Tirana 1928, coronació d’Ahmed Zogu

 

El setembre de 1928 és un mes clau en l’Albània del període d’entreguerres. L’any 1928 és l’any que marca el punt més alt de la carrera política d’Ahmed Zogu, quan és coronat rei d’Albània, títol que va ostentar fins l’any 1939.

Ahmed Zog va arribar al poder l’any 1925 (tot i que havia havia estat primer ministre poc temps abans), arran d’un cop d’estat contra l’anterior dirigent del país, el bisbe Fan Noli. Noli havia intentat tirar endavant alguns projectes de caire modernitzador i democratitzador. També va reconèixer l’URSS, fet que va provocar la inquietud dels estats veïns i de les potències occidentals. Aquesta línia va desagradar molt a les elits locals, però sobretot a les potències estrangeres que tenien interessos a Albània i sobretot molts expectatives. Una mostra d’això, de l’interès de les potències estrangeres, és que Zogu va entrar al país acompanyat de tropes mercenàries, italianes i iugoslaves, llavors furibundament anticomunistes.

Entre 1925 i 1928, la presència de capital estranger (anglès, francès, italià…) es va multiplicar notablement. Un autèntic símbol d’aquestes inversions són les que va impulsar l’Anglo Persian Oil Company.

L’any 1928, Zogu amb el vistiplau italià va decidir coronar-se rei i així garantir el seu poder. La Itàlia feixsta li va donar total suport, i evidentment aquest suport no va ser gens gratuït. A partir de llavors Itàlia es va convertir en el principal, i preferent, inversor en el país. Dos exemples d’això són la creació de la Banca Nazionale, amb el nom en italià i tot, i la construcció d’una nova avinguda en el centre de Tirana, llavors una petita ciutat de poc més de 25.000 habitants. Aquesta avinguda fou batejada amb el nom de Benito Mussolini. La presència de l’exèrcit italià a partir d’aquell momnet va ser permanent i va condicionar del tot la vida pólítica.

Els interessos expansioinstes italians, però, no van acabar aquí. L’any 1931 van arribar a proposar una unió duanera de tots dos estats, cosa que hauria implicat que, de facto, Albània s’acabés convertint en una província italiana més. Zog I s’hi va oposar i a apartir d’aquell moment intentà mantenir certes distàncies i difícils equilibris. Al final, però, els seus esforços no van servir per a res i el 7 d’abril de 1939 les tropes feixistes italianes van envair Albània i van posar punt i final a la seva independència formal. Aquest va ser un dels actes bèl·lics que anunciaven l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

En el següent vídeo es poden veure imatges de la coronació d’Ahmed Zogu com a rei d’Albània, amb el nom de Zog I. Són unes imatges insòlites, amb la coronació, escenes familiars, del passeig en cotxe oficial per Tirana, i algunes vistes d’aquesta ciutat. Són imatges provinents d’arxius italians.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s