Els tàtars de Romania

Segons l’últim cens elaborat a Romania, l’any 2011, 20.282 persones es reconeixien com a tàtares. És una comunitat amb un nombre relativament reduït de membres, i més tenint en compte el percentatge sobre el global de l’estat, però perfectament assentada i amb una clara consciència identitària.

Si comparem aquesta xifra amb les dels diferents censos que es van dur a terme durant el segle XX, podem comprovar que és una comunitat que s’ha mantingut força estable. L’any 1930 es declaraven tàtares 22.141 persones; l’any 1956, 20.469; l’any 1977, 23.699 i l’any 2002, 23.995. Una altra dada interessant a tenir en compte és que el gran gruix de la comunitat manté la llengua: segons la informació del darrer cens, prop del 86% tenen el tàtar com a llengua materna. Només el 13% declaren tenir-ne el romanès i l’1% el turc.

Aquesta comunitat viu concentrada a la regió de la Dobrudja, territori situat a cavall de Romania i Bulgària. La Dobrudja sempre ha estat un territori en litigi entre tots dos estats. Actualment, la major part pertany a Romania, i només una petita part a Bulgària. Es calcula que, aproximadament, 6.000 tàtars viuen a la Dobrudja búlgara.

La zona romanesa de la Dobrudja està dividida en dos comtats, Constanta i Tulcea. La població tàtara es concentra íntegrament en el comtat de Constanta. En aquesta demarcació representen el 3,1% de la població.

La Dobrudja es caracteritza per ser la zona de Romania amb més diversitat ètnica, ja que a part de la població romanesa, majoritària actualment, hi viuen tàtars, búlgars, gagaüsos, alemanys, russos i roms.

La implantació de la comunitat tàtara a la zona és antiga, i hi va arribar en diverses onades migratòries.

Les primeres comunitats s’hi establiren durant el segle XIII. La primera referència que se’n té és de l’any 1241, quan un grup liderat per Kadan s’hi va assentar. També, en aquella època, hi arribaren turcs. Poc després, amb el Khanat de l’Horda d’Or, n’hi arribaren més. Durant el segle XIV, hi arribà a haver un estat amb un príncep de nom Demetri, que era tàtar, que controlà tota la zona.

Una altra onada s’hi va establir durant el segle XV, quan la Dobrudja quedà incorporada a l’Imperi otomà, l’any 1420, cosa que va facilitar l’arribada de nous contingents.

Amb l’ocupació russa del Khanat de Crimea, l’any 1783, es produí una gran diàspora de tàtars crimeans, molts dels quals s’establiren a Bessaràbia o a la Dobrudja. Finalment, amb l’annexió russa de Bessaràbia (Moldàvia) es provocaren els darrers grans moviments de població tàtara cap a la Dobrudja. Bessaràbia, que fins llavors havia pertangut a l’Imperi otomà, estava poblada per diverses poblacions musulmanes (no tan sols tàtares), entre les quals hi havia els nogai i tàtars procedents de Crimea. Aquesta annexió va comportar un intercanvi de poblacions entre l’Imperi tsarista i l’otomà. Per aquest motiu, actualmente viuen a Moldàvia poblacions búlgares o gagaüses.

A finals de segle XIX, doncs, el percentatge de població tàtara era molt més elevat que l’actual. Segons les dades que es tenen, l’any 1880 el 21% de la població de la Dobrudja era tàtara, només per sota de la romanesa (un 31% llavors). A poc a poc, però, molts anaren emigrant cap a Anatòlia, cosa que va fer que el seu nombre total passés de superar els 80.000 a poc més de 20.000, xifra que s’ha mantingut més o menys estable des de llavors.

La producció cultural de la comunitat tàtara va ser força important. Es tenen dcoumentats, com a mínim, una vintena de diraris i revistes en aquesta llengua. També hi hagué una producció literària gens menyspreable. Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, aquesta comunitat fou fortament reprimida, però a partir de l’any 1955 hi hagué una certa liberalització, i la llengua es pogué tornar a estudiar a les escoles.

La majoria dels tàtars viu en zones urbanes, com Constanta o Medgidia. En algunes localitats, poques, arriben a representar uns percentatges més elevats, com Ciocarlia (11%) o Techirgiol (9%). La majoria dels tàrtars es declaren musulmans, pràcticament el 99%, de tradició sunnita.

Políticament estan organtizats en un partit, la Unió Democràtica dels Tàtars i Turcs de Romania, que agrupa aquestes dues comunitats, però té una influència escassa més enllà de la seva comunitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s