Les necròpolis de Bòsnia i Hercegovina, Patrimoni de la Humanitat

El conjunt de làpides monumentals conegudes com a Stécci va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la darrera sessió que va tenir lloc en el marc de la 40a trobada d’aquesta institució, a Istanbul, entre els dies 10 i 20 de juliol. D’aquesta manera s’afegeix a la llarga llista de monuments que han rebut aquesta consideració, i que podeu consultar -la llista íntegra- en el següent enllaç: Llista del Patrimoni Mundial.

Es tracta d’un conjunt de 30 necròpolis, la gran majoria de les quals situades en territori bosnià (22). També n’hi ha 3 a Sèrbia i a Montenegro i, finalment, dues més a Croàcia. En total, hi ha 69.356 tombes situades en 3.162 indrets diferents. La gran majoria són a Bòsnia i Hercegovina, 4.400 a Croàcia, 4.100 a Sèrbia i 3.500 a Montenegro. En territori bosnià, la zona de més gran concentració és la del sud, que coincideix amb l’antic ducat de Hum (Hercegovina), encara que se’n poden trobar arreu, tret de les zones de Banja Luka, Jajce, Tuzla i Bjeljina.

Aquests conjunts de làpides van ser construïts, sobretot, en el període comprès entre mitjan segle XIII i el segle XV. Encara que no se’n conserva cap del segle XII és bastant probable que ja es construïssin en aquella època, i potser fins i tot en el segle XI. La majoria de les conservades són dels segles XIV i XV. Amb la incorporació d’aquests territoris a l’Imperi otomà es van deixar de construir.

Sempre ha estat molt polèmica la seva interpretació i, de fet, no hi ha acord sobre el seu origen. D’una banda, per a molts estudiosos ha estat una forma pròpia dels enterraments de la zona, i es poden vincular tant a l’església catòlica, com a l’ortodoxa o a l’església bosniana. D’altres han pretès relacionar-les exclusivament amb l’església bosniana i més concretament amb els bogomils, una heretgia de caràcter dualista, similar al catarisme, estesa pels Balcans  . Encara uns altres han intentat relacionar-les amb poblacions valaques, amb rituals propis dels antics eslaus o fins i tot dels il·liris.

Bosniangraves bosniska gravar februari 2007 stecak stecci5

Aquesta foto prové de Wikimedia Commons; autor:Litany

Sembla que l’origen del mot cal cercar-lo en el terme stajati, propi del sud-eslau antic, que vol dir senzillament dret, erecte, ja que majoritàriament són làpides monolítiques i verticals. Un percentatge important dels epitafis d’aquestes tombes està escrit en alfabet ciríl·lic bosnià, tot i que també n’hi ha en glagolític i en llatí. De la trentena de necròpolis que es conserven, probablement la més coneguda és la Radimlja, prop d’Stolac.

Tot i que la majoria de tombes estan decorades de manera molt senzilla, ha cridat l’atenció l’ornamentació enigmàtica d’algunes d’aquestes tombes, on s’hi poden veure espirals, fulles de vinya, raïm, sols, llunes creixents, cérvols, óssos, estels, escenes de ball, de caça, que s’han prestat a múltiples especulacions.

Adil Osamnovic, ministre d’Afers civils de Bòsnia i Hercegovina, va fer públic, primer, la inclusió d’aquestes làpides en la llista que havia de valorar la UNESCO i, posteriorment, la seva aprovació. Ha destacat també, Osamnovic, el paper positiu que pot tenir aquesta declaració per al turisme a la zona.

Els governs de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Croàcia van iniciar el novembre de 2009 les gestions per tal que els stecci fossin incorporats en aquesta prestigiosa llista.

 

Podeu accedir a més informació en l’enllaç:

Stećci – Bosnian monumental medieval tombstones, publicat a Bosnia facts

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s