La Voivodina és Catalunya “Vojvodina = Katalonija”. La reivindicació d’una República a la província sèrbia de la Voivodina

Després de l’estiu de 2015, en algunes ciutats de la Voivodina van aparèixer en algunes parets uns grafitis amb un lema que ens pot cridar l’atenció: Voivodina = Catalunya. Aquests grafitis anaven signats per una organtizació pràcticament desconeguda, Mlada Vojvodina (Jove Voivodina), de la qual se sap ben poca cosa. En un article aparegut al diari serbi Blic ells mateixos es presenten com a joves antifeixistes i antiimperialistes, i es manifesten contraris a Putin i als EUA; tot i això el seu discurs és poc definit i molt vague, de manera que és difícil treure’n l’entrellat, dels seus veritables objectius.

Evidentment el missatge dels grafitis respon a una extrapolació exagerada, però com sempre passa en aquests casos sí que hi ha certs punts de contacte entre ambdues realitats. Més enllà de l’anècdota, ja que aquest grup és molt marginal, sí que és important destacar que el moviment autonomista sempre ha estat important en aquest territori, i darrerament ha tornat a fer notar algunes de les seves reivindicacions.

A principis de gener de 2016, el llavors ministre de l’interior serbi va descartar de forma contundent la possibilitat que es creés una policia de la Voivodina, en la línia del que aquí són els Mossos d’Esquadra, que es fes càrrec de la seguretat de la província. Aquesta demanda va ser feta uns dies abans per un diputat de l’Assemblea provincial de la Voivodina. És evident que una proposta d’aquest tipus és impensable que es pugui fer en qualsevol atre territori on no hi hagi una especificitat identitària de prou pes.

Si anem més enrere, a la tardor del 2015, una campanya va recollir 55.000 signatures per tal que la província assolís l’estatus de república, tal com ja s’havia proposat anys enrere. Entre els arguments uilitizats pels demandants hi havia la necessitat del reconeixement de la personalitat pròpia, basada sobretot en la multiculturalitat, i en la urgència de millorar la gestió pública, ja que consideren que Sèrbia és un país massa centralitzat, fins al punt que impedeix una gestió eficaç. A més, els promotors de la campanya denunciaven la sagnia econòmica que pateix la Voivodina, tradicionalment la regió més rica del país, i la poca inversió que rep per part de l’estat. Segons els impulsors d’aquesta demanda, aquesta situació portarà, més tard o més d’hora, a l’ofec econòmic del territori i al seu empobriment en un termini no gaire llunyà. No és estrany, doncs, que molts comparin la situació de la Voivodina amb la de Catalunya.

La Voivodina és actualment una província autònoma del nord de Sèrbia, i la primera cosa que ens pot cridar l’atenció és que té sis llengües oficials (serbi, hongarès, eslovac, romanès, croat –sí, el serbi i el croat es consideren oficialment com a dues llengües diferenciades- i rutè). Això ens serveix per demostrar quina és la principal peculiaritat de la província: la multiculturalitat. La Voivodina ha estat sempre un territori on han viscut i conviscut nacionalitats molt diverses, tot i que cal dir que durant el segle XX, i el que portem de segle XXI, hi ha hagut una clara tendència a l’homogeneïtzació i a la pèrdua de diversitat.

Un altre punt important a tenir en compte és que la Voivodina només ha estat vinculada directament a Sèrbia, o a Iugoslàvia, des del segle passat, concretament després de la Primera Guerra Mundial, quan es crea el que es va conèixer com a Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que l’any 1929 va esdevenir Iugoslàvia. La confirmació definitiva de la incorporació a aquest Regne té lloc en el Tractat de pau de Trianon, de l’any 1920. Sí que és veritat que l’element majoritari ja era el serbi, i que diverses vegades, durant el segle XIX, havien reivindicat, importants capes de la població de la Voivodina, la incorporació a Sèrbia, durant la revolució de 1848, per exemple.

Anteriorment, abans de la incorporació a “Iugoslàvia”, havia format part de l’Imperi austrohongarès, i més en concret de la Transleithània, la part de l’Imperi que orbitava entorn d’Hongria. Si, a més, tenim en compte que una bona part, tot i que no la majoria de la seva població era hongaresa, és fàcil entendre que la cultura política i els referents siguin diferents dels de la resta de Sèrbia.

Un cop constituït l’estat iugoslau, la major part de la Voivodina –tret de Varània, adjudicada a Croàcia- va quedar incorporada a la república sèrbia i va gaudir de certa autonomia. No va ser, però, fins l’any 1974 quan va haver-hi un important salt qualitatiu. Llavors, la Voivodina es va convertir en província autònoma. En alguns aspectes, el seu poder podia ser equiparat amb el de les repúbliques, ja que, per exemple, tenia capacitat de vetar decisions del parlament serbi o iugoslau, o tenia presència en la presidència col•legiada del país. Qualsevol canvi de certa magnitud en el conjunt de l’estat, havia de tenir el vistiplau de l’assemblea provincial de la Voidvodina. Aquesta autonomia va permetre constituir un govern amb importants atribucions, i va estar vigent fins l’any 1990, en què Milosevic va eliminar-la, tal com va fer també amb la de Kosova.

Tot i això, una part important de la població era partidària de recuperar-la, i es van fer diverses campanyes en aquest sentit, de manera que l’any 2001 l’assemblea de la província va reassumir alguns dels poders que tenia i va proclamar l’autonomia. Cal recordar que Milosevic va ser enderrocat l’octubre del 2000 i, per tant, és fàcil de veure la relació directa entre un fet i l’altre. Més endavant, es va elaborar un nou estatut, discutit en l’assemblea provincial.

L’assemblea provincial de la Voivodina va aprovar el nou estatut el 15 d’octubre de 2008, amb el vot favorable de 89 dels 120 diputats de la cambra. Aquest estatut es va presentar al parlament serbi, on després de patir significatives retallades, va ser aprovat amb 137 vots a favor i 24 en contra. Aquest estatut va entrar en vigor l’any 2010.

L’Estatut deixa molt clar que la Voivodina gaudeix d’autonomia però forma part inseparable de Sèrbia, i esmenta la tradició multicultural del territori, que s’ha de preservar. També certifica que les llengües oficials són el serbi, l’hongarès, l’eslovac, el croat, el romanès i el rutè. Al marge d’això, gestiona un pressupost i certs serveis que s’ofereixen a la població, té una Assemblea i un president.

Els principals moviments autonomistes i/o federalistes

Lliga Socialdemòcrata de la Voivodina (LSV)

El principal partit autonomista és la Lliga dels Socialdemòcrates de la Voivodina (LSV), fundada i liderada per Nenad Canak. Va recollir, quan es va fundar, part de la militància de la Lliga Comunista de Iugoslàvia a la Voivodina.Durant els primers anys de vida, el partit es va caracteritzar per les seves accions antibel•licistes, va organitzar diverses manifestacions i es va oposar fermament a l’enviament de ciutadans de la Voivodina a les guerres de Croàcia i Bòsnia. Després, en el congrés del partit de 1998, es va plantejar com a objectiu politic aconseguir una república de la Voivodina en una Sèrbia federal, tot i que aquests darrers anys ha moderat el discurs i no posa tant d’èmfasi en el fet d’aconseguir una república, però si én aconseguir més autonomia.

La proposta federal que feien anava en la línia de constituir diferents repúbliques, una per a la Voivodina, una altra per a Sèrbia pròpiament dita, una altra al Sandjak (al sud-oest del país, amb majoria de població eslavomusulmana) i la ciutat de Belgrad, amb un estatus especial. Cas a part és el de Kosova, que en aquell moment encara formava part de Sèrbia. D’entrada, els socialdemòcrates de la Voivodina proposaven que també es constituís en república.

Mapa de la proposta federal per a Sèrbia

Serbia lsv.png
Serbia lsv“. Licensed under Public Domain via Commons.

Aliança dels Hongaresos de la Voivodina (VMSZ)

Pel que fa la minoria hongaresa, el principal partit que els representa és l’Aliança dels Hongaresos de la Voivodina (VMSZ), liderada per Istvan Pásztor. Va obtenir representació a l’Assemblea provincial, per primera vegada, l’any 2004, moment a partir del qual va començar a formar pert del govern, i va entrar al parlament serbi l’any 2007. El seu percentatge de vots sempre s’ha mogut entre el 6 i el 9%, prou important tenint en compte que el percentatge d’hongaresos de tota la província, segons l’últim cens és del 13%. El càrrec més important que han arribat a aconseguir és la de l’alcaldia de Subotica, al nord, prop de la frontera amb Hongria, que és la segona ciutat de la província, i on es concentra un percentatge més elevat d’hongaresos.

Entre els seus objectius, es considera primordial la defensa de la identitat hongaresa, i per aquest motiu posen especial èmfasi en l´ús i promoció de la llengua hongaresa, particularment en l’educació, en tots els nivells. També defensen particularment el principi d’autonomia personal, com a fórmula per garantir els drets dels hongaresos independentment d’on visquin. Entre les seves demandes també hi ha l’aconseguir una comunitat de municpis hongaresos allà on els hongaresos siguin la majoria de la població. També es mostren partidaris de consolidar l’autonomia de la Voivodina dins el conjunt de Sèrbia. Ara bé, també tenen molt clar que aquest no és el seu objectiu prioritari, tal com hem comentat abans.

Partit de la Voivodina (VP)

En els últims anys, ha agafat particular força el Partit de la Voivodina( VP). Va néixer l’any 2005, arran de la unificació de diversos moviments autonomistes, com el Moviment de la Voivodina o membres dissidents de la Lliga Socialdemòcrata. Proposa que Sèrbia canviï el seu ordenament constitucional i es converteixi en un estat federal conformat com a mínim per dues entitats, la Voivodina i Sèrbia pròpiament dita.

No hi ha, ara per ara, cap grup que reivindiqui de manera clara i oberta la independència, almenys que tingui certa influència política.

No cal dir que les propostes federalistes de la Voivodina no tenen gaire predicament al conjunt de Sèrbia. No només això: per part de la població són vistes amb molta malfiança i se sospita que responen a foscos interessos occidentals i que l’únic que pretenen és esmicolar encara més Sèrbia, tal com es va fer amb Kosova.

L’Skupstina, l’Assemblea provincial de la Voivodina

Politicament, la Voivodina ha presentat força diferències amb el conjunt de Sèrbia, i això sempre ha quedat clarament reflectit en la composició de l’Skupstina, o Assemblea provincial. això era molt clar si s’analitzava la composició de l’Assemblea sorgida arran de les eleccions de 2012.

L’Assemblea de la Voivodina té un total de 120 diputats. La força majoritària, abans de les últimes eleccions, era la que portava per nom Opció per una Voivodina Millor, amb un total de 58 escons. Aquesta coalició era liderada pel Partit Democràtic, i per Bojan Pajtic. Aquest era el principal partit de l’oposició en el parlament serbi, tot i que molt allunyat en nombre de diputats dels progressistes (que defet són conservadors i nacionalistes). Els seus postulats els podríem considerar de centre-esquerra, i es mostra obert a les reivindicacions autonomistes. Én aquesta coalició hi és present el Partit de la Voivodina, cosa que demostra l’ampli espectre que abasta.

La segona coalició amb més presència era la formada entorn del Partit Progressista Serbi (SNS, de Tomislav Nikolic, president de Sèrbia, i clarament majoritari al parlament serbi), que tenia 22 diputats. El Partit Progressista, malgrat el nom, té una ideologia conservadora i nacionalista, que l’allunya de les demandes autonomistes.

La coalició agrupada al voltant del Partit Socialista (SPS, del ministre d’afers exteriors, en coalició amb els progressistes en el govern serbi) tenia 13 diputats. Més minoritaris són altres grups, com la Lliga dels Socialdmòcrates, que en tenia 10, i l’Aliança dels Hongaresos, 7. El Partit Radical Serbi, de Vojislav Seselj, en tenia només 5 i el Partit Democràtic Serbi, 4.

Les últimes eleccions, abril de 2016

Era molt clar que, per al govern serbi, era una anomalia que el govern d’aquesta província s’escapés del tot del control de la capital. El fet que hi governés el Partit Democràtic (DS), a l’oposició en el conjunt de Sèrbia i molt més minoritari, incomodava profundament el govern. No s’escapa a ningú que la convocatòria de les eleccions sèrbies el mateix dia que s’havien de fer les eleccions per triar una nova assemblea provincial, oferia una oportunitat immilorable per canviar aquesta situació. Aquestes eleccions van tenir lloc el 24 d’abril d’enguany.

Encara més que en el cas de les eleccions parlamentàries sèrbies, els objectius del Partit Progressista Serbi (SNS) es van complir amb escreix. La victòria a la Voivodina va ser incontestable, més encara que a Sèrbia, i li va permetre arrabassar el bastió tradicional del Partit Democràtic (DS), més a l’esquerra que els progressistes i més obert a solucions de tipus autonomista.

La llista “Sèrbia guanya”, que agrupava progressistes i els seus aliats, va aconseguir a la Voivodina el 44,5% dels vots i 63 dels 120 escons de l’Assemblea. El creixement en vots i en escons és espectacular, ja que ara en van obtenir 63, quan quatre anys enrere eren tan sols 22.

La contrapartida d’aquest creixement espectacular va ser l’ensulsiada dels demòcrates, que es van quedar amb tan sols el 7,24% dels sugfragis i només 10 escons. Tenint en compte que fins llavors en tenien 58, la davallada va ser monumental.

Tal com va passar en el conjunt de Sèrbia, la segona força més votada va ser la coalició organitzada entorn del Partit Socialista Serbi (SPS), amb el 8,85% dels vots i 12 escons, un menys del que tenien fins llavors. Per la seva banda, l’ultradretà Partit Radical Serbi (SRS), que sí que era present en aquesta cambra, va doblar els resultats, i passà de cinc diputats a deu. El percentatge de vots que va aconseguir pujà fins al 7,66%.

Els partits estrictament autonomistes van parar relativament el cop. El principal partit autonomista, la Lliga Socialdemòcrata de la Voivodina, liderada històricament per Nenad Canak, va obtenir el 6,43% dels sufragis, que li va permetre de mantenir 9 diputats, un menys dels que disposaven. Una cosa similar pasar va passar amb el partit representant de la important i influent minoria hongaresa, l’Aliança dels Hongaresos de la Voivodina (SVM), que va aconseguir el 4,87% dels vots, que li permet de conservar 6 dels 7 diputats que tenia.També van entrar a l’Assemblea el Moviment Hongarès per l’Autonomia, amb el 3,33% dels vots, i també 1 diputat ecologista.

És indiscutible que el fet de coincidir ambdues eleccions va distorsionar de manera notable el comportament d el’electorat i va fer que es pensés més en clau estatal que no pas en clau provincial, que era, lògicament, l’objectiu dels governants progressistes.

 

Nota final: feia temps que volia escriure una entrada sobre els moviments autonomistes de la Voivodina. Pel que hem comentat, es tracta d’un territori amb unes peculiaritats molt especials, que el fan gairebé únic. La lectura d’una article de Christian Costamagna a East Journal , el 29 de novembre, amb la informació relativa a l’activitat de Mlada Vojvodina i els seus grafitis em va donar la idea de relacionar-lo, ni que sigui d’entrada, amb Catalunya. Del seu article prové l’enllaç amb el diari serbi Blic, sobre aquest grupuscle.

Anuncis

One thought on “La Voivodina és Catalunya “Vojvodina = Katalonija”. La reivindicació d’una República a la província sèrbia de la Voivodina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s