Les enquestes pronostiquen una abassegadora victòria del Partit Progressista Serbi en les eleccions del 24 d’abril

La setmana passada, el president serbi, Tomislav Nikolic, va signar el decret de convocatòria de les eleccions anticipades, que tindran lloc el dia 24 d’abril. També tindran lloc els comicis per triar el nou parlament de la Voivodina i eleccions locals en diverses municipalitats, tot i que no a Belgrad, per exemple.

Aquestes eleccions es presenten com un plebiscit sobre la tasca de govern del Partit Progessista, partit en què milita Nikolic. Totes les enquestes publicades aquests darrers mesos vaticinen una victòria abassegadora d’aquest partit en aquesta nova convocatòria electoral.

Fa pocs dies, Factor Plus va publicar-ne una segons la qual el Partit Progressista fregaria el 50% dels vots, una xifra extraordinària. No només això, la segona força política, el Partit Socialista Serbi (SPS) quedaria molt lluny, amb tan sols l’11’3% dels vots. Cal afegir, a més, que aquest partit ha estat l’aliat dels progressistes -que malgrat el nom, és un partit conservador i proeuropeista- en aquesta darrera legislatura.

Pel que fa als partits opositors, encara quedarien més enrere, per sota del 10% dels vots d’expectativa. El Partit Democràtic, el partit que va governar Sèrbia amb anterioritat als progressistes, es pot quedar amb un magre 6,4%. D’altra banda, el Partit Radical (l’SRS de Vojislav Seselj), amb un 6%, tornaria a donar representació a l’extrema dreta en el Parlament, del qual ha estat absent en aquesta última legislatura.

També poden entrar al Parlament –cal superar el llindar dels 5% dels vots per fer-ho- el Partit Democràtic Serbi (SDS), que es presenta amb Dveri, i, d’altra banda, un conglomerat de forces diverses de caire liberal i més allunyades del nacionalisme, entre les quals hi ha el partit fundat per Boris Tadic (antic líder del Partit Democràtic, que va abandonar el partit quan va ser defenestrat després de les últimes eleccions presidencials) i el partit liberal liberal de Cedomir Jovanovic. Totes dues coalicions es mouen, ben just, entorn del 5% dels vots.

Nikolic i els progressistes volen aprofitar el bon moment que li auguren totes les enquestes per tal de refermar el seu lideratge abans no arribin esdeveniments que puguin complicar la seva permanència en el poder. El seu suposat èxit en les negociacions amb la Unió Europea i el manteniment d’unes bones relacions amb Rússia, sempre un difícil equilibri, i unes dades econòmiques aparentment positives, amb una reducció de l’atur de quatre punts percentuals i un lleuger creixement del PIB, poden fer que aconsegueixi uns resultats històrics.

Tot i això, les últimes reformes impulsades pel govern, amb nombroses privatitzacions, auguren uns mesos que poden ser problemàtics.

A mesura que avancen els dies s’han anat perfilant diverses aliances i coalicions, habituals en la política sèrbia.

Al voltant del Partit Progressista s’hi han agrupat altres partits menors, com el Partit dels Pensionistes (PUPS). Aquest partit, força implantat, es va presentar en les darreres eleccions en coalició amb els socialistes.

Els socialistes, per la seva banda tornen a presentar com a cap de llista Ivica Dacic, fins ara ministre d’afers estrangers del govern Vucic. Han fet coalició amb Els Verds i amb Sèrbia Unida. També han buscat el suport d’algunes personalitats que els puguin reportar vots. Un exemple d’això és el fitxatge, fet públic aquesta mateixa setmana, del nét de Tito, militant d’un renovat Partit Comunista, que ha afirmat que ha fet una aposta pels socialistes per tal de certificar-ne el seu viratge cap a l’esquerra.

El Partit Democràtic, que concorre a les eleccions amb l’eslògan “Per una Sèrbia més justa”, es presenta en coalició amb el Moviment per la Krajina, Junts per la Sumadja (la regió central de Sèrbia), Junts per Sèrbia i l’Aliança Democràtica dels Croats de la Voivodina. La llista l’encapçala el seu líder, Bojan Pantic.

El Partit Radical, liderat per Miljan Damianovic, en el moment de presentar la seva candidatura ha manifestat que l’objectiu del seu partit és arribar al 20% dels sufragis, una fita molt optimista que, en cas que es complís, li permetria recuperar la influència que havia tingut aquest partit en dècades passades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s