Quan els refugiats europeus eren acollits a Síria, Egipte i l’Iran

Durant la Segona Guerra Mundial, centenars de milers d’europeus van haver d’emprendre el camí de l’exili. Molts polonesos, grecs i iugoslaus van ser acollits en camps de refugiats a Egipte, Palestina, Síria i l’Iran.

Setmana rere setmana, les imatges dels refugiats procedents de l’Orient Mitjà que intenten travessar el Mediterrani ens colpeixen. Moltes d’aquestes persones, que tan sols busquen seguretat i un nou país per construir la seva nova llar, moren en aquest intent dramàtic enmig de la vergonyosa indiferència de les autoritats europees, que neguen amb la seva acció, o inacció, el que diuen defensar amb les paraules.

Més trist encara, pel contrast, és constatar que aquest camí, iniciat al Pròxim Orient i que pretén finalitzar al cor d’Europa, es va fer en sentit contrari en plena Segona Guerra Mundial. En aquell moment, refugiats europeus, molts de països balcànics –com Grècia, Bulgaria i els països iugoslaus sobretot- i polonesos, van ser acollits a Xipre, Egipte, Palestina, Síria o l’Iran.

En el moment de màxima expansió del règim nazi i dels seus aliats, poc després de la invasió de Iugoslàvia (abril de 1941), moltes persones, centenars de milers, van iniciar aquest èxode.El lloc més proper on es podien instal•lar era Xipre, però era massa a prop dels fronts de guerra i, a més, la capacitat d’acolliment de l’illa era limitada. Poc temps abans, després del repartiment de Polònia entre l’Alemanya de Hitler i l’URSS d’Stalin, havia començat un èxode similar.

Com que el refugi de Xipre va quedar de seguida petit, es van haver de buscar territoris més allunyats i suposadament més segurs. Va ser llavors quan va entrar en joc una nova organització, anomenada MERRA (Administració per al Benestar del Refugiats de l’Orient Mitjà), que va néixer precisament per alleujar la situació dels refugiats, primer polonesos (que van haver de fugir arran de les conseqüències del pacte nazisoviètic), i després, també, de l’àrea balcànica. De fet, MERRA era un organisme nou creat, sembla que a principis de l’any 1942 (les dades no són del tot segures, i diferents segons les fonts consultades), a partir de dues entitats britàniques que fins llavors treballaven separadament. Aquest organisme va gestionar aquests camps durant tres anys i posteriorment va ser absorbida per l’UNRRA, vinculada a les Nacions Unides.

Els dos primers camps es van construir a El Shatt i El Jatatba, a Egipte, però després se’n van haver d’obrir d’altres a Síria, Palestina i a l’Iran.

Quan els refugiats arribaven camps eren registrats per funcionaris dels camps i se’ls donava documentació. No se sap amb seguretat el nombre de persones que van passar-hi –sense comptar els de l’Iran-, però ben segur que no baixaven dels 40.000, molts dels quals eren dones i nens. També rebien atenció sanitària i es va procurar que els infants poguessin continuar el seus estudis. Diverses fotografies, demostren com assistien regularment a classes, que a més rebien en la seva llengua materna.

A Síria en concret, hi hagué un camp proper a la ciutat d’Alep, una de les zones més castigades per la guerra en aquests moments. En aquest camp s’hi instal·laren sobretot refugiats grecs, procedents del Dodecanès.

Un grup molt nombrós de refugiats polonesos –Polònia és un dels estats que actualment ha manifestat de manera més vehement la seva oposició a rebre refugiats- va ser acollit a l’Iran. Un dels camps més grans era proper a la ciutat d’Isfahan, i n’hi hagué d’altres escampats per la geografia iraniana, també prop de Teheran. No n’hi ha dades exactes, però es considera que el seu nombre pot oscil•lar entre els 114.000 i els 300.000. Alguns dels residents que hi foren acollits han recordat la bona rebuda que els va dispensar la població local, que els oferiren menjar i, sobretot i el més important, suport. Aquesta és potser la diferència més gran amb la resta de camps: la del contacte directe dels refugiats amb la població local, molt càlid.

La informació utilitzada per a la realització d’aquesta entrada prové de diversos mitjans, com Washington Post, La Vanguardia o Frontiere NEWS. En aquesta darrera publicació podreu llegir la traducció a l’italià d’un article publicat per PRI, amb molta informació sobre el tema i nombroses fotografies, que us recomano de llegir

Imatges de refugiats polonesos en camps de l’Iran:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s