Novembre d’una capital, d’Ismaïl Kadare

novembre

Ismaïl Kadaré va néixer l’any 1936 a la ciutat de Gjirokaster, on també va néixer Enver Hoxha. Ha viscut, doncs, l’ocupació italiana, alemanya, el comunisme burocràtic aliat de l’URSS primer i, després del trencament amb aquesta potència, l’experiència estalinista d’Enver Hoxa exclusivament particular del seu país. Des de l’any 1990 viu a la capital francesa.

És, sens dubte, l’escriptor albanès més conegut i el més traduït, també al català. Diverses vegades, el seu nom ha sonat com a possible candidat al Premi Nobel.

Novembre d’una capital és una de les novel•les que ha estat traduïda al català (publicada per Edicions Proa). Està ambientada, tal com el seu nom indica, en el mes de novembre de l’any 1944, mes de gran trascendència històrica a Albània. Els alemanys, que havien ocupat el país el setembre de 1943, suplantant els italians com a dominadors del país, van ser derrotats per les tropes partisanes durant aquell novembre.

La novel•la transcorre, precisament, quan les tropes partisanes entren a la capital albanesa, Tirana. El gran símbol de l’alliberament és la presa del principal edifici de comunicacions de la ciutat, escenari de bona part del relat.

La novel•la té una vocació coral, on són diversos els protagonistes que, a través de les seves vivències, ens presenten un retrat de la societat albanesa de llavors. Hi trobem les figures dels guerrillers, provinents del camp, de la ciutat, dones partisanes en un món d’homes, i masclista, intel•lectuals, amb totes les seves contradiccions, burgesos que viuen d’esquenes a la realitat del país…

El llibre es va publicar per primera vegada l’any 1975, en plena dictadura d’Enver Hoxha, tot i que una part va ser reescrita l’any 1990, reescriptura que és ben evident, per cert.

S’ha titllat aquesta obra de molt esquemàtica, de presentar uns guerrillers molt idealitzats i uns burgesos de caricatura. En part és així, tot i que en els anys en què va ser escrita els marges de maniobra de l’autor, dels autors del moment, eren molt escassos. Malgrat aquest relatiu esquematisme, el retrat que ens presenta és molt interessant i la força narrativa del text no pot deixar indiferent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s