El primer ministre de Montenegro, nomenat Criminal de l’Any

L’organisme independent OCCRP (Organized Crime and Corruption Reporting Project) ha atorgat el premi de Persona de l’Any al cap de govern montenegrí, Milo Djukanovic, per la seva tasca en promoció de la delinqüència i de la corrupció.

S’ha valorat la seva feina a l’hora de crear, durant trenta anys, un ambient opressiu i una economia ofegada per la corrupció i el blanqueig de diners, malgrat que es presenti ell mateix com un polític modern, progressista i prooccidental.

Segons el director d’aquesta entitat, Drew sullivan, ningú dirigeix un estat, tret de Vladímir Putin, que depengui tant de la corrupció, el crim organitzat i els negocis bruts.

La decisió l’ha pres un grup de cinquanta periodistes especialitzats. Els anys anteriors havien guanyat aquest premi estadistes com Vladímir Putin, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev o el Parlament romanès. El cap de govern de Macedònia, Nikola Gruevski, va ser el tercer candidat més votat, després d’Ilham Alíev.

Cal recordar que Montenegro ha viscut fortes mobilitzacions contra Djukanovic aquesta darrera tardor. Se l’acusava de corrupció, autoritarisme i de frau electoral. Per aquest motiu, se’n demanava la dimissió i la convocatòria d’eleccions anticipades. Djukanovic, ja sigui com a president o com a primer minsitre, ha monopolitzat el poder a Montenegro des d’abans de la dissolució de Iugoslàvia.

L’OCCRP és una entitat fundada l’any 2006 que agrupa diversos periodistes que investiguen sobre la corrupció i el crim organtizat. El seu àmbit de treball i d’investigació és l’Europa Oriental, el Caucas i l’Àsia central.

Aquesta informació prové de l’article esmentant a l’inici d el’entrada.

 

Anuncis

El folk eslau d’Svarica

Svarica és un grup folk de Croàcia que pretén endinsar-se i recrear la cultura i la música del món eslau precristià. S’intenta acostar a aquest món amb el màxim rigor i per fer-ho compta amb el suport de musicòlegs, etnòlegs i lingüistes.

Es va fundar l’any 2008 i fins ara ha editat 3 àlbums.

Pàgina web. http://www.svarica.com/
Facebook: https://www.facebook.com/svarica/?fref=ts

En els següents enllaços podreu sentir tres cançons que m’agraden particularment:

Nad Perunom

Sveslavenski povratak

Jedno

Gran manifestació contra el govern a Pristina, Kosova

Segons els organitzadors, unes cent mil persones es van concentrar ahir al migdia a la capital de Kosova, Pristina per protestar contra el govern.

La protesta, que va ser convocada pels tres principals partits opositors (Vetevendosje, Aliança per al Futur de Kosova i Iniciativa per Kosova), va acabar sent la manifestació més gran que hi ha hagut a Kosova en els darrers anys, i ha superat la que va tenir lloc el 28 de novembre passat, que commemorava la independència d’Albània. Cal dir, a més, que les forces policials van posar molts impediments per a l’arribada de manifestants, com per exemple els que venien d’Albània, força nombrosos. També van tenir problemes diversos autocars que van ser aturats i escorcollats.

L’objectiu principal de la manifestació era protestar contra la decisió del govern (del PDK i la LDK), encpaçalat per Isa Mustapha, de mantenir l’acord que permet tirar endavant l’Associació de Municipis Serbis, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, que afirma que aquest acord incompleix diversos articles de la legislació. Els partits opositors han demanat reiteradament que es retiri del tot aquest acord, que dimiteixi el govern i que es convoquin eleccions. Els grups opositors han afirmat que continuaran les mobilitzacions fins que s’aconsegueixin aquests objectius.

Un cop finalitzada la manifestació, es van produir incidents davant seus governamentals, que van acabar segons informa Reuters amb amb un balanç de 28 persones ferides, la majoria policies, i una quarantena de detinguts, d’acord amb el que va informar el portaveu de la policia, Baki Kelani. Els fets han estat condemnats per la presidenta del país, Atifete Jahjaga.

Per aprofundir en les causes d’aquestes mobilitzacions, podeu llegir l’entrada d’ahir mateix: Kosova, un estat en fallida política, econòmica i social.

La majoria de mitjans internacionals s’han fixat només en el caràcter “violent” de les manifestacions, com la  BBC o Liberation.

 

Kosova, un estat en fallida política, econòmica i social

La situació de Kosova cada vegada és més crítica, tant des del punt de vista econòmic com social, però en aquests moments on es fa més evident la profunda crisi que viu el país és en el terreny polític.

Aquest 9 de gener hi ha convocada l’enèsima protesta contra el govern, organitzada pels partits opositors, bàsicament Vetevendosje (VV), Aliança per al Futur de Kosova (AAK) i Inciativa per Kosova (NISME). Aquest dijous 7 de gener, el portaveu del grup parlamentari de Vetevendosje (Autodeterminació), Glauk Konjufka, va comentar a la premsa que la nova tongada de mobilitzacions que comencen el 9 de gener tenen com a objectiu pressionar el govern per tal que convoqui noves eleccions. També va voler remarcar que el seu objectiu, el de l’oposició, no és ocupar el poder de manera violenta, tal com s’argumenta des del govern, sinó mitjançant un procés democràtic. D’aquesta manera sortia al pas de les acusacions que ha rebut l’oposició d’intentar arrabassar el poder de manera no lícita, i s’han posat com a exemples d’això els diversos incidents que s’han produït al Parlament, quan diputats de l’oposició han interromput repetidament les sessions amb llançament de gas. El 27 de desembre, els tres principals partits opositors ja van demanar la dimissió del govern i la convocatòria d’eleccions. Per tant, tot apunta que és molt possible que es produeixi aquest avançament electoral. El cap de govern, Isa Mustafa (de la LDK), ha fet saber, també, que unes eleccions anticipades són una possible solució a la profunda crisi política que viu Kosova.

Després de l’estiu, el malestar i els enfrontaments han estat creixents. El desencadenant van ser els acords que van signar els governs de Kosova i de Sèrbia per tirar endavant el que és conegut com a Associació de Municipis Serbis (Zajednica), tot i que no n’ha estat l’únic motiu.

L’Associació de Municipis Serbis

L’Associació de Municipis Serbis, coneguda com a Zajednica, ha d’estar formada per deu municipalitats (són unitats administratives més extenses que els nostres municipis i poden incloure diverses ciutats i pobles) amb majoria de població sèrbia. Hauria d’estar regida, segons l’acord, per una mena d’estatut, que s’havia de redactar abans de finals d’any, amb competències sobre sanitat, educació, desenvolupament econòmic i planificació territorial. Una dada rellevant és que les institucions hi queden clarament delimitades, amb un parlament, president, govern i bandera.

Evidentment, les interpretacions que s’han fet d’aquest acord són força divergents. D’una banda, el govern de Kosova en destaca el fet que la Zajednica actuaria d’acord amb el marc legislatiu kosovar i que, per tant, no s’escapçaria la sobirania del país. D’altra banda, l’oposició l’ha criticat molt durament perquè considera que pot representar un primer pas cap a la creació d’una entitat política separada i l’inici de la divisió de Kosova. Segons aquesta opinió, podria representar la creació d’una mena de República Serpska a Kosova, amb tot el que això comporta.

En aquest sentit, Vetevendosje (Autodeterminació), el principal partit opositor de Kosova, s’hi ha manifestat frontalment en contra, i ha iniciat tota una sèrie d’accions per denunciar-lo. Considera que representa la pèrdua de la sobirania en un 30% del territori del país, que la Zajednica serà Kosova només formalment, però no de manera efectiva. Una altra de les critiques que en fa és que aquesta nova institució no estaria al servei del país, sinó en contra dels interessos del país. A més, consideren molt perillós establir unes fronteres internes en base a criteris ètnics, quan en realitat, afirmen, Kosova és un estat multiètnic (en el territori de la Zajednica hi hauria pobles sencers poblats exclusivament per albanesos). Proposen com a alternativa, Vetevendosje, un pressupost especial per al desenvolupament de la zona nord del país, on es concentra la majoria de població sèrbia, per tal de pal•liar els problemes de l’àrea i per fer entendre que l’estat està interessat en el progrés d’aquest territori. A més, critiquen també que molts recursos natruals i energètics quedarien en poder d’aquesta nova institució, com per exemple les mines de Terpca. Una visió similar tenen els altres partits opositors presents en el parlament kosovar, com l’Aliança per al Futur de Kosova i Iniciativa per Kosova.

Per la seva banda, el govern serbi destaca, precisament, el caràcter institucional de l’Associació, que pot permetre defensar millor els interessos de la comunitat sèrbia. Alhora li permet presentar-se davant les institucions europees com un govern dialogant i pragmàtic disposat a arribar acords amb el govern kosovar. Formalment no en reconeix la independència, però a la pràctica s’opta per una política de no-conflicte i col•laboració. Ahir mateix, el cap de govern serbi, Vucic, va demanar a les institucions europees que calia avançar en les negociacions per a la integració a la Unió Europea, i ho argumentava dient que Sèrbia estava fent els deures i complint els seus compromisos, amb aquest acord com a exemple.

Repressió

Des del moment en què es va arribar a aquest acord, les mobilitzacions en contra han estat constants, amb nombrosos detinguts. Tambés s’han recollit més de dues-centes mil signatures demanant que es convoqués un referèndum per tal que tot el conjunt del país s’hi pronunciés (en la demanda també es demanava que es revisés l’acord fronterer amb Montenegro, tema que també ha aixecat molta polseguera).

L’oposició ha denunciat repetidament l’escassa voluntat del govern de negociació amb els grups opositors. Amb aquest argument defensen les seves actituds obstruccionistes, com el llançament de gas, en el Parlament. El govern, però, sempre ha respost amb repressió i amb accions cada vegada més contundents, fins al punt que més d’una trentena de diputats opositors han estat empresonats. Només cal pensar què passaria aquí si més de la meitat dels diputats de l’oposició fossin empresonats.

En una gran manisfestació que va tenir lloc a Pristina el 28 de novembre (per commemorar la independència d’Albània), la policia va detenir Albin Kurti, el líder del principal partit opositor, i prop d’un centenar més dels seus seguidors, en una manifestació que segons diversos mitjans internacionals havia transcorregut de manera totalment pacífica. Entitats independents, com Amnistia Internacional, han condemnat les actuacions policials i fet públics diversos informes on demostren la repressió governamental.

Avui mateix, segons diverses fonts, la policia ha impedit l’entrada d’autocars procedents d’Albania per tal que no assisteixin a la manifestació d’aquest 9 de gener. L’oposició també ha notificat que la policia ha aturat diversos autocars a Mitrovica, Kamenica o Gjakova, i que ha fet nombrosos escorcolls. També s’ha reforçat la vigilància del domicili d’Albin Kurti, sota arrest domiciliari.

La sobirania de Kosova

Una altra de les crítiques que es fa al govern és la de la pèrdua total de sobirania del país. Al cap i a la fi, el nou govern (format pel Partit Democràtic de Kosova, PDK, i la Lliga Democràtica de Kosova, LDK) es va acordar en una reunió que va tenir lloc a l’ambaixada nord-americana de Pristina, cosa que demostra qui són els principals interessats en el manteniment d’aquest govern, que no hi hagi cap canvi en la regió i que s’avanci en la línia dels acords amb Sèrbia. Moltes vegades s’ha tingut la sensació que qui governa és l’UNMIK (Missió d’Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo), l’EULEX (vinculada a la Unió eruopea) i la KFOR.

Un cas que va exasperar l’opinió pública va ser la reunió que va tenir lloc aquest novembre, quan un comandant de la KFOR es va reunir amb el Cap de l’Estat Major General de les Forces Armades de Sèrbia, el general Ljubisa Dikovic (sospitós de crims de guerra durant el conflicte de 1998-1999), al territori de Kosova, per tal de discutir diversos aspectes que tenen a veure amb la seguretat, incloent-hi el flux de refugiats cap la Unió Europea i la coordinació de patrulles en el tram fronterer entre Kosova i Sèrbia. És evident que accions d’aquest tipus violen el més elemental principi de sobirania.

De la mateixa manera, diverses vegades representants de les institucions europees han apel•lat al govern de Kosova i a tot el poble de Kosova per tal que es tiri endavant la Zajednica, tot i i el fet que el Tribunal Consticional del país hagi declarat, no fa gaires dies, que aquest acord entra en contradicció amb alguns articles de la Constitució. També són constants els comentaris i les intervencions de diferents ambaixadors on exposen què ha de fer el govern, cosa absoulatment insòlita en un país autènticament sobirà.

Economia empobrida

Tot aquest desgavell polític s’emmarca en una situació econòmica que no convida gens a l’optimisme. L’atur afecta el 45% de la població, tot i que les xifres oficials el situen poc per sobre del 30%. En el cas de la comunitat rom, per exemple, les dades són encara molt més crítiques, ja que s’acosta al 90%. L’atur juvenil arriba al 60%, el més alt d’Europa. Es calcula que el 45% de la població viu per sota del llindar de la pobresa. L’estructura econòmica de la regió no ha canviat gaire en els prop de vuit anys d’independència.

Totes aquestes dades serveixen per explicar la desesperació de bona part de la població, que ha optat per l’exili, més de cent mil persones, només durant l’any 2015, per motius econòmics. Aquesta quantitat representa gairebé el 5% de la població total, una xifra extraordinària.

La corrupció

Un dels pocs èxits de què es pot vantar el govern durant aquest any ha estat el de la signatura de l’Acord d’Associació amb Europa, tot i que són remotes les possibilitats que es puguin iniciar negociacions per a l’ingrés a la Unió Europea. Encara ara hi ha cinc estats de la Unió Europea que no reconeixen el país (Estat espanyol, Romania, Grècia, Eslovàquia i Xipre), cosa que fa impossible començar unes hipotètiques negociacions . Més enllà de la Unió Europea, durant el 2015 només tres estats més l’han reconegut –ara ja són 120-, l’any amb menys reconeixements des del 2008. Aquests migrats resultats no serveixen per esvair els dubte sobre la gran xarxa de corrupció que envolta els partits governants.

Des de fa anys la principal crítica als governants de Kosova ha estat la d’haver creat una extensa xarxa de corruptel·les que els ha permès enriquir-se, moltes vegades en connivència amb les autoritats internacionals. En aquest sentit, s’han beneficiat sobretot de les privatitizacions de nombroses empreses públiques que han anat a parar a mans de personal vinculat sobretot al PDK i a la LDK. Hashim Thaci, actual ministre d’afers estrangers i anterior cap de govern, n’ha estat assenyalat com a prinicpal responsable.

Bona part de la població considera que si no se’ls bandeja del poder, res no canviarà a Kosova.

Croàcia: nou govern, i tomb cap a la dreta

Després de, pràcticament, dos mesos des de la celebració de les eleccions, exactament el 8 de novembre, finalment s’ha resolt l’enigma que planava sobre la política croata.

Croàcia ha fet un tomb definitiu cap a la dreta després de l’acord entre la conservadora Comunitat Democràtica Croata (HDZ) i la plataforma electoral (MOST), d’independents que aplega diverses sensibilitats, per formar un nou govern. El nom del nou cap de govern és el fins ara desconegut i independent Tihomir Oreskovic. A les darreres eleccions presidencials, que van tenir lloc el gener de l’any passat, ja es va produir un canvi en la presidència del país, que va passar a ser ostentada per la militant de l’HDZ Kolinda Grabar-Kitarovic. En aquestes eleccions presidencials, el resultat va ser molt ajustat, ja que va superar el seu rival socialdemòcrata, Ivo Josipovic, per tan sols una diferència de l’1,4% dels vots.

Les negociacions per a la formació del nou govern s’han allargat durant força temps, ja que MOST, que va quedar sorprenentment en tercera posició, proposava com a solució una gran coalició entre HDZ, socialdemòcrates i ells mateixos. Un cop descartada aquesta proposta pels dos partits majoritaris, tot semblava indicar que les negociacions podien portar a un govern en coalició SDP i MOST. Des de MOST, però, es va considerar que els socialdemòcrates havien jugat brut en pretendre captar alguns dels seus diputats, i això va fer, segons el seu líder, Bozo Petrov, que canviessin de socis. D’aquesta manera, el 23 de desembre, van presentar la llista de signatures necessàries a la presidenta del país, per tal que s’iniciessin els tràmits per a la votació que donés llum verda a la formació del nou govern.

Oreskovic, el nou cap de govern, no té cap experiència política i la seva vida professional ha estat emmarcada en feines de gestió en diverses multinacionals.

Tal com va passar en les eleccions presidencials, els resultats de les eleccions del 8 de novembre van ser molt ajustats.

La política croata tradicionalment ha girat entorn de dues grans coalicions, liderades pels dos grans partits de l’estat. D’una banda, la Coalició Patriòtica, encapçalada per l’HDZ, va obtenir 59 escons; l’SDP, que ha liderat el govern aquests darrers anys, 56 escons. La gran sorpresa va ser la plataforma MOST (que vol dir pont en serbocroat), amb 19 escons. La resta de forces polítiques van obtenir uns resultats molt més discrets, com l’Assemblea Democràtica d’Ístria (3 escons), l’ultradretà HDSSB -de Branimir Glavas- (2 escons), o el partit de l’exalcalde de Zagreb, acusat de corrupció, –Milan Bandic 365- (2 escons). Per arribar a la majoria, calen 76 escons.

MOST es va fundar, com a partit polític, l’any 2012 i es presenta com una alternativa modernitzadora del país, amb la intenció de superar el bipartidisme que ha dominat la política croata des de la seva independència. En aquest sentit ha proposat algunes reformes importants, sobretot de tipus fiscal, impositiu i de l’administració. El seu líder més destacat és Bozo Petrov, alcalde de Metkovic.

Els socialdemòcrates, doncs, han resultat ser els grans derrotats de tot aquest procés, cosa que ha implicat que es comencin a sentir veus que demanen canvis radicals en aquesta formació, com la dimissió de Zoran Milanovic, fins ara cap de govern.

De tota manera, l’aparició d’un tercer partit en discòrdia no és nova en la política croata. Hi ha hagut altres partits que han gosat desafiar els dos grans i se n’han sortit, però la seva vida, o el seu protagonisme, ha estat molt fugaç, com va passar, per exemple, amb els Verds, que van obtenir uns grans resultats a les eleccions europees, i que ara tenen un paper molt residual.

Ara caldrà veure si MOST supera aquesta prova i es converteix en alguna cosa més que en el receptor del vot de protesta.

Fora de Croàcia, una de les primeres reaccions ha estat la del ministre d’afers estrangers de Sèrbia, el socialista Ivica Dacic, que ha manifestat que desitja que millorin les relacions entre tots dos estats, molt malmeses arran de l’arribada massiva de refugiats, i el consegüent tancament de fronteres per part de Croàcia.

Albània, l’abocador d’Europa

Un dels problemes més greus d’Albània, encara que no se’n faci gaire difusió, és el dels abocadors incontrolats d’escombraries, agreujat pel fet que el país importa escombraries i deixalles d’altres països. Això ha fet que la crisi ambiental a Albània sigui de grans dimensions.

No és gens difícil trobar abocadors incontrolats i il•legals arreu del país, en carrers i enmig dels camps, prop de les grans capitals del país, com Tirana, Durres o Shkoder. En alguns casos, fins i tot, com a Durres, per exemple, ni tan sols hi ha un abocador municipal, cosa que demostra el poc interès de les autoritats per aquest tema. L’abandonament d’aquests abocadors, les múltiples filtracions en el subsòl i l’efecte de les pluges, que estén els seus efectes perniciosos als rius i al mar, acaben de complicar la situació.

És molt fàcil veure-hi cabres i porcs furgant a veure què hi troben per menjar. El més dramàtic, però, és que, donada la situació de pobresa de bona part de la població, moltes persones es veuen abocades a recórrer a aquests abocadors clandestins per tal de trobar mitjans per poder subsisitir. Tradicionalment, les famílies roms vivien, en molts casos, de vendre deixalles, plàstics, cartrons i metalls, però en els darrers anys, la situació d’autèntica pobresa ha provocat que moltes persones que no formen part d’aquesta comunitat també han començat a recórrer-hi.

Finalment, el país és receptor de deixalles procedents d’altres països. Entre 2011 i 2013 el país va rebre 700.000 tones de deixalles procedents de països europeus, amb legislacions molt més estrictes, cosa que demostra la hipocresia de molts dels governs occidentals. Aquestes deixalles provenien sobretot d’Itàlia, 300.000 tones de ferralla l’any 2011 i 20.000 de plàstic, pèro també de l’Estat francès, Alemanya o Àustria.

Aquest tema va agafar tanta magnitud que es va arribar a convertir en un dels principals centres del debat en les darreres eleccions generals, de l’any 2013, que van donar com a resultat una victòria del Partit Socialista, liderat per Edi Rama. La primera mesura que va aplicar el nou govern va ser, precisament, la prohibició d’aquestes importacions. De tota manera, no és gens clar que aquesta prohibició tingui efectes pràctics reals, tot i que el govern sí que ho afirma. Es té constància que continuen arribant molts residus, que els grans ports tenen duanes que no són operatives i que no ho controlen, i que hi ha plantes de reciclatge que no compleixen les més mínimes garanties. Algunes d’aquestes plantes, després de les privatitzacions salvatges dels anys noranta, han passat a dependre de capital turc i està més que demostrat que la població que viu a prop d’aquestes plantes pateix el doble, de la mitjana estatal, de malalties pulmonars, asma i problemes respiratoris.

El desembre de 2014, Wild Angle Productions va elaborar un documental, de mitja hora de durada, sobre aquest tema, que va tenir un gran ressò. Porta per nom: How Albania Became Europe’s Rubbish Tip. Tracta la qüestió des dels dos vessants, la crisi humana que s’hi fa evident i els problemes ecològics que comporta. Val molt la pena. El podeu veure en el següent enllaç: How Albania Became Europe’s Rubbish Tip

 

Macedònia: protestes ciutadanes a Skopje contra la pol•lució

En aquestes darreres setmanes han estat constants les mobilitzacions contra la greu situació de contaminació ambiental de diverses ciutats balcàniques. On hi ha hagut les concentracions més importants ha estat a la capital macedònia, Skopje.

Aquest dilluns s’hi va convocar una manifestació (que va aplegar uns quants milers de persones), convocada per una trentena d’entitats ecologistes, associacions veïnals i ong’s, davant la seu de l’ajuntament, on es demanava que les autoritats competents prenguessin mesures contra la contaminació de l’aire. Els manifestants proposaven algunes mesures concretes, com la prohibició de l’ús dels pneumàtics dels automòbils com a combustible, la instal•lació de filtres més efectius a les indústries, la renovació de la xarxa de gas de la ciutat, l’aturada de la tala d’arbres o l’ús exclusiu del transport públic… Van posar una data límit, 15 de gener, perquè les autoritats adoptessin aquestes mesures. En cas contrari, van anunciar que intensificarien les seves accions.

De fet, fa uns dies el govern macedoni ja va prendre mesures preventives, com recomanar a les persones més grans de seixanta anys, dones embarassades i persones amb malalties cròniques que no surtin de casa, com a mínim fins al dia 4 de gener, en què es preveu que les condicions atmosfèriques millorin, cosa que pot facilitar una millora de les condicions ambientals.

Aquesta situació, de crisi ecològica, no afecta només Skopje (que és considerada com una de les ciutats més contaminades d’Europa), sinó també altres cituats del país, com Tetovo (al nord-oest), on també hi ha hagut importants protestes. En aquesta ciutat, a més, s’hi afegeix el fet de l’existència de nombrosos abocadors incontrolats.

Fora de Macedònia, i en l’àmbit balcànic, també hi ha hagut importants protestes aquesta mateixa setmana a Lukavac (unes dues mil persones), al nord-est de Bòsnia, per demanar que es compleixi la legalitat pel que fa a als filtres industrials. A Sarajevo també hi ha hagut protestes, que han forçat el govern cantonal a prendre mesures, aquest 30 de desembre, per tal de reduir les emissions provocades pel trànsit rodat.

El govern serbi vol comprar el port de Bar, a Montenegro

El passat mes de novembre, el cap de govern serbi, Alexànder Vucic, ja va fer públic l’interès del seu gabinet d’adquirir aquest port de l’Adriàtic. Diversos mitjans es van fer ressò d’aquesta oferta després que Vucic s’entrevistés amb el primer ministre montenegrí, el qüestionat Milo Djukanovic, i que aquest confirmés que el seu govern no hi tenia res en contra.

Aquesta setmana mateix, Vucic ha tornat a manifestar l’interès del govern a fer aquesta adquisició, ja sigui en solitari, o bé en col•laboració amb d’altres socis. S’ha especulat, també, molt amb l’interès de la Xina, que darrerament ha fet fortes inversions en aquest petit país balcànic, sobretot després que les relacions entre Montenegro i Rússia s’han enrarit notablement.

Sèrbia és un estat que no té sortida al mar. Des de fa temps, intenta aconseguir una sortida que li permeti facilitar les seves exportacions i d’aquesta manera ajudar a la reindustrialització del país.

Les intencions del govern són materialitzar aquesta compra aquest any 2016, i seria la primera adquisició d’aquesta magnitud des de fa anys. Ja va intentar comprar aquest port l’any 2010, però finalment no va ser possible.