La minoria croata d’Itàlia

La Península itàlica és considerada sovint com un autèntic paradís per als lingüistes. La diversitat que encara conserva és extraordinària. Sense entrar en l’apassionant debat sobre què és una llengua i què és el que tradicionalment s’ha anomenat “dialecte”, cas en què Itàlia és un camp d’estudi privilegiat, no podem obiviar l’existència de nombrosos illots lingüístics dignes d’estudi. El que coneixem més és, lògicament, l’alguerès, però n’hi ha una infinitat més: occità a Calàbria, arpità, o grec i albanès repartits per tota la Península i Sicília…

En aquest conjunt de minories hi ha la minoria croata, concentrada a Molise, al centre d’Itàlia i no gaire lluny de Roma. En aquests moments aquesta comunitat té un nombre de membres que, segons les fonts, pot oscil•lar entre els dos mil i els cinc mil, tot i que no tots són parlants de serbocroat. Es calcula que el nombre de persones que ara per ara el parlen no deu superar els dos mil.

Els croats van arribar al centre i sud de la Península itàlica en diverses onades.Hi ha testimonis que indiquen que els primeres a arribar ho feren entre els segles X i XI, a Calàbria. Alguns autors defensen que les primeres onades a Molise es van produir durant el segle XIII, però la majoria considera que la més important es va produir entre els anys 1500 i 1600, quan moltes persones van fugir de la persecució dels otomans, tal com també va passar amb els albanesos.

L’estudi de la toponímia i del lèxic sembla demostrar que la presència del serbocroat al centre i sud de la Península va ser important, probablement com l’albanesa, tot i que actualment en quedin molts menys vestigis.

Una altra tema de debat és l’origen d’aquests parlants. Antigament se situava a Ístria, d’altres, en canvi, a Hercegovina. Possiblement les diferents onades estaven protagonitzades per parlants de diversos llocs. Sembla acceptat per la majoria d’estudiosos que provenien de la costa dàlmata, des de Zadar i Sibenik fins a prop de la frontera amb l’actual Montenegro. En cap cas, sembla que hi ha acord, procedien de terres de l’interior.

Els lingüistes relacionen el serbocroat de Molise amb l’xtokavià, un dels tres grans blocs dialectals d’aquesta llengua. Tot i el seu arcaisme, lògic, té similituds amb la llengua parlada a Hvar, Korcula, cosa que referma la teoria de l’origen dàlmata d’aquest poblament.

El serbocroat és parlat en tres comunes, totes tres a Molise, en concret a la província de Campobasso, una de les dues que conformen Molise. Les tres comunes són Filisti (San Felice del Molise en italià), Kruc (Acquaviva Collecroce, en italià) i Mundimitar (Montemitro). A Molise hi van arribar simultàniament albanesos i croats. Això explica perquè en una comuna propera (Montelcilfone) s’hi parla encara albanès. A Molise hi ha documentades com a mínim deu comunes més on van arribar parlants de serbocroat, i als Abruzzi com a mínim cinc, encara que ara ja no en quedin parlants.

Molise és una regió agrària i pobra, que ha patit el flagell de l’emigració. Ara fa un segle tenia el doble d’habitants que no pas ara, que en té uns dos mil sis-cents. Per aquest motiu, molts dels seus habitants van marxar-ne, cap a Austràlia, els Estats Units o l’Argentina, sobretot. Aquesta emigració es va produir durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat. Anteriorment, però, Molise havia rebut persones procedents d’altres indrets, bàsicament italianòfones, ja sigui en les variants toscanes, abruzzesa o molisana.

Tot i això, i malgrat la pressió de l’estat, la transmissió del serbocroat no s’ha trencat, i continua sent llengua d’ús domèstic i també de relacions socials, per tant viva. Potser la comuna de Filisti és on l’ús social de la llengua se n’ha ressentit més. La tendència general, però, és que el nombre de parlants de serbocroat vagi disminuint lentament. La consideració, pròpia de societats diglòssiques, que l’italià és més important i útil posa en perill la supervivència de la llengua, sobretot tenint en compte el poc pes demogràfic de la comunitat serbocroatòfona.

En els darrers anys s’han intensificat les relacions amb Croàcia, país on els estudiants procedents d’aquesta regió gaudeixen de facilitats per poder-hi estudiar. Ara bé, també hi ha un petit sector que defensa l’ús d’una ortografia diferenciada per al serbocroat d’aquest territori.

Finalment, la presència del serbocroat en l’ensenyament és nul•la, en cap dels nivells, ni gaudeix d’absolutament cap protecció per part de l’Estat italià. Tampoc no és present en la retolació pública, ni en els serveis religiosos ni en els mitjans de comunicació locals. La producció cultual també és molt escassa, com ho demostra el fet que en els darrers vint anys només s’ha publicat un llibre en serbocroat. Hi ha algunes associacions culturals, que formen part de l’Aliança d’Associacions Culturals crotes, fundada l’any 2001.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s