La minoria macedònia de Bulgària, una identitat negada per l’estat búlgar

Cada any s’homenatja a la petita localitat de Melnik, en el districte de Pirin, la figura del revolucionari macedoni Jane Sandanski, mort l’any 1915. Normalment qui organitza l’acte és el partit OMO Ilinden, el principal partit de la minoria macedònia de Bulgària. Sandanski exemplifica perfectament una resposta al conflicte identitari macedoni. Per a ell, la solució ideal de la qüestió macedònia consistia en la creació d’un estat macedoni en una federació socialista balcànica. Per tant, no era favorable d’incorporar Macedònia a Bulgària, ni de resoldre la qüestió nacional macedònia com si fos una regió més de Bulgària.

Greater Macedonia

Tots els territoris poblats per macedonis. Font: Wikimedia Commons

El territori que ocupa Macedònia va formar part de l’Imperi Otomà fins a principis del segle XX. Arran de les dues guerres balcàniques dels anys 1912-1913, on van enfrontar-se tots els estats de la regió, Macedònia quedà esmicolada en tres estats: la major part va ser incorporada a Sèrbia (coneguda com la Macedònia del Vardar, que conforma l’actual estat de Macedònia), Grècia en rebé una superficie menor (coneguda com a Macedònia de l’Egeu) i la que va correspondre a Bulgària (Macedònia de Pirin) encara va ser menor.

Va ser a partir de llavors quan es va començar a consolidar una identitat nacional macedònia, particularment en el territori que va quedar sota sobirania sèrbia, primer, i iugoslava després. De fet, va ser amb la Iugoslàvia de Tito quan es va reconèixer formalment, i per primera vegada, que Macedònia era una nació.

Tot i això, també és important destacar que en aquest territori hi conviuen diversos grups nacionals, com són els albanesos, molt importants numèricament, turcs, valacs –o aromanesos-, roms, torbesh –eslaus musulmans- o serbis.

A Bulgària

La regió macedònia que va quedar incorporada a Bulgària ha estat coneguda tradicionalment amb el nom de Macedònia de Pirin, situada en el districte de Blagoevgrad, fronterer amb l’estat macedoni, al sud-oest de Bulgària. També hi ha comunitats macedònies importants disperses en ciutats com Plovdiv, Burgas, Varna, Ruse, Pernik i Kustendil. L’existència d’una minoria macedònia, però, no ha estat mai reconeguda per l’estat búlgar.

Històricament, els búlgars sempre han considerat els macedonis com a part integrant de la seva nació, i el seu país una terra irredempta. No només això, sinó que ni tan sols consideren el macedoni com una llengua diferenciada del búlgar. Legalment, l’estat búlgar accepta una personalitat regional macedònia que forma part de la identiat etnonacional búlgara.

La creença que búlgar i macedoni eren la mateixa llengua havia estat més o menys acceptada majoritàriament fins ben bé el segle XIX. A Sèrbia, per la seva banda, també s’havia considerat tradicionalment el macedoni com un dialecte meridional del serbi.

Cap a finals del segle XIX va ser quan hi hagueren els primers intents de crear una llengua literària macedònia, diferenciada i independent de la búlgara, i de la sèrbia. No va ser fins l’any 1945 que va ser reconeguda com a llengua oficial, a Iugoslàvia. Aquell mateix anys es va normativitzar el seu alfabet, i n’aparegué la primera gramàtica.

A Bulgària, doncs, com a conclusió lògica de la negació d’una identitat nacional macedònia, la consideració de minoria nacional és també refusada.

En el cens de l’any 1992, 10.830 persones s’autoconsideraven com a macedònies, però en el cens de l’any 2011 aquesta xifra era molt menor, de tan sols 5.071 persones. Evidentment aquesta baixada es deu sobretot a condicionants externs. En canvi, segons fonts no oficials properes als moviments que reivindiquen la nacionalitat macedònia s’eleva aquesta xifra per sobre de les 200.000 persones.

De tota manera, aquesta negativa a reconèixer una identitat nacional macedònia no ha estat una constant en el darrer segle. En els primers anys en què el Partit Comunista Búlgar va estar en el poder es va arribar fins i tot a promoure que els habitants d’aquesta regió s’autoconsideressin, nacionalment, com a macedonis.

Les dades que apareixeien en el cens de 1946 apuntaven que la xifra de persones que es reconeixien com a macedònies era de 169.544, sobre un total de 252.908 habitants, cosa que representava aproximadament el 67% de la població.

Eren uns anys en què les relacions entre Iugoslàvia i Bulgària eren bones, fins al punt que es va arribar a proposar seriosament de crear un federació balcànica que abastés aquests dos estats més Albània, on, llavors, Iugoslàvia era força influent. Així, doncs, Macedònia podia jugar un paper important de pont entre tots dos països. Per aquest motiu, les autoritats búlgares van ser molt més receptives. Un exemple d’això és que el macedoni, declarat oficial a Pirin, va començar a ser ensenyat, i també la història de Macedònia, a les escoles.

A partir de l’any 1948, any en què es trenquen les relacions entre Iugoslàvia i la resta d’estats “socialistes”, la política del govern búlgar va canviar radicalment, i optà per la negació de la identiat nacional macedònia, per negar-ne la identitat lingüística, i va apostar per una política d’assimilació i eliminació de tot rastre de personalitat pròpia, més enllà dels aspectes més estrictament folclòrics. També es va perseguir totes aquelles persones que de manera activa feien activisme en defensa de la causa macedònia.

Aquesta actitud es va mantenir durant tot els anys en què el Partit Comunista va romandre en el poder, fins l’any 1989. El canvi polític que hi hagué posteriorment, però, no va canviar pràcticament gens la relació amb la qüestió macedònia.

Després de 1989, es van crear ràpidament forces polítiques estrictament macedònies, la més important de les quals és l’Organització Macedònia Unida (OMO-Ilinden), que tenia, i té, com a objectiu aconseguir que es reconegui els macedonis com a minoria, amb tot el que això comporta pel que fa sobretot a l’educació i a la llengua. Ara bé, dins d’aquesta organització hi havia, i hi ha, veus que han reivindicat obertament la integració de Pirin a Macedònia.
També es van crear altres organitzacions amb menys influència, com l’Organització Tradicional Macedònia (TMO), el Partit Democràtic Macedoni o la Unió per la Prosperitat de la Macedònia de Pirin. L’organtizació més favorable a la reunificació amb Macedònia va ser el Comitè de la Macedònia de Pirin per la Solidaritat i la Lluita.

L’any 1991 es va aprovar un article que modificava la constitució búlgara que prohibeix explícitament la formació de partits polítics de caràcter ètnic o religiós. La minoria turca, molt important, va aconseguir trobar fórmules per tal de superar aquest obstacle, però les minories que tenien molt menys pes, com els macedonis, gagaüsos o pomaks ho han tingut sempre molt més difícil. Així doncs, aquestes organitzacions van ser prohibides.

També hi ha hagut veus, dins la comunitat macedònia de Bulgària, que han defensat, i defensen, la integració del conjunt de Macedònia a Bulgària, com l’Organització Interna Revolucionària de Macedònia (VMRO-SDM), una de les nombrosíssimes formacions, a banda i banda de la frontera, que es reclamen hereves d’aquest partit històric. No cal dir que aquesta organització no ha patit mai cap tipus de persecució, tot el contrari, malgrat l’actitud obertament agressiva d’aquesta formació.

L’any 1997, el govern búlgar va crear el Consell Nacional d’Afers Ètnics i Demogràfics, per tal de regular les qüestions ètniques de Bulgària. És molt simptomàtic que els macedonis en fossin expressament exclosos.

La pressió de la UE va permetere que OMO fos finalment legalitzat, l’any 1999. Tot i la legalització, les través a les seves activitats han estat constants. El Tribunal Europeu dels Dets Humans va fer pública una sentència, l’any 2001, segons la qual es condemnava l’estat búlgar per prohibir diverses activitats d’aquesta orgnaització política. Després de l’ingrés de Bulgària a la Unió Europea la permissivitat ha estat més gran.

Al marge de la persecució oficial, també han estat víctimes d’atacs de grups nacionalistes búlgars, com l’any 2005 a Razlog, particularment greus.

En els darrers anys, la situació no ha canviat gens. Es manté la negació de la identitat macedònia, i també de la llengua, cosa que ha fet que les relacions amb l’estat veí no hagin estat del tots satisfactòries.

Advertisements

One thought on “La minoria macedònia de Bulgària, una identitat negada per l’estat búlgar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s