Els conflictes fronterers de Bòsnia i Hercegovina

L’any passat es va resoldre, almenys temporalment, la qüestió de la delimitació de fronteres entre Bòsnia i Montenegro en el territori de Sutorina, important per l’accés al mar, ja que Bòsnia només té una altra petita sortida a la costa adriàtica. Aquest tema enterbolia la relació entre tots dos estats des de feia anys, però darrerament havia estat a punt de provocar un conflicte de serioses conseqüències.

Ara bé, aquest no és l’únic contenciós obert que té Bòsnia pel tema fronterer.

Per definició, les fronteres dels nous estats creats arran de la dissolució de Iugoslàvia han respectat els límits traçats entre les repúbliques iugoslaves, de finals dels anys quaranta. En aquells moments ja va haver-hi alguns casos realment problemàtics, però havien quedat somorts.

Tot i aquest principi, les desavinences s’han fet notar, tot i que no han creat problemes de gran importància.Els casos més coneguts són els de la península de Prevlaka, entre Bòsnia i Montenegro; la delimitació de la frontera entre Eslovènia i Croàcia, encara no resolt del tot, i entre Montenegro i Kosova, un dels temes centrals que enrareix l’actualitat política de Kosova, sobretot.

En aquests moments, la resolució d’aquests conflictes és important per a Bòsnia, ja que, almenys en teoria, és imprescindible tenir-los resolts per tal de poder tenir accés a la Unió Europea i a l’OTAN.

Amb Sèrbia

Els contenciosos es concentren en dues àrees. Hi ha, d’una banda, els pobles de Medjurjecje i Sastavci enclavats en les municipalitats de Rudo i Priboj. Tot i que pertanyen a Bòsnia estan totalment encerclats per territori serbi. En els darrers anys, Sèrbia ha proposat de fer un intercanvi de terrenys, però la municipalitat de Rudo, hauria de pertànyer íntegrament a Sèrbia, cosa que Bòsnia no accepta de cap de les maneres. Sastavci té uns 270 habitants i pertany a la República Sèrbia de Bòsnia. Els habitants d’aquest enclau depenen totalment dels serveis de l’estat veí. Medjurjecje està en una situació similar, amb poc més de quatre-cents habitants.

El problema més greu entre tots dos estat és on hi ha les plantes hidroelèctriques de Bajina Basta i Zvornik 1 i Zvornik 2. Evidentment, l’alt valor econòmic que representen aquestes plantes afegeix un plus de complicació a la disputa merament territorial. Sèrbia proposa que la delimitació vingui marcada pel riu Drina, cosa que Bòsnia no vol, ja que això representa un clar benefici per a Sèrbia.

Amb Croàcia

Les fronteres de Bòsnia amb Croàcia encara són més extenses. En aquest sentit és particularment problemàtica la definició dels límits tant per terra com per mar. L’exemple més clar el tenim a Neum, que és l’única sortida al mar que té Bòsnia. Les fronteres terrestres no estan clares del tot, però les aigües territorials tampoc. A més, el fet que que Croàcia quedi partida per aquest enclau comporta diversos problemes: alentiment del trànsit, que de vegades pot representar hores -amb la pèrdua econòmica que això comporta-,tràmits burocràtics (hi ha dos controls fronterers en tres quilòmetres, que a més són punt d’entrada a la Unió Europea)… Tot això ha fet que el govern croat tirés endavant un projecte com el de la construcció del macropont de Peljesac, que ha d’unir les dues parts de Croàcia per aquest pont, que passaria per illes croates que hi ha davant la costa de Neum. D’aquesta manera se solucionarien aquests problemes. De tota manera, el gran cost econòmic de l’obra, faraònica, ha hipotecat les arques croates. El conlicte entre tots dos estats afecta sobretot dues illes, just precisament davant la costa. Hi ha un acord signat per Tudjman i Izetbegovic l’any 1999 sobre aquest tema, però no està tancat del tot, i de tant en tant salta alguna espurna.

Un altre focus de tensió és Kostajnica, al nord de Bòsnia, que en teoria queda dividida pel riu Uncica, que la parteix en dues parts. El problema és que l’accés croat a aquesta zona està totalment minat, amb la qual cosa la seva sobirania és més teòrica que no pas real. Per aquest motiu, Croàcia ha proposat a Bòsnia de fer algunes mofificacions per tal que sigui accessible. De moment, no hi ha res acordat. L’any 1991, aquest territori, poblat majoritàriament per croats, va patir els efectes de la guerra, que en aquest cas concret va comportar l’expulsió de la majoria de la població per part dels rebels txètniks. L’any 1995, el territori va ser recuperat per forces croates. A hores d’ara, la part bosniana forma part de la República Sèrbia de Bòsnia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s