Avui, 24 d’abril, jornada electoral a Sèrbia. Es tria un nou parlament, l’assemblea provincial de la Voivodina i els governs locals

Un total 8.378 col•legis electorals han obert les portes a les set d’aquest matí -dels quals 90 a Kosova i 38 a l’estranger- a tot Sèrbia. Hi ha convocades eleccions per triar un nou parlament serbi –amb 250 diputats-, la composició de la nova assemblea provincial de la Voivodina i el govern local en 155 municipalitats i 25 ciutats, tot i que no a Belgrad, la capital, on ja s’han fet.

El nombre de persones convocades a votar és de 6,739,441, entre les quals hi ha 1.618.264 persones a Belgrad, 1.728.991 a la Voivodina, 106.094 de Kosova, i 8,471 de l’estranger.El nombre total de candidats que s’hi han presentat és de 3.270 candidats, de 20 llistes electorals diferents, sis de les quals representen les minories.

Pel que fa la Voivodina, l’assemblea està formada per 150 escons. Fins ara, la Voivodina, ha estat governada per partits que són a l’oposició del govern serbi.

Totes les enquestes apunten una indiscutible victòria del governant Partit Progressista Serbi (SNS), del cap de govern, Alexànder Vucic. Les últimes que s’han publicat auguren una nova victòria dels progressistes, amb una mica més del 50% dels vots, cosa que li donaria una comodísisima majoria en el parlament, encara més gran que la que té en aquests moments.

La segona força política, segons el mateix sondeig, serà el Partit Socialista Serbi (SPS) que queda molt lluny dels progressistes, amb tan sols l’11’3% de la intenció de vot. Cal afegir, però, que aquest partit ha estat l’aliat dels progressistes -que malgrat el nom, és un partit conservador i proeuropeista- en aquesta darrera legislatura.

El tercer lloc el pot ocupar el Partit Radical Serbi (SRS), amb una llista encapçalada pel polèmic Vojislav Seselj, absolt fa poques setmanes dels càrrecs que se li imputaven per la seva participació en les guerres de Croàcia i Bòsnia. El seu partit, que segons enquestes anteriors podia tronar a entrar al parlament, pot passar a ser la tercera força parlamentària. En les darreres eleccions, aquest partit ultradretà va quedar-ne fora, després de molts anys de gran protagonisme en la política sèrbia.

Pel que fa als partits opositors, encara quedarien més enrere, poc per sobre del 5 %, imprescindible per poder entrar al parlament. El Partit Democràtic, el partit que va governar Sèrbia amb anterioritat als progressistes, es pot quedar amb un magre 6,4 dels sufragis.

Nikolic, actual president serbi, i els progressistes han volgut aprofitar el bon moment que li auguraven totes les enquestes per tal de refermar el seu lideratge abans no arribin esdeveniments que puguin complicar la seva permanència en el poder. El seu suposat èxit en les negociacions amb la Unió Europea i el manteniment d’unes bones relacions amb Rússia, sempre un difícil equilibri, i unes dades econòmiques aparentment positives, amb una reducció de l’atur de quatre punts percentuals i un lleuger creixement del PIB, poden fer que aconsegueixi uns resultats històrics, encara més que els que va aconseguir en les darreres eleccions.

Tot i això, les últimes reformes impulsades pel govern, amb nombroses privatitzacions, auguren uns mesos que poden ser problemàtics.

A mesura que avancen els dies s’han anat perfilant diverses aliances i coalicions, habituals en la política sèrbia.
Al voltant del Partit Progressista s’hi han agrupat altres partits menors, com el Partit dels Pensionistes (PUPS). Aquest partit, força implantat, es va presentar en les darreres eleccions en coalició amb els socialistes. El nom de la seva candidatura és Sèrbia Guanyadora, i la candiadtura és encapçalada per Alexànder Vucic, que repeteix com a cap de cartell.

Els socialistes, per la seva banda tornen a presentar com a cap de llista Ivica Dacic, fins ara ministre d’afers estrangers del govern Vucic. Han fet coalició amb Sèrbia Unida. També han buscat el suport d’algunes personalitats que els puguin reportar vots. Un exemple d’això és el fitxatge del nét de Tito, militant d’un renovat Partit Comunista, que ha afirmat que ha fet una aposta pels socialistes per tal de certificar-ne el seu viratge cap a l’esquerra. També van estar a punt de signar un acord amb Els Verds, per tal que formessin part d’aquesta coalició, però finalment els ecologistes han optat per presentar-se en solitari.

El Partit Democràtic, que concorre a les eleccions amb l’eslògan “Per una Sèrbia més justa”, es presenta en coalició amb el Moviment per la Krajina, Junts per la Sumadja (la regió central de Sèrbia), Junts per Sèrbia i l’Aliança Democràtica dels Croats de la Voivodina. La llista l’encapçala el seu líder, Bojan Pantic.

El Partit Radical, que ha presentat com a cap de llista Seselj, en lloc de Miljan Damianovic tal com havien anunciat en el moment de convocar-se les eleccions, ha manifestat repetidament que l’objectiu del seu partit és arribar al 20% dels sufragis, una fita molt optimista que, en cas que es complís, li permetria recuperar la influència que havia tingut aquest partit en dècades passades.

També poden entrar al Parlament Partit Democràtic Serbi (SDS), que es presenta amb Dveri. D’altra banda, un conglomerat de forces diverses de caire liberal i més allunyades del nacionalisme, entre les quals hi ha el partit fundat per Boris Tadic (antic líder del Partit Democràtic, que va abandonar el partit quan va ser defenestrat després de les últimes eleccions presidencials) i el partit liberal liberal de Cedomir Jovanovic. Totes dues coalicions es mouen, ben just, entorn del 5% dels vots.

En el Sandjak, territori de població majoritàriament musulmana, s’hi presenten dues candidatures, tradicionalment enfrontades entre elles: la Comunitat Democràtica del Sandjak, liderada per Muamer Zukorlic, i el Partit d’Acció Democràtica (SAD), de Sulejman Ugljanin. Zukorlic i Ugljanin fa anys que malden per convertir-se en l’opció majoritària dels musulmans del Sandjak.

Pel que fa als partits albanesos de Presevo, Bujanovac i Medvedja han optat majoritàriament pel boicot.

Quant a Kosova, el govern serbi, com en les darreres conteses electorals, ha insistit per tal que s’hi facin les eleccions, ja que considera aquest territori part integrant del seu estat. Això explica que s’hi hagin obert 90 col•legis electorals, tots a la zona nord, fronterera amb Sèrbia.

Fa pocs dies, l’OSCE i el govern de Kosova van arribar a un acord que permetrà a l’OSCE recollir els vots dels serbis de Kosova. Ja van fer el mateix durant les eleccions de 2012 i 2014. El govern kosovar, però, s’ha negat que la Comissió Electoral Sèrbia hi tingui cap paper, ja que ho consideraria com una cessió de sobirania inadmissible, des del seu punt de vista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s