Els polonesos de Bòsnia, una minoria oblidada

La revolta contra els otomans que l’any 1875 va esclatar a la petita localitat de Nevesinje es va estendre ràpidament per tot Bòsnia i pel conjunt dels Balcans. El conflicte va finalitzar l’any 1878, amb el Tractat de San Stefano i posteriorment, el mateix any, el de Berlín. Arran d’aquest darrer tractat, Bòsnia i Hercegovina, tot i mantenir-se formalment com a part de l’Imperi otomà, va passar a ser administrada directament per l’Imperi austrohongarès.

En aquells anys, l’Imperi estava dividit, de facto, en dues àrees de sobirania, la que depenia d’Àustria i la que depenia d’Hongria. Bòsnia no es va incorporar a cap de les dues grans zones, sinó que fou administrada com a condomini, sota la direcció, primer, del baró de Kallay, entre el 1882 i el 1903, i després del baró de Burian.

Ara bé, entre 1878 i 1882, hi hagué una sèrie de revoltes protagonitzades sobretot pels musulmans contra aquest canvi de sobirania. Aquestes revoltes són d’una gran transcendència per la història de Bòsnia, ja que el seu esclafament va implicar l’exili de part de la població. Com passa sovint en aquests casos, els historiadors no estan d’acord en el nombre total de persones que van marxar de Bòsnia i van emigrar a Turquia, que oscil•la, segons els autors, entre les 60.000 i les 300.000. Aquesta dada és important perquè demostra que hi hagué territoris que quedaren buits, i que expliquen posteriors campanyes de colonització.

L’Imperi, un cop assentat el poder, va decidir tirar endavant una sèrie de reformes, pensant sobretot en els seus interessos, com ho demostra, per exemple, l’il•lògic traçat de les les línies ferroviàries que van construir.

Per fer tasques administratives es van fer arribar a Bòsnia molts funcionaris, sobretot catòlics, en lloc de comptar amb la població del territori, malgrat les promeses que havien fet quan van ocupar el poder. Per aquest motiu, van arribar a Bòsnia molts alemanys, que van fer incrementar el percentatge de població germànica de manera notable, hongaresos i també d’altres procedències, com txces, polonesos o, ucraïnesos. Una bona part d’aquestes persones eren advocats, enginyers, funcionaris… Aquesta arribada va tenir lloc poc després de constituir-se la nova administració, a principis de la dècada dels vuitanta.

Hi hagué una segona onada, que va ser numèricament més important, a partir dels anys noranta, sobretot entre 1896 i 1906. Va tenir el seu origen en una iniciativa d’un religiós alemany, que l’any 1888 va publicar diversos anuncis on feia una crida a colonitzar diverses comarques bosnianes que havien quedat despoblades.En poc temps, deu mil persones van respondre a la seva crida, de les quals només unes dues mil eren alemanyes. La gran majoria eren eslaus: polonesos, txecs (sobre l’emigració txeca Bòsnia, cliqueu aquí) i ucraïnesos.

Els polonesos que van arribar a Bòsnia eren d’origen rural, catòlics, provinents de Silèsia i del regne de Galítsia. Com que a Galítsia hi vivien polonesos i ucraïnesos (la majoria) moltes vegades no es van fer clares distincions entre tots dos grups nacionals.

Aquests pagesos es van establir sobretot a la zona de Bosanska Krajina i Posavina, entorn de Prnjavor, Derventa, Bosanska Gradiska, Banja Luka, Bosanski Novi i Prijedor, zones actualment ubicades a la República Serpska. Entorn de Prnjavor, que va arribar a ser coneguda en aquella època com la Petita Europa, hi hagué alguns pobles on tota la població era exclusivament polonesa, com per exemple les dues principals colònies poloneses, creades entre els anys 1899 i 1901: Rakovac (Rakowiec en polonès) i Novi Martinac (Nowy Martyniec en polonès). Actualment aquestes dues poblacions són dos llogarets pràcticament deshabitats, i on ja no viu cap polonès. A Rakovac hi viuen, com a molt, unes vint persones.

En els llocs on convivien amb bosnians, ho feien majoritàriament en pobles on vivien serbis i, en menys casos, croats, però gairebé mai no van conviure amb musulmans. Les relacions amb la població bosniana, tot i que eren escasses, eren generalment de tolerància.

La situació va canviar radicalment arran de la Primera Guerra Mundial. Immediatament després es va formar el Regne del Serbis, Croats i Eslovens, que l’any 1929 esdevindria Iugoslàvia. Com que l’Imperi havia desaparegut,molts polonesos van intentar tornar al seu país d’origen, però el govern polonès es va negar a rebre’ls. Això va fer que el nombre de polonesos no disminuís, sinó tot el contrari. En el cens de l’any 1910 hi constaven 10.975 polonesos, i l’any 1930 el nombre de persones que s’hi declaraven havia augmentat fins a prop de les trenta mil. A Prnjavor mateix, l’any 1921 hi havia censats gairebé set mil polonesos i cinc mil ucraïnesos. L’escriptora polonesa Maria Dabrowska, en un informe redactat l’any 1934 sobre els polonesos bosnians, afirma que tot i les pressions que patien per desnacionalitzar-se, vivien millor que els pagesos de Polònia.

Durant la Segona Guerra Mundial, a partir de l’any 1941 en el cas iugoslau, Bòsnia va passar a formar part de l’estat feixista croat ústaixa, conegut traicionalment com a NHD. Les noves autoritats feixistes van optar per desplaçar part d’aquesta població polonesa cap a zones més al nord, com Eslavònia, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de persones de religió catòlica d’aquelles terres, on vivien croats catòlics i serbis ortodoxos. Un nombre important de serbis d’aquests territoris van ser exterminats, cosa que va fer que calgués repoblar-los.

La immensa majoria de polonesos, però, va optar per unir-se a la resistència partisana. El nombre de polonesos va ser prou important perquè es constituís un batalló exclusivament polonès, el cinquè batalló de la catorzena brigada de Bòsnia. Es calcula que el total de polonesos que pariticiparen en la lluita partisana pot rondar aproximadament els tres mil, un percentatge prou imporant. Quan es va crear el Consell Antifeixista d’Alliberament Nacional de Bòsnia i Hercegovina (ZAVNOBiH) també hi eren presents els polonesos, liderats per Ignac Kunecki. Un dels objectius d’aquest consell era restaurar la personalitat i els antics límits territorials de Bòsnia, que havien estat eliminats arran del cop d’estat liderat pel monarca iugoslau l’any 1929. La divisió territorial del país es va refer de cap i de nou, amb la creació de banovines, que tenien coma objectiu eliminar la personalitat dels diferents territoris històrics.

Durant la guerra, els txètniks serbis havien organitzat matances de polonesos i ucraïnesos, que no eren ben vistos. Aquests fets es repetiren a finals de 1945 i principis de 1946.

Tot i el suport del ZAVNOJ (el màxim òrgan de la resistència iugoslava), molts polonesos no van tenir la sensació que s’acabessin restablint els seus drets nacionals i lingüístics, i ni tan sols tenien sensació de seguretat. Amb la creació de la nova República popular polonesa, i l’emigració de pràcticament la totalitat de la població alemanya de Polònia, el nou govern polonès va proposar el retorn de la diàspora. Segons algunes dades, unes quinze mil persones van secundar aquesta crida i van marxar a Polònia.

Els que van tornar van optar per instal•lar-se a Silèsia, a la zona de Boleslawiec. Aquesta marxa es va fer entre març i novembre de 1946. No van rebre cap compensació per les cases i les terres que van haver de deixar, malgrat que van intentar negociar amb les noves autoritat. Sembla que es van entrevistar fins i tot amb Tito.

En el cens de 1953, el nombre de polonesos ja era només de 1.161 i en el de 1960 de tan sols 601. L’any 1991 encara eren menys,561. Els pocs polonesos que queden estan concentrats en zones urbanes, a Zenica, Banja Luka, Mostar i Sarajevo.

 

Anuncis

One thought on “Els polonesos de Bòsnia, una minoria oblidada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s