OZBG, els feixistes que organitzen patrulles a Bulgària per “caçar” refugiats i immigrants

L’arribada de refugiats i immigrants a Bulgària és molt menys nombrosa que la que arriba a Macedònia i a Sèrbia. Això, però, no ha estat impediment perquè hagin sorgit grups de caràcter ultradretà i violent que els persegueixin.

Fa poques setmanes, va fer córrer molta tinta el cas del jove Dinko Valev, que va aparèixer en alguns mitjans de comunicació públics vantant-se d’haver capturat diversos immigrants i refugiats, i d’haver-los lliurat a la policia. El fet que algun d’aquests mitjans tractés aquest jove com un heroi va provocar la indignació i la protesta de diversos col•lectius de periodistes.

Poc temps després, es va crear una organització amb l’objectiu d’organitzar patrulles per vigilar les fronteres i boscos de Bulgària, i “caçar”, literalment, refugiats i immigrants, en la mateixa línia de Valev. Aquest grup és l’Organització per la Protecció dels Ciutadans Búlgars (OZBG), que, lamentablement, ha experimentat un ràpid creixement.

No s’amaguen de les seves accions, tot el contrari, com per exemple d’haver capturar fa pocs dies un grup de 23 afganesos. El més preocupant, però, és que la policia de fronteres els va felicitar per aquesta acció, tot i reconèixer que el grup de persones capturades, entre les quals hi havia dones i nens, era totalment pacífic.

Denuncien, des d’OZBG, que alguns policies fronterers poden estar involucrats en el tràfic de persones, però evidentment la seva crítica no va en la línia de denunciar la seva manca d’escrúpols, sinó de destacar que la seva actitud permet l’entrada a Bulgària de persones que consideren indesitjables. Per tant, per a ells, aquests suposats traficants no són uns delinqüents, sinó uns traïdors a la pàtria.

Aquesta organització està particularment preocupada per la presència de gitanos, la islamització global i la situació econòmica de Bulgària. Consideren que s’ha de salvar la pàtria de l’arribada d’estrangers i es mostren disposats a eradicar a aquestes “bèsties”, tal com diuen, en defensa del bé nacional. Han fet diverses crides a tots els patriotes i a totes les organtizacions patriòtiques a sumar-s’hi.

Segons proclamen ells mateixos, OZBG és una organtizació de joves, i sense ànim de lucre, que s’agrupen al voltant de les idees de progrés econòmic, social i moral de Bulgària, i que volen salvar Bulgària en aquests moments de decadència econòmica i espirtitual. Critiquen les institucions estatals per no fer la feina que els pertoca. Evidentment, com tots els grups d’extrema dreta apel•len al patriotisme i a la responsabilitat que senten envers la nació enfront de tots aquells que volen esclafar l’esperit nacional búlgar.

Rebutgen totes les influències externes, i particularment tot el que representen els EUA i Turquia. En canvi, manifesten la seva solidaritat amb Rússia, tal com ha fet sempre el gran partit de l’extrema dreta búlgara, Ataka, liderat per Volen Siderov.

Anuncis

Acord entre govern i oposició a Montenegro

Aquesta setmana mateix s’ha signat un acord entre els principals partits montenegrins per tal de planificar les futures eleccions. Els partits opositors han aconseguit, fruit d’aquesta negociació, cinc ministeris i també representació institucional en setze de les més importants empreses i institucions estatals.

Aquest acord tanca mesos de clara confrontació. De fet, des de fa mesos els partits opositors neguen la legitimitat al govern per a organitzar la propera contesa electoral. Durant la tardor passada, les mobilitzacions populars van ser importants i van aconseguir un relatiu ressò internacional. Després de les festes nadalenques, les activitats opositores al carrer han estat menys importants i menys nombroses, però no per això els partits opositors no han deixat de reclamar unes eleccions que posin punt i final a l’actual desgavell polític que viu el país. L’oposició acusa el govern, dirigit per Milo Djukanovic, de frau electoral, de malversació de fons públics i de clientelisme.

Aquests darrers mesos, les mobilitzacions populars contra els governs, als quals acusen de corrupció, frau electoral i nepotisme han estat molt importants, sobretot en tres dels estats balcànics: Macedònia, Montenegro i Kosova. A Macedònia també es va arribar a un acord entre govern i oposició fa uns mesos, que ha permès rebaixar la tensió. A Kosova, en canvi, la tensió es manté del tot, i no se sap ben bé com pot acabar el dur conflicte que s’hi viu.

Segons URA, un dels partits opositors que han participat en les rondes negociadores, el 90% de les demandes de l’oposició han estat acceptades, motiu pel qual expressen la seva satisfaccció. També ha fet saber, l’oposició, que la Fiscalia de l’Estat per a la Investigació del Crim Organtizat investigrarà les acusacions contra el cap del govern amb voluntat real d’arribar al fons de la qüestió.

Durant aquests mesos també han estat molt criticats els mitjans públics de comunicació que, certament, han donat una visió molt esbiaixada de les mobilitzacions populars, amb una clara tendència a minimitzar-les al màxim possible. Per aquest motiu, s’ha demanat el relleu en la direcció de la televisió pública, RTCG. Això implicarà que s’hagi de designar un nou equip directiu per gestionar aquest ens.

La primera prova d’aquest acord seran les eleccions locals a la petita municipalitat costanera de Tivat, que s’han de dur a terme el proper 17 d’abril. Serà l’oportunitat per veure, d’una banda, la possibilitat de fer uns comicis nets i, d’altra banda, el suport real de l‘oposició.

El retorno de Filip Latinovicz, de Miroslav Krleža, una de les millors novel·les en serbocroat de la primera meitat del segle XX

m

El retorno de Filip Latinovicz és el nom en castellà d’una de les novel•les més interessants de l’escriptor croat Miroslav Krleza.

És una obra que retrata l’ambient d’una petita ciutat de Croàcia poc temps després de la finalització de la Primera Guerra Mundial. Filip, el protagonista, havia fugit feia anys d’una ciutat i d’un ambient que trobava asfixiants. Anys després decideix tornar a casa seva, i és en aquest retorn quan s’enfronta a tots els seus fantasmes particulars.

És un pintor de cert renom, però en plena crisi de maduresa, que havia trencat del tot amb la seva família. Ara quan torna es retroba amb una mare freda i distant, amb l’angoixa de no saber qui és el seu pare i els records d’una infantesa trista. El poble, Kostanjevec, darrer intent de trobar un món pur, és sòrdid, trist i frustrant, en una Europa en plena decadència.

Tot plegat, una reflexió sobre el desencant i sobre la condició humana d’un dels intel•lectuals croats més influents del segle XX.

Miroslav Krleza va néixer a Zagreb l’any 1893 i va morir-hi l’any 1981. De ben jove es va afiliar al Partit Comunista. Sempre, però, va mantenir una actitud crítica amb les autoritats, cosa que va fer que fos expulsat del partit acusat de trotskista. Un cop Iugoslàvia va trencar amb Stalin, tornà a tenir un paper rellevant, en aquest cas com a vicepresident de l’Acadèmia de les Ciències i de les Arts. A finals dels anys seixanta es va tornar a allunyar del poder i des de llavors es dedicà exclusivament a la literatura.

Va escriure aquesta obra l’any 1932, i malauradament no n’hi ha cap traducció al català, ni de cap altra de les seves obres.

Edició en castellà: El retorno de Filip Latinovicz, Editorial Minúscula, Barcelona, 2007
Edició en francés: Le retour de Philippe Latinovicz, Calmann-Levy,París, 1994
Títol original en serbocroat: Povratak Filipa Latinovicza

5 d’abril de 1992, inici del setge de Sarajevo

Evstafiev-sarajevo-building-burns

Seu del Parlament de Bòsnia i Hercegovina
Fotografia de Mikhaïl Evstafiev, wikicommons

Un dia com avui, el 5 d’abril de 1992, va començar el setge de la ciutat de Sarajevo per part de les tropes txètniks, que va assolar la ciutat durant durant 1.425 dies. Es calcula que el nombre de morts provocats per aquest setge supera els 11.000 -normnalment es dona la xifra d’11.541, dels quals 1.601 eren infants-, una xifra molt similar al nombre de víctimes que hi hagué a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. El total de ferits va superar els 50.000.

La data coincideix pràcticament amb l’alliberament de la ciutat dels feixistes a càrrec de les tropes partisanes l’any 1945, que va tenir lloc el 6 d’abril d’aquell any.

Dues dates que simbolitzen,  en contextos diferents, la lluita contra el feixisme.

6 d’abril de 1945, alliberament de Sarajevo. Imatges de l’entrada de les tropes partisanes a la capital bosniana

El 6 d’abril de 1945, a les 8h del matí, les tropes partisanes van alliberar la ciutat de Sarajevo dels feixistes. La nit anterior els alts comandaments partisans van planificar l’atac final, que es va iniciar a la matinada. Les forces alemanyes que restaven a la ciutat, la Brigada 21 de Muntanya, van emprendre la fugida durant aquesta matinada. El mateix van fer els dirigents ústaixes, els feixistes croats que van convertir Sarajevo en una ciutat més del que fou conegut com a Estat Independent Croat –popularment anomenat NDH-. Els primers atacs partisans contra la capital bosniana es van dur a terme a principis del mes de març.

La ciutat va caure en poder dels feixistes l’any 1941, quan diversos exèrcits (alemany, italià, hongarès i búlgar) van envair Iugoslàvia.

Durant aquells anys, entre 1941 i 1945, van morir gairebé onze mil persones, de les quals 7.092 eren jueves sefardites, 1.427 sèrbies, 412 musulmanes i 106 croates. La resta, menys nombroses, eren de diverses nacionalitats.

Per honorar les persones civils que van morir durant aquells anys, l’any següent es va construir un monument que porta per nom Vjecna Vatra, la Flama eterna, situat al centre de la ciutat.

En el següent vídeo podeu veure imatges de l‘entrada de les tropes partisanes a la ciutat. Malgrat el que tenen de propagandístiques, són molt interessants. Només heu de clicar sobre el text de sota:

SARAJEVO -SRETAN TI ROĐENDAN GRADE

 

El conflicte fronterer entre Kosova i Montenegro

Una comissió d’experts internacionals ha donat per bona la delimitació fronterera acordada aquest mes d’agost passat entre els governs de Montenegro i Kosova. Aquests darrers mesos, la delimitació entre tots dos estats ha estat un dels temes centrals de la batalla política a Kosova, junt amb la creació de l’Associació de Municipis Serbis i la corrupció.

El govern va acordar amb Montenegro una delimitació territorial que per a molts ha estat considerada lesiva per als interessos de les poblacions kosovars afectades, poblades majoritàriament per albanesos. Davant les nombroses crítiques i protestes que va provocar aquest acord, la presidenta del país, Atifete Jahjaga –que deixarà el càrrec d’aquí a poc dies-, va impulsar la creació d’aquesta comissió internacional, integrada per tres persones. Aquesta setmana, el president d’aquesta comissió, Fletcher Burton, ha fet pública la seva opinió al respecte. Segons ells, no s’ha trobat cap indici que permeti afirmar que afecta la integritat territorial de Kosova, i que té una base legal perfectament sòlida.

Aquesta decisió ha estat aplaudida per la presidència del país, mentre que l’oposició l’ha criticada. Valora que la comissió ha fet exactament la mateixa tasca que havia fet anteriorment una comissió estatal que també va fer-ne un estudi. Per aquest motiu, no li donen valor. Els habitants de la zona afectada, Rugova, també consideren que la feina desenvolupada per aquesta comissió és una farsa que té com a únic objectiu legitimar l’acció del govern.

L’oposició de Kosova i els veïns d’aquesta zona muntanyosa demanen el respecte escrupolós de les fronteres iugoslaves de l’any 1974 i acusen Montenegro de fer-ne una interpretació interessada.

La disputa territorial afecta una zona aproximada de 8.200 hectàrees. Aquesta zona en litigi és rica en pastures i recursos forestals, els principals mitjans de subsistència de la població local. La frontera entre tot dos països és d’uns setanta-nou quilòmetres, entre les municipalitats de Peje/Pec, Decan i Istog, a Kosova, i Plav i Rozaje a Montenegro, però la localitat afectada és només Rugova, a la municipalitat de Pec, localitzada al Alps albanesos.

Les relacions entre els dos estats sempre han estat bones. Montenegro va reconèixer Kosova un cop va proclamar la independència l’any 2008 i poc temps després, l’any 2009, es van iniciar les converses entre tots dos estats per arribar a un acord sobre fronteres, però la comissió que les havia de delimitar no es va posar mans a l’obra fins a l’any 2012. El principi d’acord es va fer públic el 17 de juliol de l’any passat, i una comissió de l’estat va elaborar un informe per avalar-lo. Va entrar en vigor a finals d’agost de l’any passat. L’acord a què es va arribar parteix del respecte de les fronteres establertes per les autoritats iugoslaves de l’any 1974, però el conflicte rau en què no són interpretades de la mateixa manera a banda i banda de la frontera.

Així com a Kosova aquest afer ha aixecat una forta polèmica, a Montenegro ha estat un tema molt secundari i no ha centrat, ni de bon tros, el debat polític.

Segona condemna a Romania d’un reponsable d’un camp de treball dels anys cinquanta

Ioan Ficior, cap de la presó de Periprava, un dels guglags romanesos, ha estat condemnat a vint anys de presó, segons la sentència que s’ha fet pública aquesta setmana mateix. És la segona condemna d’aquest estil que es dicta a Romania.

Ficior, de 87 anys d’edat, va ser el responsable del presidi de Periprava, situat a la zona del delta del Danubi, entre els anys 1958 i 1963. Se’l responsabilitza, de manera directa, de la mort de 103 persones. En concret, la sentència esmenta que es va negar l’assistència mèdica a diversos detinguts, cosa que els va provocar la mort, que van ser alimentats de manera deficient i que, fins i tot, se’ls va obligar a beure aigua bruta, cosa que els provocà malalties greus, com la disenteria, i a passar fred extrem. La pena que demanava l’acusació era de 25 anys.

Ficior ha negat les acusacions i ha argumentat que tan sols complia ordres. Ara té deu dies per apel•lar als tribunals contra aquesta sentència condemnatòria.

Ara fa tot just un mes que el Tribunal Suprem de Cassació en va confirmar una altra, en aquest cas relativa a Alexandre Visinescu, acusat d’homicidi, per haver provocat la mort de dotze persones, en el presidi de Ramnicu Sarat, entre els anys 1956 i 1963. També, com Ficior, va defensar-se amb l’argument que complia ordres. El cas de Visinescu va provocar un gran rebombori, ja que va ser el primer judici contra un responsable de camps de detenció, després de la caiguda de Ceausecu, l’any 1989.

Des de fa anys, l’Institut per la Investigació dels Crims del Comunisme (IICCMER) ha estat investigant diversos casos de tortures i morts durant el període en què el Partit Comunista Romanès va estar en el poder. No fa gaires dies van publicar una llista amb 35 noms que, segons les seves informacions, haurien participat en la detenció i tortura de dissidents polítics. Segons la informació que aporta aquest organisme, més de 600.000 persones van ser víctimes de la repressió, de les quals van morir unes 120.000.

Vojislav Seselj, absolt; Radovan Karadzic, condemnat a quaranta anys de presidi

El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, va fer  públic aquest dijous que el líder serbi ultranacionalista, Vojislav Seselj, quedava absolt de les acusacions que se li feien. Aquesta sentència era llargament esperada, i més, després del veredicte de la setmana anterior sobre Radovan Karadzic, que va provocar nombroses i contundents reaccions a Sèrbia i a la República Sèrbia de Bòsnia.

Seselj va ser declarat no-culpable dels tres càrrecs que se li imputaven: crims contra la humanitat, assassinat, persecució i tortura de població civil, i expulsió de població.

Feia temps que s’esperava aquesta resolució, tenint en compte, sobretot, que el judici es va iniciar l’any 2007.

Segons el Tribunal, la defensa i propaganda d’ideologies nacionalistes no és per se criminal. Com que, segons el mateix tribunal, no hi ha evidències que demostrin la participació de Seselj en aquests fets, no hi ha motius per a una sentència de tipus condemnatori. Insisteix també que no hi una relació directa entre els discursos de Seselj sobre la Gran Sèrbia i la neteja ètnica a Bòsnia i a Croàcia.

Seselj sempre ha negat els càrrecs i alhora ha negat la legitimitat del Tribunal de l’Haia per jutjar-lo. Va tornar a insisitir en aquesta idea en la conferència de premsa que va protagonitzar immeditament després, a Belgrad, moment en què va aprofitar per tornar a defensar el seu ideari panserbi.

Com és lògic, l’acusació ha anunciat que recorrerà la sentència. Les víctimes també han expressat el seu malestar i indignació. Consideren evident que Seselj va mobilitzar el seu partit, el Partit Radical Serbi, per tal de participar en les accions de neteja ètnica, tant a Bòsnia i Hercegovina com a Eslavònia –a Croàcia-. Els seus partidaris, paramilitars, eren coneguts amb el nom de seseljevci i segons l’acusació van participar en la mort de milers de persones.

Cap a finals de novembre de l’any 2014, es va permetre que Seselj pogués tornar a Belgrad, en llibertat provisional, causa de la greu malaltia que pateix, ciutat on encara viu.

Una de les incògnites que ara s’obren és sobre el futur polític de Seselj i, sobretot, del seu partit, el Partit Radical Serbi. Aquest partit que havia tingut un gran pes en la vida política sèrbia, havia perdut força influència aquests darrers anys. Ara bé, totes les enquestes pronostiquen que en les properes eleccions, del 24 d’abril, podria aconseguir representació parlamentèria una altra vegada en superar el llistó del 5% de sufragis que marca la llei.

Just feia una semana que s’havia fet pública la sentència contra Radovan Karadzic, segons la qual va ser condemnat a quaranta anys de presó i era declarat culpable dels delictes de genocidi i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. Se’l va consdierar penalment responsable de la mort de milers de musulmans de la ciutat d’Srebrenica i de la mort de civils de Sarajevo, durant el setge que va patir la capital bosniana. Només se’l va absoldre d’un dels 11 càrrecs que se li imputaven. En aquest cas, el judici també ha tingut una durada de vuit anys.

La condemna de Karadzic ha provocat una cadena de reaccions a Sèrbia i a la República Sèrbia de Bòsnia. Moltes persones han volgut veure en l’absolució de Seselj la voluntat d’apaivagar els ànims.

Tot i que el govern serbi ha dit més d’una vegada que no volia fer declaracions públiques i oficials sobre sentències, aquest dies mateix, el ministre de Justícia, Nikola Selakovic, ha manifestat que el Tribunal de l’Haia ha estat un fracàs a l’hora d’aconseguir la reconciliació a la regió. En la mateixa línea, uns dies abans, el ministre d’afers estrangers, el socialista Ivica Dacic, també va fer unes polèmiques declaracions segons les quals cal tancar aquest Tribunal. Un dels problemes de què ha pecat, segons Dacic, és que globalment ha tendit a culpabilitzar tot un poble, el serbi, com en el cas d’Srebrenica, i va inisistir a no qualificar de genocidi els fets que van succeir en aquesta ciutat.

En aquest sentit, el ministre d’afers estrangers rus, Serguei Lavrov, va donar-li suport i va considerar que aquest Tribunal estava politititzat i clarament esbiaixat.

El cap de govern serbi, Alexander Vucic, també ha manifestat que el judici de Seselj era un judici eminentment polític, cosa que també ha defensat el president serbi, Tomislav Nikolic, que va ser col·laborador de Seselj durant molts anys.

Ara només queda esperar la sentència de l’altre gran judici pendent, el de Ratko Mladic, el cap militar que va dirigir el genocidi d’Srebrenica.

 

Ljubojna i Ismaïl Lumanovski

Ljubojna és un grup macedoni liderat per la cantant Vera Miloshevska i el seu marit, Oliver Josfivoski. Fa molts anys que toquen plegats fent una música que beu de la música tradicional macedònia, de la música gipsy, del jazz i del pop. Ara han iniciat un projecte en col•laboració amb el prestigiós clarinetista Ismaïl Lumanovski, un dels intèrprets més reconeguts d’aquest instrument als Balcans. Aquest músic també té una llarga trajectòria i ha col•laborat amb músics dels cinc continents.

En el següent enllaç podeu escoltar-ne una composició fantàstica:

LJUBOJNA & ISMAIL LUMANOVSKI – IZLEGU DA SE RASHETA (OFFICIAL VIDEO)

En els següents enllaços podeu sentir una gravació d’Ismaïl Lumanovski, amb el New York Gipsy All Stars, i part de l’esplèndid àlbum de Ljubojna Brass Fantasy

NEW YORK GYPSY ALL STARS

LJUBOJNA- BRASS FANTASY FULL ALBUM