Es reobre la mesquita de Ferhad Pasha, a Banja Luka

El 7 de maig passat va ser reoberta la mesquita de Banja Luka, capital de la República Sèrbia de Bòsnia, més de vint anys després de la seva destrucció.

Aquesta reobertura de la Ferhadija, que és com és coneguda tradicionalment, té un alt valor simbòlic. Va ser destruïda en ple conflicte bèl•lic de Bòsnia, l’any 1993, per les forces txètniks, de la mateixa manera que també ho van ser quinze mesquites més de la mateixa localitat. La mesquita de Ferhad Pasha, nom oficial, va ser construïda a finals del segle XVI i, pel seu gran valor, havia estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l’any 1950.

El seu alt valor simbòlic va provocar que hi fossin presents nombroses persones, cap a vuit mil, no només de Banja Luka, sinó també de tot Bòsnia.

En l’acte hi va tenir un paper molt rellevant el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, que va ser particularment aclamat. Turquia ha finançat la reconstrucció d’aquesta mesquita. La presència turca és creixent a tots els Balcans, però particularment a Bòsnia. Ja van subvencionar, per exemple, la reconstrucció de l’emblemàtic pont de Mostar, o la Biblioteca de Sarajevo. Aquests dies també s’ha fet públic que subvencionarà la construcció d’una nova biblioteca universitària a Sarajevo.

En els parlaments es va voler destacar aquesta reconstrucció com un pas més, inevitable, per a la reconciliació.

En el següent enllaç, de l’agència Reuters, podreu veure imatges d’aquesta inauguració:

 

Historic mosque reopens in Bosnia

Anuncis

Macedònia: milers d’albanesos es manifesten reclamant justícia, dignitat i democràcia

Aquest 10 de maig, uns vint mil albanesos es van manifestar pels carrers de la capital macedònia, Skopje. La marxa havia estat convocada per la Nova Aliança Albanesa, un conglomerat de moviments i partits opositors albanesos, i tenia com a lema: Justícia, Dignitat i Democràcia.

Aquesta aliança aglutina moviments contraris a la política dels dos principals partits d’aquesta comunitat, particularment la Unió Democràtica per la Integració, liderada per Ali Ahmeti i aliada en el govern amb el corrupte Nikola Gruevski, i també esquitxada per nombrosos casos de corrupció. L’altre gran partit albanès, el Partit Democràtic Albanès, que també té presència en el parlament macedoni, també és blanc de les critiques d’aquesta nova força. No cal oblidar que la comunitat albanesa representa un percentatge important de la població de Macedònia, una mica superior al 20%, concentrada geogràficament a la zona més occidental de l’estat, però també amb forta presència a la capital.

Es va triar aquesta data per commemorar el primer aniversari dels fets de Kumanovo, on van morir diverses persones en enfrontaments armats en auqesta ciutat del nord de Macedònia, on l’exèrcit va intervenir contra un suposat aixecament armat per part d’una guerrilla albanesa. Arran d’aquells fets van morir deu guerrillers albanesos i vuit policies macedonis.

Aquesta mobilització pretén reclamar, segons els organitzadors de la marxa, més drets per als albanesos i un tracte més just per part dels tribunals. A més, s’emmarca en el complex moment que viu Macedònia, on les manifestacions contra el govern, la dimissió del qual es demana, són constants des de fa dues setmanes i on hi ha una oposició creixent a les condicions en què tindran lloc les properes eleccions, el 5 de juny.

El principal partit d’aquest consell albanès opositor és l’acabat de crear Besa. També en forma part el Partit de la Prosperitat Democràtica, antic partit que durant els anys noranta va tenir una gran implantació, però que en els darrers anys ha perdut moltíssima influència, el Partit per la Reforma del Partit democràtic dels Albanesos i el Partit del Renaixement Nacional Democràtic.

La manifestació va transcórrer sense incidents i es va caracteritzar per la presència massiva de banderes albaneses, i per l’absència de banderes macedònies. També es van sentir proclames a favor de la creació de la Gran Albània. Des de Kosova, van arribar diversos autocars per afegir-s’hi. D’altra banda, però, les autoritats macedònies van impedir, com a mínim, l’arribada de set autocars, els quals van ser obligats a tornar enrere.

Al final de l’acte, Biljal Kasani, un dels principals dirigents de Besa es va adreçar als manifestants. També va ser present en l’acte Albin Kurti, un dels líders més destacats del partit albanès de Kosova, Vetevendosje.
La premsa macedònia ha tendit a minimitzar l’abast de la concetració i ha destacat, sobretot, la presència de manifestants procedents dels estats veïns.

Una de les principals incògnites és saber com com evolucionaran les protestes a Macedònia i quin paper hi jugarà la qüestió ètnica.

La República de Pindos (1917), un estat per als aromanesos

Fora de l’estat romanès hi ha nuclis de població importants que conserven la llengua romanesa, alguns dels quals força allunyats dels territoris històrics de Romania. Aquest és el cas d’Ístria, i més lluny encara a Grècia, Macedònia i Albània. En aquests territoris, els membres d’aquestes comunitats són coneguts amb els nom de valacs o aromanesos.

Els valacs viuen en diversos punts d’aquests tres estats i normalment no ho fan en territoris compactes ni continus des del punt de vista ètnic. Una de les zones on hi ha hagut, i encara hi ha, una més important concentració d’aromanesos és entorn de les muntanyes de Pindos, al nord de Grècia. Les autoritats gregues han intentat sempre assimilar les poblacions no hel•lèniques i han negat l’existència de cap tipus de conflicte nacional. Per aquest motiu, ara per ara és gairebé impossible de donar una xifra excata del nombre d’aromanesos.

No s’ha fet mai gaire difusió dels intents de crear un estat aromanès que aglutinés aquestes poblacions, que en cas de fructificar hauria canviat el mapa polític de la zona.

Durant el segle XX hi hagué dos intents de crear aquest estat. Totes dues vegades van coincidir amb moments de profunda crisi política, la primera l’any 1917 i la segona l’any 1941, totes dues, doncs, en ple conflicte bèl•lic. En el segon intent, amb molt menys suport popular, hi tingué un paper cucial la intervenció italiana.

La qüestio aromanesa havia estat sempre present en aquestes contrades que, a finals del segle XIX, estaven en poder de l’Imperi otomà. Un exemple ben clar d’aquesta importància és la creació d’un millet per als valacs el maig de l’any 1905, per part del soldà Abdul Hamid. Durant els anys anteriors havia estat important l’activitat d’Apostolos Margaritis, que havia impulsat la creació de nombroses escoles, més d’un centenar, en terres de l’actual Macedònia i de Grècia (a l’Epir), on la llengua valaca era la llengua vehicular. No cal dir que aquestes accions van rebre el suport de l’acabat de crear estat romànès, que va finançar la construcció de bona part d’aquestes escoles. Cal recordar que el modern estat romanès s’havia creat tot just l’any 1859, encara que formalment estava sota sobirania otomana.

Part dels territoris poblats pels aromanesos van passar a sobirania grega els anys 1912 i 1913, arran de les dues Guerres Balcàniques. Poc després d’això, el primer ministre grec, Eleftherios Venizelos, es va comprometre a mantenir aquestes escoles, tot i que aquesta promesa va quedar en paper mullat. Aixó sí, es va signar un acord amb el govern romanès que permetia als estudiants d’aquests centres de continuar els seus estudis universitaris a Romania.

Un cop va esclatar la Primera Guerra Mundial, Albània va ser ocupada per potències occidentals. Itàlia es va apropiar de la zona més meridional del jove estat, acabat de constituir l’any 1912, i França es va fer present a la zona més septentrional, més en concret a la zona de Korça. Totes dues potències ocupants van propiciar la creació d’estats titelles que servissin als seus interessos. Així, d’aquesta manera els francesos impulsaren la formació la República de Korça i els italians el Protectorat italià d’Albània, amb capital a Gjirokaster.

Aquests canvis van esperonar alguns dels líders locals a promoure la creació d’un estat aromanès, la República de Pindos.

Durant aquells anys, arran de les guerres balcàniques i la Primera Guerra Mundial, les fronteres eren molt canviants. Això va fer que el sentit de lleialtat dels aromanesos envers l’estat grec fos més aviat escàs.

Durant el juliol de 1917, representants dels aromanesos van fer arribar una carta al primer ministre romanès, el liberal Ion Bratinau, signada pels alcaldes de diversos municipis de la zona -Samarina, Abella (Avdella), Perivole (Perivoli), Baïassa (Vovousa), Amintchou Metzova (Metsovo), Paléosseli (Palaioselli), Padzes (Pades), Touria (Kranea), Breazna (Distrato), Laca (Laista), Dobrinova (Iliochori), Armata i Zmixi (Smixi)- on demanaven que els fes costat en aquestes demandes.

La presència italiana ben a prop del seu territori va ser considerada com una oportunitat única, ja que aquests líders van pensar que n’obtindrien el suport. Quan els italians entraren en territori grec i arribaren a la zona de Pindos, colindant amb Albània, i van ocupar la ciutat de Samarina, els valacs de diverses poblacions, tretze, de Pindos van demanar l’autonomia sota protecció italiana, i també de Romania.

Finalment, el 29 d’agost de 1917 un consell format per set membres (Dimitrie Diamandi, Ianaculi Dabura, Mihali Teguiani, Tachi Nibi, Zicu Araia, Alcibiadi Diamandi i Sterie Caragiani) va proclamar la creació de la República de Pindos. El membre més destacat d’aquest consell fou Alcibiadi Diamandi, que durant molts anys va continuar defensant aquest projecte.

El suport esperat de les autoritats italianes, i de les romaneses, però, per sorpresa seva no es va materialitzar i no els van reconèixer. Sense cap ajut, els valacs van ser ràpidament vençuts. Les tropes gregues van ocupar aquests territoris entre els dies 3 i 7 de setembre, del mateix 1917.

Després de la Primera Guerra Mundial, el projecte d’estat aromanès no va ser oblidat. Un exemple d’això és que el tema va estar present en les negociacions de la Conferència de Pau de París, l’any 1919, però els intents de crear aquest estat van ser infructuosos.

Durant la Segona Guerra Mundial, en plena ocupació dels Balcans per tropes italianes, alemanyes i búlgares, els italians van voler aprofitar l’oportunitat de legitimar el seu poder amb la creació d’un estat titella i recuperar la proposta d’un estat aromanès, que va tenir vida entre l’any 1941 i 1943. Van establir-ne la capital a Metsovo i l’Assemblea Nacional va ser ubicada a Trikala. No cal dir que la independencia de què gaudia era totalment fictícia.

Per fer això van comptar amb la col•laboració d’alguns valacs, com per exemple Alcibiadi Diamandi, que ja havia participat en els fets de l’any 1917, o Nicola Matushi (que fugí a Romania després d’aquests fets). Diamandi va crear la Legió Romanesa Valaca. Aquesta vegada, però, no va aconseguir el suport majoritari de la població.
Finalment, les tropes gregues reconqueriren el territori l’any 1943, poc després de la capitulació de les forces italianes.

Podeu trobar més informació sobre els aromanesos  a l’entrada següent, del bloc Karl Mar(r)x Factor, escrit per  Stasa Durdic. Us recomano que la seguiu.

Etnias balcánicas poco conocidas I: Los aromunes

 

Balkabarna 2016. Torna el festival de música balcànica de Barcelona

Aquest diumenge, 8 de maig, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm –carrer Rosselló de Barcelona- serà l’escenari de la tercera edició de Balkabarna, el festival de música balcànica de Barcelona. És una nova ubicació per a aquest festival, l’any passat es va fer l’Ateneu Popular de Nou Barris, que ha de permetre una assistència encara més gran que la de l’any anterior.

Enguany hi participaran grups com Balkumbia, que fusiona ritmes balcànics i llatins, Meshkane, una molt interessant recreació de la música turca, o Dj Click.

També hi participa Irrisori Klezmer Band, formació catalana que reinterpreta de manera molt elegant la música klezmer, pròpia dels jueus de l’Europa oriental. La Mollet Jazz Band presentarà un repertori creat expressament per a aquest festival.

Un dels plats forts del festival serà l’actuació de Ross Daly, músic irlandès resident a Creta des de fa molts anys, que presentarà les seves composicions inspirades en la música tradicional del Mediterrani oriental.

També és molt interessant la presentació d’Aälma Dily, un quartet de cordes (violí, mandolina, guitarra, contrabaix) que presentarà el seu nou disc, Fush Fush, de música festiva dels roms.

A part de les actuacions musicals, també hi haurà llocs reservats per a la gastronomia, zona infantil, tallers de ball i espais per conèixer les activitats culturals i socials relacionades amb l’Est d’Europa.

Animeu-vos i assistiu-hi!

L’ombra del frau plana sobre les eleccions sèrbies

Els resultats de les eleccions al parlament serbi fets públics la setmana passada donaven un just 5% dels vots a la coalició formada pel Partit Democràtic Serbi (DSS) i Dveri. Com que el llindar per poder entrar al parlament és precisament del 5%, era molt important la confirmació d’aquests resultats per saber-ne la composició definitiva.

A principis de setmana es va anunciar que aquesta coalició s’havia quedat tan sols amb el 4,99% dels sufragis, cosa que implica que no seran presents en el parlament. Aquest canvi ha fet disparar totes les sospites sobre un possible frau, que ja havia estat denunciat per líders de diverses formacions. Les queixes i protestes de l’oposició ja s’havien fet sentir feia dies, no només per aquest cas.

Aquest cap de setmana, va tenir lloc una concentració on tots els partits opositors, tret del Partit Radical Serbi (SRS), van acusar el govern d’haver comès diverses tupinades. Van argumentar-ho amb el fet que les eleccions s’hagin hagut de repetir, aquest mateix dimecres, en quinze col•legis electorals, un fet insòlit, que afecten uns 16.500 electors.

Els partits opositors afirmen que tenen proves que van votar ciutadans inexistents i persones que fan anys que són mortes. Alguns líders d’aquests partits van fer una crida a votar la coalició DSS-Dveri, aquest dimecres, per tal de garantir que aquesta força pugui ser present, finalment, en el parlament.

Acusen concretament Dejan Djudjevic, president de la Comissió electoral Central (RIK) de ser totalment parcial. Són coneguts els seus vincles amb el governant Partit Progressista (SNS), i això sempre ha fet desconfiar els partits opositors. Ara en demanen la seva dimissió.

Ahir a la nit es van fer saber els resultats definitius un cop repetides les eleccions en aquests quinze col·legis. Amb els vots escrutats, finalment la coalició DSS i Dveri aconsegueix el 5% dels sufragis necessaris que li permetran ser al parlament. Fonts d’aquesta formació han informat que encara els han sobrat un miler de vots, ja que han aconseguit gairebé el 25% dels vots en aquests quinze col·legis. Això demostra que bona part de la població ha donat suport a aquests partits en un moment que la netedat de les comicis era més que qüestionada.

En el nou parlament serbi, doncs, finalment hi seran representades dotze forces polítiques, i si no hi ha cap canvi un cop la Comissió Electoral Central anunciï els resultats definitius, la composició serà la següent:

Progressistes (SNS), 131 diputats
Socialistes(SPS-JS), 29
Radicals (SRS), 22
Partit Democràtic (DS), 16
Ja n’hi ha prou (DJB), 16
Socialdemòcràtes, liberals i socialdemòcrates de la Voivodina (SDS-LDP-LSV), 13
Partit Democràtic Serbi i Dveri (DSS), 13
Aliança dels Hongaresos de la Voivodina (SVM), 4
Unió Democràtica Bosniana (BDZ), minoria musulmana del Sandjak, 2
Partit d’Acció Democràtica (SDA), minoria musulmana del Sandjak, 2
Verds, 1
Moviment d’Acció Democràtica (PZDD), minoria albanesa, 1

Milers de persones homenatgen Tito en el 36 aniversari de la seva mort

El 4 de maig de 1980 va morir el mariscal Tito, líder indiscutible de la Iugoslàvia socialista. Per commemorar aquesta efemèride, milers de persones es van aplegar ahir davant del Museu d’Història de Iugoslàvia, a Belgrad, més concretament a la Casa de les Flors, on hi ha el mausoleu de Tito.

Aquest any la concentració, tot i ser un dia feiner, ha estat notòriament més nombrosa que la d’altres anys.

Van assistir a aquest acte persones arribades en autocars des de diversos punts de l’antiga Iugoslàvia, i eren bastant nombrosos els que provenien de Croàcia i de Bòsnia i Hercegovina. També es van fer notar els veterans de guerra.

Podeu veure imatges d’aquest homentage en el següent vídeo penjat ahir a les xarxes per Russia Today. Només cal que hi cliqueu a sobre.

Serbia: Scores pay respects to Josip Broz Tito 36 years after his death

També podeu veure i sentir el missatge amb què s’anunciava la mort de Tito, i imatges d’aquell dia:

Prohibició de l’ús del burca en diverses ciutats de Bulgària

Pazardjk és el nom d’una petita i tranquil•la ciutat del sud-est de Bulgària que aquests dies ha saltat als mitjans de comunicació en anunciar-se que ha prohibit totalment el burca en els espais públics. De fet, ha estat la primera ciutat búlgara que ha aprovat una mesura d’aquest tipus, però és especialment important perquè és el preludi de tot un debat que tindrà lloc al parlament, on es discutirà si es prohibeix el seu ús a tot el país.

Les autoritats municipals han aprovat, aquest 26 d’abril, un canvi en les ordenances d’aquesta localitat arran d’una petició de la formació nacionalista Front Nacional per a la Salvbació Nacional, una de les integrants de la coalició Front Patriòtic. Aquesta proposta va comptar amb el suport de la immensa majoria dels regidors, ja que 39 dels 41 que conformen el consistori hi van votar a favor.

La nova ordenanaça impedeix de portar el burca en dependències públiques, escoles, parcs, jardins i transports públics. Qui incompleixi aquesta normativa serà multat.

El principal argument esgrimit pels promotors d’aquesta modificació de les ordenances és l’apel•lació a garantir la seguretat ciutadana.

L’alcalde, Todor Popov, militant del governant GERB, va presentar també una proposta en una línia similar però més moderada, ja que només en preveia la prohibició en les dependències públiques, però finalment va retirar la proposta i va donar suport a la del Front Nacional.

Un barri d’aquesta ciutat, Iztok, poblat bàsicament per roms musulmans, s’ha convertit, segons els promotors d’aquesta modificació de les ordenances en un bastió de grups salafistes, entre els quals hi ha el liderat per l’imam Ahmed Moussa.

Dos dies després, la ciutat d’Stara Zagora va aprovar una mesura similar. En aquest cas, la proposta provenia de la formació conservadora GERB, que governa també en el conjunt del país. En aquesta ciutat també s’han prohibit els actes de tipus religiós que es consideri que poden alterar el normal desenvolupament de la vida ciutadana. A Stara Zagora només van votar en contra els dos regidors pertanyents al partit de la minoríi turca.

D’aquí a uns dies, el parlament búlgar, a instàncies del Front Patriòtic, per via del seu líder Krassimir Karakatxanov, debatrà l’aprovació d’una llei que vagi en la mateixa línia.

La UEFA admet Kosova com a membre

Aquest matí mateix, la UEFA ha admès Kosova com a membre. Aquesta decisió s’ha pres després d’una ajustada votació on la proposta d’admissió ha obtingut 28 vots favorables, mentre que 24 vots han estat contraris a aquesta admissió. D’aquesta manera, Kosova es converteix en el 55è membre d’aquest organisme.

La votació -en el marc 40è congrés de la UEFA, que té lloc a Budapest- ha tingut lloc a porta tancada i calia només la majoria simple dels vots perquè pogués tirar endavant.

No cal dir que l’oposició més gran ha vingut de part de la federació sèrbia, que ha alertat del perill que diverses seleccions puguin ser reconegudes com a membres de la UEFA, tot i no tenir un reconeixement unànime per part de tots els estats de l’ONU. A més, ha insistit que cal separar política i esport.

D’aquí a una setmana, la FIFA haurà de prendre la decisió de si admet Kosova, i també Gibraltar, com a membre de ple dret. En aquests moments, els clubs kosovars i la selecció gaudeixen d’un cert reconeixement, que els ha permès de disputar alguns partits de caire no oficial.

Imatges de l’1 de maig de 1947 a l’Albània d’Enver Hoxha

Vídeo d’uns set minuts de durada amb imatges de la celebració de l’1 de maig de l’any 1947 a Tirana
S’hi pot veure tot el cerimonial i la parafernàlia característics del període estalinista, tot i que anys després, un cop trencades les relacions d’Albània amb l’URSS, encara es van exagerar més.

Com que són anteriors al trencament de relacions entre Iugoslàvia i la resta de països socialistes, tenen la peculiaritat que, en els diversos actes que hi apareixen, s’hi poden veure retrats de Hoxha i Stalin, però també de Tito, i també moltes banderes iugoslaves, en un exercici de “fraternitat socialista”. Tot un document!