El cens de Bòsnia i Hercegovina de 2016, vint-i-cinc anys sense cens actualitzat

La primera setmana del mes de juliol, de 2016, es va publicar finalment el cens, llargament esperat, de Bòsnia i Hercegovina. La importància d’aquest cens rau en el fet que és el primer que es fa des que Bòsnia és independent. L’anterior datava de l’any 1991, per tant, previ a la guerra que va assolar el país durant tres anys, entre 1992 i 1995. Aquest cens té una interès cabdal perquè permet valorar, amb dades fefaents, el canvi demogràfic esdevingut en aquest territori, les conseqüències que van tenir la guerra i la neteja ètnica que s’hi va practicar durant aquells anys, i el retorn, o no, dels refugiats a les seves llars.

Una altra dada significativa a tenir en compte és que aquest cens es va elaborar l’any 2013 i que fins ara no s’havia publicat, per desacords entre les tres diferents agències estadístiques del país: l’estatal, la de la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la de la República Sèrbia. Tot i les converses que hi havia hagut per arribar a un acord que acontentés tothom, finalment s’ha publicat sense el vistiplau de l’agència de la República Sèrbia.

El principal motiu de controvèrsia era com es comptabilitzaven 196.000 qüestionaris, que afectaven sobretot persones teòricament residents a la República Sèrbia. Aquests qüestionaris pertanyien a persones que s’havien declarat residents a la República Sèrbia i, alhora, a l’estanger, ja sigui per motius laborals o per motius d’estudis.

Entorn d’aquesta qüestió s’ha suscitat tot un debat sobre qui pot ser considerat un refugiat, amb el dret inalienable al retorn, tal com preveuen els acords de Dayton, o bé simplement emigrants.

Després de setmanes de desacords, el director de l’Agència estatal, Hasan Zolic, va anunciar que 121.000 d’aquests qüestionaris serien considerats com a residents en el país. L’Agència de la República Sèrbia va mostrar el total desacord amb aquesta mesura i va rebre el suport del president de la Serpska, el polèmic Milorad Dodik. Segons Dodik, amb aquesta mesura es pretén manipular les dades, amb les inevitables conseqüències polítiques que això pot tenir. Considera que publicar el cens així respon a la voluntat de fer veure que el percentatge de població sèrbia és menor del que en realitat és. De tota manera, no només Dodik ha manifestat el seu malestar. També ho ha fet Mladen Ivanic, el membre serbi de la presidència col·legiada bosniana -i opositor de Dodik-, que ha qualificat la publicació del cens de greu error, i ha assenyalat que pot provocar un bloqueig institucional.

L’Agència estatal bosniana, i de retruc el govern bosnià, per la seva banda, han rebut el suport de les institucions europees, per via de Pieter Everaers, director de l’Eurostat, l’agència estadística europea. Ha donat el vistiplau a la metodologia utilitzada i, per tant, als resultats obtinguts.

Pel que fa, estrictament, a les dades demogràfiques, una primera dada a tenir en compte és que la població total del país és de, tan sols, 3.531.139 habitants, cosa que vol dir que hi ha 845.879 habitants menys que l’any 1991 o, el que és el mateix, un 20% menys en percentatge, si fa no fa.

La segona dada rellevant és que ara els bosníacs (abans coneguts com a musulmans, o muslims) són el grup majoritari, el 50,11% (1.769.592), mentre que els serbis són el 30,78% (1.086.733) i els croats el 15,43% (544.780). Aquests tres grups, que es consideren els grups constituents de l’estat –concepte força discutible-, sumen gairebé la totalitat de respostes. Finalment, un 2,73% pertanyen a la categoria altres, una xifra molt menor que en el cens de l’any 1991.

Si es comparen aquestes dades amb les d’adscripció religiosa (1.769.592 musulmans, 1.085.760 ortodoxos i 536.333 catòlics) es constata una coincidència, no casual, gairebé absoluta amb l’adscripció nacional.

Si contrastem aquestes dades amb les de l’any 1991, el canvi és més que notori. Llavors, els bosníacs també eren majoritaris, però no en les mateixes proporcions, el 43,47%. Els serbis eren, percentualment, més que no pas ara, el 31,21%. El mateix passa amb els croats, que eren el 17,38%. L’any 1991 hi havia una categoria, actualment desapareguda, que tenia un pes important, particularment a les zones urbanes: els iugoslaus, amb el 5,54%. Normalment era la categoria amb què s’identificaven les persones nascudes en el si de parelles multiètniques, tot i que la ideologia també jugava un paper important en aquesta autoadscripció. Els altres eren el 2,4% de la població.

Totes aquestes dades vénen a confimar el que tothom ja sabia, que el país no s’ha recuperat, ni de bon tros, del desastre de la guerra ni de la neteja ètnica, i que moltes persones no han optat per tornar a casa seva, ni tan sols a Bòsnia.

Si s’analitzen les dades en els tres territoris que conformen Bòsnia i Hercegovina, són encara més reveladores dels canvis que ha patit el país.

A la Federació de Bòsnia i Hercegovina, els bosníacs representen el 70,4% de la població, mentre que els croats són tan sols el 22,44% i els serbis només el 3,6%.

Per la seva banda, a la República Sèrbia es declara sèrbia el 81,51% de la població, mentre que els bosníacs vénen a ser només el 13,99% i els croats el 2,41%.

Finalment, l’entitat més petita, el districte de Brcko, és la més multiètnica, ja que hi viuen un 42,36% de bosníacs, un 34,58% de serbis i un 20,66% de croats.

A Sarajevo, que actualment compta amb 275.524 habitants, només hi viuen 10.442 serbis, quan abans de la guerra eren 92.271. El mateix ha passat en una ciutat com Mostar, on el nombre de serbis ha descendit de 23.846 a 4.420.

El cas contrari el podem constatar en altres ciutats, com Banja Luka –capital de la República Sèrbia-, on el percentatge de musulmans ha baixat dràsticament i només hi viuen pràcticament serbis. El mateix ens trobem en d’altres cituats, com Zvornik, on el nombre de bosníacs ha passat de 48.102 a 19.855, a Visegrad (de 13.471 a 1.043) o, exemple paradigmàtic, Srebrenica (de 27.572 a 7.248).

Aquestes dades demostren que els acords de Dayton simplement van santificar el que la guerra havia provocat, que es conformessin dos territoris amb clares majories, quan anteriorment això no era així. En aquests més de vint anys la situació no s’ha revertit, sinó que s’ha consolidat. Anteriorment, Bòsnia i Hercegovina era un país clarament multiètnic i ara ho és, claríssimament, molt menys. Només en algunes zones urbanes s’ha mantingut aquesta situació, tot i que de manera molt precària (el millor exemple de multietnicitat continua sent la ciutat minera de Tuzla).

Una altra dada a tenir en compte és que Bòsnia és un país amb una taxa de creixement negatiu, ja que la taxa de natalitat és del 8,87 per mil, mentre que la de mortalitat és el 9,75 per mil. Si això ho afegim al no gens mensypreable nombre de persones que emigren fa que la tendència a què es veu abocada aquest país balcànic és a la de la continuada pèrdua d’habitants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s