Dos testimonis, sobre la neteja ètnica durant la guerra de Kosova i sobre els bombardejos de l’OTAN a Sèrbia

Aquest dissabte passat al migdia vaig rebre, en el meu correu personal i amb un quart d’hora de diferència, dos mails amb enllaços a dos vídeos de youtube relacionats, un amb la neteja ètnica durant la guerra de Kosova, i l’altra amb els bombardejos de l’otan sobre Sèrbia.

Tal com els vaig rebre, i amb el mateix ordre, us els presento. No en faré cap comentari. Només us demano que us els mireu. Evidentment es poden fer molts comentaris, matisacions, rèpliques i contrarèpliques…

El primer és la confessió d’un jove serbi de Kosova que, en el moment de la guerra, va participar activament en campanyes de neteja ètnica contra la població albanesa. Un testimoni molt dur, que es va fer públic fa cinc anys.

El segon vídeo recull els testimonis de diverses persones que van patir els bombardejos de l’OTAN i que van ser víctimes en una mesura o altra d’aquests atacs. És un document recent, d’aquest mateix any, elaborat per Nemanja Trbojevic.

Pel que fa als bombardejos de l’otan sobre Sèrbia, us recomano la lectura del fabulós Diari de Jasmina, de Jasmina Tesanovic, tot un testimoni.

Tots dos estan subtitulats en anglès.

Life in Kosovo: War Crimes

 

Anuncis

Montenegro, commemoració dels deu anys d’independència

Aquest divendres, 3 de juny, es van conmemorar els deu anys de la declaració d’independència de Montenegro. Amb motiu d’aquesta efemèride s’han fet diversos actes arreu del nou i petit estat balcànic.

L’acabat de nomenar president del parlament de Montenegro, Darko Pajovic, va ser l’encarregat de fer el discurs institucional commemoratiu a la capital històrica, Cetinje. Entre d’altres coses, va afirmar que els intents de negar els èxits aportats per la independència del país fracassaran.També va destacar el simbolisme dels deu anys per a tots aquells que consideren Montenegro com el seu i únic país. Per a ell, com a bon patriota -tal com va dir- aquesta data, el 3 de juny de 2006, és la data més important de la història del país.

Aquestes declaracions, lògicament, tenien l’objectiu de contrarestar les diverses opinions que s’han sentit darrerament que qüestionen l’oportunitat del referèndum i els suposats èxits que ha portat la independència.

Una dada molt significativa a tenir en compte, però, és que l’oposició prosèrbia va boicotejar aquest acte institucional i no va ser-hi present. Aquest boicot demostra la profunda divisió que encara provoca la independència del país.

Cal no oblidar que una bona part de la població de Montenegro es considera sèrbia i consideren que Montenegro és tan sols una regió de Sèrbia. D’altra banda, a Sèrbia mateix tampoc no sembla que hi hagi gaire interès per a una possible reunificació amb Montenegro. Segons alguns sondejos que s’han fet últimament, no superen el 20% els partidaris d’aquesta opció.

Tot i això, algunes enquestes publicades recentment semblen demostrar que la població montenegrina no faria marxa enrere en aquest tema. En línies generals, entorn del 50% dels enquestats tornaria a votar-hi favorablement, mentre que tan sols només el 30% hi votaria en contra. El percentatge d’indecisos és important, però sembla bastant clar quin seria el resultat final d’un hipotètic segon referèndum.

El país va guanyar l’opció de la independència en imposar-se en el referèndum que va tenir-hi lloc el 21 de maig de l’any 2006.

En aquell referèndum, 230.661 persones van votar-hi a favor, el 55,5% de les persones que hi van participar. El límit imposat, i pactat entre el govern de Montenegro, Sèrbia i la Unió Europea, perquè es considerés vàlid per la comunitat internacional era del 55%. Els contraris a la independència van obtenir el suport de 185.002 persones. Una dada molt destacable és l’altíssim índex de particiapació registrat, el 85,5%. Cal tenir en compte que el mínim exigit per la comunitat internacional era del 50%. Aquestes xifres de participació tan elevades, lògicament, donen una legitimitat que en cas que hagués estat inferior no hauria tingut. En total, van votar 419.240 persones.

Montenegro fa temps que viu importants mobilitzacions populars contra el govern, monopolitzat per Djukanovic, des de fa més de vint anys, a qui s’acusa, amb arguments indubtablements certs, de pràctiques corruptes, clientelars, d’enriquiment personal, abús d’autoritat i tendències clarament autoritàries.

La profunda crisi política que viu el país sembla parcialment superada, després de l’acord del partit governamental amb alguns dels partits de l’oposició, aquest passat mes de maig.

Imatges del 21 de maig de 2006, en saber-se els resultats del referèndum

 

El govern croat contra les minories: perilla la premsa en llengua italiana

La Voce del Popolo és un diari escrit en llengua italiana editat a Fiume (Rijeka en serbocroat). És l’única publicació d’aquestes característiques que es publica a Croàcia, i va adreçat als habitants italianòfons de la ciutat, de la part nord-occidental de Croàcia, Dalmàcia i d’Ístria (també a la part eslovena). Es publica ininterrompudament des de l’any 1944.

Ara, aquesta publicació i tot l’entramat d’EDIT (Edicions Italianes), que publica també llibres i una revista infantil, es veu seriosament amenaçada per una decisió del govern croat, i més concretament del polèmic ministre de Cultura, Zlatko Hasanbegovic. La dràstica reducció del 50% de les subvencions del ministeri de Cultura (que es farà efectiva l’any 2017) farà que la viabilitat del projecte es vegi seriosament amenaçada, i que pugui provocar-ne el seu tancament. Aquesta editora també rep subvencions del govern italià i del govern eslovè, però no són prou importants com per mantenir el projecte.

Lògicament, la justificació en què es basa Hasanbegovic és la del mercat. Segons ell, aquesta publicació s’ha d’adaptar a les regles del mercat, obviant que la comunitat italiana té un pes demogràfic relativament petit, fet que dificulta que pugui competir en igualtat de condicions amb els altres mitjans.

És mes que evident que aquest discurs només pretén dissimular les veritables intencions del ministre, i del nou govern croat -escorat cada vegada més cap postures més conservadores i més nacionalistes en el pitjor sentit del terme- de posar través a l’expressió de les diferents minories que viuen al país. També hi ha hagut incidents amb l’ús d’altres llengües minoritàries, com l’eslovac, o problemes per la utilització de l’alfabet ciríl•lic.

Furio Radin, diputat de la Comunitat Nacional italiana a la Dieta croata, ha fet diverses intervencions, tant a l’Assemblea provincial istriana com al parlament croat per tal que que aquesta decisió sigui revocada, però de moment les seves gestions no han donat fruits.

Una tercera part dels hongaresos és antisemita, segons una enquesta

Que l’antisemitisme es manté viu en la societat hongaresa és un fet ben palpable. Només cal veure quina és l’actitud, i algunes de les declaracions de Viktor Orban i d’alguns membres del seu partit, del govern. I encara més, el component clarament antisemita del tercer partit del país, l’ultàdretà Jobbik, deixa ben clar que aquest fenomen és plenament actual.

Ara, una enquesta elaborada per Median (amb entrevistes fetes l’any 2015), posa dades concretes a aquest antisemitisme. Segons les dades qua aporta, una tercera part dels hongaresos és antisemita: un 23% es poden considerar profundament antisemites, mentre que un altre 12% ho seria d’una manera més moderada.

Si s’analitzen els percentatges en funció dels vot en les darreres eleccions, tal com era d’esperar els votants de l’ultradretà Jobbik són els més profundament antisemites (59%), mentre que el percentatge entre els votants del partit d’Orban, FIDESZ, és un preocupant 41%.

Com més a l’esquerra se situen els partits, l’electorat té un component menys antisemita, però tot i així les dades són més que destacables: un 24% entre l’electorat socialista, o un 18% entre els simpatitzants ecologistes.

També analitza alguns dels prejudicis més estesos al país. És important la impressió que els jueus poden estar darrere d’una conspiració secreta, que el pes dels intel•lectuals jueus és massa important, i que caldria limitar el percentatge de jueus en algunes professions.

Aquesta enquesta no analitza només el discurs xenòfob antisemita, sinó que també aporta dades sobre el sentiment que desvetllen altres comunitats o col•lectius.

En aquest cas, la pregunta sobre quines persones no voldrien tenir com a veïns, els més rebutjats són els skinheads (76%), roms (73%) i homosexuals (61%). Per sota, hi ha els àrabs i el xinesos, africans i romanesos. Tampoc no són gaire ben vistos els hongaresos de Transsilvània, que tenen l’opció de tenir la nacionalitat hongaresa. Segons aquesta enquesta, el 37% dels hongaresos no els vol com a veïns. També és important el rebuig que provoquen els nord-americans, que pot sobtar. En aquest cas, el 33% dels hongaresos no voldria tenir un veí provinent dels EUA. Els jueus no són, doncs, el grup més mal vist, ja que en el seu cas el percentatge de rebuig és del 44%.

Finalment, cal dir que Median elabora enquestes d’aquest tipus des de l’any 2004. El sentiment antisemita ha baixat sensiblement en relació amb les dades del 2011.

El govern hongarès anuncia un altre mur, ara entre Hongria i Romania

El ministre hongarès d’Afers estrangers, Peter Szijjarto, va anunciar fa unes setmanes la construcció d’un altre mur a Europa (són ja incomptables), ara entre Hongria i Romania. Poc després, el ministre de l’Interior, Sándor Pintér, va confirmar aquestes intencions. Aquest mur serà, si es construeix, el primer entre dos estats membres de la Unió Europea, cosa que constata l’absolut fracàs del projecte europeu tal com ha estat dissenyat fins ara.

Aquesta proposta té l’objectiu, segons aquest ministre, d’evitar que Romania es converteixi en la nova via d’entrada d’immigrants a Hongria. El ministre de l’Interior va anunciar també la mobilització de 1.500 soldats, que hauran de fer tasques de control de les fronteres, poc després d’anunciar l’Estat de crisi.

També ha anunciat la intenció de construir-lo en territori hongarès per tal d’evitar possibles problemes diplomàtics amb l’estat veí. Tot i això, el govern romanès ja ha fet arribar les seves queixes al govern hongarès per aquest projecte, ja que el considera una flagrant violació dels valors fundacionals de la Unió Europea.

Ja fa uns mesos, el govern hongarès va aixecar un mur que separava aquest país de Sèrbia, per tal d’evitar l’arribada masiva d’immigrants i refugiats procedents de l’Orient Mitjà i l’Àsia Central. La construcció d’aquest mur va ser molt criticada per la resta d’estats europeus i es va condemnar el caràceter xenòfob del govern hongarès. Pocs mesos després, però, la majoria de governs europeus han optat per polítiques similars a la del govern Orban.