pertanyien encara a l’Imperi austrohongarès. Tot aquest recorregut (a través de l’Imperi, les guerres balcàniques de 1912-193, la Primera Guerra Mundial, la primera Iugoslàvia, la Segona Guerra Mundial, la Iugoslàvia socialista i els nous estats independents) es fa a partir del fil conductor del personatge principal, Regina, però en realitat els veritables protagonistes són, a més d’ella, totes les persones que l’envolten, la filla, el marit, els germans, pares, avis… que fan que aquesta obra sigui realment una autèntica novel•la coral.

Totes aquestes persones són protagonistes d’escenes tendres -com la història que dóna nom a la narració-, de vegades absurdes, divertides i de vegades extremadament tràgiques –com quan es narra la mort d’una banda de roms en mans dels ústaixes en plena Segona Guerra Mundial-. Com totes les persones del món els diversos personatges busquen la felicitat, l’amor de la seva vida, volen fugir de la monotonia… La seva vida, moltes vegades, ve marcada simplement per l’atzar: alguns germans de Regina, per exemple, lluiten en bàndols oposats–ústaixes, txètniks o partisans- pràcticament sense saber per què, o acaben vivint en llocs insospitats.

Us en recomano la lectura.

L’edició en castellà va ser publicada per Siruela, l’any 2007. També n’hi ha una edició en francès, Le Palais en noyer, publicada per Actes Sud. L’obra original en serbocroat porta per nom Dvori od oraha.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s